25
de Maig
de
2015
Act.
25
de Maig
de
2015
Barcelona acumula mencions a tots els rànquings del sector turístic i de les smart cities. Aquestes han estat algunes de les decidides apostes de l'actual consistori municipal, un actiu que no ha estat suficient per guanyar les eleccions. De fet, Barcelona ha estat l'única de les quatre capitals de província catalanes que no ha revalidat a les urnes el seu alcalde en les eleccions d'aquest diumenge. Ada Colau i Barcelona En Comú han obtingut una disputada victòria davant l'actual alcalde, Xavier Trias; i ho han fet abanderant un discurs de canvi radical en l'orientació de la ciutat. Un canvi de model que, per descomptat, té els fonaments en la distribució dels diners. D'entrada, el pla de xoc per als primers mesos de mandat preveu una inversió aproximada de 160 milions d'euros fins al primer semestre de 2016. Uns diners destinats a l'ocupació (50 milions d'euros) i els drets socials (110 milions d'euros).
El nou 'run run' econòmic de Barcelona dependrà en bona part de la capacitat de construir majories prou sòlides per dur-lo a terme. Una tasca que s'entreveu complicada per com d'ajustats han estat els resultats. Sigui com sigui, a partir de la sessió d'investidura del 13 de juny, Ada Colau i el seu equip tindran quatre anys per intentar posar en pràctica les propostes econòmiques que plantegen en el seu programa electoral, de moment molt enfocades a la despesa però sense concretar tant com recaptar ingressos. Des d'una moneda pròpia per a la ciutat fins a la reorientació del model turístic, passant per la transformació de Barcelona Activa, l'agència de desenvolupament local de la ciutat; aquestes són les principals propostes econòmiques per a la capital catalana.
Evitar els desnonaments per motius econòmics
La lluita contra els desnonaments va ser la carta de presentació en societat d'Ada Colau, i vol ser una de les seves prioritats en el govern municipal. En aquest sentit, la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les entitats financeres pot patir un canvi substancial. El programa de Barcelona En Comú parla "d'establir una taula de negociació amb entitats financeres, fons voltors i grans propietats per aconseguir que les famílies que no tenen manera d'assumir el pagament de la hipoteca o del lloguer puguin quedar-se a casa seva en règim de lloguer social".
A més a més, adverteixen que "el consistori denunciarà públicament les entitats financeres, els fons voltors i les grans propietats que no es mostrin favorables a la negociació i estudiarà altres mesures de pressió, com ara deixar d'operar amb les entitats bancàries en qüestió".
Tot plegat acompanyat de la promesa d'instaurar una renda municipal complementària per a famílies que estiguin per sota del llindar de la pobresa. Sense especificar quina seria la quantitat d'aquesta renda municipal, asseguren que es finançaria amb "recursos municipals a partir d'una clara reorientació de prioritats".
Una nova cara per a Barcelona Activa
Una de les prioritats del nou govern municipal serà "descentralitzar Barcelona Activa". L'agència de desenvolupament local, segons els plans de Colau i el seu equip, s'ha d'acostar als barris de la ciutat per reforçar el seu paper d'eix vertebrador de la creació d'ocupació a la ciutat.
En aquest sentit, el programa de Barcelona En Comú parla de "reduir els elevats costos de l'estructura (el pressupost de l'any 2013 va ser de 27,8 milions d'euros) i destinar més recursos a la descentralització per barris i districtes". Així mateix, indica la necessitat de "reforçar els lligams de Barcelona Activa amb els plans comunitaris i les entitats socials que treballen per a la formació i inserció laboral des de la proximitat (com a Ciutat Vella o Sants)".
Empresa col·lectiva per davant de l'emprenedor individual
Dins les propostes de reforma en promoció econòmica, els guanyadors de les eleccions municipals de Barcelona proposen "orientar els recursos públics a la promoció de l'empresa col·lectiva (de dos o més socis) abans que a la figura de l'empresari/ària individual". Un canvi de discurs evident respecte l'actual promoció de la figura de l'emprenedor.
Alhora, es pretén "impulsar aliances entre comerços mitjançant cooperatives de serveis i aprofitar sinergies en comunicació, administració, formació, ús de noves tecnologies, defensa legal, compra de consumibles, negociació amb bancs o distribució".
A més a més, els plans d'Ada Colau passen per la promesa de crear a curt termini 2.500 llocs de treball en cinc àrees bàsiques: rehabilitació energètica d'habitatges, prevenció i gestió sostenible de residus, suport i enfortiment del teixit comercial de proximitat, atenció i cura de les persones grans, infants i dependents, i amb el foment de l'economia cooperativa i la seva actualització tecnològica.
Una moneda local a Barcelona
Una de les propostes més comentades durant la campanya electoral ha estat la de la creació d'una moneda local per a la ciutat. L'objectiu passa per ser "una manera de promoure el desenvolupament local i de generar un efecte multiplicador de la riquesa generada a la ciutat que beneficiï principalment el petit i mitjà comerç".
