01
de Febrer
de
2016
Act.
02
de Febrer
de
2016
Un jersei que canvia de color segons el nostre estat d'ànim, un coixí que es va il·luminant a poc a poc per despertar-nos, o una samarreta que corregeix la postura corporal per prevenir dolors d'esquena. Sembla ciència-ficció però tot són propostes reals. En un món on tot va camí de ser smart, la moda i el tèxtil no podien quedar-se al marge. Aquest dilluns engega una nova edició del 080 Barcelona Fashion, on els teixits intel·ligents són la tendència que pot canviar l'actual model de negoci d'un sector abonat a la renovació constant d'una producció enorme. "Només un 30% del que es produeix s'acaba venent", lamenta José Teunissen, experta en recerca en moda d'ArtEZ en una jornada organitzada per l'Ambaixada Holandesa, l'ADI-FAD i l'Eurecat.
Teunissen recorda que "hi ha molta tecnologia, però el procés de creació de la moda encara és molt tradicional". Les grans tirades de col·leccions que es renoven constantment "generen massa residus". L'experta fa una crida a aprofitar aquestes tecnologies per "rebre encàrrecs online i produir-los amb impressió localment".
Un model insostenible
Precisament la necessitat de fer més sostenible el sector de la moda és un dels artífex de la implantació digital en els seus processos de creació. "La producció digital pot ajudar molt, fer les coses només quan hi hagi algú que les vulgui comprar", diu Teunissen. D'aquesta manera, assegura, "el consumidor tindrà més força per triar la peça que vol. Podrem tornar a la idea de mitjans del segle XX de buscar un patró i donar al sastre les indicacions del que es vol".
Segons l'experta, "quan Zara i H&M van aparèixer als 90 vam passar a comprar molta més roba, però de menys qualitat. Hem de tornar al producte real i deixar de forçar les tendències". Teunissen lamenta que "la majoria de coses que es mostren a les passarel·les no s'arriben a produir i només hi són per l'espectacle. Molts dissenyadors acaben vivint dels perfums".
2016, l'any dels soft wearables
Oscar Tomico, professor agregat de la Universitat Tecnològica d'Eindhoven, té clar que "si el 2015 va ser l'any dels wearables, el 2016 serà l'any dels soft wearables". Es tracta d'un híbrid entre tecnologia, electrònica i el tèxtil; per tal de no haver de carregar més objectes, sinó integrar-los a la roba. "La roba podrà canviar de forma, ens podrà ajudar a mantenir la postura, podrà canviar de color o ens ajudarà en qüestions de salut", assegura.
El principal repte, adverteix, és que "encara no sabem ben bé com interactuarem amb aquests materials. Està tot integrat als fils i ja no tenim pantalla, botons o interfícies. Aquest procés requereix un canvi de producció i comunicació".
Nous materials i més col·laboració
A aquest canvi de paradigma hi vol ajudar la iniciativa Reimagine Textile que impulsa Eurecat, el centre tecnològic de Catalunya. Miquel Rey, el seu director general de negoci, assegura que "els materials amb tecnologia cada cop són més assequibles. Cal ser a prop de tots els sectors per veure com els podem aplicar al tèxtil".
Rey recorda que es tracta "d'un sector emblemàtic de Catalunya, que encara ocupa el 6% de la població catalana, el triple de la mitjana europea". Segons el dirigent d'Eurecat, "si podem reimaginar el tèxtil, serem capaços de fer-ho en qualsevol altre sector". Rey indica que Catalunya "va perdre la revolució electrònica en el tèxtil, no ens podem permetre perdre la digital".
Aquestes noves tendències es poden traduir en materials com el que utilitza Hunch. Saúl Baeza és un dels seus fundadors, i explica com van acabar treballant amb el wool, fruit de les fibres de llana. "La llana ha estat un motor industrial durant molt temps, i encara es pot treballar amb ella", reivindica. Amb aquest material han dissenyat col·leccions impermeables i ignífugues.
També grans companyies com Philips se sumen a aquest moviment. Koen van Os, responsable de recerca de teixits intel·ligents de l'empresa holandesa, que és líder mundial en producció de leds, assegura que "el tèxtil és important per nosaltres perquè la llum està canviant. Els leds permeten ser més a prop de la llum, que s'acosti més al cos". El seu abaratiment, a més, facilita crear productes com el Philips Bluetouch, que aprofita la llum blava integrada a la roba per reduir el dolor lumbar.
Una producció més personalitzada
Sigui com sigui, encara hi ha qüestions per polir. Miquel Soler, director del Centre de Recerca i Transferència Tecnològica Tèxtil (CRTTT) de Canet de Mar, adverteix que "les màquines no estan preparades per teixir aquests materials. A més, després aquests teixits s'hauran de rentar".
