Europa és el preu de la tranquil·litat

La caiguda de les grans veritats que identificaven el president de CaixaBank José Ignacio Goirigolzarri i el president executiu de Telefónica José María Álvarez-Pallete ha comès el pecat de polititzar els consells d'administració. Balanços, beneficis i relacions laborals han cedit part del seu espai a les converses dins la gran direcció a la geopolítica, les relacions internacionals o l'aritmètica parlamentària. L'empresa té un nou encaix en un món post-globalització, i s'ha de pensar dins de fluxos de capital, talent, inversions i energia que transcendeixen les fronteres dels estats i fins i tot de les federacions. "Això ja no va de països, va de regions; fins i tot de blocs", reflexiona el CEO de Cellnex Tobías Martínez, que reclama certa calma estratègica complementària amb l'adaptació a reptes internacionals "inesperats". "Canviar l'estratègia no, adaptar-la sí".

La darrera sessió de la segona jornada de la Reunió del Cercle d'Economia ha acollit algunes de les grans firmes que mouen l'economia de l'Estat. El cap dels empresaris espanyols, Antonio Garamendi no comparteix l'halo d'optimisme que han projectat molts dels parlamentaris de la setmana. El president de la CEOE ha criticat una manca d'"estabilitat política, reguladora i qualitat de la norma", una mancança que retreu a unes administracions que "cada dia canvia les coses, s'hi veuen anuncis diferents". Emmirallat en l'aposta política de la patronal catalana Foment del Treball, ha expressat la seva preocupació per "l'empresa més gran d'Espanya, que s'anomena Estat". Els resultats econòmics espanyols posteriors a la pandèmia –Garamendi posa en primera plana la xifra de dèficit, que tot i que baixa se situa en el 6,9% del PIB– exigeixen, opina, "ortodòxia econòmica"; una aproximació restrictiva que contrasta amb la celebrada "diferent reacció a la crisi" que reivindiquen els Governs català i espanyol.

Martínez: "Canviar l'estratègia no; adaptar-la, sí"

Per la seva banda, el president de Naturgy, Francisco Reynés, reclama més ambició en la generació de gasos verds. Les energies renovables, constata l'empresari, "no resolen el conjunt del problema del mix energètic". Les apostes per la descarbonització europea i de l'Estat espanyol "no té sentit si no es posa tota la carn a la graella allà on pot contribuir", reclama Reynés, que observa que una transició absoluta cap a un mix de renovables "no serà realitzable en els pròxims 10 o 15 anys". El president de Naturgy ha mantingut la reivindicació de molts dels líders industrials del sector energètic que han passat pel Cercle d'un gas que ha de servir de transició i de complement al pool elèctric més sostenible. "El gas ens salva de les valls de generació de renovables, que són intermitents", argumenta l'empresari, tot i que reconeix que el control d'aquesta matèria recau a "països no alineats amb els objectius marcats per la Unió Europea"– una unió amb moltes dificultats de ser tal en termes energètics, en tant que "cada país ve d'inicis i realitats molt diferents".

Si bé la sostenibilitat és el primer repte de les empreses en sortir de la pandèmia, la digitalització no queda enrere. Tot i els orígens diversos de què parteixen els països de la Unió, Martínez continua reclamant una unitat estratègica europea també en termes tecnològics "Tot això, de nou, va de regions", referma l'empresari. Així, el dirigent de l'operadora d'infraestructures reclama "una estratègia unitària europea del 5G" que acceleri l'adaptació als nous models de connectivitat que en altres regions del món ja estan més que implementades. Martínez recorda que, si Europa mira a l'Est –cap a entorns com la Xina, el Japó o Corea del Sud– veurà països on les infraestructures ja compten amb una implementació social i tècnica ampla. Més enllà de la connectivitat, Martínez demana comunió regional també en la fabricació d'ítems tecnològics com els microxips, necessaris per a l'adaptació a la digitalització. Tot i això, Reynés avisa que la dependència internacional també pot venir dels materials, en tant que Europa és "la regió més habitada en menys superfície i amb menys recursos".

