L'economia a les eleccions americanes
Més enllà de l'anècdota o la simplificació: què tenen al cap els candidats en l’àmbit de la gestió econòmica del seu país?
Mentre la majoria d’impactes que rebem sobre les eleccions americanes es basen en l’anècdota o la simplificació fins al límit dels dos contendents principals, la realitat és que existeix material públic amb escreix per saber què tenen al cap els candidats en l’àmbit de la gestió econòmica del seu país.
Començant per l’expresident Trump, cal dir que el seu eslògan principal és “Amèrica primer: un retorn al sentit comú. Serem una nació basada en la veritat, la justícia i el sentit comú”. Un dels aspectes de més relleu del seu pla és el propòsit d’acabar amb la inflació, tot recordant que els americans estan patint la pitjor inflació de les darreres quatre dècades que, segons diu, està trinxant a les famílies, especialment les classes mitjanes. L’expresident parteix del principi que la guerra porta inflació mentre que l’estabilitat geopolítica comporta estabilitat de preus, de manera que proposa acabar amb el caos mundial i recuperar la pau internacional. No es pot descartar gens que, si aquest candidat s’imposa, el conflicte d’Ucraïna tingui els dies comptats. Veurem com s’ho fa venir per aturar la guerra i en quines condicions ho executa.
Dins de l’àmbit industrial es proposa aturar les deslocalitzacions i convertir els Estats Units en una superpotència industrial. Un dels objectius per fer això és retornar a Amèrica les cadenes de producció que siguin crítiques. Al centre de tot hi haurà l’intent de recuperar la indústria de l’automòbil i, sobretot, acabar amb la imposició del vehicle elèctric. Sens dubte això darrer serà una de les mesures que, en cas d’arribar-se a aplicar, més pàgines emplenaran als mitjans de l’altra banda de l’Atlàntic tenint en compte que els dubtes sobre el futur del cotxe elèctric van començar a sobrevolar l’opinió dels ciutadans europeus.
Un altre aspecte al qual tothom estarà atent seran les relacions amb la Xina. En aquest àmbit, Trump assegura que cal revocar l’estatus de Nació Més Afavorida del país asiàtic, un acord comercial que fa molts anys que els americans van renovant de manera periòdica (és un acord en virtut del qual Xina sempre gaudirà de les millors condicions comercials que aconsegueixi qualsevol altre soci dels americans). Tampoc no permetrà que Xina adquireixi empreses industrials i béns immobiliaris als Estats Units. Molt connectat amb el punt anterior hi ha la voluntat dels republicans d’equilibrar la balança comercial, que actualment té un dèficit anual d’un bilió de dòlars. En aquest àmbit, els aranzels seran fonamentals i poden esdevenir un canvi a l’ordre mundial del comerç internacional, si la pràctica és seguida per la resta de blocs (la Unió Europea va anunciar recentment l’aplicació immediata d’aranzels sobre els cotxes elèctrics fabricats a la Xina).
L’altre apartat crític del pla Trump és el de l’energia. Aposta per la producció massiva d’energia, ignorant del tot l’anomenat Green New Deal. En concret, el programa parla d’acabar amb les restriccions a la producció i l’ús del petroli, el gas natural i el carbó. Però va més enllà, perquè proposa l’energia nuclear, una font d’energia que els Estats Units tenen abandonada fa dècades, com un dels pilars del mix de producció. L’objectiu final és aconseguir que l’energia barata sigui fiable i abundant. No cal dir que això xoca de ple amb els plans vigents en la lluita contra el canvi climàtic, en els que fàcilment la Unió Europea es pot quedar ben sola.
En el terreny macroeconòmic i monetari, proposa grans baixades d’impostos per als treballadors, unes baixades amb vocació de ser permanents. En paral·lel a això, pretén posar fi al que considera que és un malbaratament del pressupost de la nació. Vinculat a l’equilibri pressupostari, diu que cal aturar la immigració il·legal perquè dispara les despeses en habitatge, educació i sanitat. També resulta clau la seva voluntat de mantenir el dòlar com a moneda de reserva mundial, just quan sembla que hi ha els primers moviments entre les potències asiàtiques per tal de desvincular-se poc a poc de la moneda nord-americana. Des del punt de vista legislatiu i normatiu, el projecte és reduir les regulacions, que segons ell, frenen l’economia.
