Es busca personal qualificat

Pot ser que en temps de crisi un dels sectors que més ocupació genera no pugui contractar personal per falta de formació? La resposta és que sí. Aquest és el cas del sector metal·lúrgic, número 1 en la indústria de Catalunya, amb una forta capacitat de crear llocs de treball però sense suficient personal qualificat. La indústria del metall compta amb prop de 260.000 treballadors a Catalunya, i es calcula que entre un 45% i un 50% de les empreses del sector ampliaran la seva plantilla durant l'any 2016. Els experts tenen clar quin és el problema: el plantejament educatiu actual i les mancances en el sistema de Formació Professional (FP).

La metal·lúrgia dóna cabuda a moltes activitats com ara la foneria, l'estampació de peces o circuits impresos. Prop del 70% dels llocs de treball que ofereixen les empreses del sector són per entrar a producció, tot i que també hi ha força oferta pel que fa al personal d'oficina tècnic i en l'àmbit administratiu. Una de les conseqüències més directes d'aquesta falta de personal qualificat és la rotació constant dels professionals entre les diferents empreses, cosa que fa que quan un negoci millori gràcies al "fitxatge" d'una persona ben formada, sigui en detriment d'un altre que acaba de perdre un membre important de la seva plantilla. Una situació que és negativa per a les empreses i que ha portat al sector a demanar el traspàs de la gestió de la FP a les entitats econòmiques i a les patronals.

Replantejar la FP per solucionar el problema 
"El sector del metall ha anat evolucionant i necessita personal amb certa qualificació i ara no n'hi ha. És un problema crònic fruit del fracàs de la planificació de la FP que no segueix el ritme industrial", assegura Gabriel Torras, director general del Centre Metal·lúrgic.

La patronal de Sabadell nascuda l'any 1961, compta actualment amb 1.500 empreses associades que donen feina a prop de 25.000 persones. Aquest any, l'entitat s'ha ajuntat amb la Unió Empresarial Metal·lúrgica (UEM) de Terrassa per crear la Federació Empresarial del Metall (FEM). Una entitat que neix per donar valor afegit a les empreses que representen (unes 3.200 amb 40.000 treballadors), per guanyar dimensió i cooperar, així com internacionalitzar l'empresariat del metall. Aquesta unió, però, existeix en paral·lel al funcionament de les dues patronals vallesanes, que continuen la seva tasca d'actuació en l'àmbit local que abasteixen.

Torras proposa reduir el nombre d'universitaris i de personal no qualificat en benefici d'un augment dels alumnes de FP i de la FP Dual que "ens aproparia al dibuix equilibrat de la majoria de països d'Europa", explica el director general de la patronal. "El problema crònic de casa nostra és que la FP no acaba d'estar resolta i genera persones que, o no tenen el nivell necessari per a una empresa o no es generen prou persones especialitzades en aquesta demanda", afirma Ramon Alberich, responsable de Talleres Auxiliares de Estampaciones SL, l'empresa d'estampacions metàl·liques de Sabadell associada al Centre Metal·lúrgic.

Amb una facturació de prop de set milions d'euros l'any, aquesta pime és exportadora i compta amb 63 treballadors a les plantes de Sabadell i Barberà, així com al seu centre de producció d'Eslovàquia. Ara busca omplir dos llocs de treball que té lliures però s'ha topat amb el problema de la falta de personal qualificat.

Més presència empresarial en l'educació 
"Una de les solucions que li veiem al problema és que, en el nostre país, la gestió de la FP depèn del departament d'Ensenyament i nosaltres creiem que s'haurien de traspassar les competències al departament d'Empresa i Ocupació", defensa Alberich, que afegeix que "hem de facilitar tot el procés de formació del personal. Si tenim un problema de desajustos en el mercat necessitem solucions". "O es fa una reforma seriosa de la FP o no tenim sortida", assegura Torras, que aposta per crear un sistema de pedagogia a partir de l'Educació Secundària com a base per explicar les oportunitats del sector i orientar els alumnes deixant clar que "no per ser universitari tens garantit el lloc de treball", explica Torras.

"Aquesta reforma passa per treure la gestió de la FP de l'àmbit de l'administració i permetre que les entitats econòmiques i les patronals juguin un rol més actiu", afirma Torras, tot recordant la importància del sector del metall a Catalunya que, juntament amb Madrid i el País Basc, representa un 75% de la metal·lúrgia de l'Estat. "No hem d'inventar coses noves per fer la reforma, sinó agafar referències de països del nostre voltant que tenen sistemes molt eficients, explica Alberich, que apel·la a aplicar els canvis "de forma ràpida".

"Un dels problemes més freqüents que ens trobem és que, com que hi ha poc personal preparat, les empreses s'acaben prenent els treballadors, cosa que fa que quan una empresa millora l'altra empitjora", assegura Torras, que qualifica de "retard crònic" de l'Estat en comparació amb Europa. "Aquesta situació és negativa ja que genera pèrdua de coneixement en les empreses. Segons Alberich, aquests moviments rotatius del personal qualificat signifiquen una "pèrdua de tems y recursos" per a les empreses, així com una "pressió a l'alça dels salaris" o una "alteració de la productivitat i pujada de les despeses".

Afrontant la recuperació amb optimisme 
"Som optimistes de cara al futur del sector perquè les empreses, que venen d'una travessa del desert important, tenen una situació actual millor que fa un parell d'anys amb una necessitat d'incorporar personal més elevada, sobretot de producció", explica Torras, que destaca que els negocis que s'han "reestructurat o internacionalitzat seran capaços d'enfocar millor els propers anys". Un optimisme que també comparteix Alberich, que veu com la seva empresa destina gran part de la seva producció a l'automòbil i auxiliar, sector en el que a Espanya han augmentat els projectes els darrers dos anys cosa que ha fet que les vendes hagin pujat entre un 8% i un 15% enguany. "Estem ben posicionats a nivell tecnològic, de competitivitat i producció. Cal que la nostra societat torni a valoritzar la feina en la indústria, i això comporta una revalorització del sector per part dels responsables del sector", conclou Alberich.