06
d'Abril
de
2016
Act.
06
d'Abril
de
2016
Aquest 6 d'abril arrenca el 15è Congrés de la Unió General de Treballadors (UGT) de Catalunya, que ha de nomenar la nova direcció del sindicat. Després de 26 anys al capdavant de la UGT de Catalunya, trobar un substitut a Josep Maria Álvarez no ha estat una tasca fàcil. La UGT de Catalunya opta per una nova organització interna per reflectir la pluralitat del sindicat. Tindrà dues cares visibles: es crea la figura del President, que ocuparà Matías Carnero, actual president del comitè d'Empresa de la Seat. Camil Ros (Vallromanes, 1972), fins ara responsable de política sindical i amb un profund coneixement del sindicat, serà Secretari General i la cara més tècnica de la bicefàlia al capdavant de la UGT.
Després de 26 anys, quina UGT deixa Josep Maria Álvarez?
La UGT està en el millor moment de la seva història. De 128 anys d'història i exceptuant algun període durant la Segona República, en què tot era molt convuls, el sindicat es troba en un dels seus millors moments. Per diversos motius: per representació a les empreses, per afiliació, per dinamisme, per organització plural, però també per la força de denúncia amb què comptem. No ens ha pogut deixar una situació millor. Tothom voldria fer un relleu en aquestes condicions. El Pepe –i el seu equip- va trobar-se el sindicat en una situació molt crítica a finals dels noranta. El seu lideratge i la gestió del seu grup de gent han deixat un sindicat molt millor.
El sindicat durant la crisi ha patit una baixada de l'afiliació i ha aplicat un ERO. Hi ha hagut una difícil gestió en aquests darrers temps.
Sí, efectivament. La crisi econòmica ha tingut també efecte sobre el sindicat, com l'ha tingut sobre empreses i altres entitats. Però tot i així, considero que hem resistit en l'essencial, tenint en compte els recursos existents. Però fins i tot la gestió de l'ERO, pactat amb la plantilla, ha estat, crec, bona. Quan ha estat possible, hem aixecat l'expedient als treballadors de la casa.
El 2016 serà el primer any que la UGT no aplica l'ERO i, alhora, s'han retallat subvencions que rep de la Generalitat. La gestió no podrà ser la mateixa.
El que hem de garantir és l'acció sindical. Això vol dir l'atenció al treballador i a l'afiliat. Quan un treballador té un problema ha de poder acudir al comitè o als nostres locals. Per tant la prioritat és que a la trinxera sindical, allà on va la gent, s'hi puguin garantir els serveis bàsics. Totes les altres estructures són necessàries, però la prioritat és l'atenció al delegat i a l'afiliat. Això no pot esperar. La resposta ha de ser ràpida. La crisi ens ha servit per reconsiderar, si en algun moment hi torna a haver subvencions, el fet d'acceptar-les. Molts dels problemes econòmics que hem tingut han vingut perquè moltes d'aquestes ajudes anaven lligades a noves contractacions. I quan han desaparegut, no s'ha pogut fer front als pagaments amb recursos propis. Hem après de l'experiència.
Per tant les coses no seran com abans, per molt bon llegat que hi hagi. Només cal veure la nova estructura: els sectors quedaran governats per indústria, serveis públics i serveis privats.
Aquest és un model que conclou un procés d'agrupació de federacions. Aquestes tres federacions aglutinen i coordinen a vint-i-escaig sectors, que intentarem potenciar. Es pot pensar que aprimem l'estructura, però ho fem per arribar més a baix. Crec que aquest és el canvi més important que hem fet. Aquest canvi de model respon a la divisió del món del treball: indústria, serveis públics i privats que, o treballen per a l'administració o per a la indústria. Aquest canvi té coherència amb la realitat de l'organització del treball. Aquesta estructura facilitarà la coordinació i les relacions intersectorials.
Com serà la política sindical de la UGT de Catalunya en aquest país de pimes?
La UGT és el sindicat que té més representació dins de la petita i mitjana empresa a Catalunya, lleugerament per sobre de Comissions Obreres. Quan nosaltres parlem de derogar la Reforma Laboral, precisament parlem de protegir els treballadors de les petites i mitjanes empreses. A la gran empresa normalment hi ha força sindical suficient o convenis per garantir que no s'apliqui. La nostra acció sindical sempre ha mirat cap a les pimes, intentant garantir que els convenis sectorials s'apliquin i no es faci servir només la Llei del Treballador. Sí que és cert que a dins l'estructura interna potser no estan tan representades, però amb acció sindical intentem arribar a tothom. Hem de fer més esforços en aquest sentit? Evidentment. I si el sindicat no hi pot arribar, s'hi pot arribar per fora del mercat de treball, mitjançant la lluita sindical.
