Més tecnologia, sí, però com afecta això el futur del treball? Amb aquesta pregunta oberta el periodista Martí Saballs ha inaugurat la taula rodona de la MWeek BCN sobre el mercat laboral a l'era digital. "Sóc periodista i no sé ben bé què és", ha bromejat. Davant una actualitat incerta regida per la deslocalització, l'automatització i l'economia col·laborativa, la CEO de Social Car, Mar Alarcón, té molt clar com serà el futur: "No parlarem de feines sinó de fonts d'ingressoso activitats econòmiques". Allò d'una feina per tota la vida ha quedat obsolet.
"El futur del treball humà en l'era digital" a la Mobile Week Barcelona | Cedida
"Ens hem de preocupar? Ens hem d'ocupar i pensar què som", ha reflexionat Joan Clotet, responsable d'innovació en talent de Ferrovial. Molt en la línia humanista de la conversació prèvia entre Aleix Valls i Marc Vidal (humans més humans i màquines més màquines), el soci fundador de Future For Work Institute, Jordi Serrano, defensa que "s'ha d'apostar per feines de valor afegit" i recorda que les assignatures d'humanitats ja són obligatòries al Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Clotet: "No hem de treure la feina als robots"
Sembla una paradoxa però no ho és, Clotet es mostra convençut que "el primer que hem de fer és no treure la feina als robots" alhora que invertir en les persones en tant que persones. El seu pronòstic és prou clar: "Els nostres fills treballaran a cinc llocs diferents". La metàfora de Serrano també: "La feina està canviantd'autopista a muntanya russa".
Lehman Sisters
La CEO de Social Car coincideix amb aquest joc de paraules de posar l'ocupació per davant de la preocupació. "Res és fàcil ni res és gratis però ens hem de crear oportunitats", ha assegurat. Conscient de tot el que ha d'arribar, Alarcón ha creat una companyia "adaptable" que permet compaginar la vida dels treballadors amb les seves respectives aficions. Començant per la seva: "Tinc una startup, tres fills i estudio un màster en criptomonedes".
Una declaració que la consultora independent Mar Gaya ha aprofitat per situar les dones a l'epicentre del taulell tecnològic. "El mercat discrimina per raó de gènere i segons com podem a arribar a crear algoritmes amb biaix", ha alertat. Les dades posen de manifest que les dones suposen un 60% del total que finalitza una carrera universitària però en tecnologia només arriben al 20%. "La meritocràcia pura no existeix i no partim tots del mateix lloc", ha afegit.
Gaya: "Hagués passat tot el que ha passat si en lloc de Lehman Brothers fos Lehman Sisters?"
I per aconseguir transformar aquesta situació, Gaya aposta per trencar amb l'estereotip de gènere que amb només 5 anys ja fa la seva feina: "Comencem a treballar l'educació des de P3 i no als 16 anys". Ni dinosaures pels nens ni princeses per a les nenes, tecnologia per a tots. Casualitat o no, a Social Car el primer desenvolupador va ser una desenvolupadora.
En clau de gènere, amb ironia i entre aplaudiments, la consultora independent ha preguntat: "Hauria passat tot el que ha passat si en lloc de Lehman Brothers fos Lehman Sisters?"
Ganivet, sofregit i sangria
"La tecnologia és un ganivet que pot fer un gran sofregit o matar algú", ha etzibat Gaya. Segons la consultora, no es tracta de conciliació sinó d'equilibri ja que el 90% de la reducció de jornada és femenina i no descarta que s'acabi parlant de triple o quatriple jornada si no es fa res per aturar-ho. D'aquesta manera, ha exposat que "si no fem un pas previ de responsabilitat de cura entre homes i dones, la tecnologia pot ser pitjor".
Raventós: "No sabem quins llocs de feina es crearan però sí els que es destruiran"
Igual de crític amb la lloança utòpica a la tecnologia s'ha mostrat el doctor en Economia de la Universitat de Barcelona, Daniel Raventós, que ha advertit que "un professor d'informàtica també s'hauria de preocupar pel seu futur". I és que, al seu parer, la revolució de l'automatització del treball posa en risc els llocs de feina menys qualificats però també els més qualificats. "No sabem quins llocs es crearan però sí els que es destruiran", ha afegit.
Partidari de la renda mínima garantida, Raventós ha recordat aquella màxima de John Maynard Keynes que emplaça als treballadors a "fer feines interessants i no coses estúpides". I sobre fer pagar impostos pels robots, la resposta ha sigut contundent: "Mentre hi hagi paradisos fiscals ja podem parlar de robots i conyes d'aquestes. Els paradisos són una autèntica sangria".
Contagi de curiositat
Per a tot plegat, l'educació també és clau. En molts sentits: tant per reduir el biaix de gènere com per lluitar contra la precarietat o el frau o reduir la desigualtat a les ciutats. A tall d'exemple, l'esperança de vida entre néixer a un barri o un altre de Barcelona és d'11 anys. Precisament per això, Sara Díaz en representació de Barcelona Activa ha reivindicat que "hem de despertar el pensament TIC i hi ha d'haver molta més dialèctica entre institucions, empreses i universitats".
Entre les competències més ben valorades es troben el pensament crític, el treball en equip o la curiositat. De la mà d'un estudi de Future For Work Institute en col·laboració amb InfoJobs i Factor Humà, Serrano ha assegurat que "la curiositat és contagiosa". O el que és el mateix, més formació implica també més curiositat que alhora també afecta el mercat laboral. "Ocupar-se vol dir formar-se, tenir curiositat i ser inquiet", ha afegit Alarcón.
Mentrestant, una artista com Maria Calvet no ha perdut de vista cap dels experts i ha fet valdre curiositat i creativitat per il·lustrar la feina a l'era digital per a la posteritat. I això que com deia el físic Niels Bohr: "Fer prediccions és molt difícil, especialment quan es tracta del futur".