L'any en blanc de les energies renovables

Les energies renovables a Catalunya no han passat pel seu millor any i la transició energètica s’ha quedat en stand by. Si bé l'objectiu és que les renovables aportin el 50% de l'electricitat l'any 2030 i el 100% el 2050, ara mateix no anem pel bon camí. I és que, segons el doctor en energies renovables Pep Salas, "Catalunya està quedant fora de joc" perquè "la mateixa lògica del dèficit fiscal es produeix en el terreny elèctric".

Segons el president d'EolicCAT, Víctor Cusí, el 2017 "ha estat un any en blanc" per les renovables a Catalunya per diversos motius. A grans trets, d'una banda, no s'ha realitzat "cap increment remarcable de la capacitat de generació renovable" i, de l'altra, "no s'ha avançat en la implantació i posada en marxa de futurs projectes".

Més info: Energia: la transició impossible

De fet, l'increment de la demanda elèctrica a Catalunya entre el 2016 i el 2017 ha estat de l'1,91%, però no s'ha cobert amb energia renovables, sinó amb recursos fòssils i dels reactors nuclears perquè la generació elèctrica d’origen renovable ha caigut un 1,3% respecte el 2016.

Això és el que es desprèn de l’informe de situació de l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya, una iniciativa de les principals organitzacions catalanes que treballen en el sector de les energies renovables i la gestió energètica. Entre elles, EolicCAT, la Cecot, Pimec o la Unef.

El boom de les renovables

Durant l'acte de presentació de l'informe, a càrrec de Cusí i del soci de SUD Renovables Manel Romero, hi ha hagut un punt en comú: o ens posem les piles, o la resta de països i, fins i tot altres territoris de l'Estat espanyol, ens passaran per davant.

Víctor Cusí i Manel Romero durant la presentació de l'informe

Precisament en aquest sentit, el president d'EolicCAT s'ha lamentat que "a Catalunya teníem empreses pioneres, però no ho hem sabut aprofitar i ens hem perdut el primer boom de les renovables". Ara bé, s'ha mostrat optimista posant un punt de llum dins la foscor i sostenint, així, que "ara tenim l'ocasió de tenir un segon boom perquè és el que marca la Unió Europea i hem de transformar això de repte a oportunitat".

Cusí té clara la solució i sap com posar-hi fil a l'agulla: "És hora d'actuar". Primer, aprovant el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, després tramitant i aprovant una llei d’energies renovables i, finalment, implementant projectes de generació renovable de capacitat mitjana i gran. I no només això. Segons l'informe, també cal crear un Ministeri "que reculli les competències en energia i medi ambient", "contemplar les externalitats positives de la generació energètica renovable" i aprofitar la majoria al Parlament, al Govern i a les Corts espanyoles favorables al tancament de les centrals nuclears.

Cusí avisa que si no es genera més energia renovable, s'haurà d'allargar la vida de les nuclears o importar més electricitat

Si no "comencem a implementar de forma efectiva molta més capacitat de generació amb fonts d’energia renovable", només quedaran dues opcions: o allargar la vida operativa de les tres centrals nuclears catalanes o construir més línies d'alta tensió per importar ectricitat renovable de l’Estat espanyol i electricitat nuclear de França", ha remarcat Cusí.

(Re)crear l'eficiència

Un cop posades les cartes damunt la taula, el doctor per la UPC en transició energètica Pep Salas ha obert el meló dels "punts dèbils de l'economia" tant catalana com espanyola. Segons ha subratllat, "Catalunya ja és actualment dependent d’importacions d’electricitat i té un nivell d’interconnexions més alt en percentatge que el conjunt de l’Estat".

Agafant-se a les diferències entre Catalunya i altres territoris de l'Estat, Salas hi ha volgut donar un toc polític afegint que "la mateixa lògica del dèficit fiscal es produeix en el terreny elèctric". De moment, advoca per "adaptar escenaris" a la realitat catalana per, així, posar unes bases sòlides a la futura llei de transició energètica.

