06
de Novembre
de
2014
Fa tres anys, JoanEspadaler es va llicenciar en Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i va decidir allargar els seus estudis amb una especialització en processament d'imatge a la prestigiosa Escola Nacional de Telecomunicacions de Paris (Paris Tech).
Després d'un període de pràctiques al grup Thales, una companyia francesa dedicada al desenvolupament de sistemes d'informació i senyalització pel sector aeroespacial i defensa, aquest enginyer català de 26 anys va decidir tornar a Barcelona per assistir al Fòrum de les Telecomunicacions i l'Electrònica, un esdeveniment anual organitzat per la UPC per posar en contacte els estudiants acabats de llicenciar amb les empreses més destacades del sector. Allà en Joan va trobar la seva primera feina: enginyer de software a Amadeus, multinacional tecnològica líder en processament de reserves de vols de tot el món, que té la seu de R D a Niça.
"El Fòrum de les telecos és un bon lloc per trobarfeina", admet Espadaler, que com molts dels seus companys de promoció, no ha tingut gaires problemes per entrar al món laboral. Segons xifres de la ComissióEuropea, la demanda de professionals en el sectortecnològic, científic i matemàtic a Europa creixerà entorn del 14% el 2020 – la major part en el sector de les TiC i tecnologiesmòbils – en comparació al creixement del 3% estimat pel total d'ocupacions, mentre que en l'última dècada un 15% menys d'estudiants ha optat per aquest tipus de carreres.
L'informe, citat pel Centre d'Investigació per l'Educació Científica i Matemàtica (Crecim, UAB) calcula que només per l'any que ve es necessitaran a Europa més de 700.000 professionals en les àrees científica, tecnològica i enginyeries, i ha posat de manifest la necessitat urgent de fer créixer l'interès dels estudiants per aquest tipus de carreres. Només a Espanya falten avui prop de 42.000 professionals en el sector, alerta el Crecim.
Apropament universitat-empresa, l'assignatura pendent
"És cert que ens costa bastant trobar talent, principalment en l'àmbit d'enginyeria de software i de firmware (programari integrat en un dispositiu electrònic)", admet Albert Serra, director de R D de Hewlett Packard a Sant Cugat, on la multinacional nord-americana té el centre d'innovació global del seu negoci d'impressores de gran format.
HP ha estat una de les primeres empreses tecnològiques en posar en marxa al nostre país un programa per apropar el món acadèmic i corporatiu, en un intent per atraure el talent local a l'empresa i facilitar la transferència de tecnologia. Es tracta de Inno Talent25, un programa de formació impulsat per HP en col·laboració amb el campus de La Salle i el Parc Tecnològic Leitat de Terrassa.
El programa, que dura dos anys, es va posar en marxa el 2010 i des de llavors han passat 150 estudiants, seleccionats entre més de 5.000 currículums. "És una mena de formació dual que permet als estudiants treballar al nostre centre, on tenim 400 enginyers de tot el món", explica el directiu. Gairebé més de la meitat dels participants del programa han acabat incorporant-se a HP, i "la resta ha trobat feina amb facilitat", assegura Serra. "El que es tracta és de fomentar talent en el nostre sector i al nostre voltant, generar futurs partners que puguin treballar amb nosaltres i millorar els nostres productes: és el que es diu la innovació oberta ", afegeix Serra.
Despreocupats fins al darrer minut
"El problema és que en aquest país els estudiants no ens preocupem massa pel món laboral fins a l'últim any de carrera, mentre que altres països les empreses s'involucren amb la universitat molt abans. A França és clau que empreses i estudiants es coneguin des del primer moment", opina Espadaler. El jove enginyer explica per exemple que a Paris Tech existeix la figura del "padrí de la promoció": una empresa que apadrina un curs. "És a dir, et vénen a impartir conferències i xerrades, patrocinen festes...", diu. En el seu cas va ser Dassault, un grup francès d'enginyeria de sistemes de disseny i processos, amb una facturació de 2.000 milions d'euros anuals el 2012.
Talent per innovar
"Un dels nostres reptes és com connectar el talent jove amb les nostres necessitats d'innovació, és a dir, fer de pont entre la universitat i les necessitats de mercat", admet Serra. Dins d'HP, un dels àmbits amb més potencial d'innovació i creixement és el de la impressió 3D, "un mercat pel que estem apostant fort i ens falta gent", comenta el directiu d'HP.
Davant el repte de fomentar el talent tecnològic en l'àmbit estatal, sis companyies tecnològiques líders en el sector- Accenture, Altran, HP, Indra, Microsoft i la Fundació Telefonica- han posat en marxa Start Tech, que busca apropar els joves espanyols als estudis relacionats amb la ciència i la tecnologia. El programa s'engloba en el marc de la campanya europea "e-skills for Job", per transformar Europa en un entorn innovador i competitiu. La idea és estimular l'alumnat de 3er i 4art d'ESO amb conferències, exposicions i altres activitats de formació que generin interès per l'enginyeria i la ciència.
