18
de Maig
de
2015
Uber val la meitat que Hertz i només és una app. Fins i tot superaria empreses com Nissan Motor o FedEx i ja val el doble que Twitter. Una nova ronda de finançament per 1.500 milions de dòlars ha elevat el valor de la companyia a 50.000 milions. Amb aquesta xifra, Uber esdevé l'start-up privada més valuosa de l'economia col·laborativa.
Per la seva banda, el creixement d'Airbnb ha estat exponencial des que la companyia va ser fundada el 2008. Ara mateix té més d'un milió d'habitacions disponibles a cases i apartaments – més places fins i tot que companyies hoteleres com Marriott. Hyatt té 450 hotels; Airbnb, cap, però val més. L'empresa de San Francisco gestiona més habitacions que grans companyies com Hilton en més de 34.000 ciutats i l'any passat va tenir una facturació de 450 milions de dòlars.
Un concepte ampli afavorit per les TIC
Viquipèdia, Airbnb, Uber, Couchsurfing, Bancs del temps, BlaBlaCar, Avancar, Coursera, Walapop, però també bancs del temps, mercats d'intercanvi, bancs d'aliments i un llarg etcètera han sorgit de l'economia col·laborativa. Aquest concepte tan ample que inclou models de negoci, plataformes i iniciatives tan divergents entre si ha vingut per quedar-se. Segons la professora Juliet Schor del Boston Collage, hi ha una clara diferenciació, entre les plataformes que estan orientades al benefici econòmic i les que no; i alhora hi ha una altra divisió entre les que són peer to peer (P2P) o business to peer (B2P): així un banc del temps és una plataforma P2P sense ànim de lucre, Airbnb és una plataforma P2P amb ànim de lucre, una cooperativa s'inclouria en el grup B2P sense ànim de lucre i Avancar, B2P amb ànim de lucre.
Una definició acurada del terme és complicada d'assolir, però totes aquestes iniciatives tenen com a denominador comú la compartició entre iguals de béns infrautilitzats o la prestació de serveis de petit valor econòmic, amb el suport d'Internet, xarxes socials i les TIC. Es tracta d'un model basat en l'economia d'accés i no en l'economia de propietat.
La idea és connectar allò que la gent té amb allò que la gent necessita fent de la reputació la nova moneda. Moltes d'aquestes iniciatives, plataformes o empreses, han desenvolupat sistemes de reputació per compensar la manca d'informació prèvia de l'usuari a l'hora d'accedir als serveis o béns que s'ofereixen.
Uber contra els conductors
Tot i el bon rotllo que desprèn, no tot són flors i violes en l'economia col·laborativa: als Estats Units, els conductors d'Uber han vist com els seus beneficis s'han anat retallant a mesura que l'empresa creixia. L'empresa es queda el 20% dels beneficis de cada conductor i varien les taxes quan volen. A més, Uber es reserva el dret de desactivar un conductor quan li convé. L'empresa dobla els beneficis cada sis mesos, actualment està valorada en 40.000 milions de dòlars. La companyia factura aquesta quantitat de diners basant-se en una xarxa de milers de conductors que, tècnicament, no són empleats. El 2013 un conductor d'Uber podia guanyar entre 15 i 20 dòlars l'hora (milers d'immigrants van comprar-se un cotxe només per apuntar-se a la iniciativa). Actualment els beneficis dels conductors han caigut en picat. Uber al·lega que "els conductors poden deixar l'activitat si estan insatisfets". Centenars de conductors van manifestar-se i fins i tot van fer vaga protestant per les retallades als EUA.
Conductors d'Uber es manifesten per les retallades de les tarifes (GYI)
L'activitat de la companyia ha estat prohibida a l'Estat espanyol des de desembre de 2014 després de nombroses manifestacions i protestes dels taxistes. Uber llavors va posar en marxa la pàgina web uberlove.es, que recull les mostres de suport d'usuaris i conductors després del seu tancament temporal, posant de manifest les diferències entre amants i detractors de la pràctica.
Airbnb per pagar la hipoteca
Pel que fa Airbnb, a casa nostra, la majoria dels amfitrions que usen la plataforma empren els ingressos de llogar casa seva per pagar factures, la hipoteca o el lloguer. Així ho va revelar un estudi de la consultora Dwif Consulting. Aquest mostra que el 75% de les persones que lloguen un apartament tenen ingressos per sota de la mitjana nacional.
Per Airbnb, Barcelona és la quarta ciutat més popular després de Nova York, Londres i París. Aparentment, el benefici per la capital catalana és enorme: 4.000 amfitrions han allotjat 170.000 persones en un any, i el web ha generat una activitat econòmica de 128 milions d'euros i més de 4.000 llocs de feina, asseguren.