Pep Salas explica què ha de fer Catalunya per posar-se les piles en la transició energètica

La solució no és inassolible. Per a ell és imprescindible "posar mesures als objectius que tenim" i no marcar-nos fites "inassolibles" ni tampoc "posar-nos un sostre de vidre". A judici seu, "no s'ha treballat suficient l'eficiència", al mateix temps que considera que "la dependència energètica de tercers països tant de l’Estat com de Catalunya està molt per sobre de la mitjana europea". 

Entre aquestes mesures, Sala sosté que "la transició energètica a Catalunya ha de posar el consumidor al centre del sistema, afavorint la separació efectiva d’activitats i la competència en els mercats liberalitzats", al mateix temps que defensa que es desenvolupi "la xarxa de distribució i transport per assolir els reptes tècnics de la transició energètica sense recaure el cost en el promotor de projectes".

Salas: "Catalunya, en termes d'energies renovables, està quedant fora de joc"

"Catalunya, en termes d'energies renovables, està quedant fora de joc", ha sentenciat Salas abans de passar el torn de paraula al director de la Representació de la Comissió Europea (CE) a Barcelona, Ferran Tarradellas.

L'interès de la competència

Després que Salas hagi deixat clar que "la transició energètica és un canvi de les regles del joc i una cursa en què els teus competidors volen que vagis tard per avançar-se" -per exemple, "competim amb el parc eòlic de l’Aragó o el solar de Múrcia", Tarradellas ha criticat que hi hagi més plaques fotovoltaiques a Bèlgica, "un país on el sol no existeix", que a tot Espanya.

Ferran Tarradellas explica que, malgrat la crisi, la demanda elèctrica no para de créixer

El director de la Representació de la CE a Barcelona, que ha posat de manifest que "l'eficiència energètica es finança amb l’estalvi que genera, però l’amortització és llarga", ha volgut fer saber que "tot crea llocs de treball no deslocalitzables i després no haurem de comprar a altres països com Aràbia o Veneçuela".

De moment, però, segons Tarradellas, el Parlament europeu ha sigut "més ambiciós" que la Comissió Europea en aquesta qüestió, tot i que va ser precisament la CE qui va fixar els criteris per als objectius nacionals. Uns objectius que, assegura, "van generar polèmica perquè nosaltres no som gaire amics dels objectius nacionals, sinó que el que volíem era anar amb la UE".

Tarradellas: "La transició és irreversible i, s’anirà més ràpid o més lent, però anem cap aquí"

Això sí, per Tarradellas, la transició "és irreversible" i, "s’anirà més ràpid o més lent, però anem cap aquí". De moment, "els costos de les energies renovables van baixar molt més ràpid del que havíem previst" i la demanda elèctrica continua creixent malgrat haver passat per una forta crisi durant una dècada. I aquí, és on entra el paper de la política.

Política i transició

La presentació de l'informe ha conclòs amb una taula rodona composada per diferents diputats del Parlament. Ara bé, només hi havia representants de Ciutadans (Cs), Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana (ERC) i el PSC perquè, segons han explicat, la resta de grups no hi han volgut participar.

En un primer moment ha semblat que tots feien pinya -de fet, han defensat el tancament de les nuclears i el desenvolupament de parcs eòlics i de plaques solars-, però finalment el debat ha desembocat en una discussió política. Mentre que pel diputat de Cs Antonio Espinosa aquest estancament de Catalunya correspon a la "falta de seguretat jurídica" en part a causa del procés, els representants de JxCat, ERC i el PSC -Teresa Pallarès, Ferran Civit i Jordi Terrades respectivament- han anat a l'una assegurant que la qüestió de fons no ve d'aquí.

Antonio Espinosa (Cs), Teresa Pallarès (JxCat), Miriam Santamaría (moderadora), Ferran Civit (ERC) i Jordi Terrades (PSC)

En una sala -i taula rodona- on la presència dels homes era visiblement molt superior a la de les dones -observació que ha fet la diputada de JxCat-, el debat ha acabat desembocant en una conclusió clara en paraules de Terrades: "La transició energètica o passa per les ciutats i la ciutadania, o ho tindrem difícil". I això ho han d'acceptar tant les Administracions, com la pròpia societat.