El "dolç" moment de l'economia catalana (amb deures pendents per a la indústria)
Més turisme, inversió i consum privat expliquen el bon moment econòmic de Catalunya, en comparació amb la resta d'Europa
L'economia catalana va a "bon ritme" i creixerà un 3% el 2024, cinc dècimes més del previst en les projeccions anteriors. Els causants? La recuperació del turisme després de la pandèmia de la covid-19, més inversió i l'augment del consum privat. Catalunya serà una de les economies europees que experimentarà un avenç més robust del PIB, sobretot si es compara amb l'estancament econòmic que pateix en aquests moments el motor econòmic alemany. Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de l'Informe de Conjuntura Catalana del tercer trimestre del 2024 elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Entre les principals preocupacions a tenir en compte, destaca l'augment del preu del petroli per les tensions geopolítiques a l'Orient Mitjà i el toc d'atenció al sector industrial català: "cal posar-se les piles".
Catalunya serà una de les economies europees que experimentarà un avenç més robust del PIB
Si s'entra al detall de les xifres macroeconòmiques catalanes, després del 3% de creixement anual d'enguany, durant el 2025 es preveu que sigui d'un 2,4%, amb una moderació gradual, però per sobre de la mitjana europea. Tot i això, Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra, destaca que les últimes previsions del Banc Central Europeu (BCE) del mes de setembre estimen un creixement de la zona euro del 0,8% i de l’1,3% per al 2024 i 2025, respectivament.
Es preveu que la taxa d’atur, que el segon trimestre de 2024 es va situar al 9,4%, es redueixi fins al 8,8% l’any 2025. El dinamisme més intens de l’ocupació, amb un avenç del 2,5% i del 2,3% el 2024 i 2025, respectivament, juntament amb la recuperació de poder adquisitiu de les llars i el descens previst dels tipus d’interès, hauria de contribuir a l’acceleració del consum privat respecte al 2023. A més, l'índex de confiança empresarial és positiu i augmenta, sobretot, en sectors com l'hostaleria i la construcció, mentre es manté estable a la indústria.
Entre les bones notícies d'enguany hi ha el repunt de la inversió, gràcies als fons Next Generation i a una política monetària més favorable
Una de les novetats plasmades a l'informe té a veure amb la moderació en la contribució del sector exterior durant els pròxims trimestres, tot i que continuarà sent un dels principals motors de l’economia. És a dir, hi ha un canvi estructural en la composició de les exportacions: a Catalunya exportem menys productes, però aquests són de més alt valor afegit.
Entre les bones notícies, hi ha el repunt de la inversió, ja que es preveu que els fons Next Generation i una política monetària més favorable contribueixin a un creixement més intensiu de la inversió el 2024 i 2025. En relació amb els fons Next Generation, s’ha anunciat aquest mes un nou paquet d’ajudes a les pimes (4.500 milions d'euros) i quasi 50.000 milions disponibles en préstecs pel conjunt de l’Estat gràcies als fons del Pla de Recuperació i Resiliència. A més, les licitacions oficials d’obres a Catalunya han augmentat el 2023 i 2024.
Els deures pendents de la indústria manufacturera a Catalunya
En aquests moments, el sector que més contribueix a la productivitat de l'economia catalana és l'industrial. Per què és protagonista? Segons Rovira, a la zona de l'euro -sobretot a Alemanya- la indústria s'està estancant, tornant a nivells de l'any 2017. En canvi, l'economia catalana, que va patir força retrocessos durant la pandèmia de la covid-19 i que li va costar recuperar-se- té una evolució més positiva i supera, en termes relatius, les economies de la zona euro. A parer de l'economista, darrere de context hi ha "moltes llums i ombres". Per exemple, la indústria manufacturera catalana no perd pes des del 2010 i hi ha molta estabilització en el transcurs dels anys. Les bones xifres s'expliquen perquè ha perdut pes en l'ocupació i ha expulsat força de treball, en comparació amb altres sectors econòmics més intensius.
Rovira (Cambra de Barcelona): "Les exportacions de la indústria manufacturera catalana han guanyat quota fora de la Unió Europea, mentre que Europa i els Estats Units en perden arreu del món"
Fins i tot, la indústria catalana manufacturera és un sector d'èxit en termes d'exportacions arreu del món. "A Catalunya hem guanyat quota d'exportació fora de la Unió Europea, mentre que Europa i els Estats Units en perden i només guanya la Xina". On s'ha incrementat l'avantatge, segons Rovira, és en el cost laboral. "Quan vam sortir de la crisi financera que es va iniciar el 2008, vam tenir una devaluació interna, que ens va donar avantatge per competir amb exportacions". I així ho exemplifica: "si produir un cotxe a Catalunya costa 10.000 euros, a Alemanya en costa 15.000 i guanyes competitivitat". "Tenim un diferencial en cost laboral molt gran que explica el comportament de les exportacions", afegeix l'expert.
Finalment, tal com conclou Josep Santacreu, president de la Cambra de Barcelona, "els guanys en competitivitat del sector manufacturer català no s’han produït tant per millores en capital humà i tecnològic, sinó per la destrucció de la part del teixit empresarial menys productiu". Per tant, els experts demanen revertir aquest patró, impulsant l’augment de la productivitat com a veritable motor del creixement sostenible en el llarg termini. "Perquè la indústria manufacturera sigui més competitiva cal augmentar la inversió per ocupat", precisa.
Santacreu (Cambra): "Perquè la indústria manufacturera sigui més competitiva cal augmentar la inversió per ocupat"
En concret, l’any 2021 la inversió per treballador a Catalunya al sector manufacturer va ser un 23% inferior a la de la mitjana de la zona euro, un diferencial molt similar al de la productivitat per hora treballada. És important destacar que la inversió està associada amb la qualitat del marc institucional, econòmic i social. En aquest sentit, és fonamental reduir les barreres que frenen la inversió, com les càrregues burocràtiques i la incertesa jurídica, així com impulsar polítiques públiques que promoguin un encaix més adequat entre l’oferta i la demanda de treball, a part de millorar les infraestructures crítiques.