Què farà la UGT per atreure el jovent?
La gent jove vindrà a través dels sectors que donen feina al jovent –noves tecnologies o comerç-, precisament sectors on hi ha molta precarietat laboral i poca cultura sindical. La UGT ha d'anar on hi ha els joves: centres de formació professional o educatius per fer pedagogia i comunicació. Per això tenim l'Avalot, la secció juvenil de la UGT de Catalunya, amb entitat pròpia. L'Avalot ha d'arribar allà on la UGT no arriba com ara el món estudiantil, universitari, o sectors de noves tecnologies, on la figura del fals autònom està molt estesa. Aquests treballadors han de saber que necessiten una cobertura sindical i que encara que siguin autònoms, tenen uns drets. Per desgràcia, on hi ha jovent hi ha precarietat.
La precarietat entra per tot arreu...
També hi ha altres maneres de defensar els treballadors. Per exemple mitjançant la legislació. Creant lleis que donin cobertura al treballador. Però hem d'explicar a aquesta gent que els estem defensant. És fals que només ens dediquem a l'afiliat i a les grans empreses. Ens dediquem a tothom. Precisament una de les properes accions que farem serà un atac frontal a les empreses de serveis integrals. En el cas de les companyies de cambreres de pis s'estan vulnerant molts drets. Una d'aquestes treballadores a la província de Barcelona segons conveni hauria de cobrar 1.100 euros bruts... i estan cobrant entre 600 i 700 euros. Això és explotació laboral legal. Aquesta gent no està sindicalitzada, però els hem de defensar. Intentarem que les empreses de serveis integrals apliquin la mateixa legislació que les ETT.
Parlant d'ETT. Com veu la UGT que el SOC col·labori amb aquestes empreses de treball temporal?
Nosaltres vam votar en contra de la llei. Aquest no és el camí. Si la via són feines de baixa qualitat i curta durada, no anem bé. Les polítiques públiques haurien de reforçar el SOC, que és el que ha de fer d'agència de col·locació. En cas que s'hagin de fer acords, s'hauria de vigilar que es fes una inserció laboral correcta, cosa que ara es fa sense garanties.
Dolors Bassa i Neus Munté provenen de la UGT, com seran les relacions amb el nou Govern?
Serem igual d'exigents que hem estat sempre. Hem tingut experiències anteriors: Josep Maria Rañé ja va ser Conseller de Treball i Indústria amb el Tripartit, i provenia de la UGT. Sembla que en part som escola de polítics, l'Eva Granados, portaveu del PSC, va ser cap de relacions institucionals del sindicat.
Elles coneixen quines són les problemàtiques del mercat de treball i saben que ens calen solucions. Pensem que els problemes socials no poden esperar 18 mesos. Necessitem respostes ja. No ens val el discurs que tot és culpa d'Espanya que no paga, ni el discurs de Madrid que tot és culpa de Merkel. El sindicalisme no pot esperar. Exigim solucions per la pobresa i en contra de la consolidació del treballador pobre –que abans de la crisi no existia-, l'atur de llarga durada i especialment dels majors de 40 i 50 anys i un llarg etcètera. Calen respostes, no es pot dir que serem feliços amb la independència, el federalisme o la reforma constitucional.
Però la UGT és sensible a les limitacions de la Generalitat?
Sí, però es poden fer moltes polítiques. Fins ara s'han defensat polítiques d'austeritat. Quan vegem el nou Pressupost el valorarem. I de moment hem vist molt poca concreció del "Pla de xoc". Ens és igual el color del govern, el que volem són polítiques. Hem vist declaracions, però poca concreció. Quan els recursos virin, opinarem.
Llavors, quines propostes té la UGT en aquest sentit?
Una altra política és possible. L'austeritat ha comportat més deute, no l'ha reduït i ha creat més atur i més pobresa. Estem disposats a pactar les polítiques en el marc del diàleg social per tal que allò que es pacti es compleixi. Amb l'anterior Govern vam pactar un Acord de diàleg social permanent que incloïa pactar la llei d'ocupació i la llei d'FP... i no en van pactar cap de les dues. Amb una part del Govern tenim les nostres reserves. Si no hi ha les polítiques que volem, sortirem a manifestar-nos com hem fet sempre.
Es va parlar molt de catalanofòbia al darrer Congrés Confederal en què Álvarez va sortir escollit. Quina és la vostra opinió al respecte?
