A l’economia hi ha activitats que tenen més impacte i força laboral que d’altres. Tot i que el paper de la dona en l'economia ha avançat molt els darrers 15 anys, la realitat és que la representació de la dona en els sectors amb més pes encara està molt lluny del desitjat. "De les 15 activitats que menys pes tenen en l'economia, les dones estem més representades que els homes en nou d'elles i després perdem pes en els sectors que més tiren d'ella". Així ho ha afirmat María Bastida, professora titular del Departament d'Organització d'Empreses i Comercialització de la Universitat de Santiago de Compostel·la, en la presentació de l'estudi l'Aportació de la Dona en l'Economia Espanyola presentat aquest dimecres en el Fòrum de PIMEC.
L'estudi ha presentat diverses dades reveladores sobre les diferències de gènere en els sectors econòmics espanyols, el pes de la dona en activitats econòmiques que no repercuteixen en el PIB i la manca de perspectiva econòmica de les polítiques públiques estatals i europees. En aquesta línia, Miguel Vázquez, degà del Col·legi d'Economistes de Galícia, presents també en la investigació, ha destacat la importància de "quantificar quina és l'aportació de la dona a l'economia".
Discriminació sectorial
Les dades han exposat com la força laboral masculina representa el 55% del valor afegit generat a l'Estat, mentre que les dones representen el 45%. Pel que fa a la producció la diferència s'incrementa fins als 18 punts percentuals (les dones representen el 41% de la producció).
La presència femenina en aquells sectors econòmics amb un pes important dins la producció és inferior a la dels homes
Tot plegat és fruit del que l'estudi denuncia com a "discriminació sectorial", tal com ho ha definit Bastida, i que s'enfronta directament a la millora del paper de la dona en la força laboral. L'estudi ha comprovat com la presència femenina en aquells sectors econòmics amb un pes important dins la producció és inferior a la dels homes. Estem parlant de sectors industrials i tècnics, com per exemple el sector de l'automòbil. Per altra banda, "aquelles activitats en les quals estem per sobre, com pot ser educació o sanitat, són les que aporten menys valor", ha afegit Bastida.
Per mirar de fer-hi front, diferents empreses han adoptat plans d'igualtat negociats amb les administracions, associacions o sindicats. Però el problema va més enllà. Emma Gumbert, vicepresidenta de PIMEC i presidenta de la Comissió Laboral ha explicat que ella mateixa ha negociat molts plans i que "en molts es recull que en igualtat de condicions i posició, la triada ha de ser una dona. Però la realitat és que en aquests sectors més potents la borsa de treball no està conformada per dones".
Mentre que un 62% de les hores de feina dels homes són remunerades, aquesta dada en les dones cau fins al 37%
Les crisis econòmiques, i entre elles l’última derivada de la covid-19, també han agreujat aquestes diferències de gènere. “Nosaltres som les grans damnificades de les crisis econòmiques. No al principi, però sí durant la recuperació” ha explicat Bastida; i és que si bé la pèrdua de feina sempre ha estat superior entre els homes durant les últimes crisis, la contractació masculina també ha estat molt per sobre en els períodes de recuperació. A més, durant els diferents ERTO realitzats per empreses de totes les branques al llarg del període de pandèmia, les dones, tant en àrees amb més presència com en àrees on en tenen menys, van restar més afectades.
El valor de l’economia no remunerada
Un altre aspecte en què ha volgut posar la lupa l'estudi és en el valor de l'economia no remunerada: el treball que no està quantificat i que és igualment indispensable. Sense situar-se a la cua d'Europa, la realitat és que la bretxa de gènere en aquest sentit continua sent enorme. Mentre que un 62% de les hores de feina dels homes són remunerades, aquesta dada en les dones cau fins al 37%. "No és una dada menor, ens hauria de fer pensar", ha sentenciat Bastida al presentar-la.
En la quantificació feta per l'estudi, els investigadors han tingut en compte com a hores productives de no mercat totes aquelles dedicades a l'alimentació (compra, cuinar...), cures, voluntariat o treball a la llar entre d'altres. En aquest sentit, Bastida ha afirmat que tenint en compte aquestes activitats "el 46,4% del PIB no estaria quantificat i les dones aportaríem el 63% d'aquesta activitat no remunerada".
A través d'una estimació amb els seus inconvenients i dificultats, com ha reconegut la professora i investigadora gallega, però fidedigna, es conclou que si es tingués en compte tota l'activitat de cara als càlculs de la producció i el valor afegit a l'economia, les dones podrien donar la volta a la truita i representar el 51% del valor afegit.
Polítiques públiques sense perspectiva de gènere
Una altra denúncia de l'informe presentat avui a PIMEC és la falta de perspectiva de gènere en les polítiques públiques tant de l'Estat com de la Unió Europea. "En les activitats més afectades per la darrera crisi érem més, però en les activitats amb més ajudes a la recuperació, les dones som menys", ha denunciat Bastida, que també ha afegit "estem apuntalant una Europa que reforça els sectors masculinitzats".
Així es pot veure en els PERTE, els projectes d’ajuda per a la recuperació i transformació econòmica, així com amb els Fons Next Generation, inversions públiques destinades especialment a aquells sectors on la bretxa de gènere hi segueix sent molt present i la dona està menys representada.