15
de Juliol
de
2016
Act.
15
de Juliol
de
2016
"El treball és la millor política social" és la màxima de Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1959), consellera de Treball, Afers Socials i Famílies. La sentència va en consonància amb la incorporació del terme treball al Departament, que tradicionalment s'havia limitat a Benestar Social i Família. A més del nom, aquesta afiliada a la UGT aporta el seu "concepte de treball, experiència i diàleg amb l'empresariat en una demarcació (Girona) on el consens amb els empresaris és gran". Bassa ha estat al peu del carrer al costat dels treballadors i treballadores i coneix el país. La consellera, que aquest divendres presenta la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya, centra els seus esforços entre la gestió per millorar de la qualitat –i quantitat- del treball i la preparació del país de cara a l'Estat propi.
Amb la seva entrada al Govern s'ha separat l'àrea d'Empresa de la de Treball i també se li ha canviat el nom, abans era Ocupació. Per què?
Va ser una decisió molt pensada. Creiem que els afers socials havien d'estar amb treball per dos motius: d'una banda, perquè la millor política social és el treball i un treball digne; de l'altra, que s'havia de tornar a anomenar Treball perquè el concepte és molt més que Ocupació. Treball vol dir que un mateix valori la feina al llarg de la vida i que pot ser des de l'ocupació d'un altre o també autoocupació. Així mateix Empresa havia d'estar amb Coneixement perquè la transferència de les universitats a l'empresa és important per la innovació i la internacionalització. Evidentment, s'imposa la col·laboració i el treball en comú entre els dos departaments en temes importants com ara inversions o deslocalitzacions.
Vostè mateixa diu que "el treball és la millor política social", però en una època en què existeix la figura del treballador pobre, sembla que això no acaba de tenir sentit.
Sí que en té perquè precisament el que no volem són treballadors pobres. Per això el que estem fent són dues mesures importants. D'una banda, les ajudes en la gestió de polítiques actives que serveixin tant per la inserció laboral com per la millor ocupabilitat dels treballadors i de l'altra, treballar per un salari mínim de 1.000 euros -que és el que diu la Carta Europea-, que tot i no tenir competències per fer-ho, sí que es pot treballar amb el Consell de Relacions Laborals amb sindicats i patronals al costat. Si parlem del salari mínim superior, vol dir que en els convenis s'augmentaran els salaris i això farà que els treballadors tinguin millors sous. Així deixarem de tenir treballadors pobres. És un procés a llarg termini, clar. Per això necessitem un Estat propi.
Accepta per tant que la Generalitat no té competències en Treball.
I tant. Catalunya no té competències en treball però reivindico poder-les tenir per poder canviar aquestes situacions. El que fem mentrestant no és dissenyar sinó gestionar les polítiques dels altres. El que volem és dissenyar-les i gestionar-les.
Per tant és parlar d'aquests temes per fer soroll.
No per fer soroll, sinó per avançar en aquest aspecte. Gestionem el mentrestant per tal que un dia puguem dissenyar directament.
Una eina molt important és la Inspecció de Treball.
És una de les eines més importants que té la Generalitat en aquests moments. L'Estat dissenya quines són les accions que ha de fer, però hi ha una part que controlem des de Catalunya. Som al seu costat perquè busqui tot allò que sigui fora de la norma. Fa poc vam fer una roda de premsa per explicar amb transparència els resultats del 2015, cosa que no s'havia fet mai. Tenim clar que no és una eina només sancionadora, dels 57.000 expedients de l'any passat només un 17% varen acabar amb sanció. El que fa la Inspecció és un acompanyament per millorar el treball. Hem d'expulsar la precarietat del país. Si volem que les empreses siguin competitives, han de jugar totes amb les mateixes normes.
Fa poc s'han publicat les dades de l'atur, que millora, però considera que són conjunturals?