Això fa que no es pugui contemplar la producció dels smart textiles com una de convencional. "La gent quan es compra un smartphone està comprant il·lusió. Hem d'aconseguir el mateix amb la roba", diu Soler. "No vendrem grans sèries, sinó un producte que ens aportarà solucions i ens il·lusiona. Productes més personalitzats que canviaran la concepció actual de la producció tèxtil", afegeix.
Teunissen recorda que "hi ha molta tecnologia, però el procés de creació de la moda encara és molt tradicional". Les grans tirades de col·leccions que es renoven constantment "generen massa residus". L'experta fa una crida a aprofitar aquestes tecnologies per "rebre encàrrecs online i produir-los amb impressió localment".
Un model insostenible
Precisament la necessitat de fer més sostenible el sector de la moda és un dels artífex de la implantació digital en els seus processos de creació. "La producció digital pot ajudar molt, fer les coses només quan hi hagi algú que les vulgui comprar", diu Teunissen. D'aquesta manera, assegura, "el consumidor tindrà més força per triar la peça que vol. Podrem tornar a la idea de mitjans del segle XX de buscar un patró i donar al sastre les indicacions del que es vol".
Segons l'experta, "quan Zara i H&M van aparèixer als 90 vam passar a comprar molta més roba, però de menys qualitat. Hem de tornar al producte real i deixar de forçar les tendències". Teunissen lamenta que "la majoria de coses que es mostren a les passarel·les no s'arriben a produir i només hi són per l'espectacle. Molts dissenyadors acaben vivint dels perfums".
2016, l'any dels soft wearables
Oscar Tomico, professor agregat de la Universitat Tecnològica d'Eindhoven, té clar que "si el 2015 va ser l'any dels wearables, el 2016 serà l'any dels soft wearables". Es tracta d'un híbrid entre tecnologia, electrònica i el tèxtil; per tal de no haver de carregar més objectes, sinó integrar-los a la roba. "La roba podrà canviar de forma, ens podrà ajudar a mantenir la postura, podrà canviar de color o ens ajudarà en qüestions de salut", assegura.
 |
| L'auditori del Museu del Disseny de Barcelona ha acollit la jornada sobre smart textiles. PGF |
El principal repte, adverteix, és que "encara no sabem ben bé com interactuarem amb aquests materials. Està tot integrat als fils i ja no tenim pantalla, botons o interfícies. Aquest procés requereix un canvi de producció i comunicació".
Nous materials i més col·laboració
A aquest canvi de paradigma hi vol ajudar la iniciativa Reimagine Textile que impulsa Eurecat, el centre tecnològic de Catalunya. Miquel Rey, el seu director general de negoci, assegura que "els materials amb tecnologia cada cop són més assequibles. Cal ser a prop de tots els sectors per veure com els podem aplicar al tèxtil".
Rey recorda que es tracta "d'un sector emblemàtic de Catalunya, que encara ocupa el 6% de la població catalana, el triple de la mitjana europea". Segons el dirigent d'Eurecat, "si podem reimaginar el tèxtil, serem capaços de fer-ho en qualsevol altre sector". Rey indica que Catalunya "va perdre la revolució electrònica en el tèxtil, no ens podem permetre perdre la digital".
Aquestes noves tendències es poden traduir en materials com el que utilitza Hunch. Saúl Baeza és un dels seus fundadors, i explica com van acabar treballant amb el wool, fruit de les fibres de llana. "La llana ha estat un motor industrial durant molt temps, i encara es pot treballar amb ella", reivindica. Amb aquest material han dissenyat col·leccions impermeables i ignífugues.
També grans companyies com Philips se sumen a aquest moviment. Koen van Os, responsable de recerca de teixits intel·ligents de l'empresa holandesa, que és líder mundial en producció de leds, assegura que "el tèxtil és important per nosaltres perquè la llum està canviant. Els leds permeten ser més a prop de la llum, que s'acosti més al cos". El seu abaratiment, a més, facilita crear productes com el Philips Bluetouch, que aprofita la llum blava integrada a la roba per reduir el dolor lumbar.
Una producció més personalitzada
Sigui com sigui, encara hi ha qüestions per polir. Miquel Soler, director del Centre de Recerca i Transferència Tecnològica Tèxtil (CRTTT) de Canet de Mar, adverteix que "les màquines no estan preparades per teixir aquests materials. A més, després aquests teixits s'hauran de rentar".
Això fa que no es pugui contemplar la producció dels smart textiles com una de convencional. "La gent quan es compra un smartphone està comprant il·lusió. Hem d'aconseguir el mateix amb la roba", diu Soler. "No vendrem grans sèries, sinó un producte que ens aportarà solucions i ens il·lusiona. Productes més personalitzats que canviaran la concepció actual de la producció tèxtil", afegeix.