07
de Desembre
de
2015
Act.
17
d'Agost
de
2016
El dilluns 7 de desembre, consecutiu d'un festiu caigut en diumenge, són molts els treballadors que fan festa. Després d'un novembre sense més lliurances que les pròpies del cap de setmana, el festiu d'aquest dimarts convida a fer un petit pont només tres setmanes abans de les festes de Nadal. I això que d'aquí a no res, el calendari laboral començarà a salpicar-se de dinars i sopars d'empresa i els festius nadalencs aturaran o paralitzaran una mica l'habitual ritme de treball d'empreses i treballadors.
En opinió de David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, en aquestes setmanes "el volum d'activitat i d'eficiència baixa perquè sempre hi ha algú que no hi és. El teu potencial client no treballa, per tant, no pots trucar per vendre-li perquè no hi és". En resum, existeix aquella sensació de menys eficiència: "És molt notori. Saps que trucaràs i no trobaràs ningú".
Però des de CCOO i UGT, l'opinió és diferent. En primer lloc, José Cachinero, secretari d'Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO de Catalunya, creu que s'està fent "bastanta demagògia" pel que fa a aquest tema. "Al món de l'empresa privada la majoria tenen unes hores anuals que han de ser treballades, independentment del festiu, fins i tot en el comerç". En segon lloc, Camil Ros, secretari de Política sindical d'UGT, apunta que "més enllà dels discursos patronals, aquest problema no surt a les empreses". Ros considera que "acaba sent més un debat mediàtic que un problema real en les empreses, on tenen un conveni col·lectiu que ja contempla hores, festius, vacances, etc".
Diferència entre indústria, turisme i serveis
Cachinero posa d'exemple la rotació d'horaris existent a les empreses industrials, "on avui dia és tan flexible la jornada de treball i està tan adaptada a cada sector, que crec que l'empresa que vol treballar cada dia, els treballa". També Garrofé els fa al·lusió, emfasitzant el fet que aquestes empreses no poden engegar i aturar maquinària sense planificació. "És caríssim i, per tant, arriben a pactes i acords amb les plantilles per moure les festes de forma tàcita i aquests pactes també són vàlids. Per tant, per qui li és crític, ja té solució", apunta.
El problema arriba amb el sector serveis, ja que els interessos són diferents si es tracta d'un petit comerç o, per contra, d'una oficina a l'ús. "Tot i que la majoria de temps computa en la jornada anual i, per tant, tothom planifica i al final les hores anuals són les que són, és cert que bastantes empreses demanen i reclamen ajuntar els ponts en dilluns i divendres", al·lega Garrofé.
La complexitat amb la qual s'enfronten els agents econòmics quan es discuteix sobre aquest assumpte és el que fa que, en bona part, no hi hagi un acord general. És un dels motius pels quals des de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), que presideix el català Joan Rosell,s'ha deixat en stand-by la demanda de canvis respecte als festius. L'organització va presentar una proposta l'octubre de 2011 que situava els festius en dilluns, a excepció d'Any Nou (1 de gener), Divendres Sant (el 2016 serà el 25 de març), la Hispanitat (12 d'octubre), la Constitució (6 de desembre) i Nadal (25 de desembre), però, segons fonts de VIA Empresa, és un tema en què a hores d'ara no es treballa i, per tant, el document no és un reflex digne d'allò que defensaria la CEOE en l'actualitat. En definitiva, les demandes de la patronal no s'han actualitzat des de 2011, tot i que el diari ABC ha publicat recentment que la patronal espanyola xifra en 1.200 milions d'euros el cost en l'economia espanyola dels coneguts com "macro-ponts".
Tot i que el canvi a dilluns d'alguns festius era una de les promeses de l'executiu que presideix Rajoy, que a l'inici de la legislatura va mantenir contactes amb sindicats i patronals per fer canvis en aquest sentit, la proposta no s'ha materialitzat. "Per un cop em sembla bé que el PP incompleixi el seu programa", comenta Camil Ros amb ironia. Des de la UGT reclamen un estudi que valorés realment l'impacte dels festius en la productivitat, ja que "no està demostrat que els festius puguin generar dificultats, segurament afecta més a empreses petites que a empreses grans, i en altres s'hauria de veure com es fa i com es recupera", defensa Ros. "Nosaltres no hem tingut mai cap denúncia d'empreses per aquest tema. A la vida real del mercat de treball és un debat que no existeix", afegeix.
El calendari de 2016, idèntic
Recentment el Govern espanyol (en funcions) ha presentat el nou calendari laboral de 2016 en què els festius locals i nacionals són els mateixos d'aquest 2015. Per la seva part, el Consell de Relacions Laborals ha aprovat els 12 festius a Catalunya. En aquest cas, destaca la primera setmana de desembre perquè serà –presumiblement- especialment 'poc operativa': dimarts 6 i dijous 8 de desembre de 2016 seran festius. Ponts, aqüeductes i altres construccions 'vacacionals' són d'esperar aquella setmana.
