El retorn de les oposicions
La Generalitat anuncia 7.700 noves places de funcionari, la gran majoria en llocs de feina que ja cobreixen interins
Qui més ho celebren són les acadèmies especialitzades a formar els aspirants a aquest tipus de convocatòries. "Del 2010 al 2014 han estat anys molt durs. Si no hi ha oposicions, els alumnes no vénen", evidencia a VIA Empresa Belén Romero, directora del Centre d'Oposicions Eureka. "Des del 2010 les taxes de reposició van caure al 15 i després al 10%. Al 2015 vam començar a aixecar el cap i hem sobreviscut apostant per la preparació de tot el que sortia, encara que fos poc", coincideix a VIA Empresa Gloria Oliveros, directora d'ocupació pública d'Adams Formación.
Llocs de feina que ja existeixen
Ara bé, la promesa de fins a 300.000 places a Espanya per als pròxims tres anys no han aparegut com un bolet. De fet, la majoria de les places que surten a concurs són llocs de feina que ja existeixen i que actualment estan cobrint treballadors en situació d'interins. "Si ara de cop surten tantes places és perquè fins ara les taxes de reposició eren molt baixes. Però l'Administració els necessitava igual i els interins no treballaven gratis", critica Oliveros. "Durant la crisi potser quedava bé que l'administració fes un discurs d'estrènyer-se el cinturó, però l'estalvi econòmic ha estat insignificant", assegura.
Des del Govern català justifiquen l'anunci de la major oferta d'ocupació pública en sis anys perquè "al no haver-hi convocatòria de places públiques això ha fet anar augmentant el nivell d'interinitat i temporalitat. Això no és bo i quan les coses van millor s'ha pogut fer aquesta oferta", explica a VIA Empresa Meritxell Masó, Secretària d'Administració i Funció Pública de la Generalitat.
Excepte les 500 places de Mossos d'Esquadra i la cinquantena d'Agents Rurals, unes 7.000 places de funcionari de la Generalitat "es posen a oferta perquè les ocupin aquests interins o gent de fora", diu Masó. Al seu parer, els interins no parteixen amb cap avantatge a l'hora d'aspirar a consolidar el lloc de feina que ocupen actualment. "A cada oposició que fem sempre entra gent de fora", defensa.
"Els interins tenen uns punts per experiència, però han d'haver aprovat tots els exàmens i han d'estudiar igual", insisteix. És a dir, ho tindran més fàcil un cop hagin aprovat els exàmens, ja que comptaran amb puntuació extra per l'experiència acumulada, però no abans a l'hora de sotmetre's a l'avaluació. Per Masó, a més, "els de fora tenen més temps per estudiar i sovint vénen més ben preparats".
Una visió optimista per als aspirants (i pessimista per als interins) on hi coincideix la responsable d'Adams Formación. "La gent sap que els punts a la fase de concurs se sumaran si se supera la fase d'oposició. I per superar-la s'ha d'estudiar. Si aconsegueixes una bona puntuació en la fase d'oposició tens possibilitats d'entrar", assegura. De fet, ressalta que "no és normal que tots els interins obtinguin les millors notes". I afegeix que "si no es tracta d'un procés de consolidació on la fase d'oposició és un colador, el més normal és que la gent hi aposti amb il·lusió i possibilitats".
Cal dedicació
Com és natural, no totes les oposicions tenen el mateix grau de dificultat. En funció del nivell (A, B o C, segons la titulació requerida) varia el nombre de temes i la seva profunditat. "Al del cos general hi ha 120 temes, al d'advocacia 320", exemplifica Masó; que assegura que "una persona que té el Batxillerat (aspirants a nivell C) no tindria ni la capacitat per fer el de superior (nivell A)".
Sigui com sigui, les hores d'estudi no les treu ningú. "Quan hi havia oposicions més sovint hi havia una dinàmica d'estudi. Ara qui estudiava si sabien que no hi hauria exàmens?", admet la Secretària d'Administració i Funció Pública. "En molts casos ara s'hauran d'enfrontar a un programa que pot haver variat respecte l'última convocatòria", alerta Oliveros sobre les places a la Generalitat. "Tot dependrà del temps que disposin fins a l'examen. El normal és que si l'administració és conscient que s'ha perdut l'hàbit d'estudi, deixi transcórrer un temps mínim fins a l'examen". Al capdavall, raona, si no és així "no es podran seleccionar els millors i anirà en contra del mateix servei públic".
En aquest punt, fonts del Departament de Governació insisteixen a VIA Empresa que les convocatòries per a les places anunciades s'aniran produint al llarg dels pròxims tres anys, essent les primeres les de Mossos d'Esquadra, docents i personal sanitari, amb exàmens que no es faran fins al 2018. Així doncs, els nous docents no s'incorporarien fins al curs 2018/2019, per exemple.
En qualsevol cas, la responsable d'Adams Formación estima el temps de preparació en uns nou mesos o un any per superar una oposició a places de nivell de Batxillerat; i d'un any i mig o dos en cossos superiors. Els casos més extrems es troben en l'accés a judicatura o notaria, que pot requerir fins a quatre o cinc anys.
Fins que no ho vegi al DOGC no m'ho crec
Al Centre d'Oposicions Eureka són especialistes a preparar l'accés a cossos de seguretat. "La convocatòria de Mossos d'Esquadra no surt des del 2011. Del 2013 al 2016 hem començat cursos quan hi havia rumors que sortirien, i al cap d'un mes o dos ja els hem hagut de deixar perquè no hi havia convocatòria", recorda Belén Romero. Això provoca, assegura, "que els alumnes no s'apuntin als cursos fins que no vegin la convocatòria real al DOGC". Tot i així, els últims anuncis han animat les matrícules. Ara sí, les oposicions han tornat.