21
de Març
de
2014
Les darreres setmanes el govern espanyol ha donat a conèixer l'avantprojecte de llei que ha de regular els mecanismes de finançament col·lectiu. Simplificant-ho, ja es coneix com la Llei del Crowdfunding. Un projecte que no ha caigut massa bé entre els principals actors del sector; decebuts amb diverses de les mesures proposades i perquè no se'ls ha tingut en compte a l'hora de redactar l'esborrany.
Reunides a l'Esmorzar de Finançament organitzat per ACCIÓ, sis importants plataformes de finançament col·lectiu han repassat amb VIAempresa un document que tots donen per sentenciat, fins i tot abans d'iniciar l'estricte procés legislatiu.
D'esquena al sector
"El govern espanyol ha estat disruptiu: ha fet el projecte totalment d'esquena al sector del crowdfunding", ironitza Juan Álvarez de Lara, fundador de Seed & Click. "No s'han consultat els players del país ni el comissari europeu de serveis interns, Michel Barnier, que justament està regulant el crowdfunding a l'àmbit europeu", diu Álvarez de Lara; el qual dóna per fet que "hauran de fer marxa enrere en alguna de les decisions tan restrictives que s'han pres".
Per Ferran Burriel, soci fundador de Lánzame, "aquesta llei és un invent dels bancs, que estan espantats". Al seu parer, "se'ls està tancant el negoci, i si Google, que també està ficat en el finançament d'empreses, acaba creant el Google Bank, encara els afectarà més". Per tant, assegura, "els bancs el que volen és posar portes al camp una altra vegada".
"És un avantprojecte que s'ha fet molt ràpid i sense diàleg", diu Josep Nebot, soci fundador d'Arborius. Anuncia que "totes les plataformes de crowdlending estem unides per presentar un escrit d'al·legacions; i el procés legislatiu segur que serà llarg".
Limitació d'aportacions
El principal punt que rebutgen els actors del crowdfunding sobre el text del govern espanyol, és el que fa referència a les limitacions de les aportacions. Si la llei s'aprovés tal com marca el text actual, els projectes tindrien un límit d'aportacions d'un milió d'euros; i els inversors només podrien invertir un màxim de 3.000 euros per projecte i 6.000 euros anuals per plataforma.
Per Pepe Borrell, CEO de Crowdcube Spain, "la limitació de projectes d'un milió d'euros no és tan problemàtic ara mateix perquè no hi ha hagut projectes a Espanya de més de 400.000 euros". La discòrdia es troba en les limitacions als inversors.
"A Espanya encara no hi ha prou inversors petits per finançar a base de 3.000 euros operacions que puguin competir amb start-ups finançades per capital risc", diu Ramon Saltor, gerent de The Crowd Angel, una de les plataformes que més directament es veuria afectades. "El nostre tiquet mitjà són 12.000 euros per inversió. Per tant, expulsa qualsevol inversor mínimament professional que vulgui tenir una cartera de participades", exposa amb sinceritat.
"No té sentit capar la potencialitat dels inversors a 3.000 euros per operació. Hauria d'anar més aviat en funció dels seus ingressos o del seu patrimoni, com passa amb la Jobs Act americana", insisteix Juan Álvarez de Lara, de Seed & Click. Al seu entendre, "aquesta regulació frena la possibilitat dels inversors de donar suport a projectes a canvi de participacions".
Hi està d'acord Josep Nebot, que destaca que "no hi ha cap precedent a Europa, fins i tot al Regne Unit i a França, on s'està a punt d'aprovar una regulació específica de crowdlending a part de la de crowdfunding, on hi hagi una limitació de quantitat".
A qui afecta?
I és que el polèmic text a qui afecta directament és a aquells inversors que obtenen un retorn monetari de la inversió. Per aquest motiu, Verkami és la menys afectada. El seu fundador, Joan Sala, explica que "som diferents perquè fem projectes culturals a canvi de recompenses, no són inversions tradicionals, i per tant aquesta llei en particular no ens afecta i podem seguir amb la nostra activitat sense gaire problemes".
Tot i així, fa temps que els protagonistes reclamaven una regularització del sector, punt on coincideixen com a positiu. "La idea que es reguli ens agrada, i tots portàvem temps demanant-ho per professionalitzar el sector", diu Ramon Saltor.
Tot i que Lánzame, plataforma de pledge fund, no es veuria afectada directament en un principi, el seu soci fundador, Ferran Burriel, té clar que "ens afectarà a la llarga perquè ens limita la capacitat de buscar nous inversors o que un inversor pugui invertir a través de Lánzame 6.000 o 12.000 euros".
