07
de Maig
de
2013
Act.
12
de Juny
de
2013
La catalana Maria Astals porta gairebé tres anys a Alemanya. Abans de ser fixa en una empresa del país, va tenir-hi contractes temporals. Coneix de prop elsminijobs, petits contractes de feina. N'elogia la flexibilitat d'horaris i la possibilitat d'obtenir un sobresou; en critica la falta d'assegurança mèdica i de cotització. "Són importants les regulacions que es facin dels minijobs a Espanya i Catalunya", assegura en relació a la possibilitat de crear aquí una figura semblant.
Alemanya recorre des de fa mig segle a aquesta fórmula, iniciada per incorporar les dones en el mercat laboral, però el terme minijob neix com a tal a principis del 2000. Dins d'un pla de reformes del govern socialdemòcrata, minitreballar es va convertir en una figura laboral per a fer petites feines a temps parcial.
Això són poques hores al dia, sense retribució mínima i un màxim mensual de 450 euros, segons dades de l'Ambaixada espanyola a Berlín. El titular de la feina no paga l'IRFP ni les cotitzacions, mentre que l'empresari assumeix un percentatge major dels costos laborals. Qui vol treballar poques hores, vol complementar altres feines o tenir un sobresou s'acosta al perfil.
Per què adaptar els minijobs a Catalunya?
La patronal Pimec ha posat els minijobs de nou sobre la taula en els darrers dies. Vol que s'obri un debat "entre els agents socials i les autoritats laborals" per analitzar si es pot adaptar al "context actual" i al mercat laboral espanyol, explica Modest Guinjoan, responsable d'Economia i Empresa de la patronal.
De fet, la patronal reivindica exportar només elements concrets del model alemany. Per exemple, que s'incentivin fiscalment els contractes a temps parcial. "No pot ser que els contractes temporals es castiguin de forma fiscal ni que seguin tan farragosos. És necessiten figuren àgils", reclama el director d'Economia i Empresa de Pimec.
Alhora Pimec veu amb bons ulls que els minijobs permetin combinar prestacions socials com l'atur o la pensió amb petites feines de baixa remuneració. En opinió de Guinjoan, "tenir diversos ingressos alhora donaria més joc al mercat laboral".
A Alemanya dones, joves i jubilats capitalitzen aquestes feines; a Catalunya els joves en serien l'objectiu: "Davant de la gravetat de la situació del mercat juvenil, s'hauria d'adaptar la figura i s'hauria de dirigir a ells per no acabar tenir una generació perduda", argumenta.
A Alemanya els minijobs arriben a un màxim de 450 euros. A Catalunya el llindar estaria per definir. Sobre la viabilitat d'arribar a final de mes amb aquests ingressos, Guijoan contesta: "Encara dóna menys no fer absolutament res. Hi ha molta gent que treballaria per feines petites que ara mateix no ho fan perquè no troben un encaix en el mercat de treball o ho fan en l'economia submergida".
Des d'Alemanya, la Maria en destaca virtuts: els costos que l'empresari ha de suportar pel treballador són molt menors, és una forma d'acabar amb l'economia submergida i d'aconseguir certs ingressos a famílies en situació d'atur.
Perquè no importar els minijobs?
La catalana a Alemanya també en veu punts negatius. "No pagues impostos, ni cotitzes, ni pagues assegurança de salut", subratlla. Això vol dir que uns 100 euros d'un salari ja reduït se'n van a l'assegurança mèdica. A més, sectors com la restauració acostumen a negar-se a fer contractes que no segueixin aquesta fórmula.
Pel portaveu nacional de la secció juvenil d'UGT (Avalot), Daniel Garcia, "no és cap invent nou". "Quan es parla de minijobs, també s'ha d'importar d'Alemanya la part de protecció social", reclama des d'Avalot.
En aquest sentit, Garcia creu que a Catalunya falta cultura empresarial per implantar-ho i que generaria més precarietat : "Hi ha molts joves que treballen a temps parcial i realment el que fan es treballar vuit hores o una part és en negre". També estan en contra de deixar de gravar amb impostos el salaris dels treballadors en un moment que les arques públiques necessiten ingressos.
