• Economia
  • El Hachmi: "Les dones estem carregant amb moltes pressions i normes"

El Hachmi: "Les dones estem carregant amb moltes pressions i normes"

L'escriptora reclama suport institucional per al sector cultural i avisa que "sense cultura no hi ha democràcia perquè no hi ha ciutadania crítica"

L'escriptora Najat El Hachmi | ACN
L'escriptora Najat El Hachmi | ACN
Barcelona
25 d'Abril de 2020

Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) es defineix com a dona, escriptora, feminista i mare. Ens trobem amb ella dos dies abans del Dia Internacional de la Dona, el 6 de març, al Novotel de Cornellà i en el marc d'una conferència organitzada pel Cornellà Creació sobre feminisme. Però tornem a parlar-hi el mateix dia de Sant Jordi per saber com està vivint el confinament i la Diada del llibre i de la rosa una autora amb set llibres sota el braç i guanyadora del Ramon Llull, l'escriptora de l'Últim patriarca, que va ser la novel·la més venuda el Sant Jordi del 2008. L'escriptura és una eina de revelació per a ella, que assegura que plasmar els seus pensaments així va ajudar-la a "identificar el seu malestar". I és que, per exemple, parla de les pèrdues personals que li va comportar el fet de lluitar pel feminisme, contra les creences masclistes i, en definitiva, perquè la igualtat i la llibertat de les dones siguin una realitat.

 

Com està vivint el confinament?

 

Amb resignació, intentant no pensar en el futur i recordant que, malgrat tot, jo tinc de moment condicions de vida mínimes assegurades: aigua corrent, electricitat, internet, menjar... En molts llocs, la gent no disposa de tot això i està igualment tancada.

Fa 12 anys, la seva novel·la L’últim patriarca va ser la més venuda en català per Sant Jordi. Com afrontava aquest any la diada?

Amb molta més calma i serenitat, aquell any va ser una bogeria. I tots els anys, de fet, siguis molt venuda o no, Sant Jordi és una marató per a qualsevol escriptor.

Amb aquesta situació, els autors us haureu de reinventar?

Esperem que la situació sigui temporal. Jo estic fent coses que no havia fet abans com vídeos i xerrades en directe, però l'ofici és el de sempre. Totes aquestes circumstàncies no canvien la solitud davant del full en blanc i la barreja d'il·lusió i incertesa que comporta cada projecte literari nou.

"Si ens passem a la compra online, estarem empobrint el teixit comercial dels nostres barris perquè una llibreria és molt més que un lloc on comprar llibres"

Quin impacte tindrà el coronavirus en el sector?

Pel que sembla, molt important perquè no es poden vendre llibres i els únics que ho fan són gegants com Amazon que exerceixen una competència molt ferotge i desproporcionada sobre les llibreries locals. El lector hauria de recordar que si ens passem tots a la compra online, estarem empobrint el teixit comercial dels nostres barris perquè una llibreria és molt més que un lloc on comprar llibres, són espais de trobada i dinamitzadors culturals.

Esteu rebent suport de les administracions?

El sector editorial també pot quedar molt tocat perquè ja venim d'una crisi molt important del sector. Ens caldria un suport institucional més decidit, no només per al llibre, sinó per a la cultura en general, però jo no veig gaire preocupació a aquest nivell. Sense cultura no hi ha democràcia perquè no hi ha ciutadania crítica.

VIA Empresa conversa amb Najat El Hachmi al Novotel de Cornella | Cornellà Creació

VIA Empresa conversa amb Najat El Hachmi al Novotel de Cornella | Cornellà Creació

Què representa l'escriptura per a vostè?

L'escriptura em permetia plasmar aquestes coses abans de pensar-les en veu alta. De vegades, et passen coses que et costen d'entendre i tens la sensació que estàs vivint una cosa que no t'agrada. A través de l'escriptura, he anat identificant tot aquest malestar. El meu, el del meu entorn immediat, el de la meva cultura d'origen, el de les dones de la meva família... He intentat crear històries en aquest context per identificar com estan condicionades les dones i com les afecta a tots nivells. La ficció et permet anar penetrant en totes les capes de les persones, no només en les idees, sinó també en el més íntim, com la sexualitat. Estem parlant d'una cosa que ens estuctura.

Va venir a Catalunya amb 8 anys. Ha vist una evolució en matèria d'immigració i drets?

