La intel·ligència artificial ha penetrat en tots els ordres de la nostra vida. En tots? NO, un reducte resisteix el setge amb valentia, tenacitat i èxit: l'administració! De fet, han estat molts els plans i els intents d'introduir la IA en l'administració, però, en la major part dels casos ens trobem amb què la tecnologia és la que s'adapta al procediment existent i no a l'inrevés, és a dir, canviem el formulari per un pdf o un formulari en línia, però els passos són els mateixos. Només en uns pocs casos veiem la classe de canvi radical que ens és tan familiar en sectors com l'ecommerce o social network.
No obstant això, si un sector ha de treure partit i ser capdavanter en l'ús de la intel·ligència artificial, aquest és l'administració pública. La raó és simple. Majoritàriament l'administració pública treballa i fa servir dades. S'assembla, doncs, molt més a Google, a Facebook o a WhatsApp que a una botiga d'ultramarins. No és doncs estrany que en els últims anys hagi hagut diversos intents de transformar l'administració en un servei digital. Spoiler, no han triomfat precisament.
Un dels més interessants és l'United States Digital Service que va ser creat en l'estiu de l'any 2014 per l'administració Obama arran del desastre de l'Obamacare a l'octubre de l'any 2013 quan el dia del seu llançament la web va estar caiguda durant dues hores i tan sols sis usuaris van poder completar el procés aquell dia. El desastre va ser de tal magnitud que va fer evident el retard i la incapacitat de l'administració en el camp digital.
"Si un sector havia de treure partit i ser capdavanter en l'ús de la intel·ligència artificial és l'administració pública"
Aquest desastre va servir de revulsiu per primer salvar Obamacare i segon llançar una ofensiva a favor de la digitalització de l'administració americana. Per això, no es va buscar a les grans empreses de tecnologia sinó als activistes digitals com els de "Code for America" i experts interessats a fer tecnologia que tingués un impacte social.
Eines antigues...
La idea subjacent és que una gran part de el problema era que l'administració fa servir eines "antigues" que no permetien els increments en productivitat i en rendiment de les noves tecnologies com ara eines web d'alt rendiment, tecnologia serverless, frameworks com react o angular i l‘ús massiu de plataformes cloud.
Malgrat les dificultats, l'Obamacare va acabar funcionant i l'United States Digital Service ha tingut un efecte significatiu en la digitalització de l'administració.
No és l'únic cas! De fet, anys abans, el 2011 a UK es va crear el Digital Government Services (GDS). Allà la iniciativa va ser una mica més evolutiva, va sorgir de l'Directgov, l'oficina de serveis web ciutadans que va ser traslladada a l'Cabinet Office (l'oficina del president del govern). Serveis similars són el Canadian Digital Service i 18F, una agència creada pels "Presidential Fellows" d'Obama que ajuda a la resta de l'administració a desenvolupar i adquirir tecnologia.
...i un somni pel qual lluitar
Darrere d'aquestes iniciatives hi ha dues constatacions: una molt evident i una altra més vetllada. La molt evident és que cal fer un salt radical en la digitalització de l'administració i que aquest salt és millor que sigui extern, mitjançant una agència dedicada, que intern. És la constatació de l'endarreriment tecnològic que requereix de capacitats, dinàmiques i estructures organitzatives molt allunyades de les habituals en l'administració. Aquest retard és especialment cert pel que fa a l'ús de tecnologies punteres que permeten l'escalabilitat i l'agilitat en el desenvolupament de la qual gaudeixen els serveis privats, tecnologies com ara cloud, IA... que poden multiplicar per dos dígits la productivitat i eficiència de les organitzacions respecte a les de la generació anterior.
Però hi ha una altra, més vetllada i més ambiciosa. Molts dels tecnòlegs que van construir aquests serveis somien amb la idea de govern com a plataforma, del govern amb una estructura de petits grups, molt àgils i molt punters que desenvolupen una infraestructura comuna de serveis digitals compartits sobre la qual altres, administració i privats, construeixen serveis digitals orientats a l'usuari.
"Canviarem l'administració i potser la podríem transformar en una estructura d'equips petits altament professionalitzats i dinàmics que treballen amb la resta de la societat i empenyen al progrés de la història"
Sota aquesta visió subjau una ambició, la de canviar l'administració i la societat a la qual serveix i una hipòtesi, la mirroring hypothesis. La mirroring hypothesis sosté que l'estructura d'una organització reprodueix les dependències tecnològiques que fa servir. Per tant, si canviem una tecnologia amb altres dependències tecnològiques podrem canviar l'estructura i podrem canviar l'organització. És a dir, canviarem l'administració i potser la podríem transformar en una estructura d'equips petits altament professionalitzats i dinàmics que treballen amb la resta de la societat i empenyen el progrés la història.
Un somni? Potser un somni pel qual val la pena lluitar!