13
de Juny
de
2014
Act.
13
de Juny
de
2014
El dèficit fiscal català es va situar el 2011 entre el 5,7% i el 7,7% del PIB de Catalunya, el que equival a entre 11.087 i 15.006 milions d'euros segons el mètode de càlcul que s'utilitzi, el de càrrega-benefici o el de flux monetari, respectivament.
Segons ha dit el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el dèficit fiscal per persona ha passat de situar-se en els 1.071 euros el 1986 a 2.055 el 2011, segons el criteri de flux monetari, de manera que s'ha doblat en els últims 25 anys.
Resultats segons mètode de càlcul
Si s'utilitza el mètode del flux monetari, que relaciona l'origen territorial dels diners públics i on els gasta l'administració, Catalunya aporta el 19,2% del total d'ingressos de l'Estat i rep el 14% de la despesa total. D'aquesta manera es contribueix al PIB estatal en una proporció superior al seu pes - 18,6% el 2011 -, si bé el que rep no supera el pes de la població sobre el conjunt de l'Estat (16%).
Utilitzant el mètode de càrrega-benefici, que pondera les dades en funció de com impacta la despesa pública en el benestar dels residents d'un territori, el dèficit fiscal es rebaixa a 11.087 milions, el 5,7% del PIB, situant en un 18,9% els ingressos de l'Estat aportats per Catalunya i en un 15% la despesa que l'administració central assigna a la comunitat.
Crítiques al govern central
Mas-Colell ha dit que ell mai ha utilitzat el concepte "Espanya ens roba" perquè està fora de la llei, però sí que pot afirmar que "el Govern del PP ens frena".
Segons les dades de les balances fiscals presentades l'any passat per la Generalitat, el dèficit fiscal català es va situar el 2010 entre el 5,8% i el 8,5% del PIB de Catalunya, el que equivalia a entre 11.258 milions d'euros (càrrega-benefici) i 16.543 (flux monetari).
Pes important de la Seguretat Social
Si es calcula la balança fiscal, sense la Seguretat Social, la despesa rebuda a la comunitat catalana cau del 14% al 9,4%. Això es deu al fet que la despesa de la Seguretat Social, pensions i altres prestacions econòmiques, no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern espanyol.
Sobre la viabilitat d'una Seguretat Social catalana, el conseller ha dit que les balances fiscals "demostren clarament que Catalunya paga per tot el que rep", i ha assegurat que si segons l'estadística oficial aquest territori és deficitari és per les convencions comptables.
Segons ha dit el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el dèficit fiscal per persona ha passat de situar-se en els 1.071 euros el 1986 a 2.055 el 2011, segons el criteri de flux monetari, de manera que s'ha doblat en els últims 25 anys.
Resultats segons mètode de càlcul
Si s'utilitza el mètode del flux monetari, que relaciona l'origen territorial dels diners públics i on els gasta l'administració, Catalunya aporta el 19,2% del total d'ingressos de l'Estat i rep el 14% de la despesa total. D'aquesta manera es contribueix al PIB estatal en una proporció superior al seu pes - 18,6% el 2011 -, si bé el que rep no supera el pes de la població sobre el conjunt de l'Estat (16%).
Utilitzant el mètode de càrrega-benefici, que pondera les dades en funció de com impacta la despesa pública en el benestar dels residents d'un territori, el dèficit fiscal es rebaixa a 11.087 milions, el 5,7% del PIB, situant en un 18,9% els ingressos de l'Estat aportats per Catalunya i en un 15% la despesa que l'administració central assigna a la comunitat.
Crítiques al govern central
Mas-Colell ha dit que ell mai ha utilitzat el concepte "Espanya ens roba" perquè està fora de la llei, però sí que pot afirmar que "el Govern del PP ens frena".
Segons les dades de les balances fiscals presentades l'any passat per la Generalitat, el dèficit fiscal català es va situar el 2010 entre el 5,8% i el 8,5% del PIB de Catalunya, el que equivalia a entre 11.258 milions d'euros (càrrega-benefici) i 16.543 (flux monetari).
Pes important de la Seguretat Social
Si es calcula la balança fiscal, sense la Seguretat Social, la despesa rebuda a la comunitat catalana cau del 14% al 9,4%. Això es deu al fet que la despesa de la Seguretat Social, pensions i altres prestacions econòmiques, no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern espanyol.
Sobre la viabilitat d'una Seguretat Social catalana, el conseller ha dit que les balances fiscals "demostren clarament que Catalunya paga per tot el que rep", i ha assegurat que si segons l'estadística oficial aquest territori és deficitari és per les convencions comptables.