19
de Gener
de
2016
Act.
19
de Gener
de
2016
L'Ibex-35 ha obert aquest dimarts la sessió amb una pujada de l'1,75%, i s'ha situat als 8.617,1 punts en una jornada marcada per les bones dades macroeconòmiques a la Xina, que han impulsat la Borsa de Xangai un 3%, i per la lleugera pujada del preu del barril Brent.
El repunt es dóna quan s'ha conegut que l'economia xinesa va arribar el 2015 a un volum de 67,67 bilions de iuans (9,46 bilions d'euros), cosa que representa un creixement anual del 6,9% per a la segona major economia mundial, respecte del 7,3% del 2014, fet que suposa el seu menor ritme d'expansió en els últims 25 anys, tot i que en línia amb l'objectiu previst per Pequín.
"Tot i que és el menor creixement en els darrers 25 anys, és el mateix que els darrers deu o cinc anys i parlem d'un creixement que és una barbaritat", afirma Pedro Nueno, professor d'IESE. En aquest sentit, segons el professor "aquest creixement del PIB xinès és molt més repartit: ha fet aflorar la classe mitjana i és més moderat a conseqüència de la repartició de la riquesa".
Efecte dominó
Quan el mercat xinès tremola, l'economia mundial trontolla. "La caiguda de la borsa xinesa arrossega a la resta de mercats perquè crea dubtes sobre el creixement econòmic global i la demanda de les matèries primeres", diu Lluís Peralta, gestor del fons Robust Global Investment.
Els nivells de producció han caigut a la Xina. El 2011 l'índex de producció industrial era de l'11,5% i a finals del 2015 s'ha reduït a la meitat, situant-se en el 6,2%. Al desembre es tancaven cinc mesos de contracció de l'activitat. El sector fabril en tanca 10 en negatiu. La constricció de la demanda mundial de productes xinesos i el creixement dels costos laborals llasten la indústria, que ha de trobar com adaptar-se al nou context. L'economia xinesa porta cinc anys desaccelerant i les dades macroeconòmiques així ho mostren, especialment en importacions, exportacions i producció industrial. "La idea és que vagin virant cap a un model econòmic més equilibrat en consumi no tan dependent de la fabricació o les exportacions", explica Peralta i afegeix que "el consum intern s'impulsa i el sector serveis pren protagonisme", indica Peralta.
La Xina està fent un canvi de model econòmic després d'haver explotat al màxim la pota industrial de la seva economia. Però aquest model econòmic arriba un punt que s'exhaureix. Peralta ho té clar: "La Xina migra cap a més consum i no tanta producció. Això els porta a moderar el creixement i això no és cap sorpresa per a ningú, no és sostenible créixer a taxes xineses".
Desconstruint la bombolla
Les jornades negres aquest gener a la borsa del país asiàtic van causar un terratrèmol als parquets de la resta d'economies mundials. Inclús les autoritats borsàries xineses es van veure obligades a tancar la cotització de manera anticipada quan les caigudes arribaven al 7%. Fins i tot el regulador xinès va imposar una nova normativa per evitar més sismes: els posseïdors de més d'un 5% de les accions d'una empresa no podran vendre-les de cop, només de manera esglaonada, cada tres mesos un 1% i avisant al regulador "en un intent de frenar aquest viratge".
En aquest sentit Nueno sentencia que "les borses del món són un casino i el valor de les empreses no pot caure d'un dia per l'altre tan estrepitosament. La caiguda a la borsa xinesa ha estat permesa per part del govern xinès per posar les coses a lloc".
Tot un cúmul de circumstàncies han provocat aquestes caigudes. D'una banda aquesta frenada volguda de l'economia per part del govern xinès i de l'altra, les conseqüències de la recessió mundial. La crisi a Europa i els Estats Units està, en part, passant factura al gegant asiàtic – relativament, doncs les exportacions brutes representen només un 12% de l'economia xinesa-. "Es tracta més aviat d'un doble factor de caiguda de demanda interna i externa", indica Peralta.