Malgrat que a la gent d'una banda i de l'altra els hagués agradat que el Pepe no fos el Secretari General –uns per dir que un català no pot dirigir un sindicat en l'àmbit de tot l'Estat i els altres per dir que "no hi ha res a fer a Espanya"-, tot i això ha sort escollit. Malgrat els "malgrats", un partidari del dret a decidir ha sortit escollit per dirigir la UGT. La bona notícia és aquesta. També ha servit perquè al Congrés aquest no sigui un tema de debat, perquè la posició és clara. El dret a decidir és una via clara. El sindicalisme no ha de parlar sobre això. Si el sindicalisme és fort, és perquè és capaç de sumar a gent molt diversa. També ha servit perquè hi hagi més ponts. Passi el que passi finalment tothom haurà de seure a parlar i si a Madrid hi ha gent, com el Pepe, que pot obrir alguna porta, crec que és positiu.
Precisament a aquesta necessitat de bastir ponts i teixir sensibilitats respon la creació de la nova figura del President?
El màxim responsable sempre és el Secretari General. Però en funció del moment s'ha disposat d'un Vicesecretari o un Secretari General Adjunt. Històricament la UGT havia tingut president i després en va deixar de tenir. Metall i Serveis Públics des de fa un o dos mandats tenen Secretari General i President. No és una cosa nova. Vam decidir fer una candidatura que sumi el màxim d'aspectes possibles. La imatge de suma i de síntesi del país que donem el Matías Carnero i jo crec que és positiva. En Matías prové del món industrial, no ha tingut càrrecs de dedicació exclusiva al sindicat i seguirà sent president del comitè de la Seat. Jo represento 18 anys de dirigent a l'organització, he estat deu anys a Territori picant pedra, he estat a la majoria de negociacions col·lectives dels darrers anys, per tant aporto un gran coneixement de l'organització. Aquesta organització cohesiona tot i les sensibilitats polítiques diferents. Estem fent una confluència, la nova etapa ha de ser així per encarar els nous reptes.
Com creus que seran les relacions de la UGT de Catalunya amb el Confederal?
Crec que han de ser molt bones, si no fos així, seria com si els pares i els fills es barallessin. La UGT de Catalunya sempre ha aportat estabilitat a la UGT Confederal. És cert que amb el procés de relleu hi ha hagut certa deslleialtat per part del Confederal, però fins llavors havíem estat dels que aportàvem més estabilitat i crec que és el que hem de fer. UGT Catalunya ha estat sempre capdavantera en reivindicacions que després han estat defensades pel Confederal. Al final, el sindicalisme va néixer entre Mataró i Barcelona, no va néixer a Madrid.
Després de 26 anys, quina UGT deixa Josep Maria Álvarez?
La UGT està en el millor moment de la seva història. De 128 anys d'història i exceptuant algun període durant la Segona República, en què tot era molt convuls, el sindicat es troba en un dels seus millors moments. Per diversos motius: per representació a les empreses, per afiliació, per dinamisme, per organització plural, però també per la força de denúncia amb què comptem. No ens ha pogut deixar una situació millor. Tothom voldria fer un relleu en aquestes condicions. El Pepe –i el seu equip- va trobar-se el sindicat en una situació molt crítica a finals dels noranta. El seu lideratge i la gestió del seu grup de gent han deixat un sindicat molt millor.
El sindicat durant la crisi ha patit una baixada de l'afiliació i ha aplicat un ERO. Hi ha hagut una difícil gestió en aquests darrers temps.
Sí, efectivament. La crisi econòmica ha tingut també efecte sobre el sindicat, com l'ha tingut sobre empreses i altres entitats. Però tot i així, considero que hem resistit en l'essencial, tenint en compte els recursos existents. Però fins i tot la gestió de l'ERO, pactat amb la plantilla, ha estat, crec, bona. Quan ha estat possible, hem aixecat l'expedient als treballadors de la casa.
El 2016 serà el primer any que la UGT no aplica l'ERO i, alhora, s'han retallat subvencions que rep de la Generalitat. La gestió no podrà ser la mateixa.
El que hem de garantir és l'acció sindical. Això vol dir l'atenció al treballador i a l'afiliat. Quan un treballador té un problema ha de poder acudir al comitè o als nostres locals. Per tant la prioritat és que a la trinxera sindical, allà on va la gent, s'hi puguin garantir els serveis bàsics. Totes les altres estructures són necessàries, però la prioritat és l'atenció al delegat i a l'afiliat. Això no pot esperar. La resposta ha de ser ràpida. La crisi ens ha servit per reconsiderar, si en algun moment hi torna a haver subvencions, el fet d'acceptar-les. Molts dels problemes econòmics que hem tingut han vingut perquè moltes d'aquestes ajudes anaven lligades a noves contractacions. I quan han desaparegut, no s'ha pogut fer front als pagaments amb recursos propis. Hem après de l'experiència.
