18
de Març
de
2014
Act.
18
de Març
de
2014
Els sous dels treballadors catalans van tornar a caure el quart trimestre de 2013 i aquest cop ho han fet el 0,7% en relació amb el quart trimestre del 2012, segons l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals (ETCL). El salari percebut se situa en 2.134 euros al mes, retornant als nivells que hi havia fa un lustre, el 2009, quan el sou era de 2.119 euros.
Els costos laborals –el cost per l'empresa– també cau en termes anuals amb un decreixement del 0,4% i es converteix amb l'única autonomia de l'Estat espanyol que retalla els costos laborals com a conseqüència de l'efecte que té l'eliminació de la paga extra a Catalunya i que no pateixen la resta d'autonomies, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Malgrat això, Catalunya segueix sent de les comunitats amb el cost laboral total més alt: 2.819 euros, per una mitjana estatal de 2.652 euros.
Amb aquest descens, el cost salarial a Catalunya acumula cinc trimestres consecutius de caigudes (-0,7% aquest passat quart trimestre, -0,3%, 0,0%, -1,4% i -1,2% el quart trimestre del 2012), amb un trimestre pla que es va registrar el segon trimestre del 2013.
La diferència de la paga extra
En el conjunt de l'Estat espanyol el cost total per treballador i mes, és a dir el cost que paga l'empresa amb els costos socials inclosos, se situa el quart trimestre en 2.652 euros, amb un increment del 2,1% en relació amb el quart trimestre. Aquest increment s'explica pel fet que el quart trimestre del 2013 el treballadors espanyols no van veure retallada la seva paga extra i el 2012 es va eliminar, cosa que té un efecte d'increment estadístic.
En el cas de Catalunya el perímetre compartiu es manté perquè tant el 2012 com el 2013 hi hagut retallada d'una part del salari. La xifra del cost laboral inclou en el seu càlcul el salaris que percep el treballador, els costos de Seguretat Social més les indemnitzacions i altres prestacions socials, entre d'altres components.
El treballador espanyol percep menys salari
En el conjunt de l'Estat, el salari real que va percebre el treballador va augmentar un 2,5% fins assolir els 1.996 euros de mitjana, encara lluny dels 2.134 euros de mitjana del treballador català. El cost salarial inclou el salari base, els complements salarials, el pagaments per hores extraordinàries i els endarreriments. En el cas espanyol, si s'exclouen el factors variables dels salaris –pagaments extraordinaris i endarreriments– el cost salarials ordinari també cau en un 0,3%.
L'Institut Nacional d'Estadística també explica que les percepcions no salarials cauen l'1,6% cosa que s'explica perquè la quantitat d'indemnitzacions es redueix pel menor nombre de persones acomiadades.
Menys hores treballades
La jornada laboral mitjana treballada es va situar en 34,4 hores a la setmana. Si es resten les hores perdudes i s'afegeixen les hores extraordinàries treballades, la jornada efectiva va quedar en 29,6 hores.
Aquesta xifra tan baixa d'hores treballades s'explica perquè el quart trimestre és un període de l'any amb moltes festes i vacances dins del calendari laboral. De fet, les festes expliquen el 46,8% d'aquesta caiguda, les vacances el 23,3% i les incapacitats temporals el 17,5%.
Diferències de sou entre serveis i indústria
Per sectors, el de serveis és el que presenta un major increment dels costos laborals totals. En aquest sector, el salari ordinari cau i el que fa pujar el salari final són les pagues extraordinàries.
La indústria veu com augmenta el salari ordinari i les pagues extraordinàries, mentre que altres costos baixen, sobretot pel decreixement de les indemnitzacions en concepte d'acomiadament.
Més de 50.000 vacants laborals
L'Enquesta Trimestral de Costos Laborals del quart trimestre inclou per primera vegada el nombre de vacants, d'acord amb una normativa estadística europea. El nombre de vacants, que recull els llocs de treball que es necessitaran en un curt termini i els llocs que han quedat buits, s'ha situat en el conjunt de l'Estat espanyol en prop de 54.000 places.
