a peu de pàgina
Emprendre: amor, odi i perseverança
La taxa d'activitat emprenedora a Catalunya s'enfila fins el 8,13% el 2018, però encara hi ha un 40% de catalans que tenen por de fer-ho
Emprendre està de moda i Barcelona s'està coronant com un dels bressols europeus per fer-ho. A principis de setmana, el Departament d'Empresa i la Diputació de Barcelona donaven a conèixer les reveladores dades del Global Entrepreunership Monitor (GEM), que evidenciaven el lideratge de Catalunya a escala europea. La taxa d'activitat emprenedora s'ha enfilat fins el 8,13% el 2018, mentre que a Espanya és del 6,39% i a Europa del 8%. Unes dades que veien la llum un dia abans del tret de sortida del Bizbarcelona, el saló dedicat als emprenedors, les startups, les pimes i els autònoms. Un esdeveniment que, tot i això, ha rebut menys afluència que l'any anterior: 13.600 davant dels 13.900 del 2017.
La radiografia del panorama emprenedor a Catalunya dibuixa uns canvis cada vegada més ajustats a la realitat europea. Si bé el 2013 només hi havia un 4,8% de dones emprenedores, cinc anys més tard el percentatge s'eleva fins el 7,7% -un 7,9% en el cas de Barcelona-. Això dóna a entendre dues coses. La primera, que l'apoderament de la dona en el món emprenedor és cada vegada més fort. La segona, que "és un indicador de la recuperació econòmica i que la gent comença a emprendre per oportunitat", com posa damunt la taula la diputada de Promoció Econòmica en funcions de la Diputació de Barcelona, Sònia Recasens.
Com ja ve sent tendència des del 2015, emprendre ja no és una necessitat per als catalans i es converteix en una oportunitat plena de reptes per endavant. Però el 40% dels catalans encara té por a fer-ho. És justament per això que els 240 ponents que han passat per les diferents sales del Bizbarcelona, que corresponien a les diferents línies de metro de la capital catalana, han animat els assistents a deixar els temors a un costat i llançar-se a la piscina. Això sí, fent-ho, només, si així t'ho mana el cor i la teva ment se sent convençuda al 100% d'aquest gran pas. Com deia Albert Einsten, "una persona que mai ha comès un error, mai ha provat res de nou".
Però "no tothom pot emprendre", se sent per les diferents xerrades que, lluny de pintar l'emprenedoria com un camí de flors i violes, admeten que ser emprenedor no és cosa fàcil, però tots estan d'acord amb una cosa: "Ho tornaria a fer mil vegades més". Tanmateix, però, les dades de l'informe GEM no s'han vist reflectides pels espais del Bizbarcelona, que, malgrat que el matí de la primera jornada estava més ple, el dia i mig restant veia com els seus passadissos -i algunes sales- no s'acabaven d'omplir. Un informe que, a més, sempre es presentava durant l'esdeveniment i no al Departament d'Empresa un dia abans que comencés.
En una entrevista a VIA Empresa, el director del saló, Aleix Planas, sosté que "el Biz ha de ser un reflex del sistema emprenedor de Barcelona" i, de fet, segons el seu parer, la novena edició del Bizbarcelona "ha estat molt exitosa" perquè, subratlla, "hem complert les nostres expectatives" i "creiem que cada vegada anirà a més".
Segell 100% català
Pimes, dones, franquícies, economia social... El tarannà emprenedor de Catalunya està ben representat al Biz. Pimes que busquen emprenedors, emprenedors que busquen pimes i un sentiment comú: que les dones agafin les regnes del joc i liderin la posada en marxa de noves empreses. "Per emprendre has de tenir caràcter perquè si no se't mengen i més si ets dona", recorda la fundadora d'Umami World BCN, Mertxe Gómez, en una de les conferències. Ara bé, el panorama comença a canviar i a avançar al ritme dels països més avançats i, segons destaca l'informe del GEM, tot i que el percentatge d’homes emprenedors és més gran que el de les dones emprenedores en totes les fases del procés, en el cas dels 16 naixents, les dones són el 53% enfront del 47% dels homes. A poc a poc i bona lletra.