Garrofé opina que la situació "clama al cel", però també aclareix que és difícil arribar a un consens entre els empresaris. "S'ha parlat molt però sempre surten espurnes perquè hi ha empresaris de tots els sectors i, per tant, és un tema complex perquè no tots pesen el mateix per nombre de treballadors ni per PIB".
Més enllà de quant, Cachinero valora la creació d'activitat econòmica que impliquen les celebracions dels festius. "Ens hem trobat en situacions de ponts amb festius que són molt tradicionals, però si parlem de productivitat, parlem d'efectes sobre l'economia. Anem a canviar Sant Joan? A la Setmana Santa moltes de les nostres ciutats són nuclis d'atracció de turisme. Què fem, no ho aprofitem? Això també és activitat econòmica", sentencia. Cachinero insisteix en el fet que "es manté un discurs com si el món del treball no s'hagués adaptat a la nova realitat en termes de flexibilitat i això no és cert. L'empresa que vol treballar té opcions alternatives".
Exigència d'un estudi d'impacte
Seguint un idèntic discurs, Camil Ros insisteix a comptar amb un estudi seriós sobre quin és l'impacte dels festius en la marxa de l'economia, "Hem de mirar què pot provocar i quins efectes tindrien pel turisme de muntanya, perquè per una comarca de muntanya suprimir ponts pot provocar pèrdues. S'ha de trobar un equilibri". Una demanda exigida al Consell de Relacions Laborals ja fa dos anys, tal com confirma a aquesta publicació.
Per últim, Garrofé opina que és molt difícil tenir una única postura però està totalment a favor que "la Taula de Racionalització d'Horaris es mantingui i vagi treballant, perquè s'han de trobar solucions. És un caos". En aquest cas, preguntant al nou president del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Fabian Mohedano, la seva postura també és la de defensar un canvi en els festius. "Som partidaris de posar les festes en dilluns, com per exemple fan els britànics; transformar el concepte de l'apagada productiva del juliol-agost per fer les vacances distribuïdes al llarg de l'any, modificar el calendari escolar (vacances d'1 de juliol al 30 d'agost) i distribuir les tres setmanes restants al llarg de l'any", explica a VIA Empresa.
Un tema debatut centenars de vegades que sembla no trobar una solució definitiva en un país en què la cultura festiva està molt arrelada i en la qual l'Església i les seves celebracions també són determinants. No en va, aquest dimarts de festa és la Immaculada Concepció. Amén.
En opinió de David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, en aquestes setmanes "el volum d'activitat i d'eficiència baixa perquè sempre hi ha algú que no hi és. El teu potencial client no treballa, per tant, no pots trucar per vendre-li perquè no hi és". En resum, existeix aquella sensació de menys eficiència: "És molt notori. Saps que trucaràs i no trobaràs ningú".
Però des de CCOO i UGT, l'opinió és diferent. En primer lloc, José Cachinero, secretari d'Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO de Catalunya, creu que s'està fent "bastanta demagògia" pel que fa a aquest tema. "Al món de l'empresa privada la majoria tenen unes hores anuals que han de ser treballades, independentment del festiu, fins i tot en el comerç". En segon lloc, Camil Ros, secretari de Política sindical d'UGT, apunta que "més enllà dels discursos patronals, aquest problema no surt a les empreses". Ros considera que "acaba sent més un debat mediàtic que un problema real en les empreses, on tenen un conveni col·lectiu que ja contempla hores, festius, vacances, etc".
Diferència entre indústria, turisme i serveis
Cachinero posa d'exemple la rotació d'horaris existent a les empreses industrials, "on avui dia és tan flexible la jornada de treball i està tan adaptada a cada sector, que crec que l'empresa que vol treballar cada dia, els treballa". També Garrofé els fa al·lusió, emfasitzant el fet que aquestes empreses no poden engegar i aturar maquinària sense planificació. "És caríssim i, per tant, arriben a pactes i acords amb les plantilles per moure les festes de forma tàcita i aquests pactes també són vàlids. Per tant, per qui li és crític, ja té solució", apunta.
El problema arriba amb el sector serveis, ja que els interessos són diferents si es tracta d'un petit comerç o, per contra, d'una oficina a l'ús. "Tot i que la majoria de temps computa en la jornada anual i, per tant, tothom planifica i al final les hores anuals són les que són, és cert que bastantes empreses demanen i reclamen ajuntar els ponts en dilluns i divendres", al·lega Garrofé.
