Els comptes dels partits polítics

Ens trobem ja de ple en la primavera més electoral dels últims temps, en menys de 30 dies la ciutadania podrà dipositar el seu vot tres vegades a Catalunya: eleccions generals, municipals i europees. Votar és una oportunitat dels ciutadans per decidir, triant entre les diferents opcions que els ofereixen els diferents partits polítics que es presenten a les eleccions. Partits polítics que són entitats d’interès públic creades per promoure la participació ciutadana i presentar els seus programes manifestant els seus valors i concretant les seves propostes expressades en accions polítiques i de govern.

"Els temps electorals són també una oportunitat per recordar un dels components essencials d’un sistema democràtic de qualitat: la transparència i el retiment de comptes"

Els temps electorals són també una oportunitat per recordar un dels components essencials d’un sistema democràtic de qualitat: la transparència i el retiment de comptes, com a procés pel qual els que governen o han governat expliquen a la societat les seves accions i accepten la responsabilitat sobre aquestes, permetent així als interessats revisar-les, analitzar-les i avaluar-les. En l'entorn de governança política, tan preelectoral com executiva, es dedica molt més temps i esforços a explicar el que es farà: programes, pressupostos, plans... que a retre comptes del que s’ha fet, del grau de compliment dels compromisos prèviament assolits, dels resultats aconseguits, indicadors molt més rellevants per la ciutadania que la retòrica dels desitjos.

Més info: Millorant la burocràcia per a les empreses

El vot és un acte de responsabilitat social, amb el que els electors dipositen la seva confiança, en els que encapçalaran les seves institucions per un període temporal. Una de les vies que té el ciutadà per contrastar i afermar aquesta confiança és conèixer com gestionen els partits polítics els recursos que els són assignats. En el darrer projecte de pressupostos de l'any 2019 presentat al Congrés pel Govern espanyol abans de la convocatòria d’eleccions és preveien 122 milions d’euros per a finançament dels partits polítics. Com en totes les organitzacions, la informació sobre la gestió econòmica i financera es recull en els seus Comptes Anuals: Balanç, Compte de Resultats i la Memòria.

Fiscalització i control dels comptes dels partits

La fiscalització i control dels comptes dels partits polítics correspon al Tribunal de Cuentas (TCE), sent el darrer informe publicat per aquesta entitat de desembre 2017 sobre els comptes dels anys 2014 i 2015. Els comptes fiscalitzats són consolidats, integrant àmbits territorials i institucionals excepte el local. En els resultats obtinguts com a conclusió de les fiscalitzacions financeres no hi ha cap opinió favorable, sent la majoria amb excepcions i en tres casos desfavorables manifestant que “no reflecteixen adequadament la situació financera i patrimonial de l’entitat a causa de la importància quantitativa de diverses excepcions”.

Altres pràctiques observades pel TCE varen ser: actius sobrevalorats, reclassificacions de passius entre llarg i curt termini, discordança entre documents justificatius facilitats pel partit i els registres comptables revisats, omissions de moviments de tresoreria... Així mateix, sis partits mostraven patrimonis nets negatius.

"El grau de compliment en el retiment formal dels comptes dels partits polítics es va acostar al 100%, mentre que el grau de les associacions i fundacions vinculades als partits va ser només del 53,8%"

A Catalunya, la Sindicatura de Comptes també realitza una comprovació formal dels comptes que li són presentats, verificant si han estat retuts dins de termini i si s’ha tramès tota la informació establerta en la normativa vigent. El grau de compliment en el retiment formal dels comptes dels partits polítics es va acostar al 100%, mentre que contràriament el grau de compliment en el retiment de comptes de les associacions i fundacions vinculades als partits polítics va ser només del 53,8%.

Ingressos públics o privats?

Parlar avui d'informació referida a l'any 2015, han passat més de tres anys, és una manifestació molt pobre de transparència. És cert que consultades les webs dels partits polítics, s’hi pot localitzar el Balanç i el Compte de Resultats de 2017, però en alguns casos són xifres sense la Memòria explicativa, i només en un cas els Comptes van acompanyats d’informe d'auditoria externa. Una conclusió important observant els comptes de 2017, encara pendents de fiscalitzar, és que més d’un 80% dels seus ingressos són d’origen públic.

"Una conclusió important observant els comptes de 2017, encara pendents de fiscalitzar, és que més d’un 80% dels seus ingressos són d’origen públic"

En l'àmbit mercantil pel que fa als Comptes, la situació és molt diferent, des de la primera reforma transposant directives europees en matèria de societats de l’any 1989, fa 30 anys les societats venen dipositant els seus comptes anuals -la majoria auditats- al Registre Mercantil en el primer semestre posterior al tancament. I per la reforma aprovada el passat desembre les empreses, ara les grans i progressivament les altres, hauran d'afegir a la informació financera altres de continguts socials, mediambientals, del seu personal, de mesures aplicades per prevenir riscos de corrupció, suborn... Com a resposta a les exigències de les societats modernes i a la diversitat d’interessos en els grups d’interès.

Quan la corrupció i les males pràctiques a més de constituir el segon problema més important percebut pels ciutadans, és objecte d'instrucció escampat per jutjats i tribunals, començant ja a ser matèria jutjada i amb sentències condemnatòries, en el que hi conflueixen actors públics i privats. Quan les institucions en general no passen pel millor moment de confiança, no ens podem permetre que els partits polítics, òrgans vehiculars de la democràcia participativa, no siguin exemplars en el retiment de comptes no només en les institucions que governen sinó en la seva pròpia gestió dels recursos que els venen assignats majoritàriament amb càrrec als pressupostos públics.