Esperant el "miracle" de l'energia

La incertesa pel que fa al futur del subministrament energètic a Europa "mai ha estat tan alta" com en el context actual. La guerra a Ucraïna i el canvi que aquesta ha suposat pel que fa a les relacions amb Rússia, la crisi de subministraments i l'impacte de la transició energètica cap a les renovables sobre un sector estratègic i transversal a les economies del continent si bé no qüestionen l'accés mateix a l'energia, sí que plantegen dubtes profunds sobre el model que s'ha seguit fins ara. El repte de la reducció de la dependència energètica exterior i dels hidrocarburs és "ingent", segons avisa el professor part time de la Florence School of Regulation Christopher Jones, i els 27 necessiten recórrer aquest camí com abans millor – a un ritme que, lamenta l'acadèmic, ara mateix no s'està assolint. "Els miracles són possibles, però no n'hi haurà si no actuem amb una velocitat diferent", augura.

En un debat organitzat per la Fundació Naturgy sota el títol Nueva política energética en Europa en tiempos de crisis, Jones ha apuntat que el problema dels elevats preus de l'energia romandrà amb nosaltres encara "dos o tres anys". Les espirals de pujades de preus, com lamenta el mateix professor, han augmentat substancialment el percentatge dels ingressos de la ciutadania dedicats a l'energia – una situació que, avisa, ha fet augmentar la pobresa energètica al continent. La gran incertesa que reitera Jones, però, deixa un camí amb múltiples ramals, una situació en què "no existeix una alternativa ideal", un camí evident que torni la seguretat al mercat energètic europeu. Existeixen, així i tot, alternatives diverses, moltes d'elles que suposen canvis profunds a la forma en què s'entén l'energia a Europa.

Jones: "Cal un plantejament europeu, seria una pena que es destrueixi el que s'ha fet en els últims anys"

"Els grans preus del gas han arribat per quedar-se", afegeix el president d'Eolia Renovables i exsecretari d'Estat d'Energia Nemesio Fernández-Cuesta. Tot i això, receptes com l'eliminació del gas com a marcador marginal del preu de l'energia no són la solució, segons apunta Jones, perquè les mateixes tendències del mercat farien que els països no productors de gas n'establissin el preu, amb conseqüències per al mercat similars a les que ja pateix. Per altra banda, la limitació dels preus del gas també és una "alternativa tramposa", en tant que pot deixar el continent sense uns subministraments que ara per ara té garantits – en tant que els venedors simplement accedirien a altres mercats. L'alternativa "menys dolenta", afegeixen, seria una limitació dels preus del gas que anés acompanyada d'un sistema de subsidis per als productors, generant "un impacte positiu en el conjunt del mercat elèctric i un benefici per a tot el mercat elèctric".

El mateix Fernández-Cuesta, però, s'afanya a subratllar que les intervencions d'aquest tipus haurien de ser, en tot cas, temporals, i sempre lligades exclusivament a la seva adiença conjuntural. I, a banda d'ajustada en el temps, ha de ser una solució expansiva en l'espai – comuna de la Unió Europea, que afecti a tot el seu mercat. "Cal un plantejament europeu – acorda Jones – seria una pena que es destrueixi el que s'ha fet en els últims anys" en matèria de coordinació energètica. L'excomissari d'energia de la Unió Europea i professor a la Florence School of Regulation Andris Piebalgs és optimista respecte d'aquests espais de cooperació. "Tinc la impressió que estem més units que mai, no crec que hi hagi una ruptura i cada país vagi per la seva banda".

Menys lligams amb Rússia

"La gran necessitat és diversificar les fonts energètiques", reflexiona Piebalgs, perquè la dependència europea de Rússia es redueixi a la seva mínima expressió. El professor celebra la decisió de la Unió Europea de desfer-se de dos terços de les importacions de gas natural del país a finals de 2022, tot i que alerta contra les "accions" que pugui prendre el govern rus. Avisa, a més, que el desacoblament de l'energia de l'est serà complex, amb conseqüències per als consumidors i empreses europeus. "Aquest no serà procés curt, serà un trastorn, quelcom que haurem d'enfrontar".

