• Economia
  • El turista que ve a curar-se a Barcelona

El turista que ve a curar-se a Barcelona

Les empreses de salut catalanes troben en el turisme sanitari un altre nínxol per créixer econòmicament, atraient pacients de totes les nacionalitats que, primer per Internet i després in situ, els confien la seva salut

La telemedicina és altra de les conseqüències del sistema digital
La telemedicina és altra de les conseqüències del sistema digital
Neus Navarro
17 d'Abril de 2015
Act. 17 d'Abril de 2015
Centres com Teknon, Dexeus, Diagonal, Quirón i hospitals com Sanitas CIMA o la clínica Sagrada Família acullen cada any desenes de pacients estrangers buscant solucions que no troben en els seus països d'origen. La ciutat de Barcelona rep bona part d'aquest turisme sanitari: segons la Barcelona Medical Agency, cada any, al voltant de 20.000 ciutadans estrangers, sobretot de Regne Unit, Itàlia, Estats Units, Orient Mitjà i Rússia, vénen a tractar-se als hospitals de Barcelona.

Pacients russos amb patologies complexes, centre-europeus que cerquen tractaments de cirurgia plàstica, dental o fertilitat, nòrdics que volen descansar en balnearis... A més de sol i platja, el turisme que ens visita ho fa també buscant salut. "És un turista que ens ajuda a cobrir l'elevada estacionalitat derivada del turisme de sol i platja i és un pacient que gasta entre 6 i 7 vegades més que el turista tradicional i d'aquí l'interès del sector turístic", assegura Íñigo Valcaneras, responsable de pacients internacionals de la clínica Universidad de Navarra i principal organitzador del I Healthcare&Tourism Summit, una pionera trobada que aquest divendres analitzarà a Fira Barcelona (durant el B-Travel) el turisme que genera la sanitat privada i en el que la marca Barcelona té una posició destacada.

En la rellevància de Barcelona per aquest mercat fa especial menció el doctor Antoni Giró, metge i director gerent del Campus CIMA de Sanitas. "Ve molta gent d'Europa i Amèrica, de fet, a l'hospital CIMA ve gent de França, Alemanya, Rússia i Itàlia, pacients de països que et demanen el bon fer que tenim a Barcelona", destaca Giró.

Un bon fer del qual també parla Gonçal Lloveras, director general de la Clínica Diagonal de Barcelona. "Tenim una molt bona sanitat, que en molts d'aquests països no la tenen; una ciutat que com a complement és fantàstica pels acompanyats, i això també és important, perquè l'entorn és agradable".

Personal sanitari 'que parli anglès'
El 'però' que posa Lloveras està en les mancances que encara presenta el sistema. "Ens ho hem de treballar molt, hem de guanyar-nos la confiança, el que li diem al pacient que farem ho hem de fer. És molt difícil aconseguir un pacient estranger de nou i molt fàcil perdre 100. Que no sigui només per diners, sinó que hi hagi un servei excel·lent", puntualitza.

Un servei que passa per serveis de qualitat, atenció personalitzada i compromís dels metges i que té, entre els seus mínims, comptar amb un personal sanitari que parli idiomes com l'anglès. "Necessitem que tinguin la capacitat de contestar el telèfon en anglès, que si un pacient ve a qualsevol hora, se'l pugui atendre en anglès... Inclús hi ha clíniques, de les grans, que quan la gent vol pagar en targeta no l' accepten. Realment, les infraestructures i els serveis han de canviar molt", explica Lloveras en un exercici d'autocrítica.

Les clíniques on treballen Valcaneras i Giró formen part d'Spaincares, el clúster que agrupa una seixantena d'hospitals de titularitat privada -a més de balnearis, agències de viatge i hotels- per promocionar la sanitat privada en la resta del món i, en conseqüència, generar negoci. Des de països d'alt poder adquisitiu, com Rússia o els països àrabs, es demanden tractaments complexos, com ginecologia, oncologia, cirurgia cardíaca o ortopèdia i "on Barcelona és capdavantera", tal com afirma Valcaneras.

Però el turista també cerca relaxació per sentir-se bé. "En Alemanya hi ha una cultura termal molt gran, molt desenvolupada i és un mercat molt atractiu per als nostres balnearis", matisa Valcaneras. Tanmateix, el nòrdic, amb poblacions molt envellides, és un col·lectiu molt atractiu pel sector per les llargues estades que fa a Espanya, en gran part, pel seu clima temperat.

Cerquen per Internet abans de viatjar
Com a curiositat, el doctor Giró assegura que la via de captació d'aquest turisme de salut és en un 68% a través d'Internet. Raó suficient perquè el clúster Spaincares hagi activat la seva plataforma digital, Spaincares.com, un marketplace on les empreses poden oferir els seus serveis i on el turista de salut pot satisfer la seva demanda. Tot es pot realitzar a través de la web. "Era important tenir aquesta eina per generar desenvolupament, però sobretot necessitem promoció", apunta Valcaneras.

El repte no és baladí. Aquest és un negoci que genera més de 500 milions d'euros i que espera duplicar la seva facturació en l'any 2020 centrant-se, sobretot, en la promoció de la competitivitat i professionalitat de clíniques i hospitals. Molts dels seus representants debaten a hores d'ara com ha de conquerir al pacient internacional, però les claus estan sobre la taula. "Espanya és molt competitiva, tenim un gran sistema de salut i som molt competitius: els nostres costos de salut són menors i a això s'uneix el marc jurídic de seguretat de la UE, però hem de treballar", conclou.