Ja comencem a dir que no perquè tornem a dades de desembre del 2008. Fa molts mesos que no tenim una pujada de l'atur i hem baixat de la barrera dels 500.000 aturats. Estem guanyant en quantitats però hem de guanyar en qualitats. Encara hi ha 450.000 aturats i en són molts, però el que hem d'aconseguir és que els que entren al mercat de treball no siguin treballadors pobres, sense precarietat ni temporalitat ni estacionalitat. La creació de treball ha de ser digne.
L'atur juvenil és un drama i les perspectives encara són pitjors. Què es pot fer des de Catalunya al respecte?
Estem treballant amb polítiques europees com la Garantia Juvenil, que és un dels programes europeus que ens ve de l'Estat. En aquest moment 35.000 joves s'han inscrit al projecte, 21.900 s'han beneficiat d'algun programa i 7.900 han trobat feina. A més hem aconseguit que l'edat màxima passi de 25 a 30 anys. També hem dissenyat 2.500 plans d'ocupació alguns dels quals per als més joves. Hem de revertir que el jovent marxi i que retornin les seves capacitats que han fugit durant els anys de crisi. Com l'atur juvenil és més fort, les polítiques s'han de centrar en aquest col·lectiu, però també hem d'evitar que es cronifiqui. I de fet és el primer cop que s'ha llançat un programa per la franja d'edat d'entre 30 i 40 anys.
Una de les crítiques que es fa a la Garantia Juvenil és que està molt burocratitzada.
Si, totalment d'acord. La burocràcia que ha implementat l'Estat espanyol complica l'aplicació. Aquestes polítiques vénen d'Europa i van als Estats, per això necessitem també un Estat propi, per dissenyar-les com vulguem. Espanya ho està fent fatal, el Govern porta tres registres i això impedeix avançar més. Ho hem comentat amb el grup dels quatre motors econòmics -Baden-Württemberg, Catalunya, Llombardia i Roine-Alps- per gestionar-ho pròpiament. Necessitem sortir de l'Estat espanyol i del tipus de polítiques i burocratització que fa. En una República catalana moderna faríem les coses molt diferent, de fet al SOC aconseguim més diners que altres comunitats per la nostra efectivitat, i això es podria notar en totes les polítiques de treball.
I parlant d'aturats més grans de 45 anys. Com els podem ajudar?
Aquest any hem programat per joves en especial, per totes les edats però també per més grans de 55 anys amb una especialitat: salaris de 1.000 euros finançats des del SOC -s'ha de ser conseqüent amb el que prediquem- i durada d'un any per millorar la inserció. I si acaben sense feina que es pugui cobrar prestacions. El que farem són programes mixtos que garanteixin el canvi de sector: orientació, formació i inserció alhora. Posarem 365 milions d'euros més 365 milions més de la Comunitat Europea.
Ens hem d'acostumar al fet que la vida laboral no és contínua i estable sinó que farà alts i baixos, per tant hem de tenir polítiques adaptades per, un cop fora, tornar a aquest mercat de treball.
La Formació Professional a Catalunya -i a Espanya- no té molt bon nom i no acaba d'encaixar en un país de pimes.
És cert i estem treballant en un nou model. Pensem molt en la formació dual però buscant un model que s'adapti a les pimes. L'FP dual està pensada per la gran empresa i funciona. Així mateix ara hem creat una Agència de la Formació Professional amb el Departament de Treball, Empresa i Educació junt amb Presidència, els agents econòmics, socials, cambres i l'entorn de l'empresa per dissenyar la formació que necessitem en cada moment però també en cada territori.
Just ara s'acaba la campanya de la Renda i Catalunya no podrà repartir el famós "0,7%".
Aquest és un altre dels temes pels quals necessitem un Estat propi. Els diners que paguem nosaltres no poden anar a Madrid i que decideixin que aquests diners només vagin destinades a entitats estatals. En tenim moltes que només treballen a Catalunya i necessitem que es reverteixin aquí. Com a Departament ens hem compromès a estudiar els seus casos i veure de quina manera podem ajudar-les. Així mateix el Tercer Sector -així com el Departament de Treball- ha presentat al Tribunal Constitucional un recurs en contra d'aquesta decisió per poder disposar d'aquest 0,7%.
