Josep Maria Gay de Liébana, economista i professor d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona (UB), sempre parla clar. Ha estat un dels ponents estrella de la XXVa Trobada Empresarial al Pirineu; i abans de començar el seu discurs a uns empresaris optimistes amb la recuperació econòmica, parla amb VIAempresa sobre les mancances d'un sistema econòmic que encara té molt per millorar.
Crític amb l'actuació de l'administració pública, a la qual acusa de viure en un món aïllat de la realitat; defensa una rebaixa generalitzada d'impostos amb un objectiu fonamental i prioritari: una reactivació del consum que permeti millorar les dades d'atur.
Tothom parla de recuperació econòmica. Comparteix aquest optimisme?
En principi tenim bones dades, fonamentalment pel que fa al creixement del PIB. Sembla que hi ha una mica de reactivació, però jo sóc crític perquè encara hi ha sis punts clau a millorar.
Quins són?
Tenim un atur abominable, un dèficit públic insuportable i un deute públic increïble. A més, tenim un problema complicat amb el deute privat, un PIB que s'ha de reestructurar, i un consum que s'ha de reactivar.
Per què considera que s'ha de reestructurar el PIB?
Doncs perquè no tenim indústria, hem deixat de banda el sector agrícola, ramader i pesquer; i la construcció ha mort. No podem confiar només en els serveis.
Parla d'un atur abominable i de la necessària reactivació del consum. Va relacionat...
És el més preocupant. Per consumir la gent necessita diners, i si la gent no té diners per consumir les botigues no venen. I quan no venen és quan fan fora els seus treballadors, abaixen la persiana i les fàbriques no produeixen. Per tant, el que més em preocupa és que es reactivi el consum.
Tot plegat sembla un cercle viciós. Com ens en sortim?
Tenim sis milions d'aturats i gairebé la meitat són de llarga durada. Són persones grans que s'haurien de posar ja a treballar. Per aconseguir-ho caldria rebaixar la seguretat social o bonificar-la durant un parell d'anys. També s'hauria de rebaixar l'impost sobre la renda, i si no es fa és perquè no es vol. El Govern el va apujar, per tant, si no el rebaixa és perquè no vol. I, per descomptat, caldria rebaixar l'IVA. Fins que Brussel·les no se n'adoni, hauríem de rebaixar l'IVA tot el possible. D'aquesta manera el consum podria començar a tirar una mica.
Una rebaixa generalitzada d'impostos seria positiva?
Sens dubte. Hem convertit Espanya, i especialment Catalunya, en una de les zones amb la pressió fiscal més alta del món. Això fa que la gent foti el camp, no només perquè les coses estan malament, sinó també perquè tenim uns impostos massa elevats.
Té un discurs molt crític amb els polítics...
És que crec sincerament que el Govern no té cap voluntat d'arreglar les coses. Una cosa és quan trepitgen la realitat i fins i tot agafen el metro o l'autobús; i l'altra és quan entren en el Virus de la Moncloa.
A què es refereix?
Són a dalt, comencen a veure les coses d'una altra manera i s'obliden del món real. El que han de fer és veure el que necessita aquest món real, parlar amb les empreses. I això vol dir parlar amb les pimes. Em fa gràcia quan aquest president del govern, o l'anterior, o qualsevol, convoquen una reunió clau per a l'economia espanyola i hi van els empresaris de l'Íbex-35.
Què vol dir?
Doncs que menys quatre o cinc empresaris de veritat, aquests només són els concessionaris de l'Estat. Per tant, idees no en poden aportar cap ni una. S'han d'apropar al món real, parlar amb els empresaris de veritat i veure quins problemes té la petita i mitjana empresa.
Per tant, creu que no estan ben representats els empresaris?
L'empresari en si no ha estat ben representat per segons quina gran patronal empresarial. La CEOE fa un gran paper, però l'hauria de fer amb l'empresa de veritat, defensar els interessos dels empresaris. Crec que els falta una mica de caràcter.
Tornant als grans problemes de l'economia, què me'n diu del problema del deute públic?
Ui! Això és un problema que no té solució i del qual no som conscients de la responsabilitat que hi ha i del carreró sense sortida on ens hem ficat. L'economia espanyola ho passarà molt malament. Si tinguéssim un sector públic amb superàvit les coses es podrien plantejar d'una altra manera; però com que té aquestes pèrdues tan grans, és un llast enorme per tothom.
Recentment des del Banc Central Europeu (BCE) s'han pres noves mesures...
El Mario Draghi quan pren aquestes mesures crec que no ho fa pensant en Alemanya, sinó en Espanya. Si hi ha un país que està en zona de deflació i amb un panorama complicat, és Espanya. Per tant, en Draghi fa un pas cap endavant. Evidentment es pot criticar, però crec que posar diners al sistema està bé si arriben a l'economia real. Ara, no sabem els 130.000 milions que han sortit del BCE ben bé cap a on van. Espero que vagin cap al crèdit a l'economia real. Però em fa por que alguna entitat financera en algun moment els inverteixi en deute públic.
Arriben massa tard aquestes mesures?
Potser sí que s'haurien d'haver pres abans, però crec que en Mario Draghi volia veure si l'economia es podia anar modulant per si mateixa. Veient que el panorama estava complicat és quan ha decidit treure la mànega i començar a fer córrer diners perquè els bancs els tinguin aquí. I en funció de com es portin, els anirà donant més crèdit. La idea em sembla bona, però els governs han d'empènyer perquè els diners arribin al món real.
Citava també el problema de la deflació. Ens ha de preocupar?
Crec que sí. En un principi dius: "mira que bé, baixen els preus". Però al final no hi ha consum perquè la gent s'espera que encara baixin més. I amb un preu de venda més baix has de rebaixar els costos; i el gran cost de la indústria i l'empresa és el de personal. Hi hauria retallada de sous i de llocs de treball. Els deutes es mantindrien amb menys ingressos i costarien més d'eixugar... Així que sí, a mi em fa una mica de por.