Exportacions i matèries primeres
A aquest doble factor, s'ha d'afegir la depreciació de la moneda xinesa a finals de l'any passat. "La depreciació del iuan està relacionada amb la intenció del govern xinès de permetre més flexibilitat a la moneda. A finals de novembre, el Fons Monetari Internacional va incloure el iuan en la seva cistella de monedes de referència i una de les condicions per avançar cap a una divisa de mercat lliure –amb més oscil·lacions- era un requisit", explica Peralta.
En un moment en què l'economia xinesa està en fase descendent, la moneda cau i els mercats ho llegeixen amb neguit. La depreciació de la moneda xinesa fa més competitives les exportacions però, alhora, fa caure la demanda de matèries primeres –com ara el coure- i en fa caure el preu. "Conseqüentment els mercats llegeixen aquest fet a curt termini amb reaccions molt dràstiques, però contràriament al que es creu, la demanda de petroli de la Xina no ha caigut: va consumir 10,6 milions de barrils per dia el 2014 i 11,2 el 2015 i s'espera que el consum segueixi augmentant almenys fins al 2020" afirma Peralta.
La caiguda de la demanda de matèries primeres segons Nueno és deguda a "la racionalització de males decisions fetes sense anàlisi per part del govern: el cas de l'acer és paradigmàtic". La producció xinesa d'acer es va reduir en 2015 per primera vegada en 34 anys i la importació de ferro es va contraure l'any passat. Brasil i Mèxic ja noten aquesta caiguda del preu del mineral. Xile nota la baixada del preu del coure.
"S'han hagut de tancar plantes siderúrgiques perquè la Xina té el doble de capacitat de producció d'acer del que necessita. Si no hi ha mercat, no es pot vendre. En conseqüència tanquen empreses i cau tal demanda. Ha faltat una bona estratègia", indica Nueno, però afegeix que "aquesta racionalització també es va fer a Europa als 80, no és res nou".
El govern xinès intenta controlar tots els aspectes de l'economia: "Com no ha funcionat per si sola, si la deixessin estar de cop hi hauria moviments molt bruscos". Tot i això, Peralta relativitza l'afirmació perquè "la borsa xinesa són empreses i inversors domèstics amb un fort component especulatiu, és més el soroll que fa, que no pas les conseqüències reals que pot tenir".
Peralta posa com a exemple les repercussions que tindria per a l'economia nord-americana un col·lapse de la Xina, tenint en compte que aquest país té part del deute nord-americà: La Xina té 3,3 trilions de reserves de divises (i no tot són dòlars nord americans). Per tant "l'impacte d'una venda massiva de reserves seria igualment relativa", ja que el deute dels Estats Units és de 17 trilions de dòlars.
Un canvi volgut
Les dades econòmiques es poden interpretar de moltes maneres: "Ja fa cinc anys que se sent que el hard landing de la Xina col·lapsarà l'economia i no està passant de moment". Mentrestant, els Estats Units i la zona Euro han estabilitzat l'economia i creixen. Amb els costos de les matèries primeres més baixes per a la indústria i l'euro barat Peralta no creu "que hi hagi d'haver una crisi com la del 2008. El sector bancari als Estats Units i a Europa ha superat una profunda reforma i estan més preparats". En tot cas, apunta que "Brasil sí que acumula prou ingredients com per a tenir un problema".
La Xina està canviant de model econòmic i virant cap a una economia més normalitzada amb més pes dels serveis. Actualment els serveis aporten un 46% al PIB, la indústria també un 46% i la resta l'agricultura. Aquest fet es reflecteix en el creixement dels costos laborals que s'han incrementat molt al país asiàtic, conseqüència de l'expansió de la classe mitjana.