Finalment, un apartat que també serà molt comentat és que, dins de la intenció que els Estats Units siguin campions de la innovació aposta per les criptomonedes i sobretot pel bitcoin. També donaran tot el suport a una intel·ligència artificial sense limitacions.
Saltem a la trinxera del davant, la dels Demòcrates. En el seu programa, Harris també es mostra preocupada per la classe mitjana i els seus problemes pressupostaris. Una de les solucions que proposa és reduir els impostos a les classes treballadores, amb beneficis concrets vinculats a qui tingui fills. Però al seu programa reduir la despesa familiar no només passa per retallar impostos, sinó també per abaixar els preus dels aliments bàsics, un objectiu que s’aconseguiria intervenint en els mercats del sector alimentari per tal d’incrementar la competència entre els operadors. No és cap secret que als Estats Units alguns mercats estan extremament concentrats; el cas de la carn és paradigmàtic, on quatre companyies controlen més del 50% del mercat del pollastre (Tyson, JBS, Perdue i Sanderson), gairebé un 70% del del porc (Smithfield, JBS, Tyson i Hormel) i prop del 75% del del boví (JBS, Tyson, Cargill i National Beef).
La reducció dels costos de les cobertures sanitàries són un altre dels pilars de Harris. Per tal de fer això, pensen aprofitar al màxim l’esquema ACA (Affordable Care Act) creat legalment durant el mandat del president Biden, i que ja ha donat els seus fruits augmentant el nombre de ciutadans assegurats de 12 a 21 milions. Com en el cas de les reduccions d’impostos de Trump, aquesta mesura té la vocació de ser permanent. Dins de l’àmbit sanitari també hi ha un apartat per ajudar a les persones afectades per la crisi dels opioides i la voluntat ferma de reduir la despesa en prescripcions de fàrmacs (segons la candidata, hi ha 10 milions d’americans que no prenen la medicació prescrita perquè no la poden pagar).
El següent punt és un objectiu compartit amb els republicans, però amb un trajecte ben diferent. Es tracta d’aconseguir reduir el preu de l’energia, però mentre Trump hem vist que apostava per les energies fòssils i per la nuclear, Harris troba la solució a les renovables que, a més, defensa que són generadores d’ocupació. Aquesta política es complementarà amb la regulació del sector per evitar tarifes enganyoses.
Reduir el preu de l'energia és un objectiu compartit entre demòcrates i republicans, però amb un trajecte ben diferent
Deixant l’àmbit de la reducció de la despesa familiar, el programa dels Demòcrates té un segon pilar que pretén construir una economia que proporcioni oportunitats als ciutadans, literalment “construir una economia de les oportunitats que ajudi als americans a sortir endavant i crear riquesa”. En aquest àmbit les polítiques d’habitatge seran un factor clau, tant en l’opció del lloguer com de la compra en propietat. Això ho faran posant al mercat una ingent quantitat d’habitatge (parlen d’1,2 milions) de lloguer assequible mitjançant la creació d’incentius al sector privat. Es basarà en incentius fiscals atorgats a qui vulgui construir pisos destinats a aquest lloguer assequible. També es concediran ajudes fiscals a la rehabilitació quan el propietari sigui també l’inquilí i als pisos dels qui comprin el seu primer habitatge (en aquest darrer cas, hi haurà una rebaixa fiscal al promotor i també ajudes al comprador). Addicionalment, tenen previst dotar un fons de 40.000 milions per a l’expansió del mercat immobiliari residencial que es distribuirà a través de les administracions públiques locals.
A un altre nivell, però dins del sector immobiliari, tenen pensades mesures diverses per limitar el poder dels inversors financers (els famosos fons d’inversió estil Blackstone) en el segment de l’habitatge residencial, que va des de limitar lloguers fins a prohibir compres en paquet.
En un altre àmbit, tenen previst afavorir la inversió en pimes a través de consorcis publicoprivats per tal de premiar la innovació i la creació d’ocupació (asseguren que des del 2019, el 70% de l’ocupació l’han creada les pimes). El reforçament de la indústria local és un tret comú amb Trump, però Harris va més enllà pensant en la seguretat financera dels treballadors i en dotar-los d’eines per garantir-se una jubilació digna.
En poques hores sortirem de dubtes respecte al guanyador de la contesa. Després ja correspondrà veure si han complert els propòsits, o si aquests han quedat abandonats a un calaix.