Trump, JFK i la intel·ligència cubana

La setmana de Donald Trump ha estat completament centrada en la política interior. Al contrari que les últimes setmanes, els fronts oberts són múltiples essent la guerra civil del partit republicà la pedra angular de tot el que passa en la resta de temes. El president Bush, de 91 anys, ha hagut de demanar excuses en públic per una acusació d'assetjament sexual. Sí, no riguin. Els opioides, el KremlinGate, els refugiats, Puerto Rico i el mur han estat temes més a destacar. Dos grans afers de gran importància: la reforma fiscal i la desclassificació dels documents de l'assassinat de JFK.

La mort d'un manifestant aquest estiu a Charlottesville va ser el detonant per a la dimissió de Steve Bannon (alt-right) com a cap d'estratègia de la Casa Blanca. Fa tres setmanes el GOP va organitzar la seva conferència anual i allà hi era Bannon. El que va fer fou, essencialment, proferir amenaçes contra l'establishment, afirmant que aniria estat per estat presentant candidats per fer-los fora.

Malgrat que ningú se'l va prendre seriosament, el cert és que està complint, ja que porta algunes victòries. Segurament per això aquesta setmana dos congressistes del GOP, Corner i Flake, han alçat durament la veu contra el president Trump. Ambdós han anunciat que no es presentaran a la reelecció, però que els 14 mesos que els queda de mandat els dedicaran a fer caure al president. També han animat a la resta de congressistes a alçar la veu, ja que creien els republicans que Trump canviaria i que ara ja saben que no ho farà. Flake va afirmar que Trump és un risc per a la democràcia (aleluia!) i John McCain, senador republicà, el va felicitar en públic pel seu discurs. La Casa Blanca ha celebrat la retirada dels congressistes. Aquesta setmana ja fa tres que Trump hauria d'haver implementat les noves sancions a Rússia. El risc que la política americana sigui una batalla campal cada dia és més elevat.

Les últimes setmanes hi ha hagut una allau de denúncies per violació i assetjament sexual de personatges del món de l'espectacle i del cinema. No he fet cap referència, ja que era un tema aliè a la política. Però sembla ser un efecte dòmino a la vida pública americana, ja que aquesta setmana una actriu ha acusat l'expresident George W. Bush d'assetjament sexual. L'oficina de Bush ha emès un estrany comunicat explicant que és un malentès fruit de les bromes que fa el president d'ençà que fa cinc anys va en cadira de rodes.

Assumptes pendents a l'exterior

El president Trump ha aixecat el veto als refugiats exceptuant els d'11 països, als qui ha ordenat una revisió en 90 dies. La guerra de l'opioide que viu l'interior del país, fonamentalment homes blancs, ha agafat protagonisme, ja que el president ha anunciat que treballa en un pla específic per combatre el terrorífic brot de drogaddicció que afecta a moltíssims nord-americans. També ha presentat vuit dissenys per al mur amb Mèxic. Malgrat que no té pressupost ni vots per la construcció, una de les primeres ordres executives que signà va ser per començar la preparació de la construcció.

Per la seva banda, Puerto Rico sembla que comença a millorar. Elon Musk, a través de Tesla, ha començat a proporcionar electricitat a un hospital que no es podia utilitzar. L'acord de Musk amb el governador Rossello no hi ha transcendit, però algunes fonts expliquen que és bastant ambiciós i ràpid. D'altra banda, el president Trump ha signat una ajuda de 36.000 milions de dòlars per a l'illa. Sembla que a poc a poc les coses podran tornar a la normalitat i que es podrà evitar una crisi humanitària.

El KremlinGate ha estat protagonista però no en el sentit habitual de les coses. Aquesta setmana hem sabut que el dossier Steele, en referència a l'analista d'intel·ligència Christopher Steele - expert en afers russos-, va ser finançat pel partit demòcrata. L'escàndol és important, tot i que alguns han interpretat incorrectament que el dossier és fals. Steele és un professional i l'informe ha de ser processat i, per tant, no pot ser interpretat sense el context i la verificació habitual. El problema que té no és cap altre que es basa en una suposada reunió a Praga entre un emissari de Putin i un de Trump. Steele afirma al seu dossier que un oficial de la Intel d'Estònia li proporciona la informació. El problema és que ningú a Estònia verifica aquesta font i, el que és pitjor, ningú a Praga verifica que els espies estonians fessin cap operació de seguiment a Praga. El normal és avisar i fer operacions conjuntes però això, senzillament, no va passar. Qui és aquesta font amb capacitat per enganyar a un analista de primera línia com Christopher Steele? Qui encerti, si mai s'arriba a saber, es farà milionari. Per aquests detalls és mala cosa que la premsa filtri informes bruts d'intel·ligència.

Afers interns

La reforma fiscal dels republicans, que encara no està massa clar quina és, increïblement ha començat a caminar guanyant votacions al Congrés i al Senat. Dic increïblement per què la guerra civil que viu el partit republicà fa pensar si no és millor posar ordre abans d'avançar, però es veu que els conservadors americans saben enfadar-se només a estones.

El president Trump ha pres la decisió de desclassificar l'assassinat de JFK malgrat l'oposició de totes les agències d'intel·ligència dels Estats Units. Saben defensar-se i no han publicat fins a 300 documents emparant-se en la seguretat nacional. Els historiadors han dit que aquesta desclassificació no aportarà res de nou. Lee Harvey Oswald fou, sense cap mena de dubte, l'autor material de l'assassinat. Les dues incògnites que existeixen són: 1) si Oswald era un agent de Fidel Castro i si el seu viatge a Mèxic unes setmanes abans hi té relació i 2) El paper de la CIA i FBI en el cas, ja que existeix la possibilitat que l'assassinat fos una represàlia cubana a un intent d'abatre Fidel Castro. I sí, per si ho estan pensant, la intel·ligència cubana és de primera línia, especialment als Estats Units.