Precisament just acabem de conèixer que el Tribunal Constitucional ha tombat les estructures d'Estat que el Govern ha començat a bastir, com afecta això a les seves polítiques?
El que tomba són les tres lleis de desconnexió. El que tenim nosaltres són les lleis del Parlament i l'Agència de Protecció Social en l'àmbit del Departament -com el que era abans era la SESPAS-, per tant, la part pragmàtica del dia a dia no tomben res. Continuarem treballant. El que estem fent és posant la carta de prestacions i serveis a les persones al dia per tal de, en el moment que siguem independents i puguem decidir en temes de Seguretat Social, que estigui preparada per posar-la en marxa.
Des de la UGT s'ha indicat que després d'aquestes últimes eleccions creixerà la conflictivitat laboral perquè seguiran les polítiques del PP. Com és la relació amb els sindicats?
Bona i de diàleg, igual que amb les patronals. Vam entrar al Govern amb tres prioritats: escolta, col·laboració i diàleg. El conflicte més gran que hi ha és la Reforma Laboral, i aquí no tenim competències, si en tinguéssim, no l'haguéssim fet així. La prova és la quantitat de taules de diàleg que hi ha a Catalunya i que el PP no ha conformat. La mirada sobre l'empresa és de diàleg.
Diu que la relació amb les patronals és bona però el conflicte sobre la seva representativitat és vigent.
S'havia de desbloquejar el tema de la representativitat de les patronals perquè si no es podia avançar en molts aspectes com ara la taula del SOC, o el Consell de Relacions Laborals. Vam fer una decisió salomònica: mentre no hi hagi la resolució del Tribunal, considerem que ha de ser un terç per Foment, Fepime i Pimec. En el moment en què judicialment surti la resolució l'acatarem. Malgrat això, la relació és bona.
I el seu criteri en el sentit del pes de cadascuna?
Crec que haurien de demostrar-ho. Així com els sindicats tenen eleccions sindicals i és indiscutible la representativitat de cadascun, amb les empreses han de buscar una manera de provar quin pes té cadascuna.
Amb la seva entrada al Govern s'ha separat l'àrea d'Empresa de la de Treball i també se li ha canviat el nom, abans era Ocupació. Per què?
Va ser una decisió molt pensada. Creiem que els afers socials havien d'estar amb treball per dos motius: d'una banda, perquè la millor política social és el treball i un treball digne; de l'altra, que s'havia de tornar a anomenar Treball perquè el concepte és molt més que Ocupació. Treball vol dir que un mateix valori la feina al llarg de la vida i que pot ser des de l'ocupació d'un altre o també autoocupació. Així mateix Empresa havia d'estar amb Coneixement perquè la transferència de les universitats a l'empresa és important per la innovació i la internacionalització. Evidentment, s'imposa la col·laboració i el treball en comú entre els dos departaments en temes importants com ara inversions o deslocalitzacions.
Vostè mateixa diu que "el treball és la millor política social", però en una època en què existeix la figura del treballador pobre, sembla que això no acaba de tenir sentit.
Sí que en té perquè precisament el que no volem són treballadors pobres. Per això el que estem fent són dues mesures importants. D'una banda, les ajudes en la gestió de polítiques actives que serveixin tant per la inserció laboral com per la millor ocupabilitat dels treballadors i de l'altra, treballar per un salari mínim de 1.000 euros -que és el que diu la Carta Europea-, que tot i no tenir competències per fer-ho, sí que es pot treballar amb el Consell de Relacions Laborals amb sindicats i patronals al costat. Si parlem del salari mínim superior, vol dir que en els convenis s'augmentaran els salaris i això farà que els treballadors tinguin millors sous. Així deixarem de tenir treballadors pobres. És un procés a llarg termini, clar. Per això necessitem un Estat propi.
