27
de Gener
de
2016
Act.
28
de Gener
de
2016
El 65% dels infants que avui són a Primària acabaran treballant en feines que encara no existeixen. Ho vaticina el World Economic Forum (WEF) en el seu darrer estudi The Future of Jobs, on recull les habilitats que presumiblement seran més valoradespel mercat l'any 2020. Estar preparats per dominar-les no sembla un mal pla quan el mateix organisme alerta que la denominada 4a Revolució Industrial implicaràla pèrdua neta de cinc milions de llocs de treball en les 15 principals economies del món. Concretament, preveu la desaparició de set milions de llocs de treball, compensats escassament per la creació de dos milions d'ocupacions, bàsicament en l'àmbit digital, matemàtic o d'enginyeria.
La redundància, l'automatització o l'eliminació d'intermediaris seran els principals culpables de fer desaparèixer tants llocs de treball; amb els administratius i treballadors de coll blanc com a principals damnificats. Aquesta tendència, però, ja fa anys va començar. En bona part de sectors, les feines o especialitats més demandades actualment no existien fa cinc o deu anys.
La previsió "apocalíptica" del WEF, però, no acaba de convèncer Josep Salvatella, soci - conseller delegat de RocaSalvatella. "És un bon toc d'alerta perquè és evident que hi ha un corrent de fons de transformació social amb la revolució digital, però no estic d'acord amb aquests escenaris de canvi tan radical", aclareix a VIA Empresa.
Salvatella preveu un "canvi més progressiu", i contempla com a "raonables" les xifres plantejades pel WEF si es parla a 15 anys vista. De fet, assegura que "hi ha d'haver un procés d'adaptació, i ens anirem adaptant a les noves necessitats igual que ho faran els sistemes universitaris i educatius". L'expert aclareix que "històricament hem demostrat que hem estat capaços de fer-ho. Qui en quedi fora serà segurament perquè no ha estat capaç de fer l'esforç per adaptar-se a les noves necessitats del mercat laboral".
Les competències bàsiques
Amb la vista posada al 2020, l'estudi del WEF assenyala dues especialitats que apareixen amb freqüència a tots els països i sectors. En primer lloc, els analistes de dades, amb els quals les empreses esperen poder gestionar i aprofitar la gran quantitat d'informació que es genera amb les noves tecnologies. I en segon terme, els especialistes en vendes, ja que tothom necessitarà habilitats per comercialitzar i explicar els seus negocis a administracions i consumidors.
Més enllà de posicions concretes, però, l'estudi es fixa en les habilitats que jugaran un paper determinant a l'hora de ser un bon candidat a qualsevol lloc de treball. De mitjana, més d'un terç de les habilitats que es requeriran l'any 2020 encara no són crucials a dia d'avui. La persuasió, la intel·ligència emocional o la capacitat de transmetre coneixements es postulen com qüestions elementals. No en va, en el Top 10 per al 2020 hi apareixen l'habilitat per resoldre problemes complexos, el pensament crític, la creativitat o la gestió de les persones. És a dir, les habilitats tècniques es donaran per suposades, i caldrà completar-les amb sòlides capacitats socials i de col·laboració.
"La cultura digital és i serà imprescindible. Entendre i ser capaç de navegar entre el munt d'informació per trobar el que necessites quan ho necessites", afirma Josep Salvatella. Així doncs, ser capaç d'adaptar-se al canvi, mantenir-se informat i actualitzat constantment serà poc menys que una obligació. "L'aprenentatge al llarg de la vida és una realitat, hem de poder aprendre i desaprendre constantment; així com saber treballar en equip i amb col·laboració", afegeix.
Més enllà de la competències digitals, però, per Salvatella l'element que més caldrà treballar més és l'actitudinal. "Encara hi ha massa gent que creu que la qüestió digital no l'afecta", lamenta. "Els hem d'ajudar a entendre que hi ha un únic món i s'ha digitalitzat; i que si no l'entenen així quedaran fora del mercat", adverteix.
Estem preparats pel canvi?
Aquesta actitud davant el nou món digital l'han de prendre tant els treballadors com les empreses. La recerca del WEF manifesta que només dues terceres parts dels enquestats creuen que les companyies tenen entre les prioritats de la seva agenda i dels seus líders afrontar el canvi de paradigma en la gestió i el reclutament del talent. De fet, la majoria perceben limitacions per afrontar aquest repte. La manca de comprensió real de les disrupcions, l'escassetat de recursos o la pressió per aconseguir els objectius a curt termini són els principals obstacles per deixar ben encaminat el futur de treballadors i companyies.
