27
de Juny
de
2015
Act.
28
de Juny
de
2015
Joan Igual és empresari, publicista i president de l'ACEGAL, l'associació catalana per a empreses i professionals que principalment s'adrecen i ofereixen serveis al col·ectiu LGTBI. Aquesta organització celebra del 18 al 28 de juny el Pride Barcelona, que en l'edició de l'any passat va registrar 240.000 visitants, dels quals entre un 15 i un 20% eren turistes estrangers i que en conjunt van generar un volum de negoci a la capital catalana de 18 milions d'euros.
Només a Barcelona s'han identificat 250 recursos turístics LGBT o LGBTfriendly, que generen uns 2.000 llocs de treball, amb una facturació de 450 milions d'euros anuals. Durant tot l'any passat, uns 500.000 turistes LGBT van visitar la ciutat, deixant-t'hi un benefici de 480 milions d'euros.
Per què cal una Associació d'empreses per a gais i lesbianes o gayfriendly a Catalunya?
Ens destinem a un públic concret i tenim unes necessitats diferents, això fa que necessitem organitzar-nos d'una manera concreta. Per anar a trobar aquest públic hem de fer una mena d'accions i ens hem de coordinar. A nosaltres que vinguin 16 milions de turistes a Barcelona, ens interessa perquè tothom en surt beneficiat, però el nostre col·lectiu cal anar-lo a buscar.
Com va sorgir aquesta patronal?
L'ACEGAL va néixer perquè els empresaris, entitats i partits es van posar d'acord en donar suport a un negoci que l'Ajuntament havia tancat. De fet va ser el meu bar. Vam veure que aquestes sinèrgies s'havien d'aprofitar i va aparèixer l'ACEGAL. En un principi vam néixer com a ens molt lluitadora contra l'administració, però des del primer moment hem entès que som un interlocutor fantàstic entre l'empresari i l'Administració.
Impulsem aquesta Associació per millorar la rendibilitat de les empreses del sector, potenciant Catalunya com a destinació turística LGTB, però també per oferir serveis jurídics als associats, descomptes per compres, borses de treball i traspassos de negoci, inversors, i tot allò que cadascú, des de la seva experiència i voluntat, vulgui aportar en un futur.
Som la millor eina de representació davant les administracions, tenim veu i vot en el Consell Nacional LGTB de Catalunya i al Consell Municipal GLBT de Barcelona. Som membres de la permanent de PIMEC, i formem part de la ILGTA, ILGA i INTERPRIDE. Hem aconseguit que Barcelona (i per extensió Catalunya) tingui una celebració popular del dia de l'Orgull, sense ànim de lucre i que amb una convocatòria multitudinària representi la varietat i riquesa de la comunitat LGTB.
Com és aquest client?
Primer cal diferenciar el públic local de l'internacional. El turista busca un producte, té una edat d'entre 25 i 50 anys i tenim comprovat que aquest visitant no ve a fer-se una foto solament, sinó a conèixer i relacionar-se. El turista LGTB té una estada de mitjana mig punt més llarga que el turisme habitual, que és de 2,4 dies i el LGTB arriba a 3 dies. Tenen ganes no només de conèixer la ciutat sinó de conèixer la gent. Això vol dir que també gasta més.
Es compleix el tòpic del double income no kids?
En la majoria de països si, però per sort, estem canviant aquest tòpic. Sobretot ho notem en el turisme nacional. A Espanya hi ha moltes parelles gais i lesbianes que tenen fills. A més aquest públic és fidel a les marques que aposten pel target. I de fet trobo molt absurd no que hi hagi més marques que per por no facin explícit el suport a aquest o altres col·lectius. Quan una parella vol comprar un matalàs i va a la botiga per separat és una situació incòmoda per les dues parts. S'ha picat molta pedra i encara se n'ha de picar més. Això també passa pels llocs que aposten per aquest públic, que al cap i a la fi és apostar pels drets de les persones.
Com ara Barcelona?
Et posaré un exemple. Així com en general s'ha notat una davallada del turisme rus, en concret del públic gai, no ha estat així. Per ells és molt important venir aquí encara que sigui més car que fa uns anys. Se senten còmodes i per això venen. És molt important per a molta gent que en els seus països d'origen no poden viure amb normalitat la seva sexualitat que existeixin llocs com Barcelona.
Catalunya i Espanya han estat portada de tots els diaris per ser pioneres, referent a nivell de drets dels homosexuals: la llei del matrimoni, contra la discriminació, etc. Les associacions de pares, bombers, policies gais i moltes altres estan fent ponències arreu del món, això fa palès que som pioners no només en la lluita pels drets dels homosexuals, sinó dels drets de les persones. Aquest ecosistema, aquest ambient fa de casa nostra un lloc on una parella gai o lesbiana puguin anar agafats de la mà sense sentir-se observats. La llibertat que hem aconseguit gràcies a la societat tan oberta que tenim és un gran actiu.
Tot i això hi ha molts locals en traspàs al 'Gaixample'...
