16
de Gener
de
2017
Act.
16
de Gener
de
2017
"El que no era normal és que el lloguer d'un pis donés una rendibilitat més baixa que un bo de l'Estat". Per Joan Carles Amaro, col·laborador acadèmic del Departament d'Economia d'Esade, que els preus dels lloguers no hagin fet res més que pujar els darrers dos anys és "un símptoma que el mercat immobiliari es racionalitza". Agradi més o menys, les dades són clares. Segons el darrer informe anual sobre el lloguer elaborat per Fotocasa, que aquest dilluns ha anunciat la compra d'Habitaclia, els preus s'han enfilat un 14,6% a Catalunya durant el 2016, una proporció només superada a l'Estat espanyol pel 18,5% de les Illes Balears.
Una tendència creixent
Si entre el 2008 i el 2014 el preu del lloguer anava a la baixa, la tendència es va revertir el 2015. A Espanya els dos darrers anys s'han encadenat creixements del 3,6% i del 6,7%, respectivament, en el que és una tendència generalitzada, tot i que a velocitats diferents. Les zones amb més activitat econòmica i industrial, així com les turístiques, acumulen creixements més ràpids. I les que combinen tots dos factors, com Catalunya, es converteixen en la comunitat autònoma on és més car viure de lloguer (11,24 euros/metre quadrat).
Si l'anàlisi es detalla per províncies, darrere del 18,5% de creixement durant el 2016 a les Balears, hi trobem la pujada del 16,2% a Barcelona. De fet, la capital catalana ha assolit aquest any passat el seu nivell de preus de lloguer més elevat de la sèrie històrica de l'informe de Fotocasa, que recull els últims 10 anys. El preu mitjà del metre quadrat a Barcelona ja arriba als 15,16 euros; seguida pels 13,31 euros de Gavà o els 13,15 euros de Sant Cugat del Vallès.
Per districtes, l'Eixample és el que més inflació ha viscut durant el 2016, amb uns lloguers un 18,3% més cars que el 2015. Sants-Montjuïc (17,8%) i Nou Barris (17%) completen el podi de les zones de Barcelona on més s'han incrementat els lloguers. Pel que fa al preu per metre quadrat, el districte més car és Ciutat Vella (17,37 €) just per davant de Sarrià-Sant Gervasi (16,01 €).
El lloguer guanya adeptes
"L'elevada demanda i les altes rendibilitats que ofereix aquest mercat són les principals raons d'aquestes fortes pujades de preus", assegura Beatriz Toribio, responsable d'estudis de Fotocasa. Una anàlisi en la qual coincideix el professor d'Esade, que afegeix que "fonamentalment es deu a la precarietat laboral, els salaris no són alts ni hi ha una seguretat. Ni és fàcil que et donin una hipoteca ni la gent s'aventura a demanar-la", assegura Amaro.
Així doncs, a banda de l'aposta pel lloguer per necessitat, també es va reduint la clàssica mentalitat compradora. "Tot i seguir sent majoritària, ja no ho és tant. Les noves generacions que es plantegen l'accés a l'habitatge tenen un perfil més europeu en aquest sentit. No estan tan aferrats al patrimoni i ja no es veu el lloguer com llençar els diners", indica un Joan Carles Amaro per qui "aquesta tendència anirà a més".
"Espanya és un país de propietaris, i la majoria dels que lloguen ho fan per necessitat", reconeix Beatriz Toribio. En un context de pèrdua de poder adquisitiu, per a la majoria d'espanyols "adquirir un habitatge és una cosa cara i genera incertesa. El que és positiu és el canvi de mentalitat i tenir una imatge més positiva del lloguer", valora des de Fotocasa.
Sigui com sigui, "els preus dels lloguers continuaran pujant", vaticina el professor d'Esade, Joan Carles Amaro, per qui els factors que estan contribuint principalment a l'augment dels preus del lloguer se seguiran intensificant. "A mesura que hi ha més demanda i els lloguers pugen, la inversió és més rendible pels propietaris".
Un augment de la rendibilitat que, en contra de l'habitual crítica sobre l'especulació, per Amaro també es pot entendre com un incentiu a "posar més pisos al mercat i que la qualitat del parc de lloguer sigui més alta". Al seu entendre, "fa uns anys costava més trobar un pis de lloguer en condicions. Que millori la seva qualitat també fa anar a l'alça els preus".
