Un trajecte en tren Euromed entre València i Barcelona és més lent en l'actualitat que fa 10 anys. En funció de l'hora, la connexió entre les dues ciutats oscil·la entre les 3 hores i 10 minuts i les 3 hores i 25, quan en la seva inauguració, l'any 1997, alguns trens cobrien el trajecte en menys de tres hores. Problemes conjunturals, a causa de les d'obres d'adaptació de l'ample ibèric a l'ample internacional i la coincidència de diferents serveis per les mateixes vies, afecten la connexió més ràpida entre el País Valencià i Catalunya però també altres d'estructurals i polítics.
En el desè aniversari de l'AVE Madrid-Barcelona, la Generalitat Valenciana, Ferrmed i l'Associació Valenciana d'Empresaris han valorat alguns d'aquests reptes en contraposició als avenços de la connexió d'alta velocitat per a passatgers amb Madrid. Amb una distància semblant, va ser inaugurada l'any 2010 i permet fer el trajecte en temps màxim d'una hora i 54 minuts.
El secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, exposa a l'ACN que dos dels principals problemes estructurals i polítics de l'eix mediterrani es troben a la via única entre Vandellós i Tarragona i a la "manca d'una aposta ferma" del govern espanyol.
L'any 2013, el ministeri de Foment va inaugurar la connexió entre Alacant i Madrid en un temps de 2 hores i 20 minuts i aquest mateix 2018 la connexió entre Castelló i la capital espanyola. Les connexions d'alta velocitat entre les tres capitals valencianes estan pendents dels avenços en el Corredor Mediterrani i, en el cas de Castelló i València, condicionades per les obres i motiu de diversos endarreriments i polèmiques.
Boira considera que l'Estat no ha fet una aposta decidida pel corredor mediterrani que "no és que tingui els mateixos problemes estructurals que fa 10 anys sinó que té els mateixos de fa 100 anys". El secretari autonòmic remarca que mentre que en altres eixos s'ha avançat i reduït el temps de viatge al Corredor Mediterrani "augmenta, disminueix la qualitat del servei i es produeix una saturació de les línies".
Un exemple d'aquesta saturació són els 40 quilòmetres de via única entre Vandellós i Tarragona, en els quals es treballa per construir una nova via, que segons les previsions del ministeri de Foment podria estar enllestida enguany i reduir el temps de trajecte en mitja hora entre València i Barcelona a finals del 2018.
Amb tot, l'Associació Valenciana d'Empresaris ha denunciat recentment que els trens de passatgers que circulin pel futur tram Tarragona-Castelló del Corredor Mediterrani no podran assolir velocitats entre els 300 i els 350 quilòmetres per hora, malgrat ser una plataforma d'ample internacional. Aquesta limitació es produeix perquè la infraestructura actual no va ser projectada per a l'AVE, un fet que impedirà velocitats màximes per a passatgers, tot i que no així per a mercaderies.
Els empresaris apunten a deficiències com l'absència dels radis via adequats, que la infraestructura no està electrificada a la potència requerida, que no hi ha la distància entre els eixos de via i les distàncies a la catenària que necessiten els trens que circulen a màxima velocitat. Així mateix, troben a faltar els sistemes de seguretat ERTMS, tot i que afegeixen que s'instal•laran posteriorment.
Per la seva part, el president de l'associació Ferrmed, Joan Amorós, alerta que si no hi ha un desdoblament de línia d'alta velocitat pròpia entre Tarragona i València a partir del 2022 i 2023 hi haurà "problemes greus de saturacions" i considera un "error gravíssim" que no estigui programada una doble plataforma d'alta velocitat. En la seva opinió, el túnel passant a la ciutat de València i aquesta doble plataforma s'hauria de programar el més aviat possible per poder dur a terme tots els estudis perquè el 2025 "a tot estirar" hi hagués aquesta línia d'alta velocitat que superés els problemes previstos.
A banda d'aquests problemes, el secretari autonòmic d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana assenyala hi ha deficiències greus de saturació de línies al voltant de la ciutat de Castelló i que hi ha un "desconeixement absolut" de la planificació del ministeri de Foment en aquest tram entre Castelló i Tarragona. Les mateixes incògnites existeixen en la convivència i prioritats que s'establiran entre els trens de mercaderies, rodalies i alta velocitat, segons explica.
Preguntat sobre si creu que en un futur hi haurà una línia d'AVE entre el País Valencià i Catalunya, Boira conclou: "Em conformaria si tinguéssim una via d'ample internacional per connectar tots els territoris i donar servei les empreses que ens han de connectat amb Europa i si tinguéssim això, sobre aquesta línia, es podríem planificar serveis, tot i no ser AVE, que fossin a l'alçada de la dimensió demogràfica, econòmica i productiva de l'eix mediterrani".