Per tant les coses no seran com abans, per molt bon llegat que hi hagi. Només cal veure la nova estructura: els sectors quedaran governats per indústria, serveis públics i serveis privats.
Aquest és un model que conclou un procés d'agrupació de federacions. Aquestes tres federacions aglutinen i coordinen a vint-i-escaig sectors, que intentarem potenciar. Es pot pensar que aprimem l'estructura, però ho fem per arribar més a baix. Crec que aquest és el canvi més important que hem fet. Aquest canvi de model respon a la divisió del món del treball: indústria, serveis públics i privats que, o treballen per a l'administració o per a la indústria. Aquest canvi té coherència amb la realitat de l'organització del treball. Aquesta estructura facilitarà la coordinació i les relacions intersectorials.
Com serà la política sindical de la UGT de Catalunya en aquest país de pimes?
La UGT és el sindicat que té més representació dins de la petita i mitjana empresa a Catalunya, lleugerament per sobre de Comissions Obreres. Quan nosaltres parlem de derogar la Reforma Laboral, precisament parlem de protegir els treballadors de les petites i mitjanes empreses. A la gran empresa normalment hi ha força sindical suficient o convenis per garantir que no s'apliqui. La nostra acció sindical sempre ha mirat cap a les pimes, intentant garantir que els convenis sectorials s'apliquin i no es faci servir només la Llei del Treballador. Sí que és cert que a dins l'estructura interna potser no estan tan representades, però amb acció sindical intentem arribar a tothom. Hem de fer més esforços en aquest sentit? Evidentment. I si el sindicat no hi pot arribar, s'hi pot arribar per fora del mercat de treball, mitjançant la lluita sindical.
Què farà la UGT per atreure el jovent?
La gent jove vindrà a través dels sectors que donen feina al jovent –noves tecnologies o comerç-, precisament sectors on hi ha molta precarietat laboral i poca cultura sindical. La UGT ha d'anar on hi ha els joves: centres de formació professional o educatius per fer pedagogia i comunicació. Per això tenim l'Avalot, la secció juvenil de la UGT de Catalunya, amb entitat pròpia. L'Avalot ha d'arribar allà on la UGT no arriba com ara el món estudiantil, universitari, o sectors de noves tecnologies, on la figura del fals autònom està molt estesa. Aquests treballadors han de saber que necessiten una cobertura sindical i que encara que siguin autònoms, tenen uns drets. Per desgràcia, on hi ha jovent hi ha precarietat.
La precarietat entra per tot arreu...
També hi ha altres maneres de defensar els treballadors. Per exemple mitjançant la legislació. Creant lleis que donin cobertura al treballador. Però hem d'explicar a aquesta gent que els estem defensant. És fals que només ens dediquem a l'afiliat i a les grans empreses. Ens dediquem a tothom. Precisament una de les properes accions que farem serà un atac frontal a les empreses de serveis integrals. En el cas de les companyies de cambreres de pis s'estan vulnerant molts drets. Una d'aquestes treballadores a la província de Barcelona segons conveni hauria de cobrar 1.100 euros bruts... i estan cobrant entre 600 i 700 euros. Això és explotació laboral legal. Aquesta gent no està sindicalitzada, però els hem de defensar. Intentarem que les empreses de serveis integrals apliquin la mateixa legislació que les ETT.
Parlant d'ETT. Com veu la UGT que el SOC col·labori amb aquestes empreses de treball temporal?
Nosaltres vam votar en contra de la llei. Aquest no és el camí. Si la via són feines de baixa qualitat i curta durada, no anem bé. Les polítiques públiques haurien de reforçar el SOC, que és el que ha de fer d'agència de col·locació. En cas que s'hagin de fer acords, s'hauria de vigilar que es fes una inserció laboral correcta, cosa que ara es fa sense garanties.
Dolors Bassa i Neus Munté provenen de la UGT, com seran les relacions amb el nou Govern?
Serem igual d'exigents que hem estat sempre. Hem tingut experiències anteriors: Josep Maria Rañé ja va ser Conseller de Treball i Indústria amb el Tripartit, i provenia de la UGT. Sembla que en part som escola de polítics, l'Eva Granados, portaveu del PSC, va ser cap de relacions institucionals del sindicat.