Per altra banda, la manca d'enginyers és especialment notable entre les dones. En el sistema educatiu espanyol, només el 3% de les alumnes es matriculen a titulacions universitàries de l'àmbit de la tecnologia -com ara enginyeries i telecomunicacions-, davant del 13,3% dels nois, segons dades de 2012. La UPC ha estat una de les primeres universitats a implementar un programa de gènere amb l'objectiu de disminuir les desigualtats d'oportunitats entre homes i dones en el món de les telecos i l'enginyeria, així com de fomentar l'emprenedoria tecnològica femenina (Dona 2.0 UPC).
Feina abundant, però mal pagada
"Molts dels meus companys de promoció han trobat feina en ells llocs on van començar les pràctiques", diu Espadaler, que fa poc va abandonar la feina a Amadeus per iniciar un màster en Computer Vision (Visió per computador), organitzat conjuntament per quatre universitats, UPC, UAB, UOC i UPF. "M'he adonat que el que feina a Amadeus no era el que realment m'agradava", admet l'enginyer. En els mesos vinents potser es planteja buscar una feina per compaginar amb els estudis i no descarta passar-se per la pròxima edició del Fòrum de les telecos, un lloc òptim per tenir contacte amb les empreses que t'interessen o trobar una primera feina, diu.
De tant en tant, Espadaler també mira les ofertes de feina a les webs de les empreses o les publicades a portals generalistes, com Infojobs. "El problema de les webs és que a vegades és difícil saber exactament què et demanen en un lloc de feina", opina Espadaler. "En general a Espanya el mercat laboral pels de Telecos és bastant actiu, però a França és molt més fàcil: hi ha moltes més ofertes i molt millor remunerades", admet. "Aquí per exemple hi ha molta oferta de consultor tecnològic, però a l'hora de la veritat fas de consultor i no toques gaire la vessant tecnològica. A França això no passa!", s'exclama.
Serra admet també que països com Alemanya o els Estats Units hi ha un major apropament entre talent i empresa, entre universitat i el món corporatiu, i això els proporciona un avantatge competitiu a l'hora d'orientar la recerca i la innovació cap a productes i serveis amb sortida al mercat. "Aplicar la filosofia d'innovació oberta a vegades és difícil per una multinacional, acostumada a què la recerca sorgeixi dels recursos interns, però per respondre a les necessitats d'innovació avui és bàsic col·laborar amb els centres tecnològics, universitats i empreses del teu voltant", conclou Serra.
Després d'un període de pràctiques al grup Thales, una companyia francesa dedicada al desenvolupament de sistemes d'informació i senyalització pel sector aeroespacial i defensa, aquest enginyer català de 26 anys va decidir tornar a Barcelona per assistir al Fòrum de les Telecomunicacions i l'Electrònica, un esdeveniment anual organitzat per la UPC per posar en contacte els estudiants acabats de llicenciar amb les empreses més destacades del sector. Allà en Joan va trobar la seva primera feina: enginyer de software a Amadeus, multinacional tecnològica líder en processament de reserves de vols de tot el món, que té la seu de R D a Niça.
"El Fòrum de les telecos és un bon lloc per trobarfeina", admet Espadaler, que com molts dels seus companys de promoció, no ha tingut gaires problemes per entrar al món laboral. Segons xifres de la ComissióEuropea, la demanda de professionals en el sectortecnològic, científic i matemàtic a Europa creixerà entorn del 14% el 2020 – la major part en el sector de les TiC i tecnologiesmòbils – en comparació al creixement del 3% estimat pel total d'ocupacions, mentre que en l'última dècada un 15% menys d'estudiants ha optat per aquest tipus de carreres.
L'informe, citat pel Centre d'Investigació per l'Educació Científica i Matemàtica (Crecim, UAB) calcula que només per l'any que ve es necessitaran a Europa més de 700.000 professionals en les àrees científica, tecnològica i enginyeries, i ha posat de manifest la necessitat urgent de fer créixer l'interès dels estudiants per aquest tipus de carreres. Només a Espanya falten avui prop de 42.000 professionals en el sector, alerta el Crecim.
Apropament universitat-empresa, l'assignatura pendent
"És cert que ens costa bastant trobar talent, principalment en l'àmbit d'enginyeria de software i de firmware (programari integrat en un dispositiu electrònic)", admet Albert Serra, director de R D de Hewlett Packard a Sant Cugat, on la multinacional nord-americana té el centre d'innovació global del seu negoci d'impressores de gran format.
HP ha estat una de les primeres empreses tecnològiques en posar en marxa al nostre país un programa per apropar el món acadèmic i corporatiu, en un intent per atraure el talent local a l'empresa i facilitar la transferència de tecnologia. Es tracta de Inno Talent25, un programa de formació impulsat per HP en col·laboració amb el campus de La Salle i el Parc Tecnològic Leitat de Terrassa.
