04
de Novembre
de
2016
Act.
04
de Novembre
de
2016
Fixeu-vos en la carta de qualsevol restaurant mitjà: una desena de vins, vàries marques de cervesa, diferents tipus de te... i el cafè, només cafè. "Sol", "tallat", "amb llet" o "descafeïnat". Això ens sembla el més normal i la major part de nosaltres no ens preguntem on l'han cultivat, quines característiques té ni qui el torra. Un fet curiós, tenint en compte que es tracta d'un sector que mourà 580 milions d'euros el 2017 a l'Estat, segons dades de DBK. D'aquest volum de negoci, gairebé tres quartes parts corresponen a cafès servits en restaurants, cafeteries i bars. I la realitat és que al darrere de cada una d'aquestes tasses hi ha tota una indústria i unes marques sovint amb dècades d'història a l'esquena.
És el cas de Saula, per exemple, que acaba de celebrar el seu 65 aniversari. O de Bou Cafès, que l'any que ve farà 60 anys, i Cafès Novell, també amb més de mig segle de vida. I fins i tot podem anar més enrere amb la gironina Cafès Cornellà, que té els seus orígens als anys 20. Totes elles són empreses familiars que van néixer durant el Franquisme, quan era l'Estat qui controlava el negoci del cafè; i no va ser fins els anys 80 que es va liberalitzar aquest mercat mitjançant un decret. Tres anys després, s'aprovava la venda del cafè mòlt.
Aquests canvis van obligar les empreses catalanes a fer un esforç per aprendre a trobar bones matèries primeres a bon preu. Alhora, van haver d'invertir per reconvertir i adaptar les seves fàbriques als estàndards internacionals.
Les càpsules, el nou repte
Adaptar-se aleshores els va servir per sobreviure a la liberalització del mercat, però han hagut de repetir l'operació multitud de cops per seguir al peu del canó sis dècades després. Saula i Bou Cafès, per exemple, s'han centrat en la distribució pel canal HORECA (hostaleria, restauració i càtering). En ambdós casos, una de les últimes novetats que han incorporat al seu catàleg de productes han estat les càpsules per a l'hostaleria.
Aquestes càpsules contenen set grams de cafè -les de consum domèstic compatibles amb màquines Nespresso en tenen entre cinc i sis-, i no cal comprar una màquina específica per fer-les servir: només cal un adaptador per a la màquina professional de tota la vida. Són especialment adequades per establiments on no se serveixen gaires cafès perquè no s'han de llençar excedents. Això passa amb el cafè mòlt, que si no es fa servir en un període breu de temps perd les seves propietats. A més a més, amb les càpsules s'aprofita fins al darrer gram de cafè, mentre que amb els molinets tradicionals sempre queden restes a la màquina que acaben a les escombraries.
Per a Bou Cafè, les càpsules que van començar a comercialitzar aquest estiu no suposaran només una revolució pels seus actuals clients, sinó que volen que també sigui el seu tiquet d'entrada al mercat europeu. El conseller delegat de l'empresa, amb seu a L'Hospitalet de Llobregat, Carlos Gustavo Gotor, explica que fins ara no s'havien atrevit a fer el pas amb força -les exportacions representen el 3% de la seva facturació- perquè no tenien la capacitat d'assegurar un acabat concret en els seus cafès a l'estranger.
En canvi, amb les càpsules "el cafè sempre surt igual, el faci qui el faci", i això els anima a fer un aposta ferma pel mercat exterior que preveuen que dispararà el seu volum de negoci un 30% en els propers tres anys, fins als 12 milions d'euros. L'objectiu és fer-se un lloc en països com el Regne Unit, Portugal, França, Alemanya, Suïssa i Croàcia.