Veig fenòmens nous molt complexos. Quan vam arribar era més fàcil aquesta igualtat, en el sentit que no teníem, per exemple, el control social que vam tenir després quan van arribar més persones de la nostra destinació d'origen. Totes les corrents del fonamentalisme islamista i tots aquests discursos que estan presents avui dia, neguen el masclisme i, per tant, el perpetuen. Ara ens hem d'afrontar amb això. Abans ho fèiem amb el patriarcat clàssic, que ja era molt; i, en canvi, ara, aquesta idea tan bàsica s'ha articulat d'una manera molt sofisticada.

"En nom de l'islam, ens venen que la discriminació és normal"

Per què?

Perquè han sorgit dones de procedència musulmana que et diuen que és natural que nosaltres haguem d'estar en un lloc de segona. En nom de l'islam, ens venen que la discriminació és normal.

Dones musulmanes?

Dones musulmanes que reivindiquen que l'islam és feminista i no masclista. Neguen el masclisme i és molt difícil lluitar contra una cosa que no existeix. Si, per exemple, jo estic obligada a tapar-me, no és que sigui masclista, és que ho trio lliurement. I, a més, com que hi ha alguns passatges de l'Alcorà que parlen bé de les dones, ja tenen tot el discurs del feminisme islàmic.

Com és que s'ha produït aquest canvi?

Aquesta és una de les coses que jo denuncio perquè és un canvi que ens farà anar enrere, que frenarà molt els nostres anhels de llibertat i d'igualtat i ens tornarà a tancar dins d'una comunitat. 

I què passa si ens tanquem dins d'una comunitat?

Jo estic molt en contra de la idea que hi hagi una comunitat musulmana organitzada perquè no vull ser comunitat, vull ser ciutadana. A més, en aquestes comunitats, les dones tenim les de perdre. Tenen uns discursos en què es queixen de la pressió que reben per ser feministes i et diuen que això és una actitud colonitzadora i racista de la dona blanca occidental. Et diuen que el feminisme és el que cada una de nosaltres decidim. I no.

"El feminisme és triar igualtat i triar llibertat. Si tries discriminació i submissió, estàs triant masclisme"

Què és el feminisme?

El feminisme no és una elecció personal, ni és triar qualsevol cosa. El feminisme és triar igualtat i triar llibertat. Si tries discriminació i submissió, estàs triant masclisme. Hi ha aquest curtcircuit perquè se senten pressionades, perquè porten mocador i són creients i llavors desenvolupen tot aquest discurs.

Com es pot lluitar contra això?

Desactivant el seu discurs amb dades objectives i amb coneixement. No em pots dir que l'islam és feminista perquè és un anacronisme. El feminisme neix molt més tard i arran de la Il·lustració, i les religions no són feministes, no n'hi ha cap que ho sigui. I el que assenyalen com a feminista en una religió, és masclista. Quan em dius que m'he de tapar per protegir-me, és un discurs masclista perquè jo no vull haver-me de protegir.

Najat El Hachmi amb Mabel Lozano | Cornellà Creació

Najat El Hachmi amb la guionista, productora i directora de cinema social Mabel Lozano | Cornellà Creació

I com es neutralitzen discursos així?

S'han de confrontar aquests discursos i no ho estem fent per por del racisme. També estan fent servir l'estratègia d'acusar de racisme a qualsevol persona que faci una crítica a l'islam i a aquests discursos.

Llavors, és molt difícil desmuntar-ho?

És esgotador, però s'ha de fer. Perquè estan difonent moltes coses falses sobre l'islam per fer-lo més bonic del que és. I jo no estic en contra de la llibertat de culte, ni de la llibertat religiosa, ho respecto; però he de poder fer una crítica a la càrrega de misogínia de l'islam sense ser acusada d'islamòfoba.

T'acusen directament?

Sí, sóc una islamòfoba oficial [riu].

"Ara ens estan dient que el feminisme de les dones blanques occidentals no és vàlid per a totes les dones i que nosaltres ens hem de buscar un altre feminisme"

Hi ha diferències vinculades al tracte, a la bretxa salarial, etcètera; entre les dones marroquís i les catalanes?

