Pacheco: "Si no es deroga la reforma laboral, el desconfinament ens condemnarà a la precarietat"

És el 130è Primer de Maig de reivindicacions, però el primer de mobilitzacions telemàtiques. La crisi sanitària i econòmica derivada de la covid-19 ha trastocat els plans de tothom i, l'any en què s'havia de celebrar part de la derogació de la reforma laboral, s'haurà de reivindicar que la sortida d'aquesta situació no es construeixi sobre les bases d'una precarietat injusta. Conversem per telèfon amb el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, que combina el confinament entre la feina a casa i dies puntuals que va al sindicat. Perquè els sindicats també són un servei essencial. El coronavirus no ha colpejat fortament, per sort, els membres de CCOO. "Per com està la situació, em sobta molt que hi hagi tan pocs casos en el sindicat i la majoria són lleus", explica. I això és una sort perquè no paren d'atendre milers de trucades de persones afectades pels ERTO i/o les mancances de seguretat laboral, unes reivindicacions que se sumen a les accions de caire cultural i d'altres vinculades al món del treball en un Dia Internacional dels Treballadors totalment virtual, però, com sempre, molt reivindicatiu.

Més info: Primer de Maig, aturades confinades contra una reforma arcaica

Què representa aquest any el Primer de Maig?

Aquest, més que mai, és un reconeixement global perquè aquesta crisi està afectant tothom. La solidaritat internacional és molt necessària per poder establir marcs de governabilitat socials i comuns per fer front a aquesta crisi, que no atén a criteris d'organització econòmica, política i social. Hem de reforçar aquests espais de cooperació i col·laboració, sobretot en el món del treball per poder mantenir les mínimes condicions de vida de la societat.

"La solidaritat internacional és molt necessària per poder establir marcs de governabilitat socials i comuns per fer front a la crisi"

Com reforcem aquests espais?

El caràcter de la fraternitat és establir un canvi de model social que pugui trobar de nou espais de cohesió social i no continuar incrementant la segmentació econòmica de la societat. Hem de posar en valor el paper del treball i dels serveis essencials. L'espai públic està intentant aguantar el privat. Seria imperdonable per a una comunitat que, a la sortida d'aquesta crisi, no passem dels aplaudiments cap al reconeixement de la dignitat del treball que necessiten alguns sectors precaritzats i vinculats als serveis de les persones.

Espais de cohesió, com deia.

Això és reforçar allò públic i allò privat i reorientar un canvi de model econòmic reforçant algunes de les fallides que s'han demostrat en aquesta crisi. Hem d'establir una estratègia de reindustrialització que només es podrà plantejar des de la iniciativa pública per poder orientar també la inversió privada perquè alguns espais d'industrialització de béns de primera necessitat que s'han desindustrialitzat i han trencat les cadenes de subministrament.

Amb la tornada a l'activitat, esteu detectant empreses que no prenguin totes les mesures de seguretat necessàries?

Hem assessorat més de 330.000 persones en aquesta crisi de manera directa i el 10% de l'assessorament ha acabat en denúncia a la Inspecció de Treball perquè les seves empreses no garantien les mesures de seguretat o les condicions d'aplicació d'un ERTO. Hem fet una denúncia molt clara a l'estructura de vigilància de la salut de les empreses, que està delegada als serveis de prevenció d'empreses que dediquen una ràtio de tres hores i mitja l'any per preservar la salut laboral dels treballadors durant tot l'any. Hi ha mancances estructurals que necessiten una reforma de caràcter normatiu clar per intentar garantir que aquestes coses no passen. Quan arriba una epidèmia, no només està en joc la sinistralitat i l'accidentalitat, sinó que, a més, no hi ha instruments per garantir que les empreses preservin la seguretat.

"Hi ha mancances estructurals que necessiten una reforma de caràcter normatiu clar per intentar garantir que aquestes coses no passen"

I què evidencia tot això?

