26
d'Agost
de
2014
Act.
28
d'Agost
de
2014
Pedro Nueno (Barcelona, 1944), és professor del Departament d'Iniciativa Emprenedora de l'IESE. La seva veu, sempre pausada i serena, és una de les més escoltades per parlar sobre economia i management, especialment quan es relaciona amb la Xina.
Al gegant asiàtic hi va fundar fa 20 anys la China Europe Business School (CEBS), i la seva trajectòria en aquell país li ha valgut l'Outstanding Contribution Award. En aquesta entrevista amb VIAempresa destaca el potencial de la Xina per revolucionar l'economia mundial, alhora que es mostra optimista amb la recuperació econòmica. Això sí, "sense deixar de treballar i caure a l'autocomplaença".
El govern xinès ha premiat recentment la seva tasca docent en aquell país...
Quan vaig començar no hi havia res, però avui ja hi ha moltes universitats xineses amb estudis d'empresa; i moltes escoles de negoci del món hi han obert algun tipus de sucursal. Per descomptat, també hi ha molts xinesos que estudien fora del país. Però nosaltres vam ser els pioners i la China Europe Business School (CEBS) és l'escola més important; amb una estreta aliança amb l'IESE.
Com va arribar a la Xina?
En aquesta casa sempre hem estat molt internacionals. Als anys 70 vam començar a desenvolupar-nos a l'Amèrica Llatina. Anys enrere s'havia posat en marxa una escola a Mèxic amb l'ajuda de professors de l'IESE, i també amb un equip d'aquí vam posar en marxa una escola a Buenos Aires, i altres col·legues van treballar per tirar endavant escoles a Colòmbia o a Xile. Arran d'això, l'IESE té ara la seva pròpia sucursal a Sao Paulo, Nova York o Munic. Aquest bagatge és el que em va portar a pensar en el cas de la Xina a principis dels 80. Vaig començar amb un màster a Pequín el 1984, i el 1994 va néixer l'escola a Xangai.
I des d'aleshores no ha parat de créixer el nombre de titulats a la Xina...
Qualsevol país que es desenvolupa requereix millorar la gestió de les seves empreses, i una empresa global acaba tenint uns sistemes molt semblants a tot el món. Si la Xina arriba a aquests nivells requereix la mateixa educació que els que formen les empreses dels Estats Units o de qualsevol lloc. Això és una oportunitat pels que som en aquest sector per emprendre i veure com podem adaptar la nostra aportació.
Què destacaria del mercat xinès?
Hi ha coses que la Xina aporta al món que no existien abans. Un mercat de 1.400 milions de persones que és un sol mercat. No existia un mercat d'aquesta dimensió. Si a més creix a una velocitat important, vol dir que les oportunitats que hi ha són impressionants. Això sí, requereix anar-hi amb aquests volums. Una petita empresa a la Xina no té massa futur.
Quins són els sectors que poden trobar-hi més oportunitats?
Hi ha de tot. Empreses grans com Inditex o el grup Volkswagen, que són grans al món i a la Xina. Però a vegades trobes empreses que amb 300 o 400 milions de facturació també són empreses grans al món, els anomenats campions ocults. Dominen el mercat mundial, però són en un forat del mercat que no és gaire gran. Aquests campions ocults, amb l'aparició de la Xina poden veure com el seu mercat mundial es multiplica per dos o per tres. És un repte per tothom.
Què recomanaria a l'hora de dirigir-se a un mercat amb una cultura tan diferent a la nostra com la xinesa?
El que a mi em van ensenyar a Harvard és que per funcionar amb altres cultures el millor és humilitat i respecte. Perquè si vols entendre la cultura a fons, el més probable és que no hi arribis. A més, però, no tracta tan sols d'un tema cultural. Els xinesos saben perfectament què és un Mercedes, un Jaguar, un BMW o un Audi; i te'ls posen en el mateix ordre que els americans o els europeus. Si vols negociar, no pots anar amb superioritat creient que tens la raó. Hi hem d'anar amb humilitat i respecte com ho faríem amb un proveïdor europeu. És millor ser humil i respectuós que intentar aprendre com agafar els palets xinesos per sopar.
I què podem fer per atreure les seves inversions?
El millor que podem fer és que aconseguir que vinguin i ens vegin en persona. La imatge que de vegades tenen d'Espanya no és massa bona, però quan vénen aquí en surten enamorats. Tenim un gran potencial i som competitius. Tenim bons enginyers, consultors, financers, etc. Hem de ser capaços de fer-los veure que tenim tot el que els pot fer falta amb qualitat i bon preu: un port fantàstic, bones connexions, bona logística, i empreses de serveis de tot tipus.
Deixem la Xina i tornem cap aquí. Està d'acord amb el missatge optimista del govern central quan diu que Espanya està liderant la recuperació?