El programa, que dura dos anys, es va posar en marxa el 2010 i des de llavors han passat 150 estudiants, seleccionats entre més de 5.000 currículums. "És una mena de formació dual que permet als estudiants treballar al nostre centre, on tenim 400 enginyers de tot el món", explica el directiu. Gairebé més de la meitat dels participants del programa han acabat incorporant-se a HP, i "la resta ha trobat feina amb facilitat", assegura Serra. "El que es tracta és de fomentar talent en el nostre sector i al nostre voltant, generar futurs partners que puguin treballar amb nosaltres i millorar els nostres productes: és el que es diu la innovació oberta ", afegeix Serra.
Despreocupats fins al darrer minut
"El problema és que en aquest país els estudiants no ens preocupem massa pel món laboral fins a l'últim any de carrera, mentre que altres països les empreses s'involucren amb la universitat molt abans. A França és clau que empreses i estudiants es coneguin des del primer moment", opina Espadaler. El jove enginyer explica per exemple que a Paris Tech existeix la figura del "padrí de la promoció": una empresa que apadrina un curs. "És a dir, et vénen a impartir conferències i xerrades, patrocinen festes...", diu. En el seu cas va ser Dassault, un grup francès d'enginyeria de sistemes de disseny i processos, amb una facturació de 2.000 milions d'euros anuals el 2012.
Talent per innovar
"Un dels nostres reptes és com connectar el talent jove amb les nostres necessitats d'innovació, és a dir, fer de pont entre la universitat i les necessitats de mercat", admet Serra. Dins d'HP, un dels àmbits amb més potencial d'innovació i creixement és el de la impressió 3D, "un mercat pel que estem apostant fort i ens falta gent", comenta el directiu d'HP.
Davant el repte de fomentar el talent tecnològic en l'àmbit estatal, sis companyies tecnològiques líders en el sector- Accenture, Altran, HP, Indra, Microsoft i la Fundació Telefonica- han posat en marxa Start Tech, que busca apropar els joves espanyols als estudis relacionats amb la ciència i la tecnologia. El programa s'engloba en el marc de la campanya europea "e-skills for Job", per transformar Europa en un entorn innovador i competitiu. La idea és estimular l'alumnat de 3er i 4art d'ESO amb conferències, exposicions i altres activitats de formació que generin interès per l'enginyeria i la ciència.
Per altra banda, la manca d'enginyers és especialment notable entre les dones. En el sistema educatiu espanyol, només el 3% de les alumnes es matriculen a titulacions universitàries de l'àmbit de la tecnologia -com ara enginyeries i telecomunicacions-, davant del 13,3% dels nois, segons dades de 2012. La UPC ha estat una de les primeres universitats a implementar un programa de gènere amb l'objectiu de disminuir les desigualtats d'oportunitats entre homes i dones en el món de les telecos i l'enginyeria, així com de fomentar l'emprenedoria tecnològica femenina (Dona 2.0 UPC).
Feina abundant, però mal pagada
"Molts dels meus companys de promoció han trobat feina en ells llocs on van començar les pràctiques", diu Espadaler, que fa poc va abandonar la feina a Amadeus per iniciar un màster en Computer Vision (Visió per computador), organitzat conjuntament per quatre universitats, UPC, UAB, UOC i UPF. "M'he adonat que el que feina a Amadeus no era el que realment m'agradava", admet l'enginyer. En els mesos vinents potser es planteja buscar una feina per compaginar amb els estudis i no descarta passar-se per la pròxima edició del Fòrum de les telecos, un lloc òptim per tenir contacte amb les empreses que t'interessen o trobar una primera feina, diu.
De tant en tant, Espadaler també mira les ofertes de feina a les webs de les empreses o les publicades a portals generalistes, com Infojobs. "El problema de les webs és que a vegades és difícil saber exactament què et demanen en un lloc de feina", opina Espadaler. "En general a Espanya el mercat laboral pels de Telecos és bastant actiu, però a França és molt més fàcil: hi ha moltes més ofertes i molt millor remunerades", admet. "Aquí per exemple hi ha molta oferta de consultor tecnològic, però a l'hora de la veritat fas de consultor i no toques gaire la vessant tecnològica. A França això no passa!", s'exclama.
Serra admet també que països com Alemanya o els Estats Units hi ha un major apropament entre talent i empresa, entre universitat i el món corporatiu, i això els proporciona un avantatge competitiu a l'hora d'orientar la recerca i la innovació cap a productes i serveis amb sortida al mercat. "Aplicar la filosofia d'innovació oberta a vegades és difícil per una multinacional, acostumada a què la recerca sorgeixi dels recursos interns, però per respondre a les necessitats d'innovació avui és bàsic col·laborar amb els centres tecnològics, universitats i empreses del teu voltant", conclou Serra.