03
de Gener
de
2017
Act.
03
de Gener
de
2017
El Govern ha aprovat aquest dimarts el Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires, que actualitza la normativa catalana de comerç. Entre les novetats, destaca l'ampliació dels horaris comercials, que passen a poder obrir 75 hores setmanals, tres més que en la llei anterior. La nova norma deixa en mans del comerciant els períodes de rebaixes, malgrat que continua recomanant fer-les a l'hivern i a l'estiu.
Per primer cop, la nova llei també inclou la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d'alimentaciópuguin instal·lar una àrea de degustació de màxim un 33% de la seva superfície, fixa quatre supòsits per declarar un municipi com a turístic a efectes d'horaris comercials i prohibeix oferir i vendre productes o serveis a domicili o per telèfon si no hi ha autorització expressa. Amb el vistiplau de l'executiu es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma. La norma busca resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l'àmbit de la distribució i prestació de serveis i simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.
El Projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La futura llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en el Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials.
La nova norma vol millorar la regulació normativa ja existent en matèria de comerç, mitjançant l'actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Així, per exemple, es classifiquen per primera vegada activitats de promoció extintiva d'existències com són les rebaixes, la venda en liquidació, en excedent o outlet i els saldos i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora. Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l'activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d'altres, la venda a pèrdua.
Així mateix, el text inclou determinats serveis que 'de facto' ja es troben assimilats a l'activitat comercial com és el cas de les bugaderies, tintoreries, perruqueries, locutoris, bars i restaurants, videoclubs, cabines d'estètica, o solàriums, entre d'altres.
Parla PIMEComerç
Entre les primeres reaccions, les de la patronal Pimec que, a través d'un comunicat, ha celebrat que la llei iniciï el tràmit parlamentari i espera que "d'aquest recorregut se'n derivi una normativa ambiciosa i amb vocació de futur". Segons el president de PIMEComerç, Àlex Goñi,"a l'avantprojecte trobàvem a faltar que es tractessin alguns aspectes bàsics per al futur del comerç de proximitat; seria important que les aportacions de les diferents forces parlamentàries arrodonissin la llei".
Per primer cop, la nova llei també inclou la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d'alimentaciópuguin instal·lar una àrea de degustació de màxim un 33% de la seva superfície, fixa quatre supòsits per declarar un municipi com a turístic a efectes d'horaris comercials i prohibeix oferir i vendre productes o serveis a domicili o per telèfon si no hi ha autorització expressa. Amb el vistiplau de l'executiu es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma. La norma busca resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l'àmbit de la distribució i prestació de serveis i simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.
El Projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La futura llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en el Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials.
La nova norma vol millorar la regulació normativa ja existent en matèria de comerç, mitjançant l'actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Així, per exemple, es classifiquen per primera vegada activitats de promoció extintiva d'existències com són les rebaixes, la venda en liquidació, en excedent o outlet i els saldos i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora. Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l'activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d'altres, la venda a pèrdua.
Així mateix, el text inclou determinats serveis que 'de facto' ja es troben assimilats a l'activitat comercial com és el cas de les bugaderies, tintoreries, perruqueries, locutoris, bars i restaurants, videoclubs, cabines d'estètica, o solàriums, entre d'altres.
Parla PIMEComerç
Entre les primeres reaccions, les de la patronal Pimec que, a través d'un comunicat, ha celebrat que la llei iniciï el tràmit parlamentari i espera que "d'aquest recorregut se'n derivi una normativa ambiciosa i amb vocació de futur". Segons el president de PIMEComerç, Àlex Goñi,"a l'avantprojecte trobàvem a faltar que es tractessin alguns aspectes bàsics per al futur del comerç de proximitat; seria important que les aportacions de les diferents forces parlamentàries arrodonissin la llei".