Aquest sistema ja s'ha implantat a altres indrets, amb els exemples destacats de Bristol, Tolosa de Llenguadoc o Nantes. Tot i que en principi seria voluntària, l'objectiu és incentivar el seu ús mitjançant l'atorgament de part de les subvencions municipals en aquesta moneda, així com d'una part de les retribucions dels empleats públics que així ho desitgin. A més a més, s'afavoririen les empreses proveïdores de l'Ajuntament disposades a cobrar en aquesta moneda una part o el total de les seves vendes al consistori; i el mateix Ajuntament acceptaria el pagament dels seus tributs amb ella.
La T-Ambiental, proposta estrella en mobilitat
El preu del transport públic ha estat motiu de controvèrsia els últims anys pels seus increments continuats. La tendra rebaixa d'inicis de 2015 no sembla suficient per als nous inquilins de la Casa Gran de la ciutat, que en el marc de la nova llei de finançament del transport públic vol tornar a replantejar-ne el sistema tarifari.
En aquest sentit, la proposta més cridanera és la de crear la T-Ambiental. Un títol de transport amb un cost de 50 euros mensuals que permetria realitzar viatges il·limitats a les tres primeres zones amb Metro, Rodalies, Bus, FGC i Tram; així com al Bicing i Car-Sharing.
Un fre als allotjaments turístics
Un altre dels grans arguments d'Ada Colau ha estat el de combatre l'actual model turístic de Barcelona. En aquesta línia, d'entrada pretén establir una moratòria en la concessió de noves llicències per a tots els tipus d'allotjament turístic fins a l'aprovació del Pla Especial Urbanístic de Regulació del Turisme.
Aquest pla tindria la finalitat "d'avaluar amb profunditat l'impacte i les conseqüències socioeconòmiques d'aquesta activitat per establir criteris destinats a regular les llicències de tots els tipus d'allotjament: hotels, hostals, albergs, habitatges d'ús turístic, pensions, etc.".
Un nou operador energètic verd
El programa de Barcelona En Comú també denuncia que el model energètic actual té una "enorme dependència de les grans empreses i infraestructures energètiques i de les importacions d'hidrocarburs i combustibles nuclears". Al seu parer, "una estratègia decidida d'estalvi, promoció d'energies renovables i democratització del sistema contribuirà a reduir els impactes socioambientals, els problemes de pobresa energètica, la dependència energètica i l'acaparament d'energia de la ciutat i a generar llocs de treball locals".
Per canviar aquest model energètic, l'objectiu és impulsar la creació d'un operador energètic verd per tal de "promoure l'estalvi (amb mesures com la rehabilitació energètica dels edificis), la promoció activa de l'autoconsum d'energies renovables (especialment la solar, tant per a l'aigua calenta com per a l'electricitat) i la compra pública d'energies renovables de petits productors ecològics locals".
El nou 'run run' econòmic de Barcelona dependrà en bona part de la capacitat de construir majories prou sòlides per dur-lo a terme. Una tasca que s'entreveu complicada per com d'ajustats han estat els resultats. Sigui com sigui, a partir de la sessió d'investidura del 13 de juny, Ada Colau i el seu equip tindran quatre anys per intentar posar en pràctica les propostes econòmiques que plantegen en el seu programa electoral, de moment molt enfocades a la despesa però sense concretar tant com recaptar ingressos. Des d'una moneda pròpia per a la ciutat fins a la reorientació del model turístic, passant per la transformació de Barcelona Activa, l'agència de desenvolupament local de la ciutat; aquestes són les principals propostes econòmiques per a la capital catalana.
Evitar els desnonaments per motius econòmics
La lluita contra els desnonaments va ser la carta de presentació en societat d'Ada Colau, i vol ser una de les seves prioritats en el govern municipal. En aquest sentit, la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les entitats financeres pot patir un canvi substancial. El programa de Barcelona En Comú parla "d'establir una taula de negociació amb entitats financeres, fons voltors i grans propietats per aconseguir que les famílies que no tenen manera d'assumir el pagament de la hipoteca o del lloguer puguin quedar-se a casa seva en règim de lloguer social".
A més a més, adverteixen que "el consistori denunciarà públicament les entitats financeres, els fons voltors i les grans propietats que no es mostrin favorables a la negociació i estudiarà altres mesures de pressió, com ara deixar d'operar amb les entitats bancàries en qüestió".
Tot plegat acompanyat de la promesa d'instaurar una renda municipal complementària per a famílies que estiguin per sota del llindar de la pobresa. Sense especificar quina seria la quantitat d'aquesta renda municipal, asseguren que es finançaria amb "recursos municipals a partir d'una clara reorientació de prioritats".
