06
de Juliol
de
2015
Act.
06
de Juliol
de
2015
Hi ha coses que es donen tant per assentades que semblen inqüestionables. D'aquesta llista ja no hi pot formar part l'Europa de la moneda única. El resultat del referèndum celebrat aquest diumenge a Grècia ha permès que per primera vegada un dels membres de la zona euro es rebel·li seriosament contra el seu funcionament, la seva estructura i, sobretot, els seus dirigents. Un altre tema, però, és com aquesta esmena a la totalitat que Grècia ha llançat sobre les regles de la moneda única acaba afectant el futur immediat de la ciutadania. De moment, aquest mateix dilluns el govern d'Alexis Tsipras ja ha admès que preveu mantenir tancats els bancs fins divendres o dilluns que ve emetent un nou decret, un cop hagi expirat l'actual.
Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, assegura a VIAempresa que "en aquests moments hi ha més incògnites que certeses, cosa que no és bona". El resultat del referèndum, "previsible" segons Casas, "produeix un xoc de legitimitats important entre la grega i l'europea".
Objectiu: salvar l'euro
"Aquí en definitiva estem parlant de salvar l'euro, i segurament això obligarà a arribar a algun tipus d'acord", pronostica el degà dels economistes catalans. "Temps enrere deia que era impossible que Grècia sortís de l'euro, i ara no m'atreveixo a ser tan contundent", assegura. Sigui com sigui, té clar que totes les parts estan interessades a mantenir Grècia dins la moneda comuna. Si no fos així, "la moneda grega apareixeria molt devaluada i anar a obtenir diners als mercats seria molt complicat, amb una prima de risc seria elevadíssima", indica. Segons Casas, sortir de l'euro no permetria als grecs "sortir del forat actual, sinó que viurien una situació molt dura una temporada encara més llarga".
De la mateixa manera, per a la resta de països de la zona euro perdre pel camí a Grècia seria un cop molt dur en la credibilitat de la moneda. "Caldria un avenç cap a la integració fiscal i financera per evitar un efecte contagi i compensar-ho", aventura Casas. Quelcom que, tot i així, tampoc seria immediat. Per tant, té clar que "no interessa a ningú que Grècia surti de l'euro, seria entrar en una situació encara més dura que l'actual".
La solució: remar plegats
Alexis Tsipras exigia una "solució justa i sostenible" després que el 'No' s'imposés al referèndum de diumenge. Per Joan B. Casas és difícil que aquesta passi per quitança del deute, "això ja es va fer", recorda. En aquest cas preveu que "caldrà sobretot parlar de terminis i que els processos de reajustament de l'economia i reducció del dèficit públic siguin més lents". Ara bé, adverteix que a part d'això "Grècia també hauria d'aportar alguna cosa. Necessita implantar un sistema fiscal més equiparable a la resta d'Europa, així com redimensionar i millorar l'eficàcia del sector públic". Si les contrapartides que ofereix Grècia perquè Europa arribi a un acord no són creïbles i importants, avisa, el país "es trobarà en un atzucac força greu".
De fet, la situació actual de 'corralito' ja implica una gravetat que té difícil solució a curt termini. "L'única opció és que el Banc Central Europeu (BCE) subministri liquiditat, però ara viu una situació d'incertesa i no farà una política aïllada que no estigui coordinada amb la resta de països de la zona euro", diu Casas. Aquest tipus de decisions "no es prenen en 24 hores, i mentre es mantingui la incertesa el més fàcil és que el 'corralito' es mantingui", pronostica.
Gestionar l'incompliment
Una altra de les conseqüències de la negativa grega a les demandes de la Troika és com gestionar un més que probable incompliment del pagament grec davant la resta de socis europeus. "Com veurien els països ja rescatats que se li permetés a Grècia no atendre les condicions imposades?", es pregunta Juan Ignacio Sanz, professor de Banca i Valors de Mercat d'Esade. Tot i així, apunta que el problema real no és si paguen ara o no, sinó que "Grècia no té capacitat de generació de recursos". Comptat i debatut, aprofundeix, "l'economia grega s'ha reduït un 25% i necessita alguna cosa més que xapa i pintura, precisa fortes reformes estructurals i un sistema impositiu modern".