La complexitat amb la qual s'enfronten els agents econòmics quan es discuteix sobre aquest assumpte és el que fa que, en bona part, no hi hagi un acord general. És un dels motius pels quals des de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), que presideix el català Joan Rosell,s'ha deixat en stand-by la demanda de canvis respecte als festius. L'organització va presentar una proposta l'octubre de 2011 que situava els festius en dilluns, a excepció d'Any Nou (1 de gener), Divendres Sant (el 2016 serà el 25 de març), la Hispanitat (12 d'octubre), la Constitució (6 de desembre) i Nadal (25 de desembre), però, segons fonts de VIA Empresa, és un tema en què a hores d'ara no es treballa i, per tant, el document no és un reflex digne d'allò que defensaria la CEOE en l'actualitat. En definitiva, les demandes de la patronal no s'han actualitzat des de 2011, tot i que el diari ABC ha publicat recentment que la patronal espanyola xifra en 1.200 milions d'euros el cost en l'economia espanyola dels coneguts com "macro-ponts".
Tot i que el canvi a dilluns d'alguns festius era una de les promeses de l'executiu que presideix Rajoy, que a l'inici de la legislatura va mantenir contactes amb sindicats i patronals per fer canvis en aquest sentit, la proposta no s'ha materialitzat. "Per un cop em sembla bé que el PP incompleixi el seu programa", comenta Camil Ros amb ironia. Des de la UGT reclamen un estudi que valorés realment l'impacte dels festius en la productivitat, ja que "no està demostrat que els festius puguin generar dificultats, segurament afecta més a empreses petites que a empreses grans, i en altres s'hauria de veure com es fa i com es recupera", defensa Ros. "Nosaltres no hem tingut mai cap denúncia d'empreses per aquest tema. A la vida real del mercat de treball és un debat que no existeix", afegeix.
El calendari de 2016, idèntic
Recentment el Govern espanyol (en funcions) ha presentat el nou calendari laboral de 2016 en què els festius locals i nacionals són els mateixos d'aquest 2015. Per la seva part, el Consell de Relacions Laborals ha aprovat els 12 festius a Catalunya. En aquest cas, destaca la primera setmana de desembre perquè serà –presumiblement- especialment 'poc operativa': dimarts 6 i dijous 8 de desembre de 2016 seran festius. Ponts, aqüeductes i altres construccions 'vacacionals' són d'esperar aquella setmana.
Garrofé opina que la situació "clama al cel", però també aclareix que és difícil arribar a un consens entre els empresaris. "S'ha parlat molt però sempre surten espurnes perquè hi ha empresaris de tots els sectors i, per tant, és un tema complex perquè no tots pesen el mateix per nombre de treballadors ni per PIB".
Més enllà de quant, Cachinero valora la creació d'activitat econòmica que impliquen les celebracions dels festius. "Ens hem trobat en situacions de ponts amb festius que són molt tradicionals, però si parlem de productivitat, parlem d'efectes sobre l'economia. Anem a canviar Sant Joan? A la Setmana Santa moltes de les nostres ciutats són nuclis d'atracció de turisme. Què fem, no ho aprofitem? Això també és activitat econòmica", sentencia. Cachinero insisteix en el fet que "es manté un discurs com si el món del treball no s'hagués adaptat a la nova realitat en termes de flexibilitat i això no és cert. L'empresa que vol treballar té opcions alternatives".
Exigència d'un estudi d'impacte
Seguint un idèntic discurs, Camil Ros insisteix a comptar amb un estudi seriós sobre quin és l'impacte dels festius en la marxa de l'economia, "Hem de mirar què pot provocar i quins efectes tindrien pel turisme de muntanya, perquè per una comarca de muntanya suprimir ponts pot provocar pèrdues. S'ha de trobar un equilibri". Una demanda exigida al Consell de Relacions Laborals ja fa dos anys, tal com confirma a aquesta publicació.
Per últim, Garrofé opina que és molt difícil tenir una única postura però està totalment a favor que "la Taula de Racionalització d'Horaris es mantingui i vagi treballant, perquè s'han de trobar solucions. És un caos". En aquest cas, preguntant al nou president del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Fabian Mohedano, la seva postura també és la de defensar un canvi en els festius. "Som partidaris de posar les festes en dilluns, com per exemple fan els britànics; transformar el concepte de l'apagada productiva del juliol-agost per fer les vacances distribuïdes al llarg de l'any, modificar el calendari escolar (vacances d'1 de juliol al 30 d'agost) i distribuir les tres setmanes restants al llarg de l'any", explica a VIA Empresa.
Un tema debatut centenars de vegades que sembla no trobar una solució definitiva en un país en què la cultura festiva està molt arrelada i en la qual l'Església i les seves celebracions també són determinants. No en va, aquest dimarts de festa és la Immaculada Concepció. Amén.