Més de la meitat dels joves catalans no treballa. Una xacra que cou no només a casa nostra, sinó que està estesa en major o menor mesura a tota Europa. És per això que els governs del Vell Continent parlen una vegada rere l'altre de la importància de dur a terme mesures per promoure la contractació jove. Aquest dimarts va ser el torn de Mariano Rajoy i François Hollande, que es van reunir a París per anunciar les seves peticions conjuntes. A Catalunya sindicats i patronal aproven les intencions però reclamen passar a l'acció.
La reunió dels presidents espanyol i francès va posar sobre la taula dues grans propostes per frenar la sagnia de l'atur juvenil. Per una banda, tant Rajoy com Hollande van insistir en la importància d'activar immediatament el fons europeu per impulsar el treball jove. Aquest fons està dotat de 6.000 milions d'euros, es va aprovar el passat mes de febrer i contempla els propers set anys. Hollande va recalcar que "no hi ha temps per perdre. Europa ha sortit de la crisi financera i ara ha de sortir de la crisi".
Actuar d'immediat
La voluntat d'activar definitivament aquest fons europeu el més aviat possible ha rebut un ampli consens per part de les principals patronals i sindicats del país. Des de Foment del Treball, per exemple, un portaveu respon "positivament" a la declaració d'intencions, però després de "cinc anys escoltant moltes coses des de la Unió Europea", la patronal vol esperar a que es passi de les paraules als fets per valorar la proposta.
En un sentit similar s'expressen els sindicats. La secretaria de Socioeconomia de CCOO Catalunya, Cristina Faciaben, exposa el seu acord: "Ens sembla bé que s'avanci aquest fons, les mesures per baixar l'atur juvenil han d'arribar el més aviat possible, és un problema molt urgent. No pot ser que milers de joves no hagin treballat mai". El portaveu nacional d'Avalot, Daniel Garcia, conclou també que "les propostes que pretenen fomentar la contractació juvenil s'han d'entendre com una bona notícia. En tot cas, ara cal veure com es duen a la pràctica aquestes mesures".
El dilema de la bonificació
La trobada a l'Elisi també va derivar en una altra proposta bilateral Espanya-França: que les bonificacions en les cotitzacions socials per a la contractació jove –que suposen una despesa per l'Estat– no computi a l'objectiu de dèficit dels governs. Segons l'executiu espanyol, aquesta mesura podria suposar entre 2.500 i 3.000 milions d'euros per a l'Estat.
Foment del Treball entén el punt de vista de l'executiu com a conseqüència de "la importància de reduir els topalls de dèficit". Fonts de la patronal afirmen que "tota política contra l'atur passa per millorar l'escenari global i, així, reactivar l'activitat empresarial per crear ocupació".
Des d'Avalot, Daniel Garcia defensa que "els diners públics per a contractació no s'han de veure com a despesa, sinó com una inversió, ja que tenen efectes positius sobre el conjunt de l'Estat". Cristina Faciaben, de CCOO Catalunya, va més enllà i critica fermament "l'error de centrar-nos en les bonificacions per a contractació jove".
La secretaria de Socioeconomia raona que "s'ha demostrat que les bonificacions són una mesura inútil en aquest país. Per poder contractar, l'empresari ha de tenir certes perspectives de creixement i en aquest moment no les té". Així doncs, per molt que es bonifiqui la contractació juvenil, CCOO creu que "aquesta proposta només beneficia a les grans empreses i no al gruix del teixit empresarial, que ja treballa amb pressupostos molt limitats". Ara toca esperar les mesures pràctiques.