D'altra banda, l'economia social, que va començar a treure el cap pel Bizbarcelona ara ja fa quatre anys, també ha tingut un espai propi, on s'ha posat de manifest la necessitat de les noves empreses que neixen en aquest àmbit de "saber vendre'ns i donar la força al canvi d'hàbits de consum", com apunta una de les fundadores d'Ecobici, Laura Pérez, que afegeix que "el més difícil i el més xulo és aquest aprenentatge continu, la responsabilitat és compartida, col·lectiva, conviure amb això és complicat, ho aprens i busques estratègies".
Això sí. Malgrat que les dades sobre emprenedoria a Catalunya són bones i en aquest terreny s'estan "recuperant les taxes prèvies a la crisi", com recorda el director del GEM Catalunya i professor de la UAB, Carlos Guallarte, només un 47% dels catalans creuen que emprendre atorga estatus social i econòmic, mentre que a la resta d'Espanya ho creu així el 50%. La distància s'eixampla més si ens fixem en la mitjana dels països d'alts ingressos de la Unió Europea, que s'eleva fins el 69%. I, en aquest punt, els mitjans de comunicació tenim una influència important sobre la percepció de la població, que aquest any rebaixa un 5% -fins el 55% del total- la seva idea que els mitjans publiquen notícies positives sobre l'emprenedoria. Un percentatge que, tot i aquest descens, continua estant, també, per damunt de la mitjana espanyola -un 47%-. Una sensació constatada per aquesta periodista mentre redacta aquestes paraules en una sala de premsa del Bizbarcelona més aviat poc concorreguda.
"Catalunya ha de millorar en dos aspectes fonamentals: la percepció sobre l'estatus econòmic i la percepció sobre les bones oportunitats a l'hora de crear una empresa"
Tret d'això, a més, encara "cal millorar" ens dos aspectes fonamentals. Segons apunta l'informe, d'una banda, en la percepció que es té sobre l'estatus econòmic i social que genera el fet de ser emprenedor i, de l'altra, la percepció de bones oportunitats per crear una empresa, que es queda en el 32%, molt per sota de la mitjana dels països d'alts ingressos, que és del 47%, i lleugerament per sobre de l'espanyola, que és del 29%.
L'encant de Catalunya
Catalunya és atractiva i Barcelona poderosa. Ho és perquè "possibilita la creació d'startups i potencia l'atracció de talent i de centres tecnològics i innovació de grans multinacionals", com recorda el director del GEM Catalunya, i ho és, també, perquè enamora la inversió estrangera. Amb nous rècords històrics sota el braç, Catalunya lidera la inversió estrangera a l'Estat espanyol i atrau al món incrementant el 2018 un 70% la creació d'ocupació per part d'empreses de fora", que ja representen el 7,2% dels llocs de feina que es creen als municipis catalans.
Unes xifres de rècord que encara tenen terreny per créixer. Hi ha feina a fer i l'Estat espanyol té la paella pel mànec en molts aspectes. Per exemple, el Govern central "ha desplegat una xarxa de TGV i, per tant, de passatgers, però en canvi no s'ha ocupat de desplegar una xarxa de mercaderies. Si ens mirem quina és l'aportació econòmica del sector passatgers i del sector mercaderies, és evident que el pes de les mercaderies i de la compra-venda en el PIB és molt important", recorda la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa.
Les negociacions entre el port de la ciutat comtal i Puertos del Estado continuen i aquest dijous la seva presidenta s'ha trobat amb el president de Puertos del Estado, Salvador de la Encina, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cullinera, que han promès vetllar i estar "compromesos" amb els desenvolupament i la construcció dels accessos ferroviaris al port (tot i que no hi ha data marcada per posar-hi fil a l'agulla). Unes connexions bàsiques i essencials per incrementar la competitivitat no només del Port de Barcelona, sinó també de les empreses que passen per allà i d'altres que requereixen dels seus serveis per poder tirar endavant el seu negoci.
L'emprenedoria necessita fortalesa, paciència, perseverança, constància, confiança i... esperança, però també requereix dels mecanismes estatals per encarrilar-lo i enlairar-lo als núvols. "El que no es comença avui mai s'acaba demà", que deia Goethe, o, com dicta el proverbi àrab, "qui vol fer una cosa troba sempre un mitjà, qui no vol fer res troba sempre una excusa". I aquestes lliçons tant es poden aplicar als emprenedors i a les administracions públiques com al nostre vessant més personal. Perquè, com deia Napoleó Bonaparte, "la victòria és del més perseverant".