18
de Setembre
de
2014
Act.
18
de Setembre
de
2014
"Hi ha algunes empreses que han fet el canvi, altres que s'ho estan replantejant i d'altres que no ho faran mai, fins que la llei els obligui", declara Nuria Chinchilla, especialista en direcció de persones i professora de IESE Business School. Chinchilla, en aquest cas, parla amb VIAempresa en qualitat d'impulsora de la Iniciativa per la Reforma Horària, un moviment encapçalat per Fabián Mohedano que celebra aquests dies la Setmana dels Horaris 2014 a Catalunya. Uns dies per conscienciar, sector a sector, de la necessitat de reformar dels horaris laborals, els que qualifiquen "d'irracionals" avui dia.
En el marc de la iniciativa estan celebrant-se diferents trobades amb agents socials, empresarials i institucionals per lluitar les seves propostes. I parlem de lluitar perquè pels impulsors és, quasi, una batalla: "Amb el canvi podem combatre la desigualtat. En aquests moments les dones continuen sent les principals responsables de la cura de la família i això les obliga a combinar-ho amb la feina, acceptar només contractes temporals per fraccionar el temps laboral o, fins i tot, renunciar a exercir càrrecs de decisió", afirma Sara Berbel (@saraberbels), psicòloga social i experta en polítiques de gènere, membre també del comitè impulsor d'aquesta iniciativa.
"Hi ha voluntat en les empreses, però poques ho apliquen"
"L'empresa ha de millorar i també la persona, per això ens hem de formar en la gestió del nostre temps", apunta Chinchilla al respecte. I és que aconseguir el canvi seria important, segons reconeix també Berbel, per consolidar "la igualtat de les dones a la vida laboral, en l'àmbit de la llar, per la seva salut i també per la seva participació cívica i social".
Criteria Recursos Humans és una de les pimes catalanes que aposta per la reforma horària. Formen part activa de la Xarxa NUST ( Nous Usos Socials del Temps), iniciativa creada al 2006 per l'Ajuntament de Barcelona. La seva directora general, Mónica Sánchez, considera que són poques les empreses que ho porten a terme. "Hi ha una voluntat en les organitzacions empresarials, però poques ho apliquen. Es tendeix molt a aplicar només la reducció horària en relació a temes de la cura de fills, però hi ha persones que simplement volen tenir més temps per dedicar-se a altres activitats", afirma.
Sánchez coincideix en utilitzar l'adjectiu "irracional" per qualificar els horaris que acostumen a fer les empreses. "Ho són perquè van en la línia del presencialisme, confonent més hores amb sinònim de millor feina, quan no és cert", defensa. I ho fa en coneixement de causa: Criteria Recursos Humans ha estat guardonada amb el premi Barcelona a l'Empresa Innovadora en Conciliació i Temps, en la categoria d'empreses amb menys de 50 i més de 10 persones.
Els aproximadament 40 treballadors de l'empresa que dirigeix Sánchez disposen de flexibilitat horària i possibilitat de teletreball, "perquè el que és important és arribar a l'objectiu", matisa. En una època on augmentar els salaris és cada vegada més difícil, aquesta empresària afirma que el "salari emocional" és un valor a tenir present. "El 90% de la nostra plantilla són dones i aquestes mesures estan molt ben valorades. Quan ens van donar el premi va venir gairebé tothom el personal de l'empresa", recorda.
"La desorganització horària és un obstacle per a la competitivitat"
També són moltes les entitats i empreses que s'han adreçat a la proposta, que parteix d'una premissa: avançar una hora els horaris dels àpats per conciliar la vida familiar amb la feina. És a dir, dinar vora les 13 hores i sopar a partir de les 20 hores. Una programació diferent, però més adaptada a l'europea, on Espanya se situa a la cua en productivitat, tot i ser líder en dedicació horària a la feina. Una incongruència?
"La gent té la creença que més hores de feina implica més productivitat, i això és una fal·làcia, no és cert. Amb més hores treballades es produeix un descens de la productivitat i també de l'organització interna", apunta Berbel, qui també alerta que darrerament els convenis col·lectius aprovats estan incorporant més hores de treball. "Un pas endarrere", en la seva opinió.
Des de les entitats públiques també està donant-se suport a la Iniciativa per la Reforma Horària. Un dels actes d'aquestes jornades s'ha celebrat aquest dimecres a l'Institut Català de les Dones. Presidit per Montse Gatell, l'entitat dóna especial suport al moviment i ho reforça en un article publicat al web de l'organisme, on Gatell matisa que l'Institut "se suma i involucra en les iniciatives que demanen horaris més racionals i un avenç cap a la conciliació dels temps".