Adaptació i talent

"Com parlarem de digitalització si no tenim el talent per gestionar-la?", es qüestiona Garamendi, que considera que la base de les grans transformacions econòmiques del país exigeix una millora de la formació de la força de treball espanyola. En comparació amb la Unió Europea, el president de la patronal retreu l'absència d'una aposta per la formació professional, que està molt lluny de la mitjana dels països de l'entorn –en relació amb una infraformació laboral que supera amplament la dels socis regionals. L'empresari reclama un programa educatiu que no només ofereixi les formacions necessàries, sinó que atregui els potencials treballadors a aquesta oferta. "Calen milers de fontaners, electricistes, conductors d'autobús a l'Estat espanyol, amb conveni, i la gent no s'apunta a les formacions". En aquest sentit, el president de la CEOE es felicita per les mesures d'atracció del talent a les formacions professionals i a l'STEM, tot reclamant la unitat de tots els factors productius.

El president de KPMG, Juanjo Cano, en un sentit similar, reclama "suport de l'empresa, però especialment suport a l'empresa" en els termes del talent. De la mà de les consideracions de Garamendi, Cano entèn necessària una "valoració de la tasca de l'empresa i l'empresari, i se l'ajudi per fer les seves aportacions a la societat". Des del sector de la consultoria, que "viu enterament del talent", el president es mostra "preocupat per l'atracció de talent, però especialment la retenció del talent". La millora de les condicions empresarials del país necessiten no només d'adquirir els millors professionals, sinó de desenvolupar-los i oferir-los les condicions òptimes perquè ho facin. Així, anima els empresaris a apropar-se a les demandes del nou talent, dels treballadors joves, que "saben el que volen, però volen coses diferents de les que pensem que han de voler". Així, Cano recomana que "es permeti que cada treballador sigui ell mateix", per atreure la innovació que es genera en un espai ric en nous perfils laborals.

L'economia tranquil·la

"Tots els principis de la física tendeixen cap a l'estabilitat, i l'ésser humà també", reflexiona Martínez, que dissecciona més d'una dècada de "manques de seguretat" des del crack financer de 2008. Tot i això, els canvis de paradigma que han imposat les grans crisis de la darrera dècada fan que no hi hagi una continuïtat històrica entre els esdeveniments de fa anys no es tradueixen directament en el futur immediat. Està d'acord Reynés, que avisa que "ja no es pot agafar una taula d'Excel, tirar enrere y predir el que passarà en endavant". Així, els esforços que ciutadans, empreses i governs que Martínez considera que s'hauran d'implementar en els pròxims anys tenen com a objectiu final "uns anys de tranquil·litat". El CEO de Cellnex considera que "venen temps de sacrifici", un sacrifici necessari per "estabilitzar tot allò que estem construint". "Europa és la millor regió del món, i el treball d'ara és perquè continuï sent-ho".

Garamendi: "Ningú recorda els milers d'empreses que han caigut"

Reynés comparteix la necessitat d'aquest esforç per part de les societats contemporànies. El president de Naturgy identifica, però, la necessitàt d'aquesta feina tant des de la societat com des de l'empresa. Negant Friedman, l'empresari considera que "ara ningú s'atreviria a dir que l'únic rol de l'empresa és la creació de valor per als accionistes". El rol de l'empresari és comprensiu, afecta al conjunt del fet social, però el president no encerta a trobar la fórmula que equilibri el benefici empresarial amb les tasques socials. Sí que argumenta, però, que una de les claus rau en la "recuperació de la cultura de l'esforç" per part d'una societat que, pensa, no està tan adreçada al treball com anys ençà.

Si els ponents desitgen la tranquil·litat, apunta Garamendi, és perquè venim d'anys tèrbols. "Ningú recorda els milers d'empreses que han caigut", reclama el president de la patronal, que exigeix un reconeixement a "tots aquells que ara estan fracassant". Una millor integració d'aquesta cultura de l'esforç també serviria, segons l'empresari, per acceptar i valorar els empresaris afectats per les crisis subseqüents –i també aquells que fracassen.