Per a la responsable d'estudis de Fotocasa, el 2017 "també veurem pujades de preu dels lloguers, però potser no tan altes perquè a ciutats com Barcelona ja s'han assolit nivells màxims". Ara bé, sí que té clar que seguirem observant diferents velocitats del mercat. "Balears, Catalunya i Madrid van a un ritme molt més ràpid que Castella-La Manxa o Extremadura", indica.
A més a més, si mirem la caiguda acumulada, de mitjana és un 26% el que ha caigut el lloguer a Espanya des dels màxims històrics, "però a Balears ja estan només al 2,2% mentre a l'Aragó és gairebé del 40%. És un mercat amb un comportament molt desigual i ho seguirem veient", diu Toribio.
El paper del turisme
Encara que darrerament molts discursos apuntin a la pressió turística com una de les causes principals de l'augment dels lloguers, Joan Carles Amaro no hi veu tanta relació. "No crec que influeixi gaire. No deixa de ser una demanda addicional, però demanda turística sempre n'hi ha hagut i els preus dels lloguers quan han pujat amb força ha estat els darrers dos anys", assegura.
De fet, i centrant-se en Barcelona, assegura que "el que està fent la moratòria hotelera és incrementar l'oferta d'habitatge, especialment de luxe". Ho exemplifica citant determinats projectes per fer un hotel que es transformen en apartaments d'alt standing, com pot acabar produint-se amb l'edifici del Deutsche Bank.
Què hi poden fer les administracions?
Sigui com sigui, aquest augment constant de preus genera un evident debat social sobre les implicacions que representa a l'hora d'expulsar de les principals ciutats els que ja no s'ho poden permetre. En aquest sentit, la societat interpel·la constantment les Administracions perquè actuïn per contenir uns preus desbocats. "El que poden fer les administracions és posar més lloguer social per facilitar l'accés a l'habitatge a les persones amb més dificultats econòmiques", evidencia Joan Carles Amaro. "Ja ho intenten, però té un cost i les Administracions actualment no van sobrades de pressupost", lamenta.
La responsable d'estudis de Fotocasa coincideix que "necessitem polítiques que apostin clarament pel lloguer. És un mercat que ha crescut en un context que no l'ha acompanyat, sense polítiques a favor". Al seu entendre, cal impulsar l'oferta amb "molts més habitatges al mercat". Alhora, reivindica a les Administracions més suport a la demanda tornant a "les desgravacions fiscals, sobretot orientades als joves". Per Toribio, en el context actual de temporalitat i salaris baixos, "la forma d'accedir a l'habitatge per als joves és el lloguer. L'Administració els ha de donar una resposta".
Una tendència creixent
Si entre el 2008 i el 2014 el preu del lloguer anava a la baixa, la tendència es va revertir el 2015. A Espanya els dos darrers anys s'han encadenat creixements del 3,6% i del 6,7%, respectivament, en el que és una tendència generalitzada, tot i que a velocitats diferents. Les zones amb més activitat econòmica i industrial, així com les turístiques, acumulen creixements més ràpids. I les que combinen tots dos factors, com Catalunya, es converteixen en la comunitat autònoma on és més car viure de lloguer (11,24 euros/metre quadrat).
 |
| Variació interanual del preu mitjà del lloguer a Espanya. Fotocasa |
Si l'anàlisi es detalla per províncies, darrere del 18,5% de creixement durant el 2016 a les Balears, hi trobem la pujada del 16,2% a Barcelona. De fet, la capital catalana ha assolit aquest any passat el seu nivell de preus de lloguer més elevat de la sèrie històrica de l'informe de Fotocasa, que recull els últims 10 anys. El preu mitjà del metre quadrat a Barcelona ja arriba als 15,16 euros; seguida pels 13,31 euros de Gavà o els 13,15 euros de Sant Cugat del Vallès.
Per districtes, l'Eixample és el que més inflació ha viscut durant el 2016, amb uns lloguers un 18,3% més cars que el 2015. Sants-Montjuïc (17,8%) i Nou Barris (17%) completen el podi de les zones de Barcelona on més s'han incrementat els lloguers. Pel que fa al preu per metre quadrat, el districte més car és Ciutat Vella (17,37 €) just per davant de Sarrià-Sant Gervasi (16,01 €).
 |
| Preu mitjà del lloguer per metre quadrat i comunitats autònomes. Fotocasa |
El lloguer guanya adeptes
"L'elevada demanda i les altes rendibilitats que ofereix aquest mercat són les principals raons d'aquestes fortes pujades de preus", assegura Beatriz Toribio, responsable d'estudis de Fotocasa. Una anàlisi en la qual coincideix el professor d'Esade, que afegeix que "fonamentalment es deu a la precarietat laboral, els salaris no són alts ni hi ha una seguretat. Ni és fàcil que et donin una hipoteca ni la gent s'aventura a demanar-la", assegura Amaro.