Al mateix text, Gatell és contundent quant a l'enumeració de conseqüències de les jornades laborals actuals: "La desorganització horària que vivim és un obstacle per a la competitivitat i la producció empresarial, augmenta els riscos psicosocials, fa persistir la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, produeix problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, baixos rendiments educatius, manca de temps familiar i personal i una disminució del benestar de la societat en general", conclou.
En el marc de la iniciativa estan celebrant-se diferents trobades amb agents socials, empresarials i institucionals per lluitar les seves propostes. I parlem de lluitar perquè pels impulsors és, quasi, una batalla: "Amb el canvi podem combatre la desigualtat. En aquests moments les dones continuen sent les principals responsables de la cura de la família i això les obliga a combinar-ho amb la feina, acceptar només contractes temporals per fraccionar el temps laboral o, fins i tot, renunciar a exercir càrrecs de decisió", afirma Sara Berbel (@saraberbels), psicòloga social i experta en polítiques de gènere, membre també del comitè impulsor d'aquesta iniciativa.
"Hi ha voluntat en les empreses, però poques ho apliquen"
"L'empresa ha de millorar i també la persona, per això ens hem de formar en la gestió del nostre temps", apunta Chinchilla al respecte. I és que aconseguir el canvi seria important, segons reconeix també Berbel, per consolidar "la igualtat de les dones a la vida laboral, en l'àmbit de la llar, per la seva salut i també per la seva participació cívica i social".
Criteria Recursos Humans és una de les pimes catalanes que aposta per la reforma horària. Formen part activa de la Xarxa NUST ( Nous Usos Socials del Temps), iniciativa creada al 2006 per l'Ajuntament de Barcelona. La seva directora general, Mónica Sánchez, considera que són poques les empreses que ho porten a terme. "Hi ha una voluntat en les organitzacions empresarials, però poques ho apliquen. Es tendeix molt a aplicar només la reducció horària en relació a temes de la cura de fills, però hi ha persones que simplement volen tenir més temps per dedicar-se a altres activitats", afirma.
Sánchez coincideix en utilitzar l'adjectiu "irracional" per qualificar els horaris que acostumen a fer les empreses. "Ho són perquè van en la línia del presencialisme, confonent més hores amb sinònim de millor feina, quan no és cert", defensa. I ho fa en coneixement de causa: Criteria Recursos Humans ha estat guardonada amb el premi Barcelona a l'Empresa Innovadora en Conciliació i Temps, en la categoria d'empreses amb menys de 50 i més de 10 persones.
Els aproximadament 40 treballadors de l'empresa que dirigeix Sánchez disposen de flexibilitat horària i possibilitat de teletreball, "perquè el que és important és arribar a l'objectiu", matisa. En una època on augmentar els salaris és cada vegada més difícil, aquesta empresària afirma que el "salari emocional" és un valor a tenir present. "El 90% de la nostra plantilla són dones i aquestes mesures estan molt ben valorades. Quan ens van donar el premi va venir gairebé tothom el personal de l'empresa", recorda.
"La desorganització horària és un obstacle per a la competitivitat"
També són moltes les entitats i empreses que s'han adreçat a la proposta, que parteix d'una premissa: avançar una hora els horaris dels àpats per conciliar la vida familiar amb la feina. És a dir, dinar vora les 13 hores i sopar a partir de les 20 hores. Una programació diferent, però més adaptada a l'europea, on Espanya se situa a la cua en productivitat, tot i ser líder en dedicació horària a la feina. Una incongruència?
"La gent té la creença que més hores de feina implica més productivitat, i això és una fal·làcia, no és cert. Amb més hores treballades es produeix un descens de la productivitat i també de l'organització interna", apunta Berbel, qui també alerta que darrerament els convenis col·lectius aprovats estan incorporant més hores de treball. "Un pas endarrere", en la seva opinió.
Des de les entitats públiques també està donant-se suport a la Iniciativa per la Reforma Horària. Un dels actes d'aquestes jornades s'ha celebrat aquest dimecres a l'Institut Català de les Dones. Presidit per Montse Gatell, l'entitat dóna especial suport al moviment i ho reforça en un article publicat al web de l'organisme, on Gatell matisa que l'Institut "se suma i involucra en les iniciatives que demanen horaris més racionals i un avenç cap a la conciliació dels temps".
Al mateix text, Gatell és contundent quant a l'enumeració de conseqüències de les jornades laborals actuals: "La desorganització horària que vivim és un obstacle per a la competitivitat i la producció empresarial, augmenta els riscos psicosocials, fa persistir la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, produeix problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, baixos rendiments educatius, manca de temps familiar i personal i una disminució del benestar de la societat en general", conclou.