El que veig és que les empreses estan millorant. Tenen més comandes i la cosa millora, però encara hauria de millorar una mica més el tema financer. A més, el canvi al món bancari fa més difícil el finançament de les pimes, que encara ho tenen complicat. Però en general l'economia s'està recuperant a tot arreu: clarament als Estats Units, però també a Europa. Som massa petits per quedar-ne fora, i si el món funciona, nosaltres funcionem. Les empreses estan exportant i cada dia aporten més llocs de treball, per tant crec que hi ha una millora.
La crisi haurà servit per canviar el model productiu de l'economia espanyola?
No és que l'haguem canviat, però sempre que hi ha una crisi hi ha uns ajustos. Tenim una crisi, fem una feina per recuperar-nos, hi ha una millora i després ve la complaença i tornem a la crisi. El que hem de fer és no caure en aquesta complaença de pensar que com que les coses ja milloren no hem de fer res més. Hem de seguir treballant. Ara s'ha fet un gran esforç que hem de mantenir.
Quin és aquest esforç que s'ha de mantenir?
S'han millorat els costos, s'ha fet un esforç per treballar més, per intentar exportar... Hem de seguir per aquest camí. Buscar gent preparada i formar-nos una mica més. Ja que hem fet el primer esforç, continuem per aquesta via.
Els sindicats podran seguir actuant com fins ara o també han de fer canvis?
Tots hem d'evolucionar. L'economia digital té un efecte sobre les empreses i sobre la nostra manera de treballar o ensenyar. Els sindicats, evidentment, també s'hi han d'adaptar. Dit això, tenen més feina d'adaptació els sindicats francesos i alemanys que els nostres. Aquí els sindicats tenen els seus problemes però no són els pitjors d'Europa.
I les patronals?
Potser n'hi ha masses. Haurien d'aprofitar l'economia digital per tenir una mica menys de bases. Tenim massa gent que representa els empresaris.
Finalment, creu que el procés sobiranista català pot afectar d'alguna manera la recuperació econòmica?
El tema clau és si sortirem o no de la Unió Europea (UE). Per mi, el que s'ha d'aclarir i garantir és que no en sortirem. Que es digui que si sortim hi tornarem a entrar o que la UE no ens deixarà sortir, no té massa sentit perquè la UE ha dit clarament que, segons el que fem, sortirem de la Unió. I si sortim de la UE això pot ser horrorós. Ens podem trobar problemes molt importants com tenir dificultats per exportar o exigències de certificats que alentirien en excés les operacions comercials.
Al gegant asiàtic hi va fundar fa 20 anys la China Europe Business School (CEBS), i la seva trajectòria en aquell país li ha valgut l'Outstanding Contribution Award. En aquesta entrevista amb VIAempresa destaca el potencial de la Xina per revolucionar l'economia mundial, alhora que es mostra optimista amb la recuperació econòmica. Això sí, "sense deixar de treballar i caure a l'autocomplaença".
El govern xinès ha premiat recentment la seva tasca docent en aquell país...
Quan vaig començar no hi havia res, però avui ja hi ha moltes universitats xineses amb estudis d'empresa; i moltes escoles de negoci del món hi han obert algun tipus de sucursal. Per descomptat, també hi ha molts xinesos que estudien fora del país. Però nosaltres vam ser els pioners i la China Europe Business School (CEBS) és l'escola més important; amb una estreta aliança amb l'IESE.
Com va arribar a la Xina?
En aquesta casa sempre hem estat molt internacionals. Als anys 70 vam començar a desenvolupar-nos a l'Amèrica Llatina. Anys enrere s'havia posat en marxa una escola a Mèxic amb l'ajuda de professors de l'IESE, i també amb un equip d'aquí vam posar en marxa una escola a Buenos Aires, i altres col·legues van treballar per tirar endavant escoles a Colòmbia o a Xile. Arran d'això, l'IESE té ara la seva pròpia sucursal a Sao Paulo, Nova York o Munic. Aquest bagatge és el que em va portar a pensar en el cas de la Xina a principis dels 80. Vaig començar amb un màster a Pequín el 1984, i el 1994 va néixer l'escola a Xangai.
I des d'aleshores no ha parat de créixer el nombre de titulats a la Xina...
Qualsevol país que es desenvolupa requereix millorar la gestió de les seves empreses, i una empresa global acaba tenint uns sistemes molt semblants a tot el món. Si la Xina arriba a aquests nivells requereix la mateixa educació que els que formen les empreses dels Estats Units o de qualsevol lloc. Això és una oportunitat pels que som en aquest sector per emprendre i veure com podem adaptar la nostra aportació.
Què destacaria del mercat xinès?