L'estiu passat la Generalitat va multar Airbnb amb 30.000 euros en una temporada plena de manifestacions per les externalitats derivades de l'activitat de l'empresa. El lloguer fraudulent de pisos a turistes va comportar les queixes dels veïns sobretot del barri de la Barceloneta. L'empresa no és el primer cop (ni serà l'últim) que es troba de cara amb la justícia. La primavera del 2014, la ciutat de Nova York va eliminar més de 2.000 habitacions anunciades en la plataforma perquè no eren de particulars.
És difícil diferenciar entre aquells que lloguen una habitació de les seves cases a través d'Airbnb per sobreviure a Barcelona i aquells que lloguen pisos turístics, però per a alguns aquesta sembla la millor manera perquè el pastís del turisme quedi repartit, encara que solament siguin engrunes. El problema de fons és l'especulació que trenca l'esperit original de la plataforma: el de compartir. A títol individual el propietari d'un pis preferirà cobrar 400 euros a la setmana que no 400 al mes.
La capçalera d'una de les manifestacions contra els pisos turístics al barri de la Barceloneta (ACN)
Un altre tipus de capitalisme
Aquestes empreses han combinat el bon nom del concepte "compartir" amb les necessitats derivades de la crisi i un "neoliberalisme desbocat traslladant el risc i les responsabilitats de les empreses als treballadors (o usuaris), debilitant les proteccions laborals", segons diu Evgeny Morozov en un article d'opinió al Financial Times.
L'autor va més enllà i afirma que "l'economia col·laborativa està tenint un efecte perniciós en la igualtat i les condicions bàsiques del treball, ja que és totalment compatible amb la lògica del mercat, està lluny de la valoració de les relacions humanes i a favor dels guanys, i està fins i tot amplificant els pitjors excessos del model econòmic dominant". En el context de l'erosió de l'ocupació a temps complet, l'assalt als sindicats i la desaparició dels beneficis de salut i d'assegurances, sosté que l'economia s'està accelerant en la transformació dels treballadors en "emprenedors autònoms que han de pensar com marques", fent que consideri aquest nou model com "neoliberalisme amb esteroides".
Regulació necessària
Per la seva banda, la vella economia veu en l'economia col·laborativa un enemic a batre. El sector hoteler veu perillar el seu tall del pastís. El sector del taxi s'ha manifestat en contra Uber al·legant que són competència deslleial. La patronal dels autobusos va denunciar BlaBlaCar perquè els treia clients. Al·leguen que aquest tipus d'activitat no està regulada i no té les garanties que ofereix una empresa tradicional. La vella economia es veu amenaçada i els governs es troben desorientats en aquest camp i normalment s'aposta per la prohibició, que acaba sent inútil i més pròpia de segles passats. La regulació de l'economia col·laborativaés un dels grans reptes que planteja aquest emergent sector.
Una manifestació de taxistes conta Uber a Barcelona i una concentració d'amfitrions d'Airbnb reclamant regulació a la Plaça Sant Jaume (ACN)
Com afirma Albert Cañigueral en el seu llibre Viure millor amb menys, "la regulació, sempre que no sigui entesa com una prohibició o limitació d'activitat, és bona i necessària per al desenvolupament dels projectes, ja que aportarà més seguretat a tots els participants. (...) No es pot simplificar el problema mitjançant la criminalització d'un grup cada vegada més nombrós de ciutadans".
A altres països s'han fet les primeres passes amb regulacions ad hoc per aquest nou tipus de fenòmens. La mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), no obstant, ha afirmat en un esborrany de consulta pública sobre el tema que "l'absència de regulació podria ser, en alguns casos, la solució òptima". I que, en tot cas, "si es donés una resposta reguladora, s'ha de mirar per l'interès general, no l'interès d'un grup d'operadors econòmics". Uber i Airbnb (tot i que no siguin representatives de la diversitat de societats del sector) no són petites empreses desvalgudes, sinó potents transnacionals amb grans recursos econòmics i humans. En definitiva, no es tracta d'afrontar una regulació punitiva, sinó la regulació de l'eficiència i la innovació.
La Generalitat de Catalunya ha iniciat recentment les gestions per la regulació de l'economia col·laborativa. El departament d'Empresa i Ocupació ha enllestit un informe que defensa que cal virar l'aproximació que se n'havia fet fins ara, del punitiu a facilitar l'ús d'aquestes plataformes. Aquest fet comportarà canvis de lleis i la creació d'un consell assessor.
I precisament la tendència és que vagi a més. Segons diu Genís Roca, soci president de RocaSalvatella, "la història ens mostra que cada cop que s'incorpora un nou element a la xarxa, els negocis i la producció varien. A mida que la Internet de les coses avanci veurem més i més vella indústria tremolar".