Jo no m'havia vist mai diferent. Les autores que he llegit són tant catalanes com d'altres països i he intentat aprofitar tot el que m'aportaven sense fer distincions. El problema és que ara també ens estan dient que aquest feminisme de les dones blanques occidentals no és vàlid per a totes les dones i que nosaltres ens hem de buscar un altre feminisme. Això el que fa és separar-nos i dividir-nos i després neutralitzar tots els avenços que s'han aconseguit en la societat occidental i impedir que siguin internacionals.

No és internacional aquesta lluita?

Als països d'origen també hi ha moltes dones que estan lluitant per la igualtat i no són islamòfobes. I allà no és tan fàcil. Hi ha una actitud molt individualista de dir que el que em passa a mi serveix per mesurar-ho tot, jo decideixo si hi ha o no masclisme i obvio la realitat que estan vivint milions de dones, fins i tot les que estan empresonades i les que s'han hagut d'exiliar pel fet de reivindicar la seva igualtat. S'ha de continuar recordant què és el feminisme perquè és un valor universal que hem de compartir totes les dones.

"S'intenta neutralitzar el discurs feminista quan es fa referència a determinats col·lectius per no fomentar el racisme"

Hi ha divisions més fortes entre dones?

Com més gent estigui implicada en el feminisme, més debat tindrem. L'objectiu principal del feminisme és ocupar-se d'analitzar, descriure i combatre les estructures del patriarcat i del masclisme. No definir com és la dona, com se sent, si se sent representada o no... A mi m'és igual sentir-me representada. La meva preocupació és si s'estan prenent mesures concretes per evitar els assassinats de dones, si s'estan fent lleis que protegeixin les víctimes de violació... Que això és per a totes les dones. En la pràctica, intentem neutralitzar el discurs feminista quan es fa referència a determinats col·lectius per no fomentar el racisme.

I això què comporta?

Anem acumulant els masclismes: el de sempre, el que portem d'origen, el fonamentalisme, el dels antiracistes i el dels relativistes que creuen que es pot tolerar que hi hagi dones que estiguin en situació de discriminació perquè la seva cultura així ho estableix. Això és masclisme i racisme.

Patim violència econòmica les dones?

Aquesta discriminació hi és i s'ha de prendre consciència i batallar. Tenim un os molt dur de rosegar i és que molts no volen renunciar als seus privilegis. A alguns homes, encara els costa cedir una mica i han d'entendre que ho han de fer sí o sí.

"A alguns homes, encara els costa cedir una mica i han d'entendre que ho han de fer sí o sí"

També hi ha homes que fan discursos que vesteixen de feminisme i que en el fons són molt masclistes.

Aquests homes es posen a explicar-nos a nosaltres què és el feminisme i la solen cagar bastant. Entre les dones, sí que estem molt conscienciades, però no sé fins a quin punt els senyors se senten interpel·lats per tot això. És com si no tingués res a veure amb ells. Portem una feina llarguíssima feta i, de cop, et surt algú amb un discurs de pàrvuls de feminisme o masclisme.

Potser no arriba el missatge?

No acaben de veure que això va molt amb ells, i més val que comencin a veure-ho perquè sinó la separació entre homes i dones s'anirà fent cada vegada més grossa. Si tu creixes en una cultura feminista, no et podràs entendre amb algú que no hi sigui. Jo els diria que, encara que sigui perquè els agraden les dones, s'interessin en el feminisme. Perquè seran les seves companyes i ens costarà encaixar amb els seus esquemes antiquats.

Com seria un món liderat per dones?

Hem de ser a la meitat de tots els llocs perquè som la meitat de la població i és el que ens mereixem. Podem ser fantàstiques i meravelloses i fer-ho tot molt bé o podem ser tan mediocres com els homes mediocres que estan als llocs de poder. No és una qüestió de què ho fem millor, és una qüestió de justícia. Volem la meitat de tot perquè som la meitat de tot. Tenim dret a no ser fantàstiques i a ser mediocres.

"Les dones tenim dret a no ser fantàstiques i a ser mediocres"

Quan arribarem a la paritat?

No ho sé, parlem de molts anys.

A l'Últim patriarca contraposa la història de la seva filla amb el conservadorisme i la tradició. Com hem evolucionat?