Així doncs, a banda de l'aposta pel lloguer per necessitat, també es va reduint la clàssica mentalitat compradora. "Tot i seguir sent majoritària, ja no ho és tant. Les noves generacions que es plantegen l'accés a l'habitatge tenen un perfil més europeu en aquest sentit. No estan tan aferrats al patrimoni i ja no es veu el lloguer com llençar els diners", indica un Joan Carles Amaro per qui "aquesta tendència anirà a més".
"Espanya és un país de propietaris, i la majoria dels que lloguen ho fan per necessitat", reconeix Beatriz Toribio. En un context de pèrdua de poder adquisitiu, per a la majoria d'espanyols "adquirir un habitatge és una cosa cara i genera incertesa. El que és positiu és el canvi de mentalitat i tenir una imatge més positiva del lloguer", valora des de Fotocasa.
 |
| Augment del preu dels lloguers per districtes a Barcelona durant el 2016. Fotocasa |
Sigui com sigui, "els preus dels lloguers continuaran pujant", vaticina el professor d'Esade, Joan Carles Amaro, per qui els factors que estan contribuint principalment a l'augment dels preus del lloguer se seguiran intensificant. "A mesura que hi ha més demanda i els lloguers pugen, la inversió és més rendible pels propietaris".
Un augment de la rendibilitat que, en contra de l'habitual crítica sobre l'especulació, per Amaro també es pot entendre com un incentiu a "posar més pisos al mercat i que la qualitat del parc de lloguer sigui més alta". Al seu entendre, "fa uns anys costava més trobar un pis de lloguer en condicions. Que millori la seva qualitat també fa anar a l'alça els preus".
Per a la responsable d'estudis de Fotocasa, el 2017 "també veurem pujades de preu dels lloguers, però potser no tan altes perquè a ciutats com Barcelona ja s'han assolit nivells màxims". Ara bé, sí que té clar que seguirem observant diferents velocitats del mercat. "Balears, Catalunya i Madrid van a un ritme molt més ràpid que Castella-La Manxa o Extremadura", indica.
A més a més, si mirem la caiguda acumulada, de mitjana és un 26% el que ha caigut el lloguer a Espanya des dels màxims històrics, "però a Balears ja estan només al 2,2% mentre a l'Aragó és gairebé del 40%. És un mercat amb un comportament molt desigual i ho seguirem veient", diu Toribio.
El paper del turisme
Encara que darrerament molts discursos apuntin a la pressió turística com una de les causes principals de l'augment dels lloguers, Joan Carles Amaro no hi veu tanta relació. "No crec que influeixi gaire. No deixa de ser una demanda addicional, però demanda turística sempre n'hi ha hagut i els preus dels lloguers quan han pujat amb força ha estat els darrers dos anys", assegura.
De fet, i centrant-se en Barcelona, assegura que "el que està fent la moratòria hotelera és incrementar l'oferta d'habitatge, especialment de luxe". Ho exemplifica citant determinats projectes per fer un hotel que es transformen en apartaments d'alt standing, com pot acabar produint-se amb l'edifici del Deutsche Bank.
Què hi poden fer les administracions?
Sigui com sigui, aquest augment constant de preus genera un evident debat social sobre les implicacions que representa a l'hora d'expulsar de les principals ciutats els que ja no s'ho poden permetre. En aquest sentit, la societat interpel·la constantment les Administracions perquè actuïn per contenir uns preus desbocats. "El que poden fer les administracions és posar més lloguer social per facilitar l'accés a l'habitatge a les persones amb més dificultats econòmiques", evidencia Joan Carles Amaro. "Ja ho intenten, però té un cost i les Administracions actualment no van sobrades de pressupost", lamenta.
La responsable d'estudis de Fotocasa coincideix que "necessitem polítiques que apostin clarament pel lloguer. És un mercat que ha crescut en un context que no l'ha acompanyat, sense polítiques a favor". Al seu entendre, cal impulsar l'oferta amb "molts més habitatges al mercat". Alhora, reivindica a les Administracions més suport a la demanda tornant a "les desgravacions fiscals, sobretot orientades als joves". Per Toribio, en el context actual de temporalitat i salaris baixos, "la forma d'accedir a l'habitatge per als joves és el lloguer. L'Administració els ha de donar una resposta".