Elles coneixen quines són les problemàtiques del mercat de treball i saben que ens calen solucions. Pensem que els problemes socials no poden esperar 18 mesos. Necessitem respostes ja. No ens val el discurs que tot és culpa d'Espanya que no paga, ni el discurs de Madrid que tot és culpa de Merkel. El sindicalisme no pot esperar. Exigim solucions per la pobresa i en contra de la consolidació del treballador pobre –que abans de la crisi no existia-, l'atur de llarga durada i especialment dels majors de 40 i 50 anys i un llarg etcètera. Calen respostes, no es pot dir que serem feliços amb la independència, el federalisme o la reforma constitucional.
Però la UGT és sensible a les limitacions de la Generalitat?
Sí, però es poden fer moltes polítiques. Fins ara s'han defensat polítiques d'austeritat. Quan vegem el nou Pressupost el valorarem. I de moment hem vist molt poca concreció del "Pla de xoc". Ens és igual el color del govern, el que volem són polítiques. Hem vist declaracions, però poca concreció. Quan els recursos virin, opinarem.
Llavors, quines propostes té la UGT en aquest sentit?
Una altra política és possible. L'austeritat ha comportat més deute, no l'ha reduït i ha creat més atur i més pobresa. Estem disposats a pactar les polítiques en el marc del diàleg social per tal que allò que es pacti es compleixi. Amb l'anterior Govern vam pactar un Acord de diàleg social permanent que incloïa pactar la llei d'ocupació i la llei d'FP... i no en van pactar cap de les dues. Amb una part del Govern tenim les nostres reserves. Si no hi ha les polítiques que volem, sortirem a manifestar-nos com hem fet sempre.
Es va parlar molt de catalanofòbia al darrer Congrés Confederal en què Álvarez va sortir escollit. Quina és la vostra opinió al respecte?
Malgrat que a la gent d'una banda i de l'altra els hagués agradat que el Pepe no fos el Secretari General –uns per dir que un català no pot dirigir un sindicat en l'àmbit de tot l'Estat i els altres per dir que "no hi ha res a fer a Espanya"-, tot i això ha sort escollit. Malgrat els "malgrats", un partidari del dret a decidir ha sortit escollit per dirigir la UGT. La bona notícia és aquesta. També ha servit perquè al Congrés aquest no sigui un tema de debat, perquè la posició és clara. El dret a decidir és una via clara. El sindicalisme no ha de parlar sobre això. Si el sindicalisme és fort, és perquè és capaç de sumar a gent molt diversa. També ha servit perquè hi hagi més ponts. Passi el que passi finalment tothom haurà de seure a parlar i si a Madrid hi ha gent, com el Pepe, que pot obrir alguna porta, crec que és positiu.
Precisament a aquesta necessitat de bastir ponts i teixir sensibilitats respon la creació de la nova figura del President?
El màxim responsable sempre és el Secretari General. Però en funció del moment s'ha disposat d'un Vicesecretari o un Secretari General Adjunt. Històricament la UGT havia tingut president i després en va deixar de tenir. Metall i Serveis Públics des de fa un o dos mandats tenen Secretari General i President. No és una cosa nova. Vam decidir fer una candidatura que sumi el màxim d'aspectes possibles. La imatge de suma i de síntesi del país que donem el Matías Carnero i jo crec que és positiva. En Matías prové del món industrial, no ha tingut càrrecs de dedicació exclusiva al sindicat i seguirà sent president del comitè de la Seat. Jo represento 18 anys de dirigent a l'organització, he estat deu anys a Territori picant pedra, he estat a la majoria de negociacions col·lectives dels darrers anys, per tant aporto un gran coneixement de l'organització. Aquesta organització cohesiona tot i les sensibilitats polítiques diferents. Estem fent una confluència, la nova etapa ha de ser així per encarar els nous reptes.
Com creus que seran les relacions de la UGT de Catalunya amb el Confederal?
Crec que han de ser molt bones, si no fos així, seria com si els pares i els fills es barallessin. La UGT de Catalunya sempre ha aportat estabilitat a la UGT Confederal. És cert que amb el procés de relleu hi ha hagut certa deslleialtat per part del Confederal, però fins llavors havíem estat dels que aportàvem més estabilitat i crec que és el que hem de fer. UGT Catalunya ha estat sempre capdavantera en reivindicacions que després han estat defensades pel Confederal. Al final, el sindicalisme va néixer entre Mataró i Barcelona, no va néixer a Madrid.