"El gran risc de la Xina és que el sector industrial que està molt endeutat, inflat i és poc eficient els exploti a les mans: dóna feina a molta gent i si hi ha fallides pot comportar molt atur i el col·lapse d'entitats financeres. Si, en cas contrari, aquesta bombolla es pot desmuntar de manera gradual, no hi haurà cap problema", conclou Peralta.
El repunt es dóna quan s'ha conegut que l'economia xinesa va arribar el 2015 a un volum de 67,67 bilions de iuans (9,46 bilions d'euros), cosa que representa un creixement anual del 6,9% per a la segona major economia mundial, respecte del 7,3% del 2014, fet que suposa el seu menor ritme d'expansió en els últims 25 anys, tot i que en línia amb l'objectiu previst per Pequín.
"Tot i que és el menor creixement en els darrers 25 anys, és el mateix que els darrers deu o cinc anys i parlem d'un creixement que és una barbaritat", afirma Pedro Nueno, professor d'IESE. En aquest sentit, segons el professor "aquest creixement del PIB xinès és molt més repartit: ha fet aflorar la classe mitjana i és més moderat a conseqüència de la repartició de la riquesa".
Efecte dominó
Quan el mercat xinès tremola, l'economia mundial trontolla. "La caiguda de la borsa xinesa arrossega a la resta de mercats perquè crea dubtes sobre el creixement econòmic global i la demanda de les matèries primeres", diu Lluís Peralta, gestor del fons Robust Global Investment.
Els nivells de producció han caigut a la Xina. El 2011 l'índex de producció industrial era de l'11,5% i a finals del 2015 s'ha reduït a la meitat, situant-se en el 6,2%. Al desembre es tancaven cinc mesos de contracció de l'activitat. El sector fabril en tanca 10 en negatiu. La constricció de la demanda mundial de productes xinesos i el creixement dels costos laborals llasten la indústria, que ha de trobar com adaptar-se al nou context. L'economia xinesa porta cinc anys desaccelerant i les dades macroeconòmiques així ho mostren, especialment en importacions, exportacions i producció industrial. "La idea és que vagin virant cap a un model econòmic més equilibrat en consumi no tan dependent de la fabricació o les exportacions", explica Peralta i afegeix que "el consum intern s'impulsa i el sector serveis pren protagonisme", indica Peralta.
La Xina està fent un canvi de model econòmic després d'haver explotat al màxim la pota industrial de la seva economia. Però aquest model econòmic arriba un punt que s'exhaureix. Peralta ho té clar: "La Xina migra cap a més consum i no tanta producció. Això els porta a moderar el creixement i això no és cap sorpresa per a ningú, no és sostenible créixer a taxes xineses".
Desconstruint la bombolla
Les jornades negres aquest gener a la borsa del país asiàtic van causar un terratrèmol als parquets de la resta d'economies mundials. Inclús les autoritats borsàries xineses es van veure obligades a tancar la cotització de manera anticipada quan les caigudes arribaven al 7%. Fins i tot el regulador xinès va imposar una nova normativa per evitar més sismes: els posseïdors de més d'un 5% de les accions d'una empresa no podran vendre-les de cop, només de manera esglaonada, cada tres mesos un 1% i avisant al regulador "en un intent de frenar aquest viratge".
En aquest sentit Nueno sentencia que "les borses del món són un casino i el valor de les empreses no pot caure d'un dia per l'altre tan estrepitosament. La caiguda a la borsa xinesa ha estat permesa per part del govern xinès per posar les coses a lloc".
Tot un cúmul de circumstàncies han provocat aquestes caigudes. D'una banda aquesta frenada volguda de l'economia per part del govern xinès i de l'altra, les conseqüències de la recessió mundial. La crisi a Europa i els Estats Units està, en part, passant factura al gegant asiàtic – relativament, doncs les exportacions brutes representen només un 12% de l'economia xinesa-. "Es tracta més aviat d'un doble factor de caiguda de demanda interna i externa", indica Peralta.
