Aquesta setmana es compleixen els 100 primers dies de mandat del President Trump. No han estat unes setmanes fàcils i en tenim dues proves significatives: l'índex de popularitat de Donald Trump segueix essent el més baix des de sempre i ha estat incapaç d'obtenir cap triomf polític remarcable.
Mentre redacto aquestes línies els Republicans ja han decidit ajornar el finançament del mur amb Mèxic per tal d'evitar el shutdown que entra en vigor dilluns si abans no hi ha un acord. En aquest sentit, el President Trump es debat entre aprovar una moció de continuïtat amb el pressupost actual fins el setembre o una moció d'una setmana per guanyar temps. Però la renúncia –temporal- al mur no és pas menor i tot fa indicar que tancaran en breu un acord.
Obamacare segueix essent el focus intern principal de la Casa Blanca. Dimarts el Senador Republicà McArthur va presentar una esmena a Trumpcare consistent en què cada estat pot renunciar a la obligatorietat d'alguns beneficis sanitaris i també renunciar al que s'anomenen condicions ex ante, que prohibeix la penalització econòmica en funció de raça, gènere o religió. La condició per poder renunciar a aquestes clàusules és que cada estat ha de demostrar que aquesta renúncia rebaixa el cost de la prima de l'assegurança. A més, l'Esmena McArthur dóna poders a la Casa Blanca per autoritzar o revocar aquests permisos als estats. Els Conservadors han acollit amb entusiasme l'esmena i han declarat estar disposats a prestar els vots per aprovar Trumpcare, però el cert és que no agrada als Moderats. Tot i que és cert que McArthur ha aconseguit cohesionar els Republicans, encara queda negociació per endavant per tancar un acord. Segons fonts republicanes, la setmana vinent hi pot haver una votació al Congrés.
Dimecres el President va presentar la seva reforma fiscal en un foli de 250 paraules (en l'article inaugural d'aquesta columna trobaran un resum més complet). La proposta final és una rebaixa de l'Impost de Societats al 15% (ara és del 35%) però hi ha dos condicionants. Si vol una reforma fiscal permanent i amb capacitat d'augmentar el dèficit necessita vuit Demòcrates que li donin suport. A dia d'avui, no en té cap. Si es conforma amb una reforma temporal -10 anys de duració- necessita 51 senadors (en té 52) però no pot augmentar el dèficit. Això vol dir que necessita retallar despesa, cosa gens fàcil si no aprova Trumpcare abans. A més, el pla d'Infraestructures li queda una mica a l'aire. Cal dir que els Republicans Conservadors volen una reforma permanent i, per tant, si han de donar suport a una de temporal exigiran rebaixes d'impostos més grans. L'última reforma permanent fou obra de Ronald Reagan i va trigar dos anys sencers per trobar els 60 senadors. Certament, el laberint és força complex i les solucions fàcils no existeixen.
La política exterior segueix donant maldecaps
Dimecres els 100 Senadors van anar a la Casa Blanca a rebre informació classificada per part del Secretari d'Estat, el de Defensa, el de Seguretat Nacional i del Cap de l'Estat Major Conjunt de l'exèrcit. Els Estats Units es preparen per prendre represàlies militars si Corea del Nord no atura els tests nuclears. El Japó ha començat a assajar evacuacions en cas d'atac i la Xina està mobilitzant un equip de civils a la frontera per acollir refugiats en cas de necessitat. Mentrestant, Rússia ha exigit als Estats Units no utilitzar armament nuclear amb Corea del Nord.
Els militars nord-americans proposen imposar sancions econòmiques però deixen clar que, tal i com ja ha passat altres vegades, les sancions provocaran morts de civils per inanició i en cap cas els nord-coreans aturaran els assajos nuclears. En realitat cal triar entre una guerra o acceptar que Corea del Nord tingui armament nuclear, assumint que la Xina no aconsegueixi relaxar la tensió existent. L'escenari militar depèn de si el Japó i Corea del Sud proporcionen llum verda als Estats Units per prendre represàlies. Si la Xina decideix ajudar a Pyongyang en la defensa, l'escenari probable és un empat atès que el terreny és molt favorable per a la defensa; mentre que si la Xina no intervé la victòria d'Estats Units és segura. Ara bé, en ambdós casos parlem de milions de baixes. Escenaris que cal evitar. Certament Corea del Nord ja és un maldecap per a Donald Trump.
El comerç minorista
Aquesta setmana s'han publicat dades esfereïdores sobre establiments minoristes, que cada cop acceleren la velocitat de tancament de locals comercials. M'explicava fa uns dies un especialista que el comerç electrònic n'és la causa. Em deia: "Ivan, quan el comerç electrònic aconsegueix una quota del 23,5%, el comerç tradicional deixa d'existir i es produeixen tancaments en massa".
Contrasta amb el curiós afer amb el Nafta d'aquesta setmana. Potus va manifestar la intenció de signar una ordre executiva per abandonar el tractat, però les trucades de Trudeau i Peña Nieto van servir per fer-lo recular.
Dues males notícies per Trump
Els Demòcrates preparen una demanda contra el President per conflicte d'interessos arran de la publicitat del seu resort de Mar-a-Lago a la web del Departament d'Estat. L'altra és el Kremlingate. Carter Page, membre de la seva candidatura, ha confessat a la televisió en directe que havia mantingut reunions confidencials amb la intel·ligència russa. L'altra sobre Michael Flynn, primer Assessor de Seguretat Nacional. El Departament de Defensa ha informat que obrirà un procés penal per desobeir la prohibició que aquest departament li va imposar el 2014: rebre pagaments de fora dels Estats Units sense autorització.
Els militars tenen proves que va rebre 33.000 dòlars del govern rus a través de Russia Today. Això incrimina Jeff Sessions, Fiscal General dels Estats Units, sospitós d'haver incorporat Michael Flynn a instàncies del govern rus. No els enganyo si els dic que tot plegat té molt mala pinta. Enfrontar-se a la IC (Intelligence Community) només pot acabar en una vall de llàgrimes. Els 100 primers dies de Donald Trump han estat un sonor fracàs.