L'ètica posa en escac la darrera moda entre rics: per què volem clonar mascotes?

28 anys han calgut perquè, després de la primera clonació al planeta, que va tenir com a resultat la cèlebre ovella Dolly, aquesta pràctica aterrés a l’Estat. Ovoclone, la divisió del grup Ovo ubicat a la localitat andalusa de Marbella, s’ofereix a clonar les mascotes de companyia dels espanyols per un “mòdic” preu de 55.000 euros. Si bé aquest fet ha provocat força soroll mediàtic en els darrers dies, val a dir que altres territoris fa temps que clonen animals: és el cas de l’equip de científics de Shanghai que fa sis anys va reproduir per primera vegada en un laboratori dos macacos i que recentment ha clonat el primer mico Rhesus (Macaca mulatta), o el cas del Camel Reproduction Center a Dubai, que després de clonar fa 15 anys el camell Injaz, va estendre aquesta pràctica pel territori fins a fer-la servir per guanyar curses o concursos de bellesa. I és que, per afegir la cirereta a aquest surrealista panorama, el (mal) reputat científic sud-coreà Hwang Woo-suk va arribar a assegurar que havia clonat un embrió humà. No ho va fer, i sembla que aquesta pràctica es troba lluny d’esdevenir una realitat; ara bé, allò que sí que s’estan materialitzant són els negocis que giren entorn de la clonació, i a l’Estat haurien arribat, entre altres hipòtesis, a causa d’un dels personatges del moment: Javier Milei.

L'ovella Dolly es va clonar fa 28 anys

“No hi ha cap raó científica perquè aquesta pràctica hagi arribat a Espanya”, assegura a VIA Empresa Gemma Marfany, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret, qui relaciona aquest fet amb el president d’Argentina: “Milei va reconèixer que va clonar el seu gos, en van fer cinc còpies genèticament idèntiques al seu. I n'hi ha prou que un famós digui que ha dut a terme aquesta pràctica perquè desperti curiositat o interès. És l’única explicació que li puc trobar”, apunta l’experta. 

La tecnologia avança, la metodologia no: "És un procediment extraordinàriament difícil”

Sigui quin sigui el motiu de l’aterratge d’aquesta pràctica a l’Estat, sembla que els 28 anys que han transcorregut des de l’ovella Dolly no han estat suficients per assolir unes millors tècniques de clonació. De fet, Marfany comenta que avui dia es fan servir les mateixes que amb la icònica ovella: s’extreu el nucli de les cèl·lules de l’animal viu -o recentment mort-, que conté la major part de material genètic, i se substitueix pel nucli d’un òvul; després es produeix un xoc elèctric al zigot “i s’espera que el procés funcioni”. 

“El que és més rellevant des que es va clonar l’ovella Dolly és que no hem millorat gaire l’eficàcia, continua sent un procediment extraordinàriament difícil”, explica a la CCMA l’investigador Lluís Montoliu, qui detalla que l’eficiència del procés és de menys d’un 1%: “Hem de fer servir més d’un centenar d’embrions per aconseguir que un d’ells arribi a terme”. 

Una qüestió d'expectatives i d'ètica

Ara per ara, hi ha dos factors que entren en la complexa equació de la clonació d’animals: les expectatives generades i el dilema ètic i moral que gira entorn d’aquesta. “Les persones tenen unes expectatives de com seran aquests individus clonats i, després, molt probablement no és el que esperen”, comenta Marfany. “Científicament, la clonació implica que la genètica de l’individu que t’interessa pot ser reproduïda gairebé del tot en un nou individu, però hi ha altres factors com l’ambient que poden fer que el resultat final sigui lleugerament diferent, afectant característiques molt importants com ho és, per exemple, el caràcter de l’individu”, afegeix l’experta.

Marfany: “La gent que té tant d’amor per la seva mascota fins al punt de voler una còpia, està utilitzant un altre animal purament com un sac"

Independentment del resultat d’un determinat procés de clonació, Marfany no li veu “cap sentit” al fet de voler generar una còpia de la teva mascota. “La nova tindrà una identitat pròpia, és un altre animal”, explica, ressaltant especialment el vessant més polèmic de la qüestió: “La gent que té tant d’amor per la seva mascota fins al punt de voler una còpia, està utilitzant un altre animal purament com un sac, perquè té el caprici de tenir aquell mateix animal. I, així i tot, no serà el mateix”.