Hi ha locals que fa tres anys que estan en traspàs. Jo més aviat diria que mai hi ha hagut tants locals o empreses dirigides a aquest públic com ara. Si bé és cert que tots hem patit la crisi, no és el mateix que hi hagi set locals plens com hi havia durant els 80, que n'hi hagi 124 en època de crisi.
L'Ajuntament ens diu que a la zona hi ha 560 locals i només n'hi ha 20 que estan en traspàs o tancats. Si ens hi fixem, aquests també estan funcionant. El més destacable d'això és que en aquesta zona tan restringida hi ha molta dinamització. El mapa comercial a la que creues Urgell és un desert, fins a Plaça Espanya no hi ha activitat i cap amunt passa el mateix. Està bé, a raó d'això hem dinamitzat un barri i no només se n'han beneficiat el públic gai, sinó tothom. Quan l'ACEGAL col·laborem pels llums de nadal els posem amb un munt d'altres comerços del barri.
L'oferta s'ha descentralitzat.
És normal, les necessitats i les tendències canvien i això no tot es troba a l'Eixample esquerra. La comunitat homosexual autòctona no té la necessitat d'anar a un local exclusivament gai, per sort. Tot i això la concentració comercial és bona i ha fet que Barcelona i Sitges siguin conegudes mundialment per aquest motiu, entre d'altres.
El Pride d'enguany espera superar les xifres de l'any passat.
Aquest any no sabem com anirà. Estem fent molta feina de comunicació internacional, cal que Barcelona destaqui com una de les ciutats més obertes del món. Juntament amb el suport de la Generalitat hem fet promoció en fires de caire internacional. Esperem com a mínim un creixement d'entre el 5 i el 10% respecte de l'any passat, en què ens varen visitar 240.000 persones. Amb això ja estaríem contents, perquè volem un creixement tranquil, sinó costa molt controlar els esdeveniments tan massius. És un esdeveniment que veig possible arribar a duplicar-ne les xifres. Evidentment tenim uns límits, però estem lluny d'una fita límit. Altres festes com aquestes, Berlín, per exemple, concentra 750.000 persones a la manifestació. Nosaltres muntem l'estructura, seguretat, organització de la manifestació i el contingut el posem amb les 34 entitats d'àmbit social, esportiu i cultural de manera coordinada.
Aquesta serà la setena edició del Pride. La primera manifestació pels drets del col·lectiu LGBT va ser el 1977 i fins l'any 2000 sempre hi havien participat entitats i empreses. Durant aquesta dècada van prendre el control unes entitats en què els empresaris no se sentien còmodes i se'n van desvincular. Fins el 2008. Va ser llavors quan vàrem decidir que no podia ser que una ciutat com Barcelona, inclosa dins dels circuits internacionals, no tingués un Pride. Era absurd, els clients ens ho demanaven. A més de ser un acte reivindicatiu de drets, té un factor econòmic important que és bo per la ciutat i per la diversificació del turisme.
Només a Barcelona s'han identificat 250 recursos turístics LGBT o LGBTfriendly, que generen uns 2.000 llocs de treball, amb una facturació de 450 milions d'euros anuals. Durant tot l'any passat, uns 500.000 turistes LGBT van visitar la ciutat, deixant-t'hi un benefici de 480 milions d'euros.
Per què cal una Associació d'empreses per a gais i lesbianes o gayfriendly a Catalunya?
Ens destinem a un públic concret i tenim unes necessitats diferents, això fa que necessitem organitzar-nos d'una manera concreta. Per anar a trobar aquest públic hem de fer una mena d'accions i ens hem de coordinar. A nosaltres que vinguin 16 milions de turistes a Barcelona, ens interessa perquè tothom en surt beneficiat, però el nostre col·lectiu cal anar-lo a buscar.
Com va sorgir aquesta patronal?
L'ACEGAL va néixer perquè els empresaris, entitats i partits es van posar d'acord en donar suport a un negoci que l'Ajuntament havia tancat. De fet va ser el meu bar. Vam veure que aquestes sinèrgies s'havien d'aprofitar i va aparèixer l'ACEGAL. En un principi vam néixer com a ens molt lluitadora contra l'administració, però des del primer moment hem entès que som un interlocutor fantàstic entre l'empresari i l'Administració.
Impulsem aquesta Associació per millorar la rendibilitat de les empreses del sector, potenciant Catalunya com a destinació turística LGTB, però també per oferir serveis jurídics als associats, descomptes per compres, borses de treball i traspassos de negoci, inversors, i tot allò que cadascú, des de la seva experiència i voluntat, vulgui aportar en un futur.
Som la millor eina de representació davant les administracions, tenim veu i vot en el Consell Nacional LGTB de Catalunya i al Consell Municipal GLBT de Barcelona. Som membres de la permanent de PIMEC, i formem part de la ILGTA, ILGA i INTERPRIDE. Hem aconseguit que Barcelona (i per extensió Catalunya) tingui una celebració popular del dia de l'Orgull, sense ànim de lucre i que amb una convocatòria multitudinària representi la varietat i riquesa de la comunitat LGTB.
Com és aquest client?