D'aquestes, el 85,7% procedeixen del sector serveis i poc més del 10% de la indústria. La gran majoria de les empreses van declarar a l'INE que no tenien vacants per cobrir aquest quart trimestre.
Els costos laborals –el cost per l'empresa– també cau en termes anuals amb un decreixement del 0,4% i es converteix amb l'única autonomia de l'Estat espanyol que retalla els costos laborals com a conseqüència de l'efecte que té l'eliminació de la paga extra a Catalunya i que no pateixen la resta d'autonomies, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Malgrat això, Catalunya segueix sent de les comunitats amb el cost laboral total més alt: 2.819 euros, per una mitjana estatal de 2.652 euros.
Amb aquest descens, el cost salarial a Catalunya acumula cinc trimestres consecutius de caigudes (-0,7% aquest passat quart trimestre, -0,3%, 0,0%, -1,4% i -1,2% el quart trimestre del 2012), amb un trimestre pla que es va registrar el segon trimestre del 2013.
La diferència de la paga extra
En el conjunt de l'Estat espanyol el cost total per treballador i mes, és a dir el cost que paga l'empresa amb els costos socials inclosos, se situa el quart trimestre en 2.652 euros, amb un increment del 2,1% en relació amb el quart trimestre. Aquest increment s'explica pel fet que el quart trimestre del 2013 el treballadors espanyols no van veure retallada la seva paga extra i el 2012 es va eliminar, cosa que té un efecte d'increment estadístic.
En el cas de Catalunya el perímetre compartiu es manté perquè tant el 2012 com el 2013 hi hagut retallada d'una part del salari. La xifra del cost laboral inclou en el seu càlcul el salaris que percep el treballador, els costos de Seguretat Social més les indemnitzacions i altres prestacions socials, entre d'altres components.
El treballador espanyol percep menys salari
En el conjunt de l'Estat, el salari real que va percebre el treballador va augmentar un 2,5% fins assolir els 1.996 euros de mitjana, encara lluny dels 2.134 euros de mitjana del treballador català. El cost salarial inclou el salari base, els complements salarials, el pagaments per hores extraordinàries i els endarreriments. En el cas espanyol, si s'exclouen el factors variables dels salaris –pagaments extraordinaris i endarreriments– el cost salarials ordinari també cau en un 0,3%.
L'Institut Nacional d'Estadística també explica que les percepcions no salarials cauen l'1,6% cosa que s'explica perquè la quantitat d'indemnitzacions es redueix pel menor nombre de persones acomiadades.
Menys hores treballades
La jornada laboral mitjana treballada es va situar en 34,4 hores a la setmana. Si es resten les hores perdudes i s'afegeixen les hores extraordinàries treballades, la jornada efectiva va quedar en 29,6 hores.
Aquesta xifra tan baixa d'hores treballades s'explica perquè el quart trimestre és un període de l'any amb moltes festes i vacances dins del calendari laboral. De fet, les festes expliquen el 46,8% d'aquesta caiguda, les vacances el 23,3% i les incapacitats temporals el 17,5%.
Diferències de sou entre serveis i indústria
Per sectors, el de serveis és el que presenta un major increment dels costos laborals totals. En aquest sector, el salari ordinari cau i el que fa pujar el salari final són les pagues extraordinàries.
La indústria veu com augmenta el salari ordinari i les pagues extraordinàries, mentre que altres costos baixen, sobretot pel decreixement de les indemnitzacions en concepte d'acomiadament.
Més de 50.000 vacants laborals
L'Enquesta Trimestral de Costos Laborals del quart trimestre inclou per primera vegada el nombre de vacants, d'acord amb una normativa estadística europea. El nombre de vacants, que recull els llocs de treball que es necessitaran en un curt termini i els llocs que han quedat buits, s'ha situat en el conjunt de l'Estat espanyol en prop de 54.000 places.
D'aquestes, el 85,7% procedeixen del sector serveis i poc més del 10% de la indústria. La gran majoria de les empreses van declarar a l'INE que no tenien vacants per cobrir aquest quart trimestre.