30
de Març
de
2015
Act.
30
de Març
de
2015
En una setmana on l'ou de Pasqua agafa destacat protagonisme, el sector avícola, amb el suport de veterinaris, nutricionistes i experts en tecnologia, troba el seu moment per destapar falsos mites sobre un producte bàsic en la cistella de la compra. I és que pot semblar poca cosa, però Espanya produeix cada any més de 6.500 milions d'ous i factura al voltant de 800 milions d'euros.
Malgrat que a l'Estat espanyol es consumeixen al voltant de 138 ous per habitant l'any, només un 1,2% dels catalans i un 2% dels espanyols saben el significat del codi imprès a la clofolla dels ous, que revela la vida de l'ou, el seu origen i, en definitiva, la seva garantia de qualitat i seguretat alimentària.
La campanya per l'etiqueta
La directora de l'Organització Interprofessional de l'Ou i els seus Productes (INPROVO), Mar Fernández, ha presentat aquesta setmana a Barcelona la campanya "L'ou, d'etiqueta", en què han invertit un milió d'euros, la meitat pagats per la Unió Europea, per donar a conèixer el codi amb el qual van marcats els ous. "L'etiqueta de l'envàs d'ous i el codi imprès a la clofolla ofereixen informació de gran valor pel consumidor. Els espanyols acostumen a llegir l'etiqueta dels aliments, però en el cas de l'ou no és així", segons Fernández.
La majoria creu que el codi imprès en els ous indica la data de caducitat, quan en realitat informa sobre el sistema de producció, país, província, municipi i granja d'origen. El primer dígit del codi és un número que va del 0 al 3. El zero indica que la producció és ecològica, és a dir, la gallina ha pasturat lliurement i només s'ha alimentat amb productes naturals, i si porta imprès un 1 és que l'ou és d'origen del camp o de pagès -la gallina viu solta però complementa la seva alimentació.
Si el codi comença per un 2, és un ou de gallina criada en granja però a terra; i si comença per 3, és de gallina de gàbia. Després del número inicial, dues lletres indiquen el país d'origen -ES si és d'Espanya, segon productor d'ous d'Europa-, i a continuació, com un codi postal, els números informen de la província, municipi i granja d'origen. Segons Fernández, la majoria dels consumidors espanyols han sentit parlar dels quatre sistemes de producció, "però només un 54% coneix el sistema de gallina criada en terra".
Gàbia o ecològics, informació per trencar mites
Encara que un 95% dels ous que es consumeixen a Espanya són de gallines de gàbia, creix el nombre d'espanyols que busquen ous del camp o ecològics. "És una qüestió més de sentiment i filosofia ecologista, que de qualitat de l'ou", afirma la consellera delegada de Liderou, Dolors Callís, quarta generació de productors d'ous en una de les empreses líders d'Espanya. L'empresa, ubicada a Maià de Montcal (Girona), és un negoci familiar basat en més d'un segle de tradició avícola.
Per la seva part, la professora del Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ana C.Barroeta, confirma que els ous de gàbia tenen la mateixa qualitat i propietats nutricionals que els ecològics. "Pot ser que la gallina camperola o ecològica mengi cucs i plantes del camp que donin un altre gust a l'ou, però les seves propietats nutricionals i la qualitat seran la mateixa que el d'una gallina de gàbia, a la qual alimentem amb cereals, vitamines i calci per facilitar-los la producció de la clofolla", ha explicat Barroeta.
Tanmateix, Callís ha desmentit alguns tòpics falsos, com que a les gallines de granja se'ls manté el llum encès les 24 hores perquè posin més. "Les gallines dormen més que nosaltres", etziba Barroeta, que assegura que estan vuit hores al dia almenys en foscor i viuen en gàbies. La normativa europea que va entrar en vigor el 2012 obliga que aquestes gàbies siguin confortables, "amb rascadors per a les ungles, una temperatura ambient tot l'any de 20 graus i cortines perquè ponguin els ous amb més intimitat". Callís confirma: "Una gallina estressada no pon ous! Per això no permetem ni tan sols que tinguin soroll exterior".
Catalunya, quarta productora de l'Estat
La consellera delegada de Liderou ha destacat que a Catalunya, quarta comunitat autònoma en producció d'ous després de les dues Castelles i Aragó, les normes mediambientals són més estrictes que a la resta d'Espanya, com per exemple en el tractament i reutilització dels residus de les gallines.
Un altre mite que cal fer desaparèixer: "Els ous tenen colesterol, però aquest és necessari per al cos humà i els ous tenen més propietats bones que dolentes per a la salut", ha indicat la professora Barroeta, que recomana menjar sis ous la setmana.
El codi que explica la traçabilitat dels ous està imprès en la clofolla amb tinta alimentària, és a dir, comestible, ha dit Callís per sortir al pas de les persones que no bullen l'ou amb altres aliments per por que es desprengui la tinta.
