26
de Novembre
de
2015
Act.
26
de Novembre
de
2015
Si no ets a la xarxa, no existeixes. Aquest és un dels resultats més clars que ha deixat la democratització d'Internet a la societat i és, alhora, un pas que han de fer les grans i petites companyies per tal de tenir presència més enllà del món real. Encara que sembli prou obvi que cal estar a l'esfera digital, segons la Fundació puntCAT a Catalunya el 70% de la micro, petita i mitjana empresa no té pàgina web.
Davant aquesta demolidora xifra, la fundació ha engegat aquesta setmana la campanya La gira del .cat, una iniciativa que pretén "sensibilitzar el col·lectiu del comerç i la pime catalana de la importància de tenir un lloc web i que aquest sigui en català", explica a VIA Empresa el seu director, Santi Ribera. El punt de partida és Vic, però la campanya vol recórrer la geografia catalana per difondre les virtuts de la "visibilitat a la xarxa en un món cada dia més connectat", reitera Ribera.
A la cua d'Europa
Per què no tenen web aquests negocis? La resposta més habitual és "l'edat", ja que s'associa l'ús d'Internet a la joventut, però el director de la fundació assegura que hi ha un problema de fons: "La falta de cultura digital, el mal que viu el sud d'Europa".
Per veure-ho clar, Ribera posa un exemple: "A Holanda hi ha 15 milions d'habitants i 7 milions i mig de dominis registrats, el que suposa pràcticament un 50% de dominis en relació a la població. A casa nostra, en canvi, hi ha 600.000 dominis en una població de 7 milions, és a dir, hi ha una penetració que no arriba al 10%". I això passa, insisteix, perquè a Catalunya encara estem "lluny d'entendre que per ser al món real, cal estar present de forma digital amb un lloc que digui on ets i a què et dediques".
El poder del .cat
La Fundació puntCAT calcula que dels 600.000 dominis que hi ha a Catalunya, només el 14% són .cat, mentre que el .es i el .com representen la majoria. Es tracta d'una xifra que pot semblar irrisòria, però que ha passat del 0% al 14% en els 10 anys que fa que la fundació treballa per impulsar-lo.
La Generalitat de Catalunya i una bona part dels mitjans de comunicació ja l'utilitzen, el que serveix a Ribera per defensar que és un domini "amb presència i força". Els deures ara són atraure tot el gruix de pime catalana que fa anys que té pàgina amb un altre domini i que és reticent a fer el canvi, així com el volum de negocis que no tenen pàgina web.
Els dominis .com i .es van néixer el 1985 i 1988 respectivament; el .cat, el 2006. "Són més de 20 anys d'avantatge", assenyala Ribera, "però això no fa que sigui una extensió menys idònia des del punt de posicionament". De fet, l'extensió catalana és la més recomanada per les pàgines que es dirigeixen a una audiència catalanoparlant, ja que Google premia els espais que mantenen la coherència entre el domini i l'idioma de presentació dels continguts.
Entre 5 i 10 euros anuals
Els arguments de Ribera són prou potents, però el cost del domini –que varia segons cada agent registrador- també intervé en la presa decisió. La Fundació puntCAT és la propietària del domini, però no qui la comercialitza, això ho fan tercers com la plataforma Cap Empresa Sense Web, qui s'ha sumat a la campanya 'La gira del .cat'.
Adquirir només el domini té un cost d'entre 5 i 10 euros anuals, però si un comerç no té pàgina web i decideix aprofitar aquesta campanya per fer-se-la, la plataforma té una oferta de pàgina web per 290 € i una altra de 390 € amb botiga online, incloent-hi el manteniment del lloc. En el cas de ser una empresa que ja té pàgina amb domini .es o .com, la campanya ofereix l'opció de fet el trasllat cap al .cat de manera gratuïta.
Aquest és el cas de la botiga d'informàtica Clickara, un negoci local de Vic que dóna servei a particulars i empreses. El seu propietari, Marc Sadurní, explica a VIA Empresa que ja fa 7 anys amb un .com perquè l'extensió catalana era massa cara. "Als inicis tot era complicat i intentava rebaixar costos al màxim, però fa temps que penso a canviar al .cat i ara he aprofitat l'oportunitat", afegeix.
Atraure el client local
Millor posicionament i més credibilitat de cara al client són els principals avantatges que hi veu en fer el canvi. "És una botiga local així que un .cat agrada més al clientlocal. Tinc una altra botiga d'alimentació amb la qual venc arreu d'Espanya, França i Portugal, i no sé si canviar-ho perquè el .com és més genèric", considera.
Sadurní coincideix amb Ribera a dir que la poca penetració del domini i el poc ús d'Internet en el comerç local rau en el coneixement digital. Principalment, perquè "no veuen el retorn en la inversió de fer-se una pàgina web", detalla, pel que creu que és vital que les grans empreses del territori col·laborin a fer més visibles les seves pàgines web i a utilitzar el .cat.
La tria de les ciutats i pobles segueix la mateixa lògica que ha esmentat Sadurní: el client local. "Busquem ciutats emblemàtiques amb eixos comercials i empresarials importants per Catalunya. Vic és important des del punt de vista de quantitat de botigues, però té una taxa d'Internet baixa i això la fa una població amb recorregut per nosaltres", apunta el director de la Fundació puntCAT, qui reconeix que Manresa era un dels candidats d'enguany.