Passen dues coses: o s'incrementa el nivell de contagi i, per tant, l'impacte que té sobre el conjunt de la societat; o les empreses no poden engegar i s'incrementa la pobresa, que també és un altre factor de mort. Són coses que venim denunciant des del món sindical des de fa molt de temps, però el criteri economicista que el mercat està per damunt de les persones, impossibilita aquests canvis. Ara la pandèmia ho ha posat de manifest.

Correm el perill que el món laboral es torni encara més precari?

Els canvis no es promouen només amb les emocions i s'ha despertat una certa emocionalitat en aquests sectors precaris que avui en dia estan donant servei a la ciutadania, però la voluntat i l'emoció no dóna la capacitat per solucionar problemes. Hi ha d'haver una clara voluntat de reorientar-lo i imposar que això es converteixi en una reivindicació clara i majoritària perquè tingui capacitat real de negociació en la millora de les condicions de treball. Hem de mirar cap als governs, però també cap a les empreses per canviar la realitat. Les persones que cuiden gent gran, no cobren ni el salari mínim en molts casos perquè no estan contractats. O la gent de la campanya de recollida de la fruita encara espera que es negociï el conveni col·lectiu i incorpori el salari mínim interprofessional.

Aquest Primer de Maig també havia de ser el dia en què se celebrés part de la derogació de la reforma laboral. I la sortida d'aquesta crisi s'està construint precisament sobre aquestes bases.

Ara hi ha una prioritat del conjunt del país que és preservar la salut de la gent i que no mori, així com trobar l'equilibri entre el trencament de la transmissió del contagi amb la recuperació econòmica per no caure en una extremitat de pobresa. Però per a la sortida del desconfinament, si volem trencar els espais de precarietat, és imprescindible que es deroguin aquells aspectes que havíem parlat en aquesta primera fase. Si no, la sortida condemnarà a molta gent a espais de precaritetat i pobresa i, per tant, s'ajuntarà el perill relacionat amb la seguretat laboral amb el perill d'un rebrot de contagis. I així tornarem als nivells de precarietat de l'altra crisi.

"Si no trenquem els espais de precarietat, la sortida condemnarà molta gent a espais de precarietat i pobresa"

Els nivells de precarietat de l'altra crisi, però sumant-hi que ja venim debilitats d'aquesta situació.

Molta gent no tindrà la possibilitat d'incorporar-se, hi haurà pèrdues d'empreses i un increment important de registres de l'atur. Aquesta gent, ja tindrà un problema seriós de precarietat social i, per això, hem d'enfortir els sistemes de protecció social. Quan la gent que s'incorpori, que ho faci amb criteris de dignitat, que vol dir que quant més es guanya, més es contribueix per poder garantir millors prestacions. Se'n diu repartiment de la riquesa.

Com s'està fent ara?

Si mirem les dades macroeconòmiques de la distribució de la riquesa dels darrers anys, s'ha disparat l'acumulació amb les rendes de capital i s'han disminuït les rendes de treball i de recaptació impositives. Hem de trencar aquesta precarietat derogant la reforma laboral, no només per criteris de sensibilitat social, sinó també per criteris de rendibilitat econòmica.

Si com a treballador no tens cap certesa sobre el teu futur, difícilment consumiràs més enllà del que necessitis.

És eficiència econòmica, tenim una crisi de demanda i d'oferta. Si reactivem l'oferta i es posen les empreses en marxa, però la gent no té per activar la demanda, les empreses tornaran a caure. És justícia social, però també eficiència econòmica per sortir d'aquesta crisi el més aviat possible.

Preveieu que els ERTO puguin convertir-se en ERO?