Espanya, amb un cens de 41 milions de gallines, un 13% del total d'Europa, exporta cada any unes 131.000 tones d'ous a la Unió Europea i més de 12.500 a països extracomunitaris.
Malgrat que a l'Estat espanyol es consumeixen al voltant de 138 ous per habitant l'any, només un 1,2% dels catalans i un 2% dels espanyols saben el significat del codi imprès a la clofolla dels ous, que revela la vida de l'ou, el seu origen i, en definitiva, la seva garantia de qualitat i seguretat alimentària.
La campanya per l'etiqueta
La directora de l'Organització Interprofessional de l'Ou i els seus Productes (INPROVO), Mar Fernández, ha presentat aquesta setmana a Barcelona la campanya "L'ou, d'etiqueta", en què han invertit un milió d'euros, la meitat pagats per la Unió Europea, per donar a conèixer el codi amb el qual van marcats els ous. "L'etiqueta de l'envàs d'ous i el codi imprès a la clofolla ofereixen informació de gran valor pel consumidor. Els espanyols acostumen a llegir l'etiqueta dels aliments, però en el cas de l'ou no és així", segons Fernández.
La majoria creu que el codi imprès en els ous indica la data de caducitat, quan en realitat informa sobre el sistema de producció, país, província, municipi i granja d'origen. El primer dígit del codi és un número que va del 0 al 3. El zero indica que la producció és ecològica, és a dir, la gallina ha pasturat lliurement i només s'ha alimentat amb productes naturals, i si porta imprès un 1 és que l'ou és d'origen del camp o de pagès -la gallina viu solta però complementa la seva alimentació.
Si el codi comença per un 2, és un ou de gallina criada en granja però a terra; i si comença per 3, és de gallina de gàbia. Després del número inicial, dues lletres indiquen el país d'origen -ES si és d'Espanya, segon productor d'ous d'Europa-, i a continuació, com un codi postal, els números informen de la província, municipi i granja d'origen. Segons Fernández, la majoria dels consumidors espanyols han sentit parlar dels quatre sistemes de producció, "però només un 54% coneix el sistema de gallina criada en terra".
Gàbia o ecològics, informació per trencar mites
Encara que un 95% dels ous que es consumeixen a Espanya són de gallines de gàbia, creix el nombre d'espanyols que busquen ous del camp o ecològics. "És una qüestió més de sentiment i filosofia ecologista, que de qualitat de l'ou", afirma la consellera delegada de Liderou, Dolors Callís, quarta generació de productors d'ous en una de les empreses líders d'Espanya. L'empresa, ubicada a Maià de Montcal (Girona), és un negoci familiar basat en més d'un segle de tradició avícola.
Per la seva part, la professora del Servei de Nutrició i Benestar Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ana C.Barroeta, confirma que els ous de gàbia tenen la mateixa qualitat i propietats nutricionals que els ecològics. "Pot ser que la gallina camperola o ecològica mengi cucs i plantes del camp que donin un altre gust a l'ou, però les seves propietats nutricionals i la qualitat seran la mateixa que el d'una gallina de gàbia, a la qual alimentem amb cereals, vitamines i calci per facilitar-los la producció de la clofolla", ha explicat Barroeta.
Tanmateix, Callís ha desmentit alguns tòpics falsos, com que a les gallines de granja se'ls manté el llum encès les 24 hores perquè posin més. "Les gallines dormen més que nosaltres", etziba Barroeta, que assegura que estan vuit hores al dia almenys en foscor i viuen en gàbies. La normativa europea que va entrar en vigor el 2012 obliga que aquestes gàbies siguin confortables, "amb rascadors per a les ungles, una temperatura ambient tot l'any de 20 graus i cortines perquè ponguin els ous amb més intimitat". Callís confirma: "Una gallina estressada no pon ous! Per això no permetem ni tan sols que tinguin soroll exterior".
Catalunya, quarta productora de l'Estat
La consellera delegada de Liderou ha destacat que a Catalunya, quarta comunitat autònoma en producció d'ous després de les dues Castelles i Aragó, les normes mediambientals són més estrictes que a la resta d'Espanya, com per exemple en el tractament i reutilització dels residus de les gallines.
 |
| La producció d'ous a Catalunya és una de les més importants de l'Estat |
Un altre mite que cal fer desaparèixer: "Els ous tenen colesterol, però aquest és necessari per al cos humà i els ous tenen més propietats bones que dolentes per a la salut", ha indicat la professora Barroeta, que recomana menjar sis ous la setmana.
El codi que explica la traçabilitat dels ous està imprès en la clofolla amb tinta alimentària, és a dir, comestible, ha dit Callís per sortir al pas de les persones que no bullen l'ou amb altres aliments per por que es desprengui la tinta.
Espanya, amb un cens de 41 milions de gallines, un 13% del total d'Europa, exporta cada any unes 131.000 tones d'ous a la Unió Europea i més de 12.500 a països extracomunitaris.