Europa, les eleccions més útils
S’imaginen la gestió de la pandèmia sense el comandament europeu? La UE ens permet “importar” accions de govern de qualitat
Quan arriben unes eleccions un es planteja sempre el tema de l’abstenció. Jo tinc les meves idees, però no es tracta de vessar-les aquí. Però sí que vull remarcar que en aquestes eleccions ens hi juguem molt. I miro de fer-ne un resum del perquè.
- La principal raó és que, sense la Unió Europea (UE) Espanya, amb Catalunya inclosa, no seria res. Pitjor encara: seria una mena d’Argentina. És a dir, un estat cap a la deriva sense visos de futur. Els darrers anys ha quedat palès. Sense el mercat únic i sense els ajuts europeus ja estaríem en fallida.
- L’altra raó és de qualitat de governança. Els nostres governs -de tots els nivells: espanyol, català, municipal- són un desastre. Els nostres polítics són de molt mala qualitat i tot allò que depèn d’ells, no funciona. El passat recent torna a recordar-nos-ho. S’imaginen la gestió de la pandèmia sense el comandament europeu? La UE ens permet “importar” accions de govern de qualitat.
- I la tercera -encara que n’hi ha més- és de garantia institucional. Les institucions espanyoles i catalanes, tant públiques com privades, no funcionen. Ni la justícia, ni el sistema financer, ni el sistema educatiu, el sanitari va de baixa, etc. Per tant, posats a buscar un reducte -encara que un pèl remot- on recolzar-se, només el trobem a Europa. Insisteixo, els darrers anys ha quedat palès que Europa -en aquest cas, els seus membres-, dins les seves limitacions institucionals, ens protegeix.
Quan arriben les eleccions també és moment de repassar la feina feta. Si repassem els actes -lleis i disposicions reguladores emeses i implantades- pels nostres parlaments -Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat espanyols- la llista és prima. Disposicions sovint demagògiques, irrealitzables, sense pressupost assignat, etc. No recordo que, en els darrers anys, una qualsevol acció dels nostres parlaments m’hagi canviat la vida sensiblement -a no ser per perjudicar-me-.
S’imaginen la gestió de la pandèmia sense el comandament europeu? La UE ens permet “importar” accions de govern de qualitat
Sorprenentment, però, resulta que algunes disposicions parlamentàries espanyoles i catalanes sí que tenen alguna repercussió clara: aquelles que transposen directives comunitàries d’obligat compliment -encara que, llavors, s’ho callen i ho presenten com iniciativa local nostra-.
Per tant, vist això, repasso aquí les activitats del Parlament Europeu més transcendents del darrer quinquenni (ho extracto del web del Parlament Europeu).
- Recuperació econòmica arran de la covid-19
Arran la pandèmia es va crear el fons de Recuperació i Resiliència dotat amb 750.000 milions d’euros. Dels quals a Espanya li toquen uns 140.000 milions. 70.000 a tornar i 70.000 a fons perdut (pura subvenció). Algú es pensa que Espanya va bé els darrers anys per mèrit nostre? Només els 70.000 milions a fons perdut representen al voltant del 6% del PIB Espanyol.
No recordo que, en els darrers anys, una qualsevol acció dels nostres parlaments m’hagi canviat la vida sensiblement -a no ser per perjudicar-me-
- Canvi climàtic
La llei de canvi climàtic i altres disposicions obliguen legalment (els governs poden ser denunciats davant els tribunals) als estats membres a reduir les emissions al 55% el 2030 i a 0% el 2050.
- Reconversió sector automobilístic
Per al 2035 els cotxes que es venguin han de ser d’emissió zero en gasos contaminants. Hauran de ser elèctrics o d’explosió amb hidrogen o combustible net.
- Immigració
Enguany es va arribar a l’acord de produir diverses lleis que regulin la immigració -incloent-hi el tractament als refugiats-, evitant que cada estat hi faci la seva. Obliga els estats a solucionar els tràmits administratius -incloent-hi el retorn de l’immigrant- en un període de temps inferior a 6 setmanes.
- Economia digital i defensa del ciutadà
S’han establert diverses regulacions per augmentar la transparència i evitar els abusos en aquest sector punter. No cal recordar les permanents multes mil milionàries que, de manera recurrent, s’apliquen a les grans empreses digitals.
- Intel·ligència artificial
El Parlament Europeu ha estat la primera institució al món que ha començat a regular l’aplicació de la intel·ligència artificial a la vida quotidiana dels ciutadans. Classifica els riscos, augmenta la transparència i impedeix que determinades decisions i implementacions siguin presses sense intervenció humana.
- Estandardització de connexions
L’estandardització de connexions té diverses visions. Econòmica i de protecció al consumidor. La unificació estalviarà milions a individus, empreses i institucions. Sembla un aspecte menor, però igual que el seu dia es va regular el roaming telefònic, aquest és un tema que afecta el dia a dia i ens fa la vida més còmoda.
- Dret a la reparació d’estris
Com amb el tema anterior, aquest és un aspecte que sembla menor, però que té un gran impacte econòmic i mediambiental. Crearà noves empreses de reparació i manteniment. Addicionalment, defensa el dret del consumidor a no haver de renovar els aparells de manera innecessària.
La resposta que més em satisfà: “No hi podem fer res, ho mana Europa”. Tant de bo manés més!
- Pagaments i cobraments
Recorden que el senyor Rodríguez Zapatero va fer una llei a Espanya per tal que les empreses paguessin a 30 dies? Ja van veure els resultats: cap. El lobby de les grans empreses han impedit que les multes fossin aplicades (pura corrupció d’alta volada). Ara no hi haurà excusa. Els corruptors haurien d’anar a Brussel·les en lloc de Madrid o a Barcelona. I això ells ja saben que allí no funciona.
- Equitat i transparència en salaris
Les empreses estan obligades a publicar informació sobre salaris en l'àmbit de gènere, raça, condició, origen, etc., per tal d’evitar la discriminació que es pugui generar.
Tot això en cinc anys. Un cop més repto a què algú publiqui una llista de lleis tan transcendentals i que ens afectin en el dia a dia de manera beneficiosa i que hagin estat produïdes pels nostres parlaments. Ah, i amb un avantatge! Com que l’aplicació d’aquestes lleis ve monitorada per Europa estem protegits: quan algun poderós (empresa, lobby, sindicat, etc.) protesta i vol practicar la corrupció (ni que sigui sota l’eufemisme de “lobby”) aleshores surt la resposta que més em satisfà: “No hi podem fer res, ho mana Europa”. Tant de bo manés més!