En aquest sentit, Joan B. Casas creu que "assistirem a una teatralització de la negociació que no la farà fàcil". La victòria a les urnes de l'opció defensada pel govern d'Alexis Tsipras "enforteix la seva posició, però també limita molt el marge de maniobra de la resta d'Europa perquè és un precedent molt perillós", adverteix Casas.
I és que caldrà veure què poden pensar els països que han acotat el cap davant les institucions europees si Grècia és capaç de guanyar el seu pols particular. "És una qüestió que gravitarà permanentment sobre la negociació. No és només Grècia qui té problemes de sobre endeutament", avisa Casas. És ben sabut que altres països com Portugal, Espanya o Itàlia també en pateixen els mals. Pel degà dels economistes catalans, "si hi ha una negociació que ve molt condicionada per aquest referèndum, això pot contaminar la resta i serà un dels elements que evitarà d'entrada una solució ràpida".
La lògica de la dimissió de Varoufakis
Després de la contundent victòria del 'No' en el referèndum grec, aquest dilluns la sorpresa ha estat la dimissió del ministre de finances, Yanis Varoufakis, que l'ha justificada com un favor a la continuïtat de les negociacions pel rebuig personal que causa dins de l'Eurogrup. Malgrat que pugui sobtar la dimissió després de la victòria a les urnes, pel professor Juan Ignacio Sanz, "era lògic que Varoufakis dimitís".
L'expert aclareix que era l'opció més lògica després de tant "d'estira-i-arronsa" entre el dirigent grec i la resta de mandataris econòmics europeus. "Mai no ha estat fora de control, sinó que ha estat un provocador. Ara toca el relleu i una nova etapa", afegeix.
Per Joan B. Casas, la dimissió de Varoufakis "potser pot facilitar la negociació perquè era una persona que no havia entrat amb bon peu a l'Eurogrup". Percebut per bona part dels seus membres com algú amb una "actitud poc flexible o una mica altiva, la seva dimissió pot ser un gest per facilitar la negociació canviant la persona que n'havia liderat la part més dura". Pel degà dels economistes catalans, "possiblement sigui una condició necessària però no suficient per a l'acord".
Un error de base
Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica IQS de la Universitat Ramon Llull, analitza també la situació grega aquest dilluns al seu bloc La Carta de la Bolsa. Per aquest economista els mals vénen de lluny, concretament del plantejament de la moneda única. "Als PIGS els van ficar a l'euro, no hi van entrar. Els preus van pujar com l'escuma per la picardia espanyola i per la baixa productivitat; però com per art de màgia els riscos es van igualar i als PIGS van entrar a raig els excedents de liquiditat dels països potents per tal de fer negoci".
Niño Becerra constata que tothom n'estava content fins que va arribar la crisi, i amb ella els laments dels creditors i totes les conseqüències de la imposició de l'austeritat. Al capdavall, reflexiona, "Grècia ha pogut votar el que ha volgut, però si votar 'Sí' suposava la dependència absoluta d'Europa i la prostració davant el poder econòmic sobretot europeu, votar 'No' suposarà convertir-se en un 'estat fallit' tret que els mercats decideixin una altra cosa".
I és que, per Niño Becerra, "quan alguna cosa comença malament és molt difícil que acabi bé". Al seu entendre, "els PIGS no haurien d'haver entrat a l'euro quan i com ho van fer, i ara s'està pagant amb sang la factura". Té clar, a més, que "Espanya ho passarà molt malament per reduir 58.000 milions d'euros dèficit d'aquí al 2020 i que la situació social es degradarà l'inimaginable, però d'una o una altra manera Espanya, encara que sigui retrocedint 40 anys en el seu benestar, arribarà".