Primer cal diferenciar el públic local de l'internacional. El turista busca un producte, té una edat d'entre 25 i 50 anys i tenim comprovat que aquest visitant no ve a fer-se una foto solament, sinó a conèixer i relacionar-se. El turista LGTB té una estada de mitjana mig punt més llarga que el turisme habitual, que és de 2,4 dies i el LGTB arriba a 3 dies. Tenen ganes no només de conèixer la ciutat sinó de conèixer la gent. Això vol dir que també gasta més.
Es compleix el tòpic del double income no kids?
En la majoria de països si, però per sort, estem canviant aquest tòpic. Sobretot ho notem en el turisme nacional. A Espanya hi ha moltes parelles gais i lesbianes que tenen fills. A més aquest públic és fidel a les marques que aposten pel target. I de fet trobo molt absurd no que hi hagi més marques que per por no facin explícit el suport a aquest o altres col·lectius. Quan una parella vol comprar un matalàs i va a la botiga per separat és una situació incòmoda per les dues parts. S'ha picat molta pedra i encara se n'ha de picar més. Això també passa pels llocs que aposten per aquest públic, que al cap i a la fi és apostar pels drets de les persones.
Com ara Barcelona?
Et posaré un exemple. Així com en general s'ha notat una davallada del turisme rus, en concret del públic gai, no ha estat així. Per ells és molt important venir aquí encara que sigui més car que fa uns anys. Se senten còmodes i per això venen. És molt important per a molta gent que en els seus països d'origen no poden viure amb normalitat la seva sexualitat que existeixin llocs com Barcelona.
Catalunya i Espanya han estat portada de tots els diaris per ser pioneres, referent a nivell de drets dels homosexuals: la llei del matrimoni, contra la discriminació, etc. Les associacions de pares, bombers, policies gais i moltes altres estan fent ponències arreu del món, això fa palès que som pioners no només en la lluita pels drets dels homosexuals, sinó dels drets de les persones. Aquest ecosistema, aquest ambient fa de casa nostra un lloc on una parella gai o lesbiana puguin anar agafats de la mà sense sentir-se observats. La llibertat que hem aconseguit gràcies a la societat tan oberta que tenim és un gran actiu.
 |
| Més de 240.000 persones assistiren al PRIDE Barcelona en 2014 |
Tot i això hi ha molts locals en traspàs al 'Gaixample'...
Hi ha locals que fa tres anys que estan en traspàs. Jo més aviat diria que mai hi ha hagut tants locals o empreses dirigides a aquest públic com ara. Si bé és cert que tots hem patit la crisi, no és el mateix que hi hagi set locals plens com hi havia durant els 80, que n'hi hagi 124 en època de crisi.
L'Ajuntament ens diu que a la zona hi ha 560 locals i només n'hi ha 20 que estan en traspàs o tancats. Si ens hi fixem, aquests també estan funcionant. El més destacable d'això és que en aquesta zona tan restringida hi ha molta dinamització. El mapa comercial a la que creues Urgell és un desert, fins a Plaça Espanya no hi ha activitat i cap amunt passa el mateix. Està bé, a raó d'això hem dinamitzat un barri i no només se n'han beneficiat el públic gai, sinó tothom. Quan l'ACEGAL col·laborem pels llums de nadal els posem amb un munt d'altres comerços del barri.
L'oferta s'ha descentralitzat.
És normal, les necessitats i les tendències canvien i això no tot es troba a l'Eixample esquerra. La comunitat homosexual autòctona no té la necessitat d'anar a un local exclusivament gai, per sort. Tot i això la concentració comercial és bona i ha fet que Barcelona i Sitges siguin conegudes mundialment per aquest motiu, entre d'altres.
El Pride d'enguany espera superar les xifres de l'any passat.
Aquest any no sabem com anirà. Estem fent molta feina de comunicació internacional, cal que Barcelona destaqui com una de les ciutats més obertes del món. Juntament amb el suport de la Generalitat hem fet promoció en fires de caire internacional. Esperem com a mínim un creixement d'entre el 5 i el 10% respecte de l'any passat, en què ens varen visitar 240.000 persones. Amb això ja estaríem contents, perquè volem un creixement tranquil, sinó costa molt controlar els esdeveniments tan massius. És un esdeveniment que veig possible arribar a duplicar-ne les xifres. Evidentment tenim uns límits, però estem lluny d'una fita límit. Altres festes com aquestes, Berlín, per exemple, concentra 750.000 persones a la manifestació. Nosaltres muntem l'estructura, seguretat, organització de la manifestació i el contingut el posem amb les 34 entitats d'àmbit social, esportiu i cultural de manera coordinada.
Aquesta serà la setena edició del Pride. La primera manifestació pels drets del col·lectiu LGBT va ser el 1977 i fins l'any 2000 sempre hi havien participat entitats i empreses. Durant aquesta dècada van prendre el control unes entitats en què els empresaris no se sentien còmodes i se'n van desvincular. Fins el 2008. Va ser llavors quan vàrem decidir que no podia ser que una ciutat com Barcelona, inclosa dins dels circuits internacionals, no tingués un Pride. Era absurd, els clients ens ho demanaven. A més de ser un acte reivindicatiu de drets, té un factor econòmic important que és bo per la ciutat i per la diversificació del turisme.