És car clonar una mascota?

Tanmateix, més d’una persona a l’Estat, i més de dues, volen clonar el seu "Tobby". I el grup Ovo ho sap molt bé. Per aquest motiu, la firma ha decidit ubicar-se en una zona adinerada per oferir aquest servei, però també n’ofereix d’altres, com ara la congelació de cèl·lules o preservació de línies cel·lulars d’una mascota per a aquells ciutadans que vulguin tenir l’opció de repensar-s’ho en un futur. Es tracta d’una alternativa que té un cost de 3.000 euros, per tant, és força més assequible que els 55.000 euros que costa “el servei prèmium”: “Aquesta clínica sap que poca gent té els diners per pagar una clonació completa de la seva mascota, però ofereixen aquest servei alternatiu que genera molt més negoci. D’aquesta manera, l’empresa, que ofereix unes habilitats molt particulars en un lloc amb gent molt rica, combina un servei prèmium i un no prèmium”, comenta Marfany.

Sense anar més lluny, és relativament senzill trobar-nos en el nostre dia a dia amb cotxes que tenen el mateix preu que la pràctica principal que ofereix Ovoclone -i especialment a localitats com Marbella-. “Ara bé, si és car o no, ho haurà de jutjar la persona que ho paga”, apunta Marfany. El cost d’aquesta pràctica s’atribueix a la tecnologia necessària per dur-la a terme, però, sobretot, a les capacitats de manipulació embriològica que no qualsevol pot dur a terme: “Hi ha poques persones capacitades, és una tècnica que requereix molta destresa i el que principalment paga el consumidor és l’expertesa”, afegeix la catedràtica de Genètica de la UB.

D'heroi a malvat: el sud-coreà que va fer creure el món en la clonació humana 

Després de veure com els humans hem estat capaços de clonar des d’ovelles fins a micos, passant per camells, i de com la tecnologia any rere any és capaç de sorprendre’ns, la pregunta és clara: algun dia serem capaços de clonar-nos a nosaltres mateixos? És una pregunta que continua vigent, després d’un dels majors fraus de la ciència protagonitzat pel científic Hwang Woo-suk, qui va assegurar al món que, per primera vegada a la història, havia aconseguit clonar cèl·lules mare d’origen humà. 

Va comptar amb el suport de la prestigiosa revista Science, i, per descomptat, del seu país, Corea del Sud, des d’on se’l va elevar a la categoria d’heroi. De fet, tal va ser el seu èxit que, paral·lelament, l’estat espanyol, amb una visió més aviat pessimista dels fets, es trobava elaborant les lleis de reproducció assistida humana (2006) i de recerca biomèdica (2007) que prohibeixen taxativament clonar humans. A finals del 2005, el prestigiós director de l’Hospital Mizmedi, Roh Sung-il, va destapar la mentida de Woo-suk revelant que aquest darrer va fer servir cèl·lules mare falses en la seva recerca. Per reblar el clau, el que fins aleshores havia estat considerat un heroi de la ciència, tot just després de ser expulsat de la Universitat de Seül va ser acusat d’apropiació indeguda de 6,4 milions de dòlars de fons públics i privats, amb els quals hauria comprat, entre d'altres, un cotxe de luxe a la seva dona.

Marfany: “Honestament, en quin context ens interessaria clonar-nos?”

“Honestament, en quin context ens interessaria clonar-nos?”, es pregunta Marfany. “Potser uns pares que han perdut el seu fill o filla? No preveig cap altra situació possible excepte el dol que puguin passar uns pares davant la pèrdua del seu fill, i volen algú que els recordi”, continua l’experta, qui, així i tot, apunta que caldria “valorar els efectes psicològics”: “Al final, el clon d’una persona no deixaria de ser la còpia d’algú altre, i això des d’un punt de vista ètic no es sosté”, subratlla Marfany, qui conclou que “independentment de tots els problemes tècnics i científics que això podria comportar, èticament no és acceptable. Alhora, no et puc dir que algú no ho vulgui intentar, ni que això no es farà mai”.