Piebalgs: "Ara mateix l'energia té una dimensió de seguretat nacional"

Fins a un terç del consum europeu venia de Rússia, cosa que fa impossible una transició ràpida i sense dolors cap a les fonts alternatives. De fet, dels 155 BCM – unitat de mesura del gas natural, mil milions de metres cúbics – que s'importaven del país no podran ser substituïts per gas d'altres indrets, sinó que o bé hauran de ser canviats per altres fonts energètiques o suplits per "retallades a la demanda". A més, altres regions del planeta opten, per la seva banda, per un augment en el consum de gas, cosa que farà que el mercat esdevingui encara més tensat, especialment amb la progressiva retirada del carbó de la Xina i l'Índia que, segons Fernández-Cuesta, doblaran el seu consum a curt termini.

En els pròxims mesos, el repte, però, és "sobreviure a l'hivern" sense emular les situacions de preus disparats que s'han viscut durant els primers mesos de 2022. La situació és diferent, en tant que en aquesta ocasió, com recorda Piebalgs, moltes de les reserves gasístiques de Gazprom no es van emplenar a propòsit – un dels causants dels "elevats preus i percepció de desproveïment" que s'ha patit durant setmanes. El mateix professor commina els governs a "obligar els mercats a emplenar les reserves de gas" amb una gran intervenció que redueixi la dependència externa. "Ara mateix l'energia té una dimensió de seguretat nacional", avisa. El problema, però, mai ha estat l'accés al gas, sinó la seva distribució. "Les reserves no estan als llocs correctes ni se subministren de forma correcta", estableix Fernández-Cuesta.

Transició verda

La qüestió del gas natural pren, a més, especial rellevància quan es pensa en el context de la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. Part de la reducció de la dependència del gas natural rus depèn, de fet, del fet que el seu paper l'adoptin energies alternatives, principalment renovables. Una de les més rellevants a futur, segons els ponents, és l'hidrogen verd – i blau. "En necessitarem vuit milions de tones, com abans millor", projecta Jones, que es qüestiona els incentius que caldran perquè consumidors i empreses facin el salt a aquesta font energètica. "Cal un preu per emissions altíssim", constata, segons indiquen diversos estudis recollits pels mateixos documents de la Florence School of Regulation.

Fernández-Cuesta: "Els enginyers sovint obliden les restriccions econòmiques, i els economistes les restriccions tècniques. Com menys restriccions s'oblidin, millor per tothom"

El camí cap a la substitució del gas per l'hidrogen serà un procés, segons projecten tant Jones com Fernández-Cuesta. "Passarem del gas natural a un hidrogen mixt, i després només farem servir l'hidrogen", espera el professor. El model actual, a més, obre la porta als incentius a l'hidrògen, en tant que les inversions necessàries per a la seva proliferació tenen més espai en un ecosistema marginalista de preus elevats del gas com el que funciona ara mateix. "Les inversions en renovables tenen un cost fix elevat, però un variable inexistent", cosa que genera retorns especialment bons en el mercat actual. Deixar funcionar als actors del mercat, però, és essencial, segons l'exsecretari d'Estat. "Els fluxos de capital són libèrrims, el que hem de fer és atreure inversions".

La reducció de la petjada energètica i l'assoliment del net-zero en emissions no va només, però, d'alternatives energètiques. Com recorda el ponent, prop d'un 50% de la reducció potencial d'emissions passa per una major eficiència energètica i per una correcta captació de les emissions – quelcom que demana avenços tècnics, però també, reconeix, intensius processos de reforestació. La transformació de mercats com el de l'automoció i l'aposta general per l'electrificació són un garant, per la seva banda, de l'eficiència de la nova producció i consum. "Els motors elèctrics són més eficients que els de combustió, i això es trasllada a tota l'economia", afegeix Fernández-Cuesta, que conclou amb la necessitat d'apaivagar les relacions entre progrés tècnic i viabilitat de negoci. "Els enginyers sovint obliden les restriccions econòmiques, i els economistes les restriccions tècniques. Com menys restriccions s'oblidin, millor per tothom".