09
de Maig
de
2013
Act.
19
de Juny
de
2013
Instal·lar-se a la Xina és com escalar l'Everest, assegura Ivana Casaburi, directora d'Esade China Europe Club. "En arribar n'estarem molt satisfets, però arribar-hi és complicat i per fer-ho necessitem un sherpa, un local que ens ajudi". En un moment en què moltes empreses catalanes miren cap al cim, cal saber com fer el primer pas al gegant asiàtic.
No s'hi va a reduir costos. La Xina ja no és "la fàbrica del món" on es podia produir a baix cost. Segons Ivana Casaburi, en els darrers tres anys s'han incrementat els costos laborals entre un 10 i un 15% per exercici. La prioritat governamental és fer créixer el consum intern i, a més, no només es pot comparar el cost per hora: hi ha majors despeses logístiques i de productivitat. Fins i tot, reparar de forma ràpida una màquina espatllada pot ser complicat.
Un mercat local gegantí. Això és cert, la Xina és un mercat de 300 milions de persones de classe mitjana. La directora de l'Esade China Europe Club té molt clar un aspecte: "Si volem vendre a la Xina, hem de produir a la Xina", remarca.
Paciència. És una necessitat. "Tenir paciència i tenir en compte els terminis per estabilitzar-se allà", diu l'experta. De la mateixa manera, l'agència pública ACC1Ó adverteix de fer passos amb peus de plom: estudiar bé els documents, fer-ne traduccions acurades i tenir sang freda.
Feina prèvia. A la Xina no s'hi val provar sort. Hi ha empreses que hi envien productes per veure com funcionen, però això és massa arriscat en un país tan gran i complex. Casaburi recorda que "s'ha de tenir abans informació sobre la competència, per separat la internacional i la local".
Conèixer bé. Els gran desconeguts són els distribuïdors xinesos. A més, s'ha de fer una aposta paral·lela per la comunicació. La forma efectiva i sostenible econòmicament ara mateix són les xarxes socials.
El soci local. Amb la llei a la mà, de barreres n'hi ha les mateixes que un inversor pot trobar al mercat europeu. "Però una altra cosa és l'aplicació de la llei, en què potser són menys transparents que Europa", diu l'experta en Xina, que subratlla la importància d'un soci sobre el terreny. L'agència ACC1Ó també posa l'accent en "els aspectes legals i tributaris, no sempre senzills".
L'idioma i la cultura. Qui negocia a la Xina és una persona de perfil veterà i el mateix s'esperarà a l'altra banda de la taula: un català sènior que lideri la comitiva. I precisament per això, perquè qui prenen les decisions tenen certa edat, no cal refiar-se de l'anglès. El traductor del xinès és clau en tota negociació.
No s'hi va a reduir costos. La Xina ja no és "la fàbrica del món" on es podia produir a baix cost. Segons Ivana Casaburi, en els darrers tres anys s'han incrementat els costos laborals entre un 10 i un 15% per exercici. La prioritat governamental és fer créixer el consum intern i, a més, no només es pot comparar el cost per hora: hi ha majors despeses logístiques i de productivitat. Fins i tot, reparar de forma ràpida una màquina espatllada pot ser complicat.
Un mercat local gegantí. Això és cert, la Xina és un mercat de 300 milions de persones de classe mitjana. La directora de l'Esade China Europe Club té molt clar un aspecte: "Si volem vendre a la Xina, hem de produir a la Xina", remarca.
Paciència. És una necessitat. "Tenir paciència i tenir en compte els terminis per estabilitzar-se allà", diu l'experta. De la mateixa manera, l'agència pública ACC1Ó adverteix de fer passos amb peus de plom: estudiar bé els documents, fer-ne traduccions acurades i tenir sang freda.
Feina prèvia. A la Xina no s'hi val provar sort. Hi ha empreses que hi envien productes per veure com funcionen, però això és massa arriscat en un país tan gran i complex. Casaburi recorda que "s'ha de tenir abans informació sobre la competència, per separat la internacional i la local".
Conèixer bé. Els gran desconeguts són els distribuïdors xinesos. A més, s'ha de fer una aposta paral·lela per la comunicació. La forma efectiva i sostenible econòmicament ara mateix són les xarxes socials.
El soci local. Amb la llei a la mà, de barreres n'hi ha les mateixes que un inversor pot trobar al mercat europeu. "Però una altra cosa és l'aplicació de la llei, en què potser són menys transparents que Europa", diu l'experta en Xina, que subratlla la importància d'un soci sobre el terreny. L'agència ACC1Ó també posa l'accent en "els aspectes legals i tributaris, no sempre senzills".
L'idioma i la cultura. Qui negocia a la Xina és una persona de perfil veterà i el mateix s'esperarà a l'altra banda de la taula: un català sènior que lideri la comitiva. I precisament per això, perquè qui prenen les decisions tenen certa edat, no cal refiar-se de l'anglès. El traductor del xinès és clau en tota negociació.