Una nova cara per a Barcelona Activa
Una de les prioritats del nou govern municipal serà "descentralitzar Barcelona Activa". L'agència de desenvolupament local, segons els plans de Colau i el seu equip, s'ha d'acostar als barris de la ciutat per reforçar el seu paper d'eix vertebrador de la creació d'ocupació a la ciutat.
En aquest sentit, el programa de Barcelona En Comú parla de "reduir els elevats costos de l'estructura (el pressupost de l'any 2013 va ser de 27,8 milions d'euros) i destinar més recursos a la descentralització per barris i districtes". Així mateix, indica la necessitat de "reforçar els lligams de Barcelona Activa amb els plans comunitaris i les entitats socials que treballen per a la formació i inserció laboral des de la proximitat (com a Ciutat Vella o Sants)".
Empresa col·lectiva per davant de l'emprenedor individual
Dins les propostes de reforma en promoció econòmica, els guanyadors de les eleccions municipals de Barcelona proposen "orientar els recursos públics a la promoció de l'empresa col·lectiva (de dos o més socis) abans que a la figura de l'empresari/ària individual". Un canvi de discurs evident respecte l'actual promoció de la figura de l'emprenedor.
Alhora, es pretén "impulsar aliances entre comerços mitjançant cooperatives de serveis i aprofitar sinergies en comunicació, administració, formació, ús de noves tecnologies, defensa legal, compra de consumibles, negociació amb bancs o distribució".
A més a més, els plans d'Ada Colau passen per la promesa de crear a curt termini 2.500 llocs de treball en cinc àrees bàsiques: rehabilitació energètica d'habitatges, prevenció i gestió sostenible de residus, suport i enfortiment del teixit comercial de proximitat, atenció i cura de les persones grans, infants i dependents, i amb el foment de l'economia cooperativa i la seva actualització tecnològica.
Una moneda local a Barcelona
Una de les propostes més comentades durant la campanya electoral ha estat la de la creació d'una moneda local per a la ciutat. L'objectiu passa per ser "una manera de promoure el desenvolupament local i de generar un efecte multiplicador de la riquesa generada a la ciutat que beneficiï principalment el petit i mitjà comerç".
Aquest sistema ja s'ha implantat a altres indrets, amb els exemples destacats de Bristol, Tolosa de Llenguadoc o Nantes. Tot i que en principi seria voluntària, l'objectiu és incentivar el seu ús mitjançant l'atorgament de part de les subvencions municipals en aquesta moneda, així com d'una part de les retribucions dels empleats públics que així ho desitgin. A més a més, s'afavoririen les empreses proveïdores de l'Ajuntament disposades a cobrar en aquesta moneda una part o el total de les seves vendes al consistori; i el mateix Ajuntament acceptaria el pagament dels seus tributs amb ella.
La T-Ambiental, proposta estrella en mobilitat
El preu del transport públic ha estat motiu de controvèrsia els últims anys pels seus increments continuats. La tendra rebaixa d'inicis de 2015 no sembla suficient per als nous inquilins de la Casa Gran de la ciutat, que en el marc de la nova llei de finançament del transport públic vol tornar a replantejar-ne el sistema tarifari.
En aquest sentit, la proposta més cridanera és la de crear la T-Ambiental. Un títol de transport amb un cost de 50 euros mensuals que permetria realitzar viatges il·limitats a les tres primeres zones amb Metro, Rodalies, Bus, FGC i Tram; així com al Bicing i Car-Sharing.
Un fre als allotjaments turístics
Un altre dels grans arguments d'Ada Colau ha estat el de combatre l'actual model turístic de Barcelona. En aquesta línia, d'entrada pretén establir una moratòria en la concessió de noves llicències per a tots els tipus d'allotjament turístic fins a l'aprovació del Pla Especial Urbanístic de Regulació del Turisme.
Aquest pla tindria la finalitat "d'avaluar amb profunditat l'impacte i les conseqüències socioeconòmiques d'aquesta activitat per establir criteris destinats a regular les llicències de tots els tipus d'allotjament: hotels, hostals, albergs, habitatges d'ús turístic, pensions, etc.".
Un nou operador energètic verd
El programa de Barcelona En Comú també denuncia que el model energètic actual té una "enorme dependència de les grans empreses i infraestructures energètiques i de les importacions d'hidrocarburs i combustibles nuclears". Al seu parer, "una estratègia decidida d'estalvi, promoció d'energies renovables i democratització del sistema contribuirà a reduir els impactes socioambientals, els problemes de pobresa energètica, la dependència energètica i l'acaparament d'energia de la ciutat i a generar llocs de treball locals".
Per canviar aquest model energètic, l'objectiu és impulsar la creació d'un operador energètic verd per tal de "promoure l'estalvi (amb mesures com la rehabilitació energètica dels edificis), la promoció activa de l'autoconsum d'energies renovables (especialment la solar, tant per a l'aigua calenta com per a l'electricitat) i la compra pública d'energies renovables de petits productors ecològics locals".