Si aquesta primera setmana de 'La gira .cat' aconsegueix bons resultats, la continuïtat de la campanya pel 2016 està assegurada.
Davant aquesta demolidora xifra, la fundació ha engegat aquesta setmana la campanya La gira del .cat, una iniciativa que pretén "sensibilitzar el col·lectiu del comerç i la pime catalana de la importància de tenir un lloc web i que aquest sigui en català", explica a VIA Empresa el seu director, Santi Ribera. El punt de partida és Vic, però la campanya vol recórrer la geografia catalana per difondre les virtuts de la "visibilitat a la xarxa en un món cada dia més connectat", reitera Ribera.
A la cua d'Europa
Per què no tenen web aquests negocis? La resposta més habitual és "l'edat", ja que s'associa l'ús d'Internet a la joventut, però el director de la fundació assegura que hi ha un problema de fons: "La falta de cultura digital, el mal que viu el sud d'Europa".
Per veure-ho clar, Ribera posa un exemple: "A Holanda hi ha 15 milions d'habitants i 7 milions i mig de dominis registrats, el que suposa pràcticament un 50% de dominis en relació a la població. A casa nostra, en canvi, hi ha 600.000 dominis en una població de 7 milions, és a dir, hi ha una penetració que no arriba al 10%". I això passa, insisteix, perquè a Catalunya encara estem "lluny d'entendre que per ser al món real, cal estar present de forma digital amb un lloc que digui on ets i a què et dediques".
El poder del .cat
La Fundació puntCAT calcula que dels 600.000 dominis que hi ha a Catalunya, només el 14% són .cat, mentre que el .es i el .com representen la majoria. Es tracta d'una xifra que pot semblar irrisòria, però que ha passat del 0% al 14% en els 10 anys que fa que la fundació treballa per impulsar-lo.
La Generalitat de Catalunya i una bona part dels mitjans de comunicació ja l'utilitzen, el que serveix a Ribera per defensar que és un domini "amb presència i força". Els deures ara són atraure tot el gruix de pime catalana que fa anys que té pàgina amb un altre domini i que és reticent a fer el canvi, així com el volum de negocis que no tenen pàgina web.
Els dominis .com i .es van néixer el 1985 i 1988 respectivament; el .cat, el 2006. "Són més de 20 anys d'avantatge", assenyala Ribera, "però això no fa que sigui una extensió menys idònia des del punt de posicionament". De fet, l'extensió catalana és la més recomanada per les pàgines que es dirigeixen a una audiència catalanoparlant, ja que Google premia els espais que mantenen la coherència entre el domini i l'idioma de presentació dels continguts.
Entre 5 i 10 euros anuals
Els arguments de Ribera són prou potents, però el cost del domini –que varia segons cada agent registrador- també intervé en la presa decisió. La Fundació puntCAT és la propietària del domini, però no qui la comercialitza, això ho fan tercers com la plataforma Cap Empresa Sense Web, qui s'ha sumat a la campanya 'La gira del .cat'.
Adquirir només el domini té un cost d'entre 5 i 10 euros anuals, però si un comerç no té pàgina web i decideix aprofitar aquesta campanya per fer-se-la, la plataforma té una oferta de pàgina web per 290 € i una altra de 390 € amb botiga online, incloent-hi el manteniment del lloc. En el cas de ser una empresa que ja té pàgina amb domini .es o .com, la campanya ofereix l'opció de fet el trasllat cap al .cat de manera gratuïta.
Aquest és el cas de la botiga d'informàtica Clickara, un negoci local de Vic que dóna servei a particulars i empreses. El seu propietari, Marc Sadurní, explica a VIA Empresa que ja fa 7 anys amb un .com perquè l'extensió catalana era massa cara. "Als inicis tot era complicat i intentava rebaixar costos al màxim, però fa temps que penso a canviar al .cat i ara he aprofitat l'oportunitat", afegeix.
Atraure el client local
Millor posicionament i més credibilitat de cara al client són els principals avantatges que hi veu en fer el canvi. "És una botiga local així que un .cat agrada més al clientlocal. Tinc una altra botiga d'alimentació amb la qual venc arreu d'Espanya, França i Portugal, i no sé si canviar-ho perquè el .com és més genèric", considera.
Sadurní coincideix amb Ribera a dir que la poca penetració del domini i el poc ús d'Internet en el comerç local rau en el coneixement digital. Principalment, perquè "no veuen el retorn en la inversió de fer-se una pàgina web", detalla, pel que creu que és vital que les grans empreses del territori col·laborin a fer més visibles les seves pàgines web i a utilitzar el .cat.
La tria de les ciutats i pobles segueix la mateixa lògica que ha esmentat Sadurní: el client local. "Busquem ciutats emblemàtiques amb eixos comercials i empresarials importants per Catalunya. Vic és important des del punt de vista de quantitat de botigues, però té una taxa d'Internet baixa i això la fa una població amb recorregut per nosaltres", apunta el director de la Fundació puntCAT, qui reconeix que Manresa era un dels candidats d'enguany.
Si aquesta primera setmana de 'La gira .cat' aconsegueix bons resultats, la continuïtat de la campanya pel 2016 està assegurada.