En canvi, creu que "Grècia ja és al pou. Per a ells va ser més error haver entrat a l'euro del que ho va ser per a Espanya, per això Grècia es troba avui en una situació més terrible". Per tot plegat, considera que "ara la ciutadania ha votat el que ha cregut convenient votar, però 'Els mercats voten cada dia' i veurem el que avui decidiran".
Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, assegura a VIAempresa que "en aquests moments hi ha més incògnites que certeses, cosa que no és bona". El resultat del referèndum, "previsible" segons Casas, "produeix un xoc de legitimitats important entre la grega i l'europea".
Objectiu: salvar l'euro
"Aquí en definitiva estem parlant de salvar l'euro, i segurament això obligarà a arribar a algun tipus d'acord", pronostica el degà dels economistes catalans. "Temps enrere deia que era impossible que Grècia sortís de l'euro, i ara no m'atreveixo a ser tan contundent", assegura. Sigui com sigui, té clar que totes les parts estan interessades a mantenir Grècia dins la moneda comuna. Si no fos així, "la moneda grega apareixeria molt devaluada i anar a obtenir diners als mercats seria molt complicat, amb una prima de risc seria elevadíssima", indica. Segons Casas, sortir de l'euro no permetria als grecs "sortir del forat actual, sinó que viurien una situació molt dura una temporada encara més llarga".
De la mateixa manera, per a la resta de països de la zona euro perdre pel camí a Grècia seria un cop molt dur en la credibilitat de la moneda. "Caldria un avenç cap a la integració fiscal i financera per evitar un efecte contagi i compensar-ho", aventura Casas. Quelcom que, tot i així, tampoc seria immediat. Per tant, té clar que "no interessa a ningú que Grècia surti de l'euro, seria entrar en una situació encara més dura que l'actual".
La solució: remar plegats
Alexis Tsipras exigia una "solució justa i sostenible" després que el 'No' s'imposés al referèndum de diumenge. Per Joan B. Casas és difícil que aquesta passi per quitança del deute, "això ja es va fer", recorda. En aquest cas preveu que "caldrà sobretot parlar de terminis i que els processos de reajustament de l'economia i reducció del dèficit públic siguin més lents". Ara bé, adverteix que a part d'això "Grècia també hauria d'aportar alguna cosa. Necessita implantar un sistema fiscal més equiparable a la resta d'Europa, així com redimensionar i millorar l'eficàcia del sector públic". Si les contrapartides que ofereix Grècia perquè Europa arribi a un acord no són creïbles i importants, avisa, el país "es trobarà en un atzucac força greu".
De fet, la situació actual de 'corralito' ja implica una gravetat que té difícil solució a curt termini. "L'única opció és que el Banc Central Europeu (BCE) subministri liquiditat, però ara viu una situació d'incertesa i no farà una política aïllada que no estigui coordinada amb la resta de països de la zona euro", diu Casas. Aquest tipus de decisions "no es prenen en 24 hores, i mentre es mantingui la incertesa el més fàcil és que el 'corralito' es mantingui", pronostica.
Gestionar l'incompliment
Una altra de les conseqüències de la negativa grega a les demandes de la Troika és com gestionar un més que probable incompliment del pagament grec davant la resta de socis europeus. "Com veurien els països ja rescatats que se li permetés a Grècia no atendre les condicions imposades?", es pregunta Juan Ignacio Sanz, professor de Banca i Valors de Mercat d'Esade. Tot i així, apunta que el problema real no és si paguen ara o no, sinó que "Grècia no té capacitat de generació de recursos". Comptat i debatut, aprofundeix, "l'economia grega s'ha reduït un 25% i necessita alguna cosa més que xapa i pintura, precisa fortes reformes estructurals i un sistema impositiu modern".
