CAFÈ D'AEROPORT
El “dia de l’enveja” a l'economia catalana
Finlàndia permet als seus residents consultar els ingressos dels veïns. Seria viable aquest nivell de transparència a Catalunya?
És necessari saber el que cobra el teu veí? Finlàndia, el sisè país més feliç del món, té una data al calendari coneguda com "el dia de l'enveja". Durant el primer laborable de novembre, el Govern revela els ingressos de tots els ciutadans i el que paguen en impostos. De fet, en un any, el portal de transparència pot rebre més d'1,6 milions de consultes en un país de tan sols 5,5 milions d’habitants. Ara bé, què succeiria a Catalunya si hi hagués el dia de l'enveja i es revelessin tots els ingressos i impostos de cada català? Un expert en transparència de l'administració pública, un economista finlandès, una vicedegana de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i una economista especialitzada en recursos humans analitzen un cas peculiar: l’hipotètic “dia de l’enveja” a l'economia catalana.
En primer lloc, la transparència no és cap novetat a Finlàndia, ja que durant més de 500 anys va formar part de Suècia, una nació que va comptar amb la primera llei sobre la transparència entre el segle XVIII i XIX, precisa Markku Lehtonen, finlandès investigador del Departament d'Humanitats de la UPF, que fa més de quatre anys que viu a Catalunya. L'investigador confessa que "no és un fet tan morbós com ens podem pensar". A més, els finlandesos ho veuen com un element de confiança amb les institucions per saber, amb seguretat, que els impostos que paguen "serveixen d'alguna cosa".
Lehtonen (UPF): “El dia de l’enveja a Finlàndia no és un fet tan morbós com ens podem pensar des de Catalunya”
Per entendre l’aposta per la transparència dels països escandinaus cal prestar atenció en dos motius vitals. El primer, que és una democràcia consolidada, explica a VIA Empresa Ismael Peña-López, director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. El segon motiu té a veure amb la part sociològica i amb la seva "ètica protestant". Peña-López detalla que a Espanya són molt més catòlics i de tradició àrab i en la part de la intimitat són més similars i reservats. "Els protestants, en canvi, tenen clar que no tenen res a amagar, no han fet res malament i treballen més per l'estat i el fet col·lectiu".
Amb la celebració del “dia de l’enveja” a principis de novembre també es combat la corrupció i la bretxa salarial, a més de fomentar l'escrutini públic, especialment amb els polítics. L’expert té clar que els "finlandesos volen saber quins perfils hi ha que ajudin a explicar les seves decisions". Un altre element és la bretxa de gènere en el poder adquisitiu de cadascú i que, mesures de transparència com aquestes, poden ajudar i molt a evitar-les.
Com a contrapartida, qui gaudeix de veritat del “dia de l’enveja” són els mitjans de comunicació finlandesos, que hi dediquen jornades maratonianes. No es pot obviar els pics d’audiència que comporta els rànquings sobre els salaris dels presentadors de televisió més mediàtics, actors, expolítics, esportistes, directors de diari, dirigents de tota mena d'organitzacions, propietaris i directius empresarials i, els més suculents, els famosos del cor. Una acció que els permet desgranar-ho a fons.
Han de patir les empreses per la pèrdua de talent?
Què succeeix quan algú descobreix que a les empreses de la competència hi ha salaris més elevats? Hi ha moviments laborals immediats? Renúncies? Peticions d’augments salarials? El debat a Finlàndia, segons Lehtonen, està més enfocat en un sector qualificat històricament de mal pagat, com pot ser la infermeria, que no pas si els treballadors es volen canviar a la competència en descobrir salaris més elevats. I, fins i tot, amb els directors dels equips, “que estan més mal pagats en comparació amb altres països internacionals i que ajuda a reduir l’enveja entre els finlandesos”. A més, confessa que no hi ha gaire desigualtats entre les classes socials i es tracta d’una societat bastant homogènia. Tots guanyen més o menys el mateix.
Com seria el “dia de l’enveja” a Catalunya?
