22
de Gener
de
2015
Act.
22
de Gener
de
2015
El Banc Central Europeu (BCE) celebra aquest dijous la seva primera reunió de política monetària de 2014 i la més important en molt temps, ja que els mercats esperen que la institució presidida per Mario Draghi anunciï el seu esperat programa de compra de deute públic, que podria arribar als 50.000 milions d'euros mensuals.
Els analistes creuen que Draghi evitarà decebre als mercats i aprovarà un important programa d'alleujament quantitatiu, conegut com QE, l'import del qual, durada, actius a comprar i forma de fer-ho seran els factors que haurà de conjugar per complir amb les expectatives i acontentar als més crítics amb aquesta mesura.
Tot i que en els últims dies han sorgit nombroses informacions sobre els detalls del programa, la majoria apunten al fet que se situaria entorn dels 500.000 milions d'euros, una xifra que suposa la frontera entre el que podria decebre o agradar al mercat, segons l'analista d'IG, Daniel Pingarrón.
No obstant això, fonts coneixedores del pla van indicar al Wall Street Journal que la proposta inicial del BCE contemplaria un QE de 50.000 milions d'euros mensuals durant almenys un any, la qual cosa faria que el programa fos com a mínim de 600.000 milions d'euros.
Per això, més que el mer anunci del programa, allò que intriga als mercats són els detalls d'aquest programa, com el seu import econòmic o la modalitat de les compres, on les possibilitats són múltiples. A més, també quedarien altres qüestions menors per resoldre com si es compraran també bons corporatius o la durada del programa.
En aquest context, l'economista de Meritin (BNY Mellon), Holger Fahrinkrug, dóna per descomptat que el BCE aprovarà aquest dijous el seu programa d'alleujament quantitatiu, ja que en cas contrari decebria als mercats i danyaria la credibilitat de Draghi, que sembla haver rebut el vistiplau fins i tot d'Alemanya si limita els riscos compartits entre països.
Un altre dels aspectes a destacar de la reunió és que el BCE estrena el nou sistema de rotació de vots en el Consell de Govern com a conseqüència de l'entrada de Lituània a l'euro i que farà que el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, no tingui dret a vot en la primera reunió de política monetària de 2015.
Dubtes i limitacions
El responsable global de recerca de divises de Julius Baer, David Kohl, té "seriosos dubtes" que el BCE compleixi o superi les expectatives del mercat i llanci de forma convincent un estímul que canviï la situació de l'economia de l'eurozona.
Així, assenyala que les especulacions advoquen per un programa de compra d'actius a gran escala per import d'almenys 500.000 milions d'euros i de fins a 1,5 bilions d'euros. No obstant això, creu que podria ser "massa petit i no prou valent" i considera que seria més positiu que usés el tipus de canvi per crear estímuls addicionals.
Per la seva banda, Fahrinkrug comparteix les preocupacions d'Alemanya que aquest programa redueixi la pressió sobre els països més endeutats perquè duguin a terme les reformes estructurals per reduir el seu elevat deute, especialment després de la decisió de la Comissió Europea de donar un any més de marge a Itàlia i França perquè compleixin els seus objectius de dèficit.
No obstant això, també creu que no fer gens en l'actual context de tipus d'inflació negatius, sota creixement i desocupació en màxims històrics en alguns països podria causar "més dany a la unió monetària que arriscar-se a una batalla amb els crítics amb el QE, política i econòmicament".
Per la seva banda, l'analista de XTB Jaime Díez subratlla que la falta d'opcions dels governs deutors porta al BCE a prendre la iniciativa per aixecar les economies i la inflació, encara que creu que el mercat ja descompta que el programa inclourà "diverses limitacions" per imperatiu dels temorosos països creditors. Díez va subratllar que la gran pregunta radica en l'efectivitat de la mesura, que, en la seva opinió, tindrà un impacte positiu als mercats financers i en les dades macroeconòmiques, però, no obstant això, tindrà poca incidència en l'economia real.
"Si l'objectiu final és aconseguir que els diners flueixin a l'economia real i que les economies s'aixequin de la seva letargia, costa creure que efectivament s'aconseguirà, ja que l'estalvi dels països serà limitat i sense efecte immediat als pressupostos. Simplement, ajudarà a millorar els ràtios i índexs macroeconòmics", incideix.
Reacció dels Mercats
D'altra banda, Pingarrón creu la resposta del mercat ara mateix és "poc previsible" i dependrà de l'import del programa i de la modalitat de les compres. La volatilitat està garantida, i la sessió del dijous, amb alta probabilitat, acabarà amb un fort moviment de les Borses, de la rendibilitat del deute i de l'euro.
Així mateix, l'analista de Meritin creu que el programa de compra de deute serà un "canvi important" en la política de la institució amb potencials efectes a llarg termini, encara que també espera que tingui conseqüències positives en el curt termini per a l'economia, els preus i els mercats.