És un perill. Això ho hem de treballar amb les mesures que estem plantejant de caràcter econòmic i social. És importantíssim continuar reforçant la protecció que estan oferint els ERTO per evitar la pèrdua d'ocupació. I cal establir un mecanisme de finançament de la liquiditat i el manteniment de la capacitat creditícia per poder sostenir una situació com aquesta. Aquí Europa també hi té un paper molt important. Sobretot per als sectors com el turisme, el comerç i la restauració que trigaran a recuperar la normalitat i que si no tenen ajuts que puguin arribar directament dels àmbits públics, serà molt difícil que no facin ERO. El manteniment de la protecció fomentant els ERTO per evitar l'acomiadament i la garantir liquiditat de les empreses és cabdal per evitar que el risc es converteixi en una realitat.

"Cal trencar la precarietat també per eficiència econòmica perquè tenim una crisi de demanda i d'oferta"

Les negociacions amb Seat són un bon exemple del camí a seguir per evitar-ho?

Demostren que quan hi ha una bona estructura de participació dels treballadors sindicalitzats en una empresa amb cultura de diàleg social, les coses es poden plantejar de manera equilibrada: amb complements per als treballadors, amb capacitat operativa per a l'empresa, amb flexibilitat per abordar situacions d'excepcionalitat, amb criteris sobre les mesures de seguretat per als treballadors... És un exemple clar que si enfortim també el paper del diàleg social reforçant la seva capacitat d'intervenció en l'àmbit de les empreses, les solucions són compartides i més eficaces.

Ens cal prendre consciència de la importància del paper dels sindicats?

En aquesta crisi s'ha recuperat una part de la consciència real del paper que tenen els sindicats. La gent ha trobat la solució en tots nosaltres i ho hem de consolidar. S'han d'habilitar marcs normatius i mecanismes de participació perquè això beneficia la ciutadania. Quantes empreses estan tirant del protocol d'actuació que vam pactar sindicats i patronals?

És la guia.

Les empreses han hagut de mirar cap allà perquè no tenien res. Els sindicats estem quan hi ha problemes i quan no n'hi ha. I, si quan no n'hi ha estem més organitzats, no cauran drets. Si quan tenim la necessitat de conquerir el dret estem molt junts, però quan el tenim ens relaxem, ens fotrem una altra vegada. Per això cal recordar la importància de la sindicalització dels treballadors, per guanyar millors quotes de dignitat social.

"Si no es posen diners públics, els ERTO es convertiran en ERO"

Quines diferències hi ha entre les empreses que tenen representació sindical i les que no en tenen?

Tenim anàlisis fets sobre l'impacte de la crisi i un que volem provar és la relació dels ERTO negociats en empreses amb representació sindical quants tenen complement i quants en tenen en empreses sense representació. Per això és important que la gent estigui sindicalitzada encara que no tingui comitè a la seva empresa. S'han d'enfortir aquests espais.

Parlàvem del bon exemple de Seat, però, mentrestant, els sindicats heu fet una crida a la vaga a Nissan a partir del 4 de maig, quan s'ha de reprendre la producció. Quin és l'objectiu?

Estan planificant la producció només per fer l'entrega d'un compromís comercial que es va quedar penjat amb la covid-19. Volen engegar la fàbrica només per fer aquesta producció i tornar-la a aturar. Tenim pendent un anunci d'un procés de reestructuració a escala global i, amb el risc que podem trobar-nos amb una decisió de tancament de l'empresa, molts entenem que no volen que tornem a engegar. Diem que si no voleu engegar, nosaltres tampoc complirem amb els compromisos. I per això hem fet una crida a la vaga indefinida. El conflicte ha d'arribar a totes les fàbriques que té Nissan a Espanya, la d'Anglaterra i vuit de Renault entre França i Espanya. Ho aturarem tot. Volem que el Govern, també l'espanyol, faci una acció clara per evitar aquesta situació.

Què està posant en evidència aquesta pandèmia?

Que els serveis essencials per mantenir una societat són els més precaritzats. Hem de garantir que es doni la volta a aquesta situació i que aquests sectors dignifiquin les seves condicions de treball enfortint la seva capacitat de negociació col·lectiva. Tenim més de 50.000 representants a Catalunya que necessiten tenir el suport dels sindicats.