La vida que té la meva filla no té res a veure amb la que tenien la meva mare o les meves àvies. Això és pel canvi que jo vaig fer amb mi mateixa amb la meva pròpia vida. Quan estàs en contacte amb aquest sistema i et comporta unes pèrdues personals molt importants, hi ha molts moments en què dubtes sobre si realment val la pena, si et surt a compte perdre tantes coses importants a canvi d'aquesta llibertat i igualtat. Jo, des que tinc la meva filla, estic més convençuda que mai que sí que va valer la pena. 

Najat El Hachmi en una conversa amb VIA Empresa el 6 de març del 2020 | Cornellà Creació

Najat El Hachmi en una conversa amb VIA Empresa el 6 de març del 2020 | Cornellà Creació

Vostè ha hagut de lluitar contra unes creences limitants i desmuntar-les...

Vaig haver de batallar contra això. No ho tenia assumit, sinó que em vaig haver d'afrontar per poder treballar, estudiar, sortir, per barallar-me amb qui vull, per poder vestir com vull...

Creu que el seu creixement personal és també un regal per a la seva filla de 8 anys?

Ella tindrà un xoc el dia en què surti al món i descobreixi que hi ha cases on els senyors no fan les feines de la llar. Al·lucinarà perquè s'ha trobat amb què, fins i tot, fa més feina el pare que jo. Per això, animaria a tots els homes a fer-se feministes per triomfar amb les dones, però de debò, no de boquilla perquè seran els més buscats i cotitzats.

"Moltes dones s'han fet autònomes en el moment de tenir fills per compaginar la criança, però és una decisió que acaba comportant una situació de precarització enorme"

Per què les dones prenem més pastilles contra la depressió?

Hi ha estudis que diuen que estem en xifres alarmants de consumició d'ansiolítics i que les principals consumidores són les dones. Ens ho hauríem d'agafar com a símptoma d'un malestar molt important que vivim les dones. Hi ha situacions molt límit i les dones estem carregant amb moltes coses, amb moltes pressions i amb moltes normes, que van des de l'entorn laboral, al menjar, a la manera de vestir... I hi ha situacions de més precarietat. Moltes dones s'han fet autònomes en el moment de tenir fills per compaginar la criança, però és una decisió que acaba comportant una situació de precarització enorme perquè cobren poc i, a la llarga, les pensions seran més baixes.

L'estudi dle Departament de Treball sobre l'Evolució de la bretxa salarial a Catalunya posava de relleu que, mentre les dones assoleixen el seu màxim salarial entre els 35 i els 44 anys, els homes l'augmenten al llarg de la seva vida.

Ostres! Acabo de fer-ne 40 [bromeja]. És ideològic. Moltes vegades posen l'excusa de la maternitat com el motiu d'aquesta bretxa salarial i jo no compro aquesta hipòtesi perquè, entre altres coses, a Espanya estem tenint 1,3 fills, cosa que no justifica gairebé un 30% de bretxa. En molts casos, ens paguen menys perquè creuen que mereixem menys. És com amb els immigrants. 

Com es viu al Marroc la qüestió de la igualtat?

El Marroc és una dictadura. Per molt que facin les dones, que n'hi ha moltes que són molt actives i estan lluitant per coses molt concretes, necessitaria una transformació a nivell de democràcia. Perquè no hi ha democràcia ni per a les dones, ni per als homes. 

"Estem caient en l'error de pensar que els nostres actes individuals salvaran el planeta perquè, mentrestant, els grans monstres l'estan destrossant"

Vostè també parla d'ecologisme. En un article, deia que són les grans tecnològiques les que tenen més responsabilitat en aquest sentit i no tant el que fem com a ciutadania.

Estem caient en l'error de pensar que els nostres actes individuals salvaran el planeta. Som poderosos, però si tens els grans monstres que estan destrossant el planeta d'una manera tremenda i que són els principals causants de la contaminació... Jo no sóc igual de responsable que la petroliera que sigui. I més quan tot el sistema de producció està ple d'elements contaminants.

I això sumat a l'obsolescència programada, que cada vegada s'accelera més.

Això hauria d'estar regulat per llei. Hi ha d'haver un canvi polític, no individual.

L'escriptora Najat El Hachmi | Cornellà Creació

L'escriptora Najat El Hachmi | Cornellà Creació

Un consell per a aquests dies?

Que intentem no preocupar-nos per avançat, que intentem que la perspectiva d'un futur incert no ens amargui el present. I que ens cuidem i mirem de cuidar els més fràgils.