La inclusió de les TIC en quelcom antic i lògic com l'esperit comunitari és una gran oportunitat que té potencial per canviar el món. I aquest canvi és necessari. Governs, ciutadans i agents econòmics (de la vella i la nova economia) s'han de plantejar cooperar per entomar el repte. I més val que ho fem aviat.
Per la seva banda, el creixement d'Airbnb ha estat exponencial des que la companyia va ser fundada el 2008. Ara mateix té més d'un milió d'habitacions disponibles a cases i apartaments – més places fins i tot que companyies hoteleres com Marriott. Hyatt té 450 hotels; Airbnb, cap, però val més. L'empresa de San Francisco gestiona més habitacions que grans companyies com Hilton en més de 34.000 ciutats i l'any passat va tenir una facturació de 450 milions de dòlars.
Un concepte ampli afavorit per les TIC
Viquipèdia, Airbnb, Uber, Couchsurfing, Bancs del temps, BlaBlaCar, Avancar, Coursera, Walapop, però també bancs del temps, mercats d'intercanvi, bancs d'aliments i un llarg etcètera han sorgit de l'economia col·laborativa. Aquest concepte tan ample que inclou models de negoci, plataformes i iniciatives tan divergents entre si ha vingut per quedar-se. Segons la professora Juliet Schor del Boston Collage, hi ha una clara diferenciació, entre les plataformes que estan orientades al benefici econòmic i les que no; i alhora hi ha una altra divisió entre les que són peer to peer (P2P) o business to peer (B2P): així un banc del temps és una plataforma P2P sense ànim de lucre, Airbnb és una plataforma P2P amb ànim de lucre, una cooperativa s'inclouria en el grup B2P sense ànim de lucre i Avancar, B2P amb ànim de lucre.
Una definició acurada del terme és complicada d'assolir, però totes aquestes iniciatives tenen com a denominador comú la compartició entre iguals de béns infrautilitzats o la prestació de serveis de petit valor econòmic, amb el suport d'Internet, xarxes socials i les TIC. Es tracta d'un model basat en l'economia d'accés i no en l'economia de propietat.
La idea és connectar allò que la gent té amb allò que la gent necessita fent de la reputació la nova moneda. Moltes d'aquestes iniciatives, plataformes o empreses, han desenvolupat sistemes de reputació per compensar la manca d'informació prèvia de l'usuari a l'hora d'accedir als serveis o béns que s'ofereixen.
Uber contra els conductors
Tot i el bon rotllo que desprèn, no tot són flors i violes en l'economia col·laborativa: als Estats Units, els conductors d'Uber han vist com els seus beneficis s'han anat retallant a mesura que l'empresa creixia. L'empresa es queda el 20% dels beneficis de cada conductor i varien les taxes quan volen. A més, Uber es reserva el dret de desactivar un conductor quan li convé. L'empresa dobla els beneficis cada sis mesos, actualment està valorada en 40.000 milions de dòlars. La companyia factura aquesta quantitat de diners basant-se en una xarxa de milers de conductors que, tècnicament, no són empleats. El 2013 un conductor d'Uber podia guanyar entre 15 i 20 dòlars l'hora (milers d'immigrants van comprar-se un cotxe només per apuntar-se a la iniciativa). Actualment els beneficis dels conductors han caigut en picat. Uber al·lega que "els conductors poden deixar l'activitat si estan insatisfets". Centenars de conductors van manifestar-se i fins i tot van fer vaga protestant per les retallades als EUA.
Conductors d'Uber es manifesten per les retallades de les tarifes (GYI)L'activitat de la companyia ha estat prohibida a l'Estat espanyol des de desembre de 2014 després de nombroses manifestacions i protestes dels taxistes. Uber llavors va posar en marxa la pàgina web uberlove.es, que recull les mostres de suport d'usuaris i conductors després del seu tancament temporal, posant de manifest les diferències entre amants i detractors de la pràctica.
Airbnb per pagar la hipoteca
Pel que fa Airbnb, a casa nostra, la majoria dels amfitrions que usen la plataforma empren els ingressos de llogar casa seva per pagar factures, la hipoteca o el lloguer. Així ho va revelar un estudi de la consultora Dwif Consulting. Aquest mostra que el 75% de les persones que lloguen un apartament tenen ingressos per sota de la mitjana nacional.
Per Airbnb, Barcelona és la quarta ciutat més popular després de Nova York, Londres i París. Aparentment, el benefici per la capital catalana és enorme: 4.000 amfitrions han allotjat 170.000 persones en un any, i el web ha generat una activitat econòmica de 128 milions d'euros i més de 4.000 llocs de feina, asseguren.
L'estiu passat la Generalitat va multar Airbnb amb 30.000 euros en una temporada plena de manifestacions per les externalitats derivades de l'activitat de l'empresa. El lloguer fraudulent de pisos a turistes va comportar les queixes dels veïns sobretot del barri de la Barceloneta. L'empresa no és el primer cop (ni serà l'últim) que es troba de cara amb la justícia. La primavera del 2014, la ciutat de Nova York va eliminar més de 2.000 habitacions anunciades en la plataforma perquè no eren de particulars.