A qui ha afectat de ple és a Crowdcube. Es tracta d'una filial amb matriu a Londres, i Pepe Borrell explica que "hem ajornat el llançament oficial de la plataforma. Tenim el web en fase beta i estem adaptant-nos tenint en compte les directrius de per on anirà tot plegat".
Reunides a l'Esmorzar de Finançament organitzat per ACCIÓ, sis importants plataformes de finançament col·lectiu han repassat amb VIAempresa un document que tots donen per sentenciat, fins i tot abans d'iniciar l'estricte procés legislatiu.
D'esquena al sector
"El govern espanyol ha estat disruptiu: ha fet el projecte totalment d'esquena al sector del crowdfunding", ironitza Juan Álvarez de Lara, fundador de Seed & Click. "No s'han consultat els players del país ni el comissari europeu de serveis interns, Michel Barnier, que justament està regulant el crowdfunding a l'àmbit europeu", diu Álvarez de Lara; el qual dóna per fet que "hauran de fer marxa enrere en alguna de les decisions tan restrictives que s'han pres".
Per Ferran Burriel, soci fundador de Lánzame, "aquesta llei és un invent dels bancs, que estan espantats". Al seu parer, "se'ls està tancant el negoci, i si Google, que també està ficat en el finançament d'empreses, acaba creant el Google Bank, encara els afectarà més". Per tant, assegura, "els bancs el que volen és posar portes al camp una altra vegada".
"És un avantprojecte que s'ha fet molt ràpid i sense diàleg", diu Josep Nebot, soci fundador d'Arborius. Anuncia que "totes les plataformes de crowdlending estem unides per presentar un escrit d'al·legacions; i el procés legislatiu segur que serà llarg".
Limitació d'aportacions
El principal punt que rebutgen els actors del crowdfunding sobre el text del govern espanyol, és el que fa referència a les limitacions de les aportacions. Si la llei s'aprovés tal com marca el text actual, els projectes tindrien un límit d'aportacions d'un milió d'euros; i els inversors només podrien invertir un màxim de 3.000 euros per projecte i 6.000 euros anuals per plataforma.
Per Pepe Borrell, CEO de Crowdcube Spain, "la limitació de projectes d'un milió d'euros no és tan problemàtic ara mateix perquè no hi ha hagut projectes a Espanya de més de 400.000 euros". La discòrdia es troba en les limitacions als inversors.
"A Espanya encara no hi ha prou inversors petits per finançar a base de 3.000 euros operacions que puguin competir amb start-ups finançades per capital risc", diu Ramon Saltor, gerent de The Crowd Angel, una de les plataformes que més directament es veuria afectades. "El nostre tiquet mitjà són 12.000 euros per inversió. Per tant, expulsa qualsevol inversor mínimament professional que vulgui tenir una cartera de participades", exposa amb sinceritat.
"No té sentit capar la potencialitat dels inversors a 3.000 euros per operació. Hauria d'anar més aviat en funció dels seus ingressos o del seu patrimoni, com passa amb la Jobs Act americana", insisteix Juan Álvarez de Lara, de Seed & Click. Al seu entendre, "aquesta regulació frena la possibilitat dels inversors de donar suport a projectes a canvi de participacions".
Hi està d'acord Josep Nebot, que destaca que "no hi ha cap precedent a Europa, fins i tot al Regne Unit i a França, on s'està a punt d'aprovar una regulació específica de crowdlending a part de la de crowdfunding, on hi hagi una limitació de quantitat".
A qui afecta?
I és que el polèmic text a qui afecta directament és a aquells inversors que obtenen un retorn monetari de la inversió. Per aquest motiu, Verkami és la menys afectada. El seu fundador, Joan Sala, explica que "som diferents perquè fem projectes culturals a canvi de recompenses, no són inversions tradicionals, i per tant aquesta llei en particular no ens afecta i podem seguir amb la nostra activitat sense gaire problemes".
Tot i així, fa temps que els protagonistes reclamaven una regularització del sector, punt on coincideixen com a positiu. "La idea que es reguli ens agrada, i tots portàvem temps demanant-ho per professionalitzar el sector", diu Ramon Saltor.
Tot i que Lánzame, plataforma de pledge fund, no es veuria afectada directament en un principi, el seu soci fundador, Ferran Burriel, té clar que "ens afectarà a la llarga perquè ens limita la capacitat de buscar nous inversors o que un inversor pugui invertir a través de Lánzame 6.000 o 12.000 euros".
A qui ha afectat de ple és a Crowdcube. Es tracta d'una filial amb matriu a Londres, i Pepe Borrell explica que "hem ajornat el llançament oficial de la plataforma. Tenim el web en fase beta i estem adaptant-nos tenint en compte les directrius de per on anirà tot plegat".