És essencial més mesures de transparència arreu del món? Per al finlandès consultat “no és del tot necessari perquè hi ha països que viuen bé sense tenir aquesta tradició. Per a la majoria dels finlandesos no és un fet gaire rellevant. De fet, és un dia de diversió i en alguns casos pot ser interessant per comentar amb els amics”.
Peña-López (Escola d'Administració Pública de Catalunya): “Per mi és més important que un diari pugui accedir de forma massiva a totes les dades i pugui fer una explotació estadística”
En canvi, la transparència serviria per combatre la corrupció a Catalunya? I per reduir la bretxa salarial en molts àmbits? Els experts consultats tenen dubtes de si funcionaria la mesura al nostre territori. En primer lloc, destaquen l’alt impacte de l’economia submergida a Catalunya i que, evidentment, no és notificada. En aquests moments, l’economia submergida suposa gairebé el 20% del PIB espanyol, segons el Fons Monetari Internacional (FMI).
També, segons les fonts consultades, és important que les dades estiguin als comitès d'empresa i que des dels sindicats es pugui lluitar per evitar qualsevol discriminació per gènere i raça. O, en el cas de la corrupció, amb fundacions i societat civil. “A Catalunya hi ha una confiança baixa amb gran part de les institucions”, constaten. O, com apunta, Rabassó: “Si totes les dades estiguessin en obert, les ajudes públiques serien reals i impactarien a qui ho necessita de debò. No hi hauria casos de polítics que cobren bons elèctrics i tèrmics per aconseguir descomptes a la tarifa de la llum i amb la calefacció”.
L’economia submergida suposa gairebé el 20% del PIB espanyol, segons el Fons Monetari Internacional (FMI)
“Per mi és més rellevant que un diari pugui accedir de forma massiva a totes les dades i pugui fer una explotació estadística. Per exemple, és vital conèixer perquè les persones que tenen un nom femení o una raça en concret poden cobrar menys, que no pas el salari del veí que viu davant dels meus pares” afegeix Peña-López. “Crec que són més eficaces les polítiques orientades a donar informació als mitjans de comunicació i a l'oposició d'un partit polític, que no pas el ciutadà de peu”, continua l’expert.
“La transparència sempre és positiva, malgrat que a Espanya encara anem tard i no ens hi hem posat de debò en l’àmbit laboral, fins al 2019” apunta Nieves Rabassó, presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió del Capital Humà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. De fet, és poc habitual conèixer els salaris que es paguen a una empresa en concret, malgrat que tenen l'obligació d'elaborar el registre retributiu des del 8 de març de 2019, data d'entrada en vigor del Reial decret llei 6/2019. És a dir, conèixer la banda salarial que es paga per una posició en concret. “A la majoria d’anuncis de feina no es publica el salari i és greu”.
Per tant, més enllà de l’hipotètic cas d’un “dia de l’enveja” a Catalunya, “dins d'una organització i empresa s'hauria de saber el que cobra cada treballador que hi pertany, per conèixer el seu capital humà i aconseguir els objectius establerts per la companyia” precisa Rabassó.
Els països nòrdics constitueixen un bon model de transparència a seguir, perquè la societat està conscienciada, juntament amb el risc reputacional que suposa, per exemple, pagar menys a homes i dones i que no es toleraria per la ciutadania. Per a Consuelo Chacartegui, vicedegana del Grau en Relacions Laborals de la Universitat Pompeu Fabra, “un treball en condicions d'igualtat garanteix un major nivell de felicitat entre el personal que integra la plantilla i contribueix a més alts nivells de productivitat”.
Finalment, per als catalans pot ser molt llaminer saber el que cobra el veí, ja que la majoria de la població pot tenir prejudicis i, sovint, no conèixer el rerefons de les dades obertes. Tanmateix, els experts consultats conclouen que s’hauria de demanar que la política planifiqui i avaluï les polítiques públiques i les preguntes que s’efectuen amb les dades obertes, per saber a quin problema de veritat respon. I, sobretot, eludir el xou amb el “dia de l’enveja”, per evitar que es converteixi en el "porno financer català" i, en canvi, deixés de servir per impactar amb canvis reals.