És difícil diferenciar entre aquells que lloguen una habitació de les seves cases a través d'Airbnb per sobreviure a Barcelona i aquells que lloguen pisos turístics, però per a alguns aquesta sembla la millor manera perquè el pastís del turisme quedi repartit, encara que solament siguin engrunes. El problema de fons és l'especulació que trenca l'esperit original de la plataforma: el de compartir. A títol individual el propietari d'un pis preferirà cobrar 400 euros a la setmana que no 400 al mes.
La capçalera d'una de les manifestacions contra els pisos turístics al barri de la Barceloneta (ACN)Un altre tipus de capitalisme
Aquestes empreses han combinat el bon nom del concepte "compartir" amb les necessitats derivades de la crisi i un "neoliberalisme desbocat traslladant el risc i les responsabilitats de les empreses als treballadors (o usuaris), debilitant les proteccions laborals", segons diu Evgeny Morozov en un article d'opinió al Financial Times.
L'autor va més enllà i afirma que "l'economia col·laborativa està tenint un efecte perniciós en la igualtat i les condicions bàsiques del treball, ja que és totalment compatible amb la lògica del mercat, està lluny de la valoració de les relacions humanes i a favor dels guanys, i està fins i tot amplificant els pitjors excessos del model econòmic dominant". En el context de l'erosió de l'ocupació a temps complet, l'assalt als sindicats i la desaparició dels beneficis de salut i d'assegurances, sosté que l'economia s'està accelerant en la transformació dels treballadors en "emprenedors autònoms que han de pensar com marques", fent que consideri aquest nou model com "neoliberalisme amb esteroides".
Regulació necessària
Per la seva banda, la vella economia veu en l'economia col·laborativa un enemic a batre. El sector hoteler veu perillar el seu tall del pastís. El sector del taxi s'ha manifestat en contra Uber al·legant que són competència deslleial. La patronal dels autobusos va denunciar BlaBlaCar perquè els treia clients. Al·leguen que aquest tipus d'activitat no està regulada i no té les garanties que ofereix una empresa tradicional. La vella economia es veu amenaçada i els governs es troben desorientats en aquest camp i normalment s'aposta per la prohibició, que acaba sent inútil i més pròpia de segles passats. La regulació de l'economia col·laborativaés un dels grans reptes que planteja aquest emergent sector.
Una manifestació de taxistes conta Uber a Barcelona i una concentració d'amfitrions d'Airbnb reclamant regulació a la Plaça Sant Jaume (ACN)Com afirma Albert Cañigueral en el seu llibre Viure millor amb menys, "la regulació, sempre que no sigui entesa com una prohibició o limitació d'activitat, és bona i necessària per al desenvolupament dels projectes, ja que aportarà més seguretat a tots els participants. (...) No es pot simplificar el problema mitjançant la criminalització d'un grup cada vegada més nombrós de ciutadans".
A altres països s'han fet les primeres passes amb regulacions ad hoc per aquest nou tipus de fenòmens. La mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), no obstant, ha afirmat en un esborrany de consulta pública sobre el tema que "l'absència de regulació podria ser, en alguns casos, la solució òptima". I que, en tot cas, "si es donés una resposta reguladora, s'ha de mirar per l'interès general, no l'interès d'un grup d'operadors econòmics". Uber i Airbnb (tot i que no siguin representatives de la diversitat de societats del sector) no són petites empreses desvalgudes, sinó potents transnacionals amb grans recursos econòmics i humans. En definitiva, no es tracta d'afrontar una regulació punitiva, sinó la regulació de l'eficiència i la innovació.
La Generalitat de Catalunya ha iniciat recentment les gestions per la regulació de l'economia col·laborativa. El departament d'Empresa i Ocupació ha enllestit un informe que defensa que cal virar l'aproximació que se n'havia fet fins ara, del punitiu a facilitar l'ús d'aquestes plataformes. Aquest fet comportarà canvis de lleis i la creació d'un consell assessor.
I precisament la tendència és que vagi a més. Segons diu Genís Roca, soci president de RocaSalvatella, "la història ens mostra que cada cop que s'incorpora un nou element a la xarxa, els negocis i la producció varien. A mida que la Internet de les coses avanci veurem més i més vella indústria tremolar".
La inclusió de les TIC en quelcom antic i lògic com l'esperit comunitari és una gran oportunitat que té potencial per canviar el món. I aquest canvi és necessari. Governs, ciutadans i agents econòmics (de la vella i la nova economia) s'han de plantejar cooperar per entomar el repte. I més val que ho fem aviat.