Exportacions i matèries primeres
A aquest doble factor, s'ha d'afegir la depreciació de la moneda xinesa a finals de l'any passat. "La depreciació del iuan està relacionada amb la intenció del govern xinès de permetre més flexibilitat a la moneda. A finals de novembre, el Fons Monetari Internacional va incloure el iuan en la seva cistella de monedes de referència i una de les condicions per avançar cap a una divisa de mercat lliure –amb més oscil·lacions- era un requisit", explica Peralta.
En un moment en què l'economia xinesa està en fase descendent, la moneda cau i els mercats ho llegeixen amb neguit. La depreciació de la moneda xinesa fa més competitives les exportacions però, alhora, fa caure la demanda de matèries primeres –com ara el coure- i en fa caure el preu. "Conseqüentment els mercats llegeixen aquest fet a curt termini amb reaccions molt dràstiques, però contràriament al que es creu, la demanda de petroli de la Xina no ha caigut: va consumir 10,6 milions de barrils per dia el 2014 i 11,2 el 2015 i s'espera que el consum segueixi augmentant almenys fins al 2020" afirma Peralta.
La caiguda de la demanda de matèries primeres segons Nueno és deguda a "la racionalització de males decisions fetes sense anàlisi per part del govern: el cas de l'acer és paradigmàtic". La producció xinesa d'acer es va reduir en 2015 per primera vegada en 34 anys i la importació de ferro es va contraure l'any passat. Brasil i Mèxic ja noten aquesta caiguda del preu del mineral. Xile nota la baixada del preu del coure.
"S'han hagut de tancar plantes siderúrgiques perquè la Xina té el doble de capacitat de producció d'acer del que necessita. Si no hi ha mercat, no es pot vendre. En conseqüència tanquen empreses i cau tal demanda. Ha faltat una bona estratègia", indica Nueno, però afegeix que "aquesta racionalització també es va fer a Europa als 80, no és res nou".
El govern xinès intenta controlar tots els aspectes de l'economia: "Com no ha funcionat per si sola, si la deixessin estar de cop hi hauria moviments molt bruscos". Tot i això, Peralta relativitza l'afirmació perquè "la borsa xinesa són empreses i inversors domèstics amb un fort component especulatiu, és més el soroll que fa, que no pas les conseqüències reals que pot tenir".
Peralta posa com a exemple les repercussions que tindria per a l'economia nord-americana un col·lapse de la Xina, tenint en compte que aquest país té part del deute nord-americà: La Xina té 3,3 trilions de reserves de divises (i no tot són dòlars nord americans). Per tant "l'impacte d'una venda massiva de reserves seria igualment relativa", ja que el deute dels Estats Units és de 17 trilions de dòlars.
Un canvi volgut
Les dades econòmiques es poden interpretar de moltes maneres: "Ja fa cinc anys que se sent que el hard landing de la Xina col·lapsarà l'economia i no està passant de moment". Mentrestant, els Estats Units i la zona Euro han estabilitzat l'economia i creixen. Amb els costos de les matèries primeres més baixes per a la indústria i l'euro barat Peralta no creu "que hi hagi d'haver una crisi com la del 2008. El sector bancari als Estats Units i a Europa ha superat una profunda reforma i estan més preparats". En tot cas, apunta que "Brasil sí que acumula prou ingredients com per a tenir un problema".
La Xina està canviant de model econòmic i virant cap a una economia més normalitzada amb més pes dels serveis. Actualment els serveis aporten un 46% al PIB, la indústria també un 46% i la resta l'agricultura. Aquest fet es reflecteix en el creixement dels costos laborals que s'han incrementat molt al país asiàtic, conseqüència de l'expansió de la classe mitjana.
"El gran risc de la Xina és que el sector industrial que està molt endeutat, inflat i és poc eficient els exploti a les mans: dóna feina a molta gent i si hi ha fallides pot comportar molt atur i el col·lapse d'entitats financeres. Si, en cas contrari, aquesta bombolla es pot desmuntar de manera gradual, no hi haurà cap problema", conclou Peralta.