I sobre el salari pregunta: "De què serveix treballar si amb el teu salari no pots viure? Probablement serviria per maquillar les dades de l'atur, però per generar ocupació real, no".
Alemanya recorre des de fa mig segle a aquesta fórmula, iniciada per incorporar les dones en el mercat laboral, però el terme minijob neix com a tal a principis del 2000. Dins d'un pla de reformes del govern socialdemòcrata, minitreballar es va convertir en una figura laboral per a fer petites feines a temps parcial.
Això són poques hores al dia, sense retribució mínima i un màxim mensual de 450 euros, segons dades de l'Ambaixada espanyola a Berlín. El titular de la feina no paga l'IRFP ni les cotitzacions, mentre que l'empresari assumeix un percentatge major dels costos laborals. Qui vol treballar poques hores, vol complementar altres feines o tenir un sobresou s'acosta al perfil.
Per què adaptar els minijobs a Catalunya?
La patronal Pimec ha posat els minijobs de nou sobre la taula en els darrers dies. Vol que s'obri un debat "entre els agents socials i les autoritats laborals" per analitzar si es pot adaptar al "context actual" i al mercat laboral espanyol, explica Modest Guinjoan, responsable d'Economia i Empresa de la patronal.
De fet, la patronal reivindica exportar només elements concrets del model alemany. Per exemple, que s'incentivin fiscalment els contractes a temps parcial. "No pot ser que els contractes temporals es castiguin de forma fiscal ni que seguin tan farragosos. És necessiten figuren àgils", reclama el director d'Economia i Empresa de Pimec.
Alhora Pimec veu amb bons ulls que els minijobs permetin combinar prestacions socials com l'atur o la pensió amb petites feines de baixa remuneració. En opinió de Guinjoan, "tenir diversos ingressos alhora donaria més joc al mercat laboral".
A Alemanya dones, joves i jubilats capitalitzen aquestes feines; a Catalunya els joves en serien l'objectiu: "Davant de la gravetat de la situació del mercat juvenil, s'hauria d'adaptar la figura i s'hauria de dirigir a ells per no acabar tenir una generació perduda", argumenta.
A Alemanya els minijobs arriben a un màxim de 450 euros. A Catalunya el llindar estaria per definir. Sobre la viabilitat d'arribar a final de mes amb aquests ingressos, Guijoan contesta: "Encara dóna menys no fer absolutament res. Hi ha molta gent que treballaria per feines petites que ara mateix no ho fan perquè no troben un encaix en el mercat de treball o ho fan en l'economia submergida".
Des d'Alemanya, la Maria en destaca virtuts: els costos que l'empresari ha de suportar pel treballador són molt menors, és una forma d'acabar amb l'economia submergida i d'aconseguir certs ingressos a famílies en situació d'atur.
Perquè no importar els minijobs?
La catalana a Alemanya també en veu punts negatius. "No pagues impostos, ni cotitzes, ni pagues assegurança de salut", subratlla. Això vol dir que uns 100 euros d'un salari ja reduït se'n van a l'assegurança mèdica. A més, sectors com la restauració acostumen a negar-se a fer contractes que no segueixin aquesta fórmula.
Pel portaveu nacional de la secció juvenil d'UGT (Avalot), Daniel Garcia, "no és cap invent nou". "Quan es parla de minijobs, també s'ha d'importar d'Alemanya la part de protecció social", reclama des d'Avalot.
En aquest sentit, Garcia creu que a Catalunya falta cultura empresarial per implantar-ho i que generaria més precarietat : "Hi ha molts joves que treballen a temps parcial i realment el que fan es treballar vuit hores o una part és en negre". També estan en contra de deixar de gravar amb impostos el salaris dels treballadors en un moment que les arques públiques necessiten ingressos.
I sobre el salari pregunta: "De què serveix treballar si amb el teu salari no pots viure? Probablement serviria per maquillar les dades de l'atur, però per generar ocupació real, no".