Hi ha coses que la Xina aporta al món que no existien abans. Un mercat de 1.400 milions de persones que és un sol mercat. No existia un mercat d'aquesta dimensió. Si a més creix a una velocitat important, vol dir que les oportunitats que hi ha són impressionants. Això sí, requereix anar-hi amb aquests volums. Una petita empresa a la Xina no té massa futur.
Quins són els sectors que poden trobar-hi més oportunitats?
Hi ha de tot. Empreses grans com Inditex o el grup Volkswagen, que són grans al món i a la Xina. Però a vegades trobes empreses que amb 300 o 400 milions de facturació també són empreses grans al món, els anomenats campions ocults. Dominen el mercat mundial, però són en un forat del mercat que no és gaire gran. Aquests campions ocults, amb l'aparició de la Xina poden veure com el seu mercat mundial es multiplica per dos o per tres. És un repte per tothom.
Què recomanaria a l'hora de dirigir-se a un mercat amb una cultura tan diferent a la nostra com la xinesa?
El que a mi em van ensenyar a Harvard és que per funcionar amb altres cultures el millor és humilitat i respecte. Perquè si vols entendre la cultura a fons, el més probable és que no hi arribis. A més, però, no tracta tan sols d'un tema cultural. Els xinesos saben perfectament què és un Mercedes, un Jaguar, un BMW o un Audi; i te'ls posen en el mateix ordre que els americans o els europeus. Si vols negociar, no pots anar amb superioritat creient que tens la raó. Hi hem d'anar amb humilitat i respecte com ho faríem amb un proveïdor europeu. És millor ser humil i respectuós que intentar aprendre com agafar els palets xinesos per sopar.
I què podem fer per atreure les seves inversions?
El millor que podem fer és que aconseguir que vinguin i ens vegin en persona. La imatge que de vegades tenen d'Espanya no és massa bona, però quan vénen aquí en surten enamorats. Tenim un gran potencial i som competitius. Tenim bons enginyers, consultors, financers, etc. Hem de ser capaços de fer-los veure que tenim tot el que els pot fer falta amb qualitat i bon preu: un port fantàstic, bones connexions, bona logística, i empreses de serveis de tot tipus.
Deixem la Xina i tornem cap aquí. Està d'acord amb el missatge optimista del govern central quan diu que Espanya està liderant la recuperació?
El que veig és que les empreses estan millorant. Tenen més comandes i la cosa millora, però encara hauria de millorar una mica més el tema financer. A més, el canvi al món bancari fa més difícil el finançament de les pimes, que encara ho tenen complicat. Però en general l'economia s'està recuperant a tot arreu: clarament als Estats Units, però també a Europa. Som massa petits per quedar-ne fora, i si el món funciona, nosaltres funcionem. Les empreses estan exportant i cada dia aporten més llocs de treball, per tant crec que hi ha una millora.
La crisi haurà servit per canviar el model productiu de l'economia espanyola?
No és que l'haguem canviat, però sempre que hi ha una crisi hi ha uns ajustos. Tenim una crisi, fem una feina per recuperar-nos, hi ha una millora i després ve la complaença i tornem a la crisi. El que hem de fer és no caure en aquesta complaença de pensar que com que les coses ja milloren no hem de fer res més. Hem de seguir treballant. Ara s'ha fet un gran esforç que hem de mantenir.
Quin és aquest esforç que s'ha de mantenir?
S'han millorat els costos, s'ha fet un esforç per treballar més, per intentar exportar... Hem de seguir per aquest camí. Buscar gent preparada i formar-nos una mica més. Ja que hem fet el primer esforç, continuem per aquesta via.
Els sindicats podran seguir actuant com fins ara o també han de fer canvis?
Tots hem d'evolucionar. L'economia digital té un efecte sobre les empreses i sobre la nostra manera de treballar o ensenyar. Els sindicats, evidentment, també s'hi han d'adaptar. Dit això, tenen més feina d'adaptació els sindicats francesos i alemanys que els nostres. Aquí els sindicats tenen els seus problemes però no són els pitjors d'Europa.
I les patronals?
Potser n'hi ha masses. Haurien d'aprofitar l'economia digital per tenir una mica menys de bases. Tenim massa gent que representa els empresaris.
Finalment, creu que el procés sobiranista català pot afectar d'alguna manera la recuperació econòmica?
El tema clau és si sortirem o no de la Unió Europea (UE). Per mi, el que s'ha d'aclarir i garantir és que no en sortirem. Que es digui que si sortim hi tornarem a entrar o que la UE no ens deixarà sortir, no té massa sentit perquè la UE ha dit clarament que, segons el que fem, sortirem de la Unió. I si sortim de la UE això pot ser horrorós. Ens podem trobar problemes molt importants com tenir dificultats per exportar o exigències de certificats que alentirien en excés les operacions comercials.