En aquest sentit, Joan B. Casas creu que "assistirem a una teatralització de la negociació que no la farà fàcil". La victòria a les urnes de l'opció defensada pel govern d'Alexis Tsipras "enforteix la seva posició, però també limita molt el marge de maniobra de la resta d'Europa perquè és un precedent molt perillós", adverteix Casas.
I és que caldrà veure què poden pensar els països que han acotat el cap davant les institucions europees si Grècia és capaç de guanyar el seu pols particular. "És una qüestió que gravitarà permanentment sobre la negociació. No és només Grècia qui té problemes de sobre endeutament", avisa Casas. És ben sabut que altres països com Portugal, Espanya o Itàlia també en pateixen els mals. Pel degà dels economistes catalans, "si hi ha una negociació que ve molt condicionada per aquest referèndum, això pot contaminar la resta i serà un dels elements que evitarà d'entrada una solució ràpida".
La lògica de la dimissió de Varoufakis
Després de la contundent victòria del 'No' en el referèndum grec, aquest dilluns la sorpresa ha estat la dimissió del ministre de finances, Yanis Varoufakis, que l'ha justificada com un favor a la continuïtat de les negociacions pel rebuig personal que causa dins de l'Eurogrup. Malgrat que pugui sobtar la dimissió després de la victòria a les urnes, pel professor Juan Ignacio Sanz, "era lògic que Varoufakis dimitís".
L'expert aclareix que era l'opció més lògica després de tant "d'estira-i-arronsa" entre el dirigent grec i la resta de mandataris econòmics europeus. "Mai no ha estat fora de control, sinó que ha estat un provocador. Ara toca el relleu i una nova etapa", afegeix.
Per Joan B. Casas, la dimissió de Varoufakis "potser pot facilitar la negociació perquè era una persona que no havia entrat amb bon peu a l'Eurogrup". Percebut per bona part dels seus membres com algú amb una "actitud poc flexible o una mica altiva, la seva dimissió pot ser un gest per facilitar la negociació canviant la persona que n'havia liderat la part més dura". Pel degà dels economistes catalans, "possiblement sigui una condició necessària però no suficient per a l'acord".
Un error de base
Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica IQS de la Universitat Ramon Llull, analitza també la situació grega aquest dilluns al seu bloc La Carta de la Bolsa. Per aquest economista els mals vénen de lluny, concretament del plantejament de la moneda única. "Als PIGS els van ficar a l'euro, no hi van entrar. Els preus van pujar com l'escuma per la picardia espanyola i per la baixa productivitat; però com per art de màgia els riscos es van igualar i als PIGS van entrar a raig els excedents de liquiditat dels països potents per tal de fer negoci".
Niño Becerra constata que tothom n'estava content fins que va arribar la crisi, i amb ella els laments dels creditors i totes les conseqüències de la imposició de l'austeritat. Al capdavall, reflexiona, "Grècia ha pogut votar el que ha volgut, però si votar 'Sí' suposava la dependència absoluta d'Europa i la prostració davant el poder econòmic sobretot europeu, votar 'No' suposarà convertir-se en un 'estat fallit' tret que els mercats decideixin una altra cosa".
I és que, per Niño Becerra, "quan alguna cosa comença malament és molt difícil que acabi bé". Al seu entendre, "els PIGS no haurien d'haver entrat a l'euro quan i com ho van fer, i ara s'està pagant amb sang la factura". Té clar, a més, que "Espanya ho passarà molt malament per reduir 58.000 milions d'euros dèficit d'aquí al 2020 i que la situació social es degradarà l'inimaginable, però d'una o una altra manera Espanya, encara que sigui retrocedint 40 anys en el seu benestar, arribarà".
En canvi, creu que "Grècia ja és al pou. Per a ells va ser més error haver entrat a l'euro del que ho va ser per a Espanya, per això Grècia es troba avui en una situació més terrible". Per tot plegat, considera que "ara la ciutadania ha votat el que ha cregut convenient votar, però 'Els mercats voten cada dia' i veurem el que avui decidiran".