Accepta per tant que la Generalitat no té competències en Treball.
I tant. Catalunya no té competències en treball però reivindico poder-les tenir per poder canviar aquestes situacions. El que fem mentrestant no és dissenyar sinó gestionar les polítiques dels altres. El que volem és dissenyar-les i gestionar-les.
Per tant és parlar d'aquests temes per fer soroll.
No per fer soroll, sinó per avançar en aquest aspecte. Gestionem el mentrestant per tal que un dia puguem dissenyar directament.
Una eina molt important és la Inspecció de Treball.
És una de les eines més importants que té la Generalitat en aquests moments. L'Estat dissenya quines són les accions que ha de fer, però hi ha una part que controlem des de Catalunya. Som al seu costat perquè busqui tot allò que sigui fora de la norma. Fa poc vam fer una roda de premsa per explicar amb transparència els resultats del 2015, cosa que no s'havia fet mai. Tenim clar que no és una eina només sancionadora, dels 57.000 expedients de l'any passat només un 17% varen acabar amb sanció. El que fa la Inspecció és un acompanyament per millorar el treball. Hem d'expulsar la precarietat del país. Si volem que les empreses siguin competitives, han de jugar totes amb les mateixes normes.
Fa poc s'han publicat les dades de l'atur, que millora, però considera que són conjunturals?
Ja comencem a dir que no perquè tornem a dades de desembre del 2008. Fa molts mesos que no tenim una pujada de l'atur i hem baixat de la barrera dels 500.000 aturats. Estem guanyant en quantitats però hem de guanyar en qualitats. Encara hi ha 450.000 aturats i en són molts, però el que hem d'aconseguir és que els que entren al mercat de treball no siguin treballadors pobres, sense precarietat ni temporalitat ni estacionalitat. La creació de treball ha de ser digne.
L'atur juvenil és un drama i les perspectives encara són pitjors. Què es pot fer des de Catalunya al respecte?
Estem treballant amb polítiques europees com la Garantia Juvenil, que és un dels programes europeus que ens ve de l'Estat. En aquest moment 35.000 joves s'han inscrit al projecte, 21.900 s'han beneficiat d'algun programa i 7.900 han trobat feina. A més hem aconseguit que l'edat màxima passi de 25 a 30 anys. També hem dissenyat 2.500 plans d'ocupació alguns dels quals per als més joves. Hem de revertir que el jovent marxi i que retornin les seves capacitats que han fugit durant els anys de crisi. Com l'atur juvenil és més fort, les polítiques s'han de centrar en aquest col·lectiu, però també hem d'evitar que es cronifiqui. I de fet és el primer cop que s'ha llançat un programa per la franja d'edat d'entre 30 i 40 anys.
Una de les crítiques que es fa a la Garantia Juvenil és que està molt burocratitzada.
Si, totalment d'acord. La burocràcia que ha implementat l'Estat espanyol complica l'aplicació. Aquestes polítiques vénen d'Europa i van als Estats, per això necessitem també un Estat propi, per dissenyar-les com vulguem. Espanya ho està fent fatal, el Govern porta tres registres i això impedeix avançar més. Ho hem comentat amb el grup dels quatre motors econòmics -Baden-Württemberg, Catalunya, Llombardia i Roine-Alps- per gestionar-ho pròpiament. Necessitem sortir de l'Estat espanyol i del tipus de polítiques i burocratització que fa. En una República catalana moderna faríem les coses molt diferent, de fet al SOC aconseguim més diners que altres comunitats per la nostra efectivitat, i això es podria notar en totes les polítiques de treball.
I parlant d'aturats més grans de 45 anys. Com els podem ajudar?