Salvatella, però, creu que les empreses "són conscients cada cop més d'aquesta necessitat". Exemples com la ràpida transformació digital del sector turístic o el financer posen de manifest com de la necessitat se'n pot fer virtut. "Ara comencem a parlar d'indústria 4.0, el sector visualitza que hi ha d'entrar", celebra Salvatella; per qui "no queda cap indústria o empresa que no sàpiga que hi ha de ser".
Ara bé, per gestionar aquest canvi recorda que cal "aprofitar la gestió eficient del dia a dia per guanyar-se el mig i llarg termini". És a dir, que cal combinar les obligacions immediates amb trobar temps i espai "per formar-se sobre el que caldrà fer els pròxims anys. Cal disciplina per tenir espais per actualitzar-se".
Des del vessant individual de cada treballador, Salvatella insisteix a "abandonar certes zones de confort. El que m'ha ajudat a ser un bon professional els darrers 20 anys potser ja no m'ajuda ara". Per tant, un cop més cal tenir disposició al canvi, a l'aprenentatge i a noves formes de fer. "Tenim l'avantatge que vivim en una societat molt rica en coneixement, on l'actualització no és difícil i no hi ha grans barreres a l'adquisició de nous coneixements", encoratja.
Actuacions immediates
El WEF planteja en aquest sentit quatre àrees d'esforç immediat: reinventar la funció de recursos humans, fer ús de les anàlisis de dades, aprofitar la diversitat del talent, i apostar pel treball flexible i les oportunitats de les plataformes online. A més, a mig o llarg termini recomana posar el focus a repensar el sistema educatiu, incentivar l'aprenentatge continu al llarg de la vida, i la col·laboració entre indústries, així com entre sector públic i privat.
Precisament la remodelació de l'educació és un dels punts clau que assenyala Josep Salvatella. "Hem d'ajudar les escoles i els mestres a transformar-se. Tothom ha d'ajudar a construir un model d'escola diferent de l'actual, que és industrial i postindustrial".
L'expert constata que "ja som en un altre camí, que necessita un altre tipus d'escola i d'aprenentatge". La personalització i la voluntat de treure el màxim de capacitats de cada individu es perfilen com alguns dels trets bàsics en aquesta línia. Uns objectius que, malgrat tot, "són difícils en un entorn de 30 infants en una aula". Per això Salvatella reclama un "pacte social" per tal de consensuar una "gestió diferent de l'aprenentatge".
La redundància, l'automatització o l'eliminació d'intermediaris seran els principals culpables de fer desaparèixer tants llocs de treball; amb els administratius i treballadors de coll blanc com a principals damnificats. Aquesta tendència, però, ja fa anys va començar. En bona part de sectors, les feines o especialitats més demandades actualment no existien fa cinc o deu anys.
La previsió "apocalíptica" del WEF, però, no acaba de convèncer Josep Salvatella, soci - conseller delegat de RocaSalvatella. "És un bon toc d'alerta perquè és evident que hi ha un corrent de fons de transformació social amb la revolució digital, però no estic d'acord amb aquests escenaris de canvi tan radical", aclareix a VIA Empresa.
Salvatella preveu un "canvi més progressiu", i contempla com a "raonables" les xifres plantejades pel WEF si es parla a 15 anys vista. De fet, assegura que "hi ha d'haver un procés d'adaptació, i ens anirem adaptant a les noves necessitats igual que ho faran els sistemes universitaris i educatius". L'expert aclareix que "històricament hem demostrat que hem estat capaços de fer-ho. Qui en quedi fora serà segurament perquè no ha estat capaç de fer l'esforç per adaptar-se a les noves necessitats del mercat laboral".
Les competències bàsiques
Amb la vista posada al 2020, l'estudi del WEF assenyala dues especialitats que apareixen amb freqüència a tots els països i sectors. En primer lloc, els analistes de dades, amb els quals les empreses esperen poder gestionar i aprofitar la gran quantitat d'informació que es genera amb les noves tecnologies. I en segon terme, els especialistes en vendes, ja que tothom necessitarà habilitats per comercialitzar i explicar els seus negocis a administracions i consumidors.