En el cas de Saula, que va néixer al Raval de Barcelona però des del 1974 té la seva seu a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), les càpsules porten ja tres anys de recorregut. No obstant, el seu director general, Lluís Saula, detalla que només en fabriquen tres milions d'unitats anuals i que, per ara, no tenen intenció d'expandir-se internacionalment. "En el seu moment ens vam centrar en l'hostaleria d'alta gamma. Vam saber trobar un nínxol de mercat", recalca l'empresari, que apunta que el seu desig és seguir guanyant terreny en aquest segment i no créixer exponencialment. Tot i això, aquest any preveuen créixer un 6% i arribar als 10,6 milions d'euros de facturació, i de cara als propers exercicis compten amb mantenir un ritme similar.
És el cas de Saula, per exemple, que acaba de celebrar el seu 65 aniversari. O de Bou Cafès, que l'any que ve farà 60 anys, i Cafès Novell, també amb més de mig segle de vida. I fins i tot podem anar més enrere amb la gironina Cafès Cornellà, que té els seus orígens als anys 20. Totes elles són empreses familiars que van néixer durant el Franquisme, quan era l'Estat qui controlava el negoci del cafè; i no va ser fins els anys 80 que es va liberalitzar aquest mercat mitjançant un decret. Tres anys després, s'aprovava la venda del cafè mòlt.
Aquests canvis van obligar les empreses catalanes a fer un esforç per aprendre a trobar bones matèries primeres a bon preu. Alhora, van haver d'invertir per reconvertir i adaptar les seves fàbriques als estàndards internacionals.
Les càpsules, el nou repte
Adaptar-se aleshores els va servir per sobreviure a la liberalització del mercat, però han hagut de repetir l'operació multitud de cops per seguir al peu del canó sis dècades després. Saula i Bou Cafès, per exemple, s'han centrat en la distribució pel canal HORECA (hostaleria, restauració i càtering). En ambdós casos, una de les últimes novetats que han incorporat al seu catàleg de productes han estat les càpsules per a l'hostaleria.
Aquestes càpsules contenen set grams de cafè -les de consum domèstic compatibles amb màquines Nespresso en tenen entre cinc i sis-, i no cal comprar una màquina específica per fer-les servir: només cal un adaptador per a la màquina professional de tota la vida. Són especialment adequades per establiments on no se serveixen gaires cafès perquè no s'han de llençar excedents. Això passa amb el cafè mòlt, que si no es fa servir en un període breu de temps perd les seves propietats. A més a més, amb les càpsules s'aprofita fins al darrer gram de cafè, mentre que amb els molinets tradicionals sempre queden restes a la màquina que acaben a les escombraries.
 |
| Companyies com Saula gaudeixen d'una llarga tradició. Cedida |
Per a Bou Cafè, les càpsules que van començar a comercialitzar aquest estiu no suposaran només una revolució pels seus actuals clients, sinó que volen que també sigui el seu tiquet d'entrada al mercat europeu. El conseller delegat de l'empresa, amb seu a L'Hospitalet de Llobregat, Carlos Gustavo Gotor, explica que fins ara no s'havien atrevit a fer el pas amb força -les exportacions representen el 3% de la seva facturació- perquè no tenien la capacitat d'assegurar un acabat concret en els seus cafès a l'estranger.
En canvi, amb les càpsules "el cafè sempre surt igual, el faci qui el faci", i això els anima a fer un aposta ferma pel mercat exterior que preveuen que dispararà el seu volum de negoci un 30% en els propers tres anys, fins als 12 milions d'euros. L'objectiu és fer-se un lloc en països com el Regne Unit, Portugal, França, Alemanya, Suïssa i Croàcia.
En el cas de Saula, que va néixer al Raval de Barcelona però des del 1974 té la seva seu a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), les càpsules porten ja tres anys de recorregut. No obstant, el seu director general, Lluís Saula, detalla que només en fabriquen tres milions d'unitats anuals i que, per ara, no tenen intenció d'expandir-se internacionalment. "En el seu moment ens vam centrar en l'hostaleria d'alta gamma. Vam saber trobar un nínxol de mercat", recalca l'empresari, que apunta que el seu desig és seguir guanyant terreny en aquest segment i no créixer exponencialment. Tot i això, aquest any preveuen créixer un 6% i arribar als 10,6 milions d'euros de facturació, i de cara als propers exercicis compten amb mantenir un ritme similar.