Aquest any hem programat per joves en especial, per totes les edats però també per més grans de 55 anys amb una especialitat: salaris de 1.000 euros finançats des del SOC -s'ha de ser conseqüent amb el que prediquem- i durada d'un any per millorar la inserció. I si acaben sense feina que es pugui cobrar prestacions. El que farem són programes mixtos que garanteixin el canvi de sector: orientació, formació i inserció alhora. Posarem 365 milions d'euros més 365 milions més de la Comunitat Europea.
Ens hem d'acostumar al fet que la vida laboral no és contínua i estable sinó que farà alts i baixos, per tant hem de tenir polítiques adaptades per, un cop fora, tornar a aquest mercat de treball.
La Formació Professional a Catalunya -i a Espanya- no té molt bon nom i no acaba d'encaixar en un país de pimes.
És cert i estem treballant en un nou model. Pensem molt en la formació dual però buscant un model que s'adapti a les pimes. L'FP dual està pensada per la gran empresa i funciona. Així mateix ara hem creat una Agència de la Formació Professional amb el Departament de Treball, Empresa i Educació junt amb Presidència, els agents econòmics, socials, cambres i l'entorn de l'empresa per dissenyar la formació que necessitem en cada moment però també en cada territori.
Just ara s'acaba la campanya de la Renda i Catalunya no podrà repartir el famós "0,7%".
Aquest és un altre dels temes pels quals necessitem un Estat propi. Els diners que paguem nosaltres no poden anar a Madrid i que decideixin que aquests diners només vagin destinades a entitats estatals. En tenim moltes que només treballen a Catalunya i necessitem que es reverteixin aquí. Com a Departament ens hem compromès a estudiar els seus casos i veure de quina manera podem ajudar-les. Així mateix el Tercer Sector -així com el Departament de Treball- ha presentat al Tribunal Constitucional un recurs en contra d'aquesta decisió per poder disposar d'aquest 0,7%.
Precisament just acabem de conèixer que el Tribunal Constitucional ha tombat les estructures d'Estat que el Govern ha començat a bastir, com afecta això a les seves polítiques?
El que tomba són les tres lleis de desconnexió. El que tenim nosaltres són les lleis del Parlament i l'Agència de Protecció Social en l'àmbit del Departament -com el que era abans era la SESPAS-, per tant, la part pragmàtica del dia a dia no tomben res. Continuarem treballant. El que estem fent és posant la carta de prestacions i serveis a les persones al dia per tal de, en el moment que siguem independents i puguem decidir en temes de Seguretat Social, que estigui preparada per posar-la en marxa.
Des de la UGT s'ha indicat que després d'aquestes últimes eleccions creixerà la conflictivitat laboral perquè seguiran les polítiques del PP. Com és la relació amb els sindicats?
Bona i de diàleg, igual que amb les patronals. Vam entrar al Govern amb tres prioritats: escolta, col·laboració i diàleg. El conflicte més gran que hi ha és la Reforma Laboral, i aquí no tenim competències, si en tinguéssim, no l'haguéssim fet així. La prova és la quantitat de taules de diàleg que hi ha a Catalunya i que el PP no ha conformat. La mirada sobre l'empresa és de diàleg.
Diu que la relació amb les patronals és bona però el conflicte sobre la seva representativitat és vigent.
S'havia de desbloquejar el tema de la representativitat de les patronals perquè si no es podia avançar en molts aspectes com ara la taula del SOC, o el Consell de Relacions Laborals. Vam fer una decisió salomònica: mentre no hi hagi la resolució del Tribunal, considerem que ha de ser un terç per Foment, Fepime i Pimec. En el moment en què judicialment surti la resolució l'acatarem. Malgrat això, la relació és bona.
I el seu criteri en el sentit del pes de cadascuna?
Crec que haurien de demostrar-ho. Així com els sindicats tenen eleccions sindicals i és indiscutible la representativitat de cadascun, amb les empreses han de buscar una manera de provar quin pes té cadascuna.