Més enllà de posicions concretes, però, l'estudi es fixa en les habilitats que jugaran un paper determinant a l'hora de ser un bon candidat a qualsevol lloc de treball. De mitjana, més d'un terç de les habilitats que es requeriran l'any 2020 encara no són crucials a dia d'avui. La persuasió, la intel·ligència emocional o la capacitat de transmetre coneixements es postulen com qüestions elementals. No en va, en el Top 10 per al 2020 hi apareixen l'habilitat per resoldre problemes complexos, el pensament crític, la creativitat o la gestió de les persones. És a dir, les habilitats tècniques es donaran per suposades, i caldrà completar-les amb sòlides capacitats socials i de col·laboració.
"La cultura digital és i serà imprescindible. Entendre i ser capaç de navegar entre el munt d'informació per trobar el que necessites quan ho necessites", afirma Josep Salvatella. Així doncs, ser capaç d'adaptar-se al canvi, mantenir-se informat i actualitzat constantment serà poc menys que una obligació. "L'aprenentatge al llarg de la vida és una realitat, hem de poder aprendre i desaprendre constantment; així com saber treballar en equip i amb col·laboració", afegeix.
Més enllà de la competències digitals, però, per Salvatella l'element que més caldrà treballar més és l'actitudinal. "Encara hi ha massa gent que creu que la qüestió digital no l'afecta", lamenta. "Els hem d'ajudar a entendre que hi ha un únic món i s'ha digitalitzat; i que si no l'entenen així quedaran fora del mercat", adverteix.
Estem preparats pel canvi?
Aquesta actitud davant el nou món digital l'han de prendre tant els treballadors com les empreses. La recerca del WEF manifesta que només dues terceres parts dels enquestats creuen que les companyies tenen entre les prioritats de la seva agenda i dels seus líders afrontar el canvi de paradigma en la gestió i el reclutament del talent. De fet, la majoria perceben limitacions per afrontar aquest repte. La manca de comprensió real de les disrupcions, l'escassetat de recursos o la pressió per aconseguir els objectius a curt termini són els principals obstacles per deixar ben encaminat el futur de treballadors i companyies.
Salvatella, però, creu que les empreses "són conscients cada cop més d'aquesta necessitat". Exemples com la ràpida transformació digital del sector turístic o el financer posen de manifest com de la necessitat se'n pot fer virtut. "Ara comencem a parlar d'indústria 4.0, el sector visualitza que hi ha d'entrar", celebra Salvatella; per qui "no queda cap indústria o empresa que no sàpiga que hi ha de ser".
Ara bé, per gestionar aquest canvi recorda que cal "aprofitar la gestió eficient del dia a dia per guanyar-se el mig i llarg termini". És a dir, que cal combinar les obligacions immediates amb trobar temps i espai "per formar-se sobre el que caldrà fer els pròxims anys. Cal disciplina per tenir espais per actualitzar-se".
Des del vessant individual de cada treballador, Salvatella insisteix a "abandonar certes zones de confort. El que m'ha ajudat a ser un bon professional els darrers 20 anys potser ja no m'ajuda ara". Per tant, un cop més cal tenir disposició al canvi, a l'aprenentatge i a noves formes de fer. "Tenim l'avantatge que vivim en una societat molt rica en coneixement, on l'actualització no és difícil i no hi ha grans barreres a l'adquisició de nous coneixements", encoratja.
Actuacions immediates
El WEF planteja en aquest sentit quatre àrees d'esforç immediat: reinventar la funció de recursos humans, fer ús de les anàlisis de dades, aprofitar la diversitat del talent, i apostar pel treball flexible i les oportunitats de les plataformes online. A més, a mig o llarg termini recomana posar el focus a repensar el sistema educatiu, incentivar l'aprenentatge continu al llarg de la vida, i la col·laboració entre indústries, així com entre sector públic i privat.
Precisament la remodelació de l'educació és un dels punts clau que assenyala Josep Salvatella. "Hem d'ajudar les escoles i els mestres a transformar-se. Tothom ha d'ajudar a construir un model d'escola diferent de l'actual, que és industrial i postindustrial".
L'expert constata que "ja som en un altre camí, que necessita un altre tipus d'escola i d'aprenentatge". La personalització i la voluntat de treure el màxim de capacitats de cada individu es perfilen com alguns dels trets bàsics en aquesta línia. Uns objectius que, malgrat tot, "són difícils en un entorn de 30 infants en una aula". Per això Salvatella reclama un "pacte social" per tal de consensuar una "gestió diferent de l'aprenentatge".