Daniel Valls: "L'etiqueta de 'natural' o 'artesà' no vol dir res"

En 10 anys, les vendes d'aliments ecològics s'han multiplicat per vuit. És una xifra més que celebrada pels operadors del sector i que avala la seva feina, perquè demostra que es tracta d'un consum a l'alça i que ha estat capaç de superar un període tan convuls com el de la crisi. I és un creixement motivat per qüestions de salut. Segons el president de la Junta Rectora del Consell Català de Producció Agrària Ecològica, Daniel Valls, són productes que es compren "perquè no tenen residus de productes fitosanitaris que perjudiquin la salut, tenen una millor qualitat nutricional, de sabor i olor, i són responsables amb el medi ambient".

Es tracta d'un mercat que no ha patit ni durant els anys de crisi, més aviat ha seguit creixent al mateix ritme. La causa, afirma el president de l'entitat, es troba "en què un cop comences a consumir ecològic, és molt difícil tornar enrere". Aquest tipus de consumidor, que fins aquest diumenge pot trobar reunides al Biocultura Barcelona més d'un centenar de marques afines a la filosofia, sap què compra i prioritza la despesa. Per això, "es traurà altres coses, però no retallarà en alimentació", assenyala Valls a VIA Empresa.

El creixement ha estat petit, però constant fins al 2015, quan va enlairar-se 72%. Per què aquest repunt?

La raó principal, tot i que no és l'única, és que els supermercats van començar a incorporar els productes ecològics. Abans alguna cadena tenia alguna referència, però aquests dos darrers anys han incorporat molts productes. La majoria de la gent anem a comprar al supermercat i això ha facilitat l'adquisició de productes ecològics, ha fet que el client no s'hagi de desplaçar o anar a buscar-lo expressament. Però també hi han contribuït els punts de venda especialitzats que s'han professionalitzat. Hi ha moltes més botigues que anys enrere, sobretot de barri.

Continua sent un comprador de botigues de barri?

De moment sembla que sí, però el punt de venda que més de pressa està creixent és el supermercat i s'espera que aviat arribin més o menys al mateix nivell. Els supermercats han fet que els consumidors que compraven producte ecològic de manera esporàdica, o no ho feien, ara ho vegin com una opció. A la resta d'Europa fa molt que aquests aliments són als supermercats. Ara que a Espanya té un cert volum de vendes, les cadenes han vist una oportunitat de negoci i hi han apostat. A més a més, això és màrqueting, ells mateixos es fan propaganda per estar venent un producte més sa i més bo pel medi ambient. Tot i que en aquests primers anys no serà un negoci per a ells, entenc que és una aposta de futur.

Foto: Àngel Bravo

A vegades es qüestiona si el producte ecològic hauria d'estar al supermercat.

Hi ha de ser, totalment. En el Consell desitgem que un dia tota l'agricultura sigui ecològica, i també tots els productes que puguis comprar al supermercat. Una altra cosa és el model econòmic de la gran superfície, però el primer és generalitzar i ser a tot arreu perquè tothom ho pugui comprar. La queixa que tenim és que el consumidor ha de tenir més informació sobre el món ecològic: què és, com es fa, quines diferències hi ha, per què es fa... amb aquesta informació ja pot decidir si el compra o no el compra. Ens queixem que a vegades costa trobar productes ecològics, doncs ara cada cop són a més llocs i és més fàcil adquirir-los.

També es critiquen les marques que es venen com a naturals i no ho són. Què s'hi pot fer?

Un dels punts que treballem molt és informar el consumidor sobre com identificar els productes ecològics. Des del 2010 és obligatori pel reglament europeu posar l'eurofulla, el logo verd amb la fulla. Això ens ha ajudat moltíssim, perquè al ser obligatori per a tots els països de la UE, el consumidor pot identificar fàcilment un producte amb el logo o amb l'ús d'una de les tres paraules que el reglament -orgànic, biològic o ecològic- que no pot fer servir ningú que no tingui el certificat d'ecològic. Totes les altres paraules no estan protegides ni hi ha cap llei que ho reguli, però com ho fas? Artesà, natural, de casa... això fa 30 anys ja hi era, però ara anem a més. Hi ha moltes paraules i si en regules unes quantes, en sortiran de noves que seran sinònimes. La clau és informar el consumidor perquè identifiqui els productes ecològics i aprengui que dur l'etiqueta de natural o artesà no vol dir res.

"Catalunya té el sector transformador més important dins d’Espanya, però encara no és suficient"

El nombre d'operadors i superfície explotada també ha crescut, més del 300%. Va tot de la mà?

És molt positiu que creixin en paral·lel a la demanda perquè així es pot cobrir, té certa relació. També s'ha de dir que el 55% del que es produeix a Catalunya es ven a fora, la venda a Espanya i a la Unió Europea és molt important. I es veu molt en el vi i l'oli, dos sectors bàsics a l'agricultura ecològica catalana que, com passa al sector convencional, destinen bona part a l'exterior.

Es cobreix la demanda amb producte nacional o ha crescut la importació?

Una mica de tot. Catalunya té el sector transformador més important dins d'Espanya, però encara no és suficient, per això importem sobretot producte elaborat i exportem la matèria primera que produïm en excés. Una zona que il·lustra més clarament la situació és Andalusia, la zona on més hectàrees i agricultura hi ha. Exporta molt matèria primera, però moltes vegades es manipula a Alemanya i França perquè tenen una indústria molt important. Ells compren el que ven Andalusia, perquè no ho produeixen amb suficient quantitat, ho elaboren i després torna a Espanya. Hem de tenir en compte que és un mercat petit, fins i tot a països on és més madur, representa com a molt un 5% del mercat alimentari. Això fa que hi hagi desajustos, zones on es produeix molt un producte i altres on s'elabora més. A mesura que el mercat creixi, ho farà també la producció i la transformació més homogèniament.

Foto: Àngel Bravo

L'ecològic és un sector potencial per a la creació de llocs de feina?

L'agricultura i la ramaderia ja creen més llocs de treball que la convencional. A mesura que van creixent les hectàrees i la producció, es crea més feina; i quan ho facin les empreses transformadores, també. Els últims anys el món rural està recuperant treballadors i una de les raons ha estat la crisi econòmica del 2008, quan gent que es va quedar a l'atur va veure-hi una opció per tornar al món laboral. Ara fa 20 anys que els pagesos i ramaders van envellint, ha arribat el moment de prendre el relleu i s'està fent. La majoria de gent que s'incorpora al sector són joves que busquen una manera alternativa de fer perquè cada vegada és més complicat sobreviure com un professional convencional, cal oferir un valor afegit.

"L’agricultura i la ramaderia creen més llocs de treball que la convencional"

La vinya n'és un exemple? Ha augmentat un 18% la seva producció.

El sector del vi convencional és molt competitiu a escala mundial i optar per la producció ecològica és una manera de fer un producte de millor qualitat i diferenciar-se. Moltes bodegues catalanes han apostat per fer un producte ecològic, han demanat als seus agricultors que fessin el pas i això ha fet que creixi la producció i que ara mateix el 21% de la vinya catalana sigui ecològica, un percentatge que no es troba en cap altre cultiu. Seguirà creixent, com també els cellers, ara en tenim uns 200 de nous i de més antics que fan vi ecològic.

Malgrat els avenços, encara estem lluny del nord d'Europa. Què cal per consolidar el mercat?

Una més d'ajuda de les administracions. No econòmica, sinó en el sentit que s'integri l'alimentació ecològica en àmbits com els menjadors escolars, els hospitals o les presons. Ara mateix hi ha un preu únic i molt baix per la contractació del càtering i això fa que es limiti l'entrada als productes ecològics, que són una mica més cars. És lògic pensar que a un nen li has de donar els aliments més sans possibles, i ho són els ecològics. O en un hospital, a la gent malalta, és lògic que amb aliments sense residus es recuperaran millor. Ara ha entrat l'impost de les begudes ensucrades, demanem que a més de legislar en negatiu, es faci en positiu per afavorir l'entrada d'aquests productes.