Des que els economistes formen part de l'star system de la societat civil, és a dir, des de l'inici de la crisi econòmica, noms com els de Josep Maria Gay de Liébana sempre criden l'atenció. La seva conferència a Pimec d'aquest dimecres al vespre no ha estat una excepció, i el professor titular de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB ha omplert l'auditori de la patronal de la petita i mitjana empresa amb un públic que tenia ganes de comprovar si els greuges permanents en els que creuen viure no són fruit de la imaginació. I el professor no ha decebut. "Es parla de recuperació econòmica perquè es vol vendre una moto que la gent vol comprar, però Espanya no deixa de perdre potencial", ha engegat d'entrada.
"El govern ho està posant molt fàcil perquè no es creïn llocs de treball"
Gay de Liébana ha fet un repàs a la situació econòmica global i, especialment, a l'espanyola. El professor s'ha mostrat molt crític amb l'actuació de les administracions, a qui ha acusat amb reiteració d'estar dirigides per "nul·litats". "El Govern ho està posant molt fàcil perquè no es creïn llocs de treball", ha assegurat al·ludint a les múltiples traves que es troben les pimes en el seu dia a dia.
"Treuen diners de les empreses perquè vagin a donar voltes a les canonades de l'Estat", ha lamentat alhora que ha reclamat "reacció" de la societat. "Si he de pagar més impostos, pagaré menys salaris i contractaré menys gent. O tindré més robots que, de moment, no paguen IRPF ni Seguretat Social", ha ironitzat.
Davant l'evidència que la immensa majoria d'empreses del país són petites, l'economista ha reiterat que "el Govern hauria de tutelar la pime, però l'actual ha anat en contra de l'empresa: han augmentat impostos, li han fet la vida impossible, i fins i tot la cúpula d'Hisenda diu que estem utilitzant els recursos contra els petits empresaris mentre el Football Leaks ni se'l miren".
Al seu entendre, l'elevada taxa d'atur és una realitat perquè "el model econòmic d'Espanya no dóna per a més". Per Gay de Liébana, "les empreses contractaran algú pagant més impostos? No tenim un hàbitat empresarial confortable i l'única manera de competir és el low cost". Una realitat que encadena costos reduïts, salaris baixos i un producte barat. "Què podem esperar si la vicepresidenta del Govern va a comprar al Primark?", ha exemplificat reivindicant més suport als projectes que incloguin innovació, creativitat i valor afegit.
El professor ha recordat que Espanya pateix els costos d'energia i impostos per a les empreses més elevats d'Europa. "Tenim traves administratives, excés de regulació. Aquí l'única obsessió és recaptar per mantenir el seu estatus i els seus dèficits", ha criticat comparant-ho amb Irlanda. Un país del qual ha celebrat l'aposta per reduir a la mínima expressió la despesa pública per tal de permetre's una recaptació menor, però que sigui un territori més atractiu per a les grans empreses que generen valor i salaris elevats.
"Espanya està estancada, juga a l'anar tirant"
Gay de Liébana ha qüestionat la veritable solidesa de la recuperació econòmica d'Espanya, on entreveu tres grans problemes: les mesures fiscals del Govern augmentant les contribucions socials, unes finances "tenyides de deute", i uns passius contingents destinats a "pagar el Castor i altres negocis dolents que haguem de rescatar".
 |
| Foto: Josep Molina (ACN) |
Com no podia ser d'altra manera en un reconegut aficionat al futbol, Gay de Liébana ha aprofitat el símil esportiu per explicar la posició d'Espanya en la lliga de les 20 primeres potències mundials, on s'està acostumant a ocupar el 14è lloc.
"Ser el 14è a una lliga de 20 implica una tendència natural a mirar cap endarrere. Si el 15è és Mèxic potser te n'alegres que Trump els faci la guitza", ha fet broma reivindicant la seva experiència com a seguidor de l'Espanyol. L'economista ha recordat que al 2003, amb Aznar, i fins al 2011 amb Zapatero, Espanya va aconseguir mantenir-se entre el vuitè i el desè lloc. "L'altre dia li vaig dir en un sopar a Zapatero: al final et faran molt bo!", ha explicat entre els riures del públic. Amb la presidència de Rajoy Espanya va caure al 13è lloc per acomodar-se finalment en el següent. "Si vas consolidant-te en el 14, el següent pas no és anar a Europa, sinó anar cap a l'Àfrica", ha sentenciat.
Per a l'economista, "ens falten les polítiques adequades per tirar endavant"; i ha recordat que si es compara el PIB espanyol amb les potències de l'euro, "hi ha un estancament, Espanya no juga a créixer, sinó a l'anar tirant".