corredor mediterrani
Els accessos viaris al Port acumulen 12 anys d'endarreriments
El Col·legi d'Enginyers de Camins i la Cambra recorden que aquests són una infraestructura "clau" per al Corredor Mediterrani
Fa quasi 12 anys que s'endarrereixen i, pel que sembla, la situació continuarà igual. El Col·legi d'Enginyers de Camins i la Cambra de Comerç de Barcelona han reclamat que el Port de Barcelona creï l'oficina tècnica exclusiva als accessos viaris i ferroviaris i gestioni les obres després que en el darrer consell d'administració del port s'aprovés la proposta de creació d'una oficina tècnica i un director nomenat pel mateix Ministeri de Foment.
Pel degà del Col·legi, Oriol Altisench, seria "la millor manera de desbloquejar unes actuacions aturades durant anys per manca de lideratge polític" i ha demanat al govern espanyol que accepti la proposta i la programació definitiva de les obres. En la mateixa línia, la Cambra veu l'oficina com una "eina imprescindible per desencallar la construcció dels nous accessos després d'una dècada perduda".
"Les obres són claus pel futur del Port, que és un dels principals elements tractors de l’economia catalana, clau per desenvolupar el Corredor Mediterrani i per a la internacionalització de les empreses", ha remarcat Altisench, mentre que la Cambra, de la seva banda, ha afirmat que "deplora" el temps transcorregut des del primer estudi el 2007 (les obres comptaven amb un pressupost de 302 milions d'euros) i revisat el 2012 (100 milions d'euros) amb l'objectiu de simplificar l'obra i que gairebé 12 anys després es torni "al mateix punt de partida".
Gestió de proximitat
La comissió d’infraestructures i finançament del Col·legi considera que "es tracta d’unes obres de gran complexitat, amb múltiples afectacions en infraestructures clau per la mobilitat metropolitana i requereix d’una gestió de proximitat, que asseguri el compliment dels terminis previstos en l’execució i resolgui tots els problemes de mobilitat i d’afectacions en altres infraestructures".
En aquest sentit, la Cambra recorda que la solució original preveia que els 1.840 metres inicials de l'accés ferroviari estiguessin constituïts per un túnel de 1.600 metres amb pantalles a gran profunditat i la longitud restant fos en superfície. En canvi, la modificació del 2012 consistia en substituir el tram inicial per un nou tram de 2.520 metres sobre la plataforma d'FGC, majoritàriament en superfície i sense construir nous túnels.
L’Oficina Tècnica per gestionar els accessos viaris i ferroviaris s’inspira en l’anomenat Pla Barcelona, una oficina similar creada per Aena el 1999 per desenvolupar el conjunt d'actuacions derivades del Pla Director de l'Aeroport i que va culminar amb la posada en servei de la nova terminal el 2009.