El Govern a l'altra trinxera

"Els empresaris creen riquesa, i també tenen dret a guanyar diners". Garamendi s'enfronta a una cultura contrària al negoci que, afirma, considera "una vergonya" que creixi el nombre de milionaris a l'Estat espanyol. La reivindicació dels beneficis empresarials i dels drets dels propietaris del capital sobre les seves rendes ve acompanyada per un antagonisme que detecta en les administracions públiques del país. Garamendi, així, critica com "en el Primer de Maig, els empresaris van veure l'àrbitre i el linier jugant a l'equip contrari". Durant la seva ponència a la Reunió del Cercle d'Economia, el cap dels empresaris ha estat profundament crític amb la gestió del Govern central i el suport que hi veu cap al món del treball. De fet, rebutja la responsabilitat que les administracions han traspassat als agents socials per arribar a acords que estabilitzin l'economia del país. "Si volen un pacte de rendes, els partits han de negociar. Nosaltres parlarem de l'acord salarial, però no ens traslladin responsabilitats que no són nostres".

Calviño: "Estem veient un creixement de la inversió superior al 10%, un element de recuperació únic en comparació amb altres moments de la nostra història"

A la trinxera d'enfront, la vicepresidenta primera del Govern central i ministra d'Afers Econòmics Nadia Calviño celebra el que considera una gran situació per a la recuperació de l'economia espanyola. On Garamendi exigia aquella "ortodòxia econòmica" que recorda a les receptes posteriors a la crisi financera, la titular d'Economia manté la línia amb els responsables públics del país que apunta cap a una "sortida diferent de la de 2008". El primer exemple, la reforma laboral, que ha generat 1,8 milions de contractes indefinits des de la seva aprovació. En contra del president de la patronal, la ministra opina, de fet, que les polítiques expansives són un motor econòmic clar, en tant que ajuden a "recuperar els nivells d'inversió del 2012 després d'una dècada perduda". "Estem veient un creixement de la inversió superior al 10%, un element de recuperació únic en comparació amb altres moments de la nostra història" –una recuperació enfrontada per la inflació, tot i que la ministra espera que aquesta torni a ancorar-se al 2% durant l'exercici 2023.

Així, i de la mà de les consideracions regionals dels empresaris, les passes endavant del projecte d'integració europea en un sentit econòmic han suposat un veritable motor dels "bons resultats" del mercat espanyol. "Molts elements mostren una millor salut econòmica" que l'exercici anterior, confirma Calviño, que defensa que la gestió de l'administració central ha deixat l'Estat en el camí d'un "patró de creixement més sostenible que en altres moments de la seva història". La vicepresidenta, a més, ha volgut subratllar el rol del Fons de Recuperació i el projecte Next Generation EU en la renovació de l'ecosistema productiu de l'Estat espanyol, amb els pertes del vehicle elèctric, els xips o el sector agroalimentari. En un camí similar al de Martínez, Calviño ha valorat l'ampla cobertura del 5G i les noves fórmules de connectivitat a l'Estat espanyol. En el conjunt del procés, a més, Catalunya té una "participació estratègica", de la mà no només d'un dels PIBs industrials més elevats de la regió, sinó d'estructures tecnològiques com el Supercomputing Center.

Tot i l'enfrontament estratègic que la Reunió del cercle ha revelat entre institucions i empreses, tant Garamendi com Calviño, així com els empresaris que han acompanyat el president de la patronal, han fet apel·lacions a una unitat d'acció necessària, consideren, per superar els entrebancs econòmics. La ministra d'Economia, en aquest sentit, defensa el "full de ruta clar" que el Govern segueix en el marc del Pla de Recuperació. Sobre aquestes línies mestres, la vicepresidenta pretén "mobilitzar tots els sectors productius i el conjunt de la societat", tot cercant la recuperació la transformació